12 de juny
data
| << | Juny 2020 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | |||||
| Tots els dies | ||||||
El 12 de juny és el cent seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-quatrè en els anys de traspàs. Queden 202 dies per a finalitzar l'any.
EsdevenimentsModifica
- Països Catalans
- 1295 - Bonifaci VIII declara el Jaume II d'Aragó, rei de Sardenya i de Còrsega.
- 1424 - Atorga el seu darrer testament el poeta cortesà i militar, Jordi de Sant Jordi.
- 1708 - Tortosa: Inici del Setge de Tortosa (1708) per part de l'exèrcit francès en el marc de la Guerra de Successió Espanyola.
- 1837 - El Gra (Torrefeta i Florejacs, la Segarra): els liberals vencen a la batalla de Gra durant l'Expedició Reial de la Primera Guerra Carlina.
- 1873 - Oristà: Acció d'Oristà, enfrontament armat entre les tropes carlines i les liberals, en el marc de la Tercera Guerra Carlina.
- 1897 - Barcelona: Pere Romeu hi inaugura Els Quatre Gats.
- 1976 - Perpinyà: Presentació del Congrés de Cultura Catalana.
- 1987 - Tarragona: ETA perpetra l'Atemptat d'Enpetrol.
- Resta del món
- 1898 - Declaració d'Independència de Filipines, el general Emilio Aguinaldo declara la independència de Filipines d'Espanya.
- 1955 - Le Mans, França: Un accident provoca 85 morts a les 24 hores de Le Mans.
- 1962 - Califòrnia, Estats Units: Frank Morris, acompanyat de Clarence i John Anglin, escapen d'Alcatraz, causant el tancament de la presó i una gran repercussió a la cultura popular.
- 1963 - «Cleopatra» s'estrena al Rivoli Theatre a Nova York, protagonitzada per Elizabeth Taylor, Rex Harrison i Richard Burton.
- 1964 - Sud-àfrica: Nelson Mandela és sentenciat a cadena perpètua per terrorisme.
- 1967 - Es llança el Venera 4 del Programa Venera, que esdevindrà la primera sonda espacial en entrar a una atmosfera d'un altre planeta i enviar-ne dades amb èxit.
- 1982 - Central Park, Nova York: Un milió de persones es manifesten contra les armes nuclears. Hi participen, entre d'altres, Jackson Browne, James Taylor, Bruce Springsteen i Linda Ronstadt.[1]
- 1985 - Es signa a Madrid i Lisboa el tractat d'Adhesió d'Espanya a la Comunitat Europea.
- 1991 - la ciutat russa de Leningrad recupera el seu antic nom de Sant Petersburg.
- 2009 - Mahmud Ahmadinejad torna a ser escollit President de l'Iran, entre protestes dels opositors per un suposat frau electoral.[2]
- 2014 - Brasil: Inici de la Copa del Món de Futbol de 2014.
NaixementsModifica
- Països Catalans
- 1876 - Barcelonaː Maria Pichot i Gironès, coneguda artísticament com a Maria Gay, mezzosoprano catalana (m. 1943).[3]
- 1895 - València: Elena Sorolla i García, pintora valenciana.[4]
- 1907 - Sabadell: Josepa Figueras i Felip, locutora de ràdio catalana. (m. 1992).
- 1921 - València: Luis García Berlanga guionista i director de cinema valencià (m. 2010).
- 1978 - l'Hospitalet de Llobregat: Tatiana Sisquella, periodista catalana (m. 2014).[5]
- Resta del món
- 1519 - Florència, República de Florència: Cosme I de Mèdici, Gran Duc de Toscana (m. 1574).
- 1577 - Mels, Suïssa: Paul Guldin, matemàtic (m. 1643).
- 1827 - Hirzel: Johanna Spyri, escriptora suïssa de llibres infantil. (m. 1901).
- 1892 - Nova Yorkː Djuna Barnes, escriptora i il·lustradora estatunidenca (m. 1982).[6]
- 1897 - West Auckland, comtat de Durham, Anglaterra: Anthony Eden, polític anglès, 64è Primer Ministre del Regne Unit (m. 1977).
- 1899 - Königsberg, Prússia: Fritz Albert Lipmann, metge, químic i bioquímic, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1953 (m. 1986).
- 1910 - Florència: Paolo Costoli, nadador i jugador de waterpolo italià. (m. 1966).
- 1913 - Wila, Zuric, Suïssa: Elisabeth Eidenbenz, filantropa suïssa, creadora de la Maternitat d'Elna (m. 2011).[7]
- 1928 - Eich, Ciutat de Luxemburgː Anise Koltz, escriptora luxemburguesa.[8]
- 1929 -
- Frankfurt del Main, República de Weimar: Anne Frank autora d'El diari d'Anne Frank (m. 1945).[9]
- Londres, Anglaterraː Brigid Brophy, novel·lista, crítica i activista britànica (m. 1995).[10]
- 1931 - Barbara Hillary va ser una infermera, editora, aventurera i comunicadora nord-americana.
- 1937 - Odessa: Vladímir Arnold, matemàtic (m. 2010).
- 1942 - Stuttgart, Alemanya: Bert Sakmann, metge alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1991.
- 1948 - Nova York, Estats Units: Len Wein, guionista de còmics novaiorqués.
- 1959 - Saragossa, Aragó: Juan Antonio San Epifanio "Epi", jugador de bàsquet.
- 1965 - Sindelfingen, Alemanya: Heide Hatry, artista neo-conceptual d'origen alemany
- 1970 - Nova Yorkː Claudia Gray, escriptora estatunidenca de literatura de ficció romàntica, traduïda al català.[11]
- 1977 - Lilla, França: Ana Tijoux, cantant, músic, MC, lletrista i compositora de rap xilena.[12]
- 1986 - La Corunya, Galícia: Mario Casas Sierra, actor gallec.
NecrològiquesModifica
- Països Catalans
- 2015 - Figueres, Alt Empordà: Antoni Pitxot, pintor català (n. 1934).
- Resta del món
- 816 - Roma: Papa Lleó III, papa de Roma.
- 1751 - Japó: Tokugawa Yoshimune, 39è shogun. (n. 1684).
- 1868 - Celle: Heinrich Wilhelm Stolze, organista i compositor alemany del Romanticisme.
- 1912 - Neuilly-sur-Seine, França: Frédéric Passy, economista i polític, que promogué el pacifisme, Premi Nobel de la Pau el 1901. (n. 1822).
- 1917 - Nova York (Estats Units): Maria Teresa Carreño, pianista i compositora veneçolana (n. 1853).
- 1982 - Munic (Alemanya): Karl von Frish, etòleg austríac, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1973 (n. 1886).
- 2006 - Viena, Àustria: György Ligeti, compositor hongarès (n. 1923).[13]
- 2012 - Bloomington, Indiana (EUA): Elinor Ostrom, economista estatunidenca, Premi Nobel d'Economia de l'any 2009 (n. 1933).[14]
Festes i commemoracionsModifica
- Dia contra el treball infantil
- Església Catòlica
- Sants al Martirologi romà (2011):[15] Sant Onofre, anacoreta; Lleó III, papa; Basílides, Quirí, Nabor i Nazari de Lori, màrtirs (s. I); Odulf d'Utrecht, monjo (854); Eskil de Suècia, bisbe i màrtir (1080); Plàcid d'Ocre, abat (1248); Gaspare Luigi Bertoni, fundador (1853).
- Beats Guido de Cortona, frare franciscà (1250); Florida Cevoli, clarissa (1767); Lorenzo Maria Salvi, passionista (1856); Mercedes Molina, fundadora de les Germanes de Mariana de Jesús (1883).
- Sant Víctor de Gauna.
- Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
Se celebren els corresponents al 25 de juny del calendari gregorià.
- Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
Corresponen als sants del 30 de maig del calendari julià litúrgic:
- Sants Isaac el Confessor, fundador del monestir Dàlmata de Constantinoble (383); Macrina la Major, àvia de Basili el Gran (340)[16]
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 12 de juny |
- ↑ «When Bruce Springsteen Protested Nukes and Nirvana Released 'Bleach'» (en anglès). Rolling Stone, 13-06-2011. [Consulta: 11 juliol 2012].
- ↑ Ahmadinejad torna a guanyar les eleccions presidencials de l'Iran, Vilaweb.cat, 13 de juny 2009
- ↑ «Maria Pichot i Gironès | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 abril 2020].
- ↑ «Elena Sorolla. Diccionari biogràfic de dones». Xarxa Vives d'Universitats, Generalitat de Catalunya i Consell de Mallorca. [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «Tatiana Sisquella i Cabañate | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 abril 2020].
- ↑ «Djuna Barnes | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 abril 2020].
- ↑ «Elisabeth Eidenbenz | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 febrer 2020].
- ↑ «Anise Koltz». Goodreads. [Consulta: 8 abril 2020].
- ↑ Frank, Anna. Nota bibliogràfica inclosa en la contraportada del llibre. Diari d'Anna Frank (en català). Sisena. Barcelona: Editorial Selecta, 1984, p. 296. ISBN 84-298-0322-X.
- ↑ «12 de juny». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Claudia Gray». El rincón de la novela romántica, 07-04-2020. [Consulta: 8 abril 2020].
- ↑ Rincón, Renata. «Ana Tijoux, la voz pop del feminismo latinoamericano» (en castellà). Revistadiners, 03-02-2015. [Consulta: 9 abril 2020].
- ↑ «György Ligeti». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Elinor Ostrom. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Santi, beati e testimoni.
- ↑ «St Isaac, founder of the Dalmatian Monastery at Constantinople» (en anglès). Orthodox Saints commemorated in May. Abbamoses. [Consulta: 12 juliol 2012].
| Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:12 de juny. |