12 de juny
data
| << | Juny 2025 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | ||||||
| Tots els dies | ||||||
El 12 de juny és el cent seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-quatrè en els anys de traspàs. Queden 202 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments
modifica- Països Catalans
- 1295 - Bonifaci VIII declara el Jaume II d'Aragó, rei de Sardenya i de Còrsega.
- 1424 - Atorga el seu darrer testament el poeta cortesà i militar, Jordi de Sant Jordi.
- 1708 - Tortosa: Inici del Setge de Tortosa (1708) per l'exèrcit francès en el marc de la Guerra de Successió Espanyola.
- 1837 - El Gra (Torrefeta i Florejacs, la Segarra): els liberals vencen en la batalla de Gra durant l'Expedició Reial de la Primera Guerra Carlina.
- 1873 - Oristà: Acció d'Oristà, enfrontament armat entre les tropes carlines i les liberals, en el marc de la Tercera Guerra Carlina.
- 1897 - Barcelona: Pere Romeu hi inaugura Els Quatre Gats.
- 1976 - Perpinyà: Presentació del Congrés de Cultura Catalana.
- 1987 - Tarragona: ETA perpetra l'Atemptat d'Enpetrol.
- Resta del món
- 1898 - Declaració d'Independència de les Filipines, el general Emilio Aguinaldo declara la independència de les Filipines d'Espanya.[1]
- 1939 - port de Paulhac-Bordeus: Salpa l'Ipanema per fer el primer viatge cap a Veracruz (Mèxic), amb prop de mil exiliats republicans espanyols.[2]
- 1942 - Anne Frank rep un diari pel seu 13è aniversari.
- 1962 - Califòrnia, Estats Units: Frank Morris, acompanyat de Clarence i John Anglin, escapen d'Alcatraz, causant el tancament de la presó i una gran repercussió a la cultura popular.
- 1963 - «Cleopatra» s'estrena al Rivoli Theatre a Nova York, protagonitzada per Elizabeth Taylor, Rex Harrison i Richard Burton.
- 1964 - Sud-àfrica: Nelson Mandela és sentenciat a cadena perpètua per terrorisme.
- 1967 - Es llança el Venera 4 del Programa Venera, que esdevindrà la primera sonda espacial en entrar a una atmosfera d'un altre planeta i enviar-ne dades amb èxit.
- 1982 - Central Park, Nova York: Un milió de persones es manifesten contra les armes nuclears. Hi participen, entre d'altres, Jackson Browne, James Taylor, Bruce Springsteen i Linda Ronstadt.[3]
- 1985 - Es signa a Madrid i Lisboa el tractat d'Adhesió d'Espanya a la Comunitat Europea.
- 1991:
- a ciutat russa de Leningrad recupera el seu antic nom de Sant Petersburg.
- Boris Yeltsin es elegit president de Rússia.[4]
- 2009 - Mahmud Ahmadinejad torna a ser escollit President de l'Iran, entre protestes dels opositors per un suposat frau electoral.[5]
- 2014 - Brasil: Inici de la Copa del Món de Futbol de 2014.
Naixements
modifica- Països Catalans
- 1745 - Museros: Joan Baptista Muñoz i Ferrandis, historiador i cosmògraf valencià (m. 1799).[6]
- 1876 - Barcelona: Maria Gay, mezzosoprano catalana (m. 1943).[7]
- 1895 - València: Elena Sorolla i García, pintora valenciana.[8]
- 1907 - Sabadell: Josepa Figueras i Felip, locutora de ràdio catalana. (m. 1992).
- 1921 - València: Luis García Berlanga guionista i director de cinema valencià (m. 2010).
- 1978 - l'Hospitalet de Llobregat: Tatiana Sisquella, periodista catalana (m. 2014).[9]
- Resta del món
- 1519 - Florència, República de Florència: Cosme I de Mèdici, Gran Duc de Toscana (m. 1574).[10]
- 1577 - Mels, Suïssa: Paul Guldin, matemàtic (m. 1643).[11]
- 1802 - Norwich, Norfolk (Anglaterra): Harriet Martineau, escriptora anglesa (m. 1876).[12]
- 1827 - Hirzel: Johanna Spyri, escriptora suïssa de llibres infantil. (m. 1901).
- 1857 - Shouldham Thorpe, Norfolk: Kate Lester, actriu de teatre i de cinema mut (m. 1924).[13]
- 1873 - West Sussex: Margaret Damer Dawson, activista antiviviseccionista i cofundadora del primer servei de policia britànic de dones (m. 1920).[14]
- 1892 - Nova York: Djuna Barnes, escriptora i il·lustradora estatunidenca (m. 1982).[15]
- 1894 - Almenar de Soria: Leonor Izquierdo, musa i efímera companya del poeta Antonio Machado (m. 1912).[16]
- 1897:
- West Auckland, comtat de Durham, Anglaterra: Anthony Eden, polític anglès, 64è Primer Ministre del Regne Unit (m. 1977).[17]
- Łódź, (Polònia): Aleksander Tansman, també conegut amb la forma francesa del nom, Alexandre Tansman, compositor polonès i un virtuós pianista (m. 1986).[18]
- 1899 -
- Königsberg, Prússia: Fritz Albert Lipmann, metge, químic i bioquímic, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1953 (m. 1986).[19]
- Berlín: Anni Albers, dissenyadora tèxtil, teixidora, pintora alemanya, professora de l'Escola de la Bauhaus (m. 1994).[20]
- Zloczew, Imperi Austrohongarès: Weegee, pseudònim d'Arthur (Usher) Felling, fotògraf estatunidenc (m. 1968).[21]
- 1910 - Florència: Paolo Costoli, nadador i jugador de waterpolo italià. (m. 1966).[22]
- 1912 - Londres: Eva Crane, investigadora de les abelles i eminent apicultora, a més de física i matemàtica (m. 2007).[23]
- 1913:
- Wila, Zúric, Suïssa: Elisabeth Eidenbenz, filantropa suïssa, creadora de la Maternitat d'Elna (m. 2011).[24]
- Casablanca: Maurice Ohana ,compositor francès (m. 1992).[18]
- 1914 - Oñati (Guipúscoa): Antonino Ibarrondo Oleaga, compositor i director d'orquestra basc (m. 1985).[25]
- 1915 - Nova York (EUA): David Rockefeller, banquer estatunidenc (m. 2017).[26]
- 1919 - Göttingen, Alemània: Uta Hagen, actriu i mestra d'actrius nord-americana.[27]
- 1922 - Florència: Margherita Hack, astrofísica italiana que va destacar per la seva tasca de divulgació científica (m. 2013).[28]
- 1924 - Milton, Massachusetts (EUA): George Herbert Walker Bush, polític estatunidenc, 41è president dels Estats Units d'Amèrica (m. 2018).[29]
- 1928 - Eich, Ciutat de Luxemburg: Anise Koltz, escriptora luxemburguesa.[30]
- 1929 -
- Frankfurt del Main, República de Weimar: Anne Frank autora d'El diari d'Anne Frank (m. 1945).[31]
- Londres, Anglaterra: Brigid Brophy, novel·lista, crítica i activista britànica (m. 1995).[32]
- 1931 -
- Neuchâtel, Suïssa: Claudia Andujar, fotògrafa brasilera coneguda per la seva feina fotoperiodística amb la comunitat Ianomami.[33]
- Barbara Hillary va ser una infermera, editora, aventurera i comunicadora nord-americana.
- 1932 - Durban, Sud-àfrica: Mimi Coertse, soprano sud-africana.[34]
- 1937 - Odessa: Vladímir Arnold, matemàtic (m. 2010).[35]
- 1941 - Chelsea, Massachusetts (EUA): Chick Corea, músic de jazz estatunidenc (m. 2021).[36]
- 1942 - Stuttgart, Alemanya: Bert Sakmann, metge alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1991.[37]
- 1946 - París: Catherine Bréchignac, física atòmica, secretària perpètua de l'Acadèmia de les Ciències francesa.[38]
- 1948 - Nova York, Estats Units: Len Wein, guionista de còmics novaiorqués.
- 1959 - Saragossa, Aragó: Juan Antonio San Epifanio "Epi", jugador de bàsquet.
- 1963 - Tomar: Margarida Cardoso, directora de cinema i realitzadora portuguesa.[39]
- 1965 - Sindelfingen, Alemanya: Heide Hatry, artista neo-conceptual d'origen alemany
- 1967 - Madrid: Icíar Bollaín, actriu, directora cinematogràfica i escriptora espanyola.[40]
- 1970 - Nova York: Claudia Gray, escriptora estatunidenca de literatura de ficció romàntica, traduïda al català.[41]
- 1977 - Lilla, França: Ana Tijoux, cantant, músic, MC, lletrista i compositora de rap xilena.[42]
- 1984 - Moncalieri: Chiara Appendino, política italiana, que fou alcaldessa de Torí.[43]
- 1986 - La Corunya, Galícia: Mario Casas Sierra, actor gallec.
Necrològiques
modifica- Països Catalans
- 1972 - València: Raquel Payà, pedagoga valenciana (n. 1918).
- 2007 - Barcelona: Dolors Vives i Rodon, pilot catalana, pionera de l'aviació durant la Segona República, i professora de piano (n. 1909).[44]
- 2014 - Barcelona: Francesc Vallverdú i Canes, poeta, tècnic editorial, traductor, assessor lingüístic i sociolingüista català.
- 2015 - Figueres, Alt Empordà: Antoni Pitxot, pintor català (n. 1934).
- 2024 - Lloret de Mar: Fermí Reixach, actor de teatre, cinema i televisió català (n. 1946).[45]
- Resta del món
- 816 - Roma: Papa Lleó III, papa de Roma.[46]
- 1620 - Graz (Austria): Francesco Giovanni Anerio, compositor italià (n. 1567).[47]
- 1751 - Japó: Tokugawa Yoshimune, 39è shogun. (n. 1684).
- 1835 - Londres (Anglaterra): Edward Troughton ,fabricant d'instruments científics anglès (n. 1753).[48]
- 1849 - París: Angelica Catalani, cèlebre soprano italiana (n. 1780).[49]
- 1868 - Celle: Heinrich Wilhelm Stolze, organista i compositor alemany del Romanticisme.
- 1912 - Neuilly-sur-Seine, França: Frédéric Passy, economista i polític, que promogué el pacifisme, Premi Nobel de la Pau el 1901. (n. 1822).[50]
- 1917 - Nova York (Estats Units): Maria Teresa Carreño, pianista i compositora veneçolana (n. 1853).
- 1948 - La Corunya: Celia Brañas, científica gallega pionera. (n.1880).[51]
- 1962 - Washington, Sussex, (Anglaterra):John Ireland, compositor britànic (n. 1879).[52]
- 1963 - Jackson, Mississipi (EUA): Medgar Evers, activista defensor dels drets humans estatunidenc (n. 1925).[53]
- 1978 - Pequín (Xina): Guo Moruo (en xinès simplificat: 郭沫若) també conegut com a Dingtang (鼎堂), és el pseudònim del poeta, dramaturg, assagista i historiador xinès Guo Khaizen (n. 1892).[54]
- 1982 - Múnic (Alemanya): Karl von Frish, etòleg austríac, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1973 (n. 1886).[55]
- 1983 - Mont-real, Quebec: Norma Shearer, actriu quebequesa.[56]
- 2003 - Los Angeles, Califòrnia (EUA): Gregory Peck, actor estatunidenc (n. 1916).[57]
- 2006 - Viena, Àustria: György Ligeti, compositor hongarès (n. 1923).[58]
- 2012 - Bloomington, Indiana (EUA): Elinor Ostrom, economista estatunidenca, Premi Nobel d'Economia de l'any 2009 (n. 1933).[59]
- 2023 - Milà: Silvio Berlusconi, empresari i polític italià (n. 1936).
Festes i commemoracions
modifica- Dia contra el treball infantil
- Església Catòlica
- Sants al Martirologi romà (2011):[60] Sant Onofre, anacoreta; Lleó III, papa; Basílides, Quirí, Nabor i Nazari de Lori, màrtirs (s. I); Odulf d'Utrecht, monjo (854); Eskil de Suècia, bisbe i màrtir (1080); Plàcid d'Ocre, abat (1248); Gaspare Luigi Bertoni, fundador (1853).
- Beats Guido de Cortona, frare franciscà (1250); Florida Cevoli, clarissa (1767); Lorenzo Maria Salvi, passionista (1856); Mercedes Molina, fundadora de les Germanes de Mariana de Jesús (1883).
- Sant Víctor de Gauna.
- Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
Se celebren els corresponents al 25 de juny del calendari gregorià.
- Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
Corresponen als sants del 30 de maig del calendari julià litúrgic:
- Sants Isaac el Confessor, fundador del monestir Dàlmata de Constantinoble (383); Macrina la Major, àvia de Basili el Gran (340)[61]
Referències
modifica- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Ipanema (barco de vapor)». Pares (Portal de Archivos españoles). Centro Documental de la Memoria Histórica. Ministerio de Cultura y Deporte. Gobierno de España. [Consulta: maig 2019].
- ↑ «When Bruce Springsteen Protested Nukes and Nirvana Released 'Bleach'» (en anglès). Rolling Stone, 13-06-2011. [Consulta: 11 juliol 2012].
- ↑ «Boris Yeltsin | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 12 juny 2021].
- ↑ «El Consell de Guardians confirma els resultats dels comicis a l'Iran». Diari de Girona, 30-06-2009. [Consulta: 29 desembre 2024].
- ↑ Bas Martín, Nicolás. «Juan Bautista Muñoz (1745-1799): un ilustrado valenciano, autor de la Historia del Nuevo Mundo y fundador del Archivo Genera de Indias». Estudis: Revista de Historia Moderna, núm. 26, 2000a.
- ↑ «Maria Pichot i Gironès | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 abril 2020].
- ↑ «Elena Sorolla. Diccionari biogràfic de dones». Xarxa Vives d'Universitats, Generalitat de Catalunya i Consell de Mallorca. Arxivat de l'original el 2020-01-26. [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «Tatiana Sisquella i Cabañate | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 abril 2020].
- ↑ «COSIMO I de' Medici, duca di Firenze, granduca di Toscana in "Dizionario Biografico"» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-04-23. [Consulta: 6 juny 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Paul Guldin» (en francès). [Consulta: 25 juny 2020].
- ↑ «Harriet Martineau | British author» (en anglès). [Consulta: 12 juny 2021].
- ↑ «Kate Lester (1857-1924) - Find a Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 3 setembre 2024].
- ↑ «Margaret Mary Damer Dawson» (en anglès). London remembers. [Consulta: 19 abril 2023].
- ↑ «Djuna Barnes | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 abril 2020].
- ↑ «Fundación Española Antonio Machado : LEONOR IZQUIERDO CUEVAS». [Consulta: 16 abril 2024].
- ↑ «Anthony Eden | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ 18,0 18,1 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1953» (en anglès americà). [Consulta: 12 juny 2020].
- ↑ «Chronology». The Josef & Anni Albers Foundation. Arxivat de l'original el 2021-08-14. [Consulta: octubre 2020].
- ↑ «Weegee | American photographer» (en anglès). [Consulta: 12 juny 2021].
- ↑ «Costoli, Paolo in "Enciclopedia dello Sport"» (en italià). Arxivat de l'original el 2016-07-31. [Consulta: 6 juny 2020].
- ↑ Jones, Richard. «Obituary: Eva Crane» (en anglès). The Guardian, 04-10-2007. [Consulta: 29 juliol 2022].
- ↑ «Elisabeth Eidenbenz | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 febrer 2020].
- ↑ «Ibarrondo Oleaga, Antonino - Auñamendi Eusko Entziklopedia» (en castellà). [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ «David Rockefeller | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 11 juny 2021].
- ↑ «Uta Hagen» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 31 març 2024].
- ↑ «HACK, Margherita» (en italià). Treccani. [Consulta: 3 maig 2015].
- ↑ «George H.W. Bush | Biography & Presidency» (en anglès). [Consulta: 10 juny 2020].
- ↑ «Anise Koltz». Goodreads. [Consulta: 8 abril 2020].
- ↑ Frank, Anna. Nota bibliogràfica inclosa en la contraportada del llibre. Diari d'Anna Frank. Sisena. Barcelona: Editorial Selecta, 1984, p. 296. ISBN 84-298-0322-X.
- ↑ «Brigid Brophy | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ «Claudia Andujar, The Yanomami Struggle Exhibition with Enzo Mari curated by Hans Ulrich Obrist with Francesca Giacomelli until April 18, 2021 Triennale Milano – Klassik Magazine» (en anglès americà). Arxivat de l'original el 2021-04-15. [Consulta: 15 abril 2021].
- ↑ «Mimi Coertse». South African History Online (SAHO), 17 febrer 2011 (actualització: 6 setembre 2019). [Consulta: 2 maig 2021].
- ↑ «Vladimir Igorevich Arnold | Soviet mathematician» (en anglès). [Consulta: 30 juny 2020].
- ↑ «Chick Corea | Biography, Albums, & Facts» (en anglès). [Consulta: 12 juny 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1991» (en anglès americà). [Consulta: 14 juny 2020].
- ↑ Sleeman, Elizabeth. The International Who's Who of Women 2002 (en anglès). Psychology Press, 2001. ISBN 978-1-85743-122-3.
- ↑ Leitão Ramos, Jorge. «Margarida Cardoso» (en portuguès). Memoriale Cinema Portugues. [Consulta: 27 abril 2023].
- ↑ «Icíar Bollaín: biografía y filmografía» (en castellà). Aloha Criticón, 02-12-2018. Arxivat de l'original el 2021-04-25. [Consulta: 25 abril 2021].
- ↑ «Claudia Gray». El rincón de la novela romántica, 07-04-2020. [Consulta: 8 abril 2020].
- ↑ Rincón, Renata. «Ana Tijoux, la voz pop del feminismo latinoamericano» (en castellà). Revistadiners, 03-02-2015. [Consulta: 9 abril 2020].
- ↑ «XIX Legislatura - Deputati e Organi - Scheda deputato - APPENDINO Chiara» (en italià). Parlamento Italiano. [Consulta: 21 abril 2024].
- ↑ «Esquela mortuòria» (en castellà). La Vanguardia, 13-06-2007. [Consulta: 26 abril 2022].
- ↑ «S'ha mort l'actor Fermí Reixach, fundador dels Comediants i del Teatre Lliure». [Consulta: 13 juny 2024].
- ↑ «LEONE III, papa, santo in "Dizionario Biografico"» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-09-18. [Consulta: 6 juny 2020].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ «Edward Troughton | English inventor» (en anglès). [Consulta: 10 juny 2020].
- ↑ Meloncelli, Raoul. «CATALANI, Angelica» (en italià). Treccani. [Consulta: 6 maig 2024].
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1901» (en anglès americà). [Consulta: 14 juny 2020].
- ↑ Rolland, Eduardo. «Celia Brañas, científica e divulgadora» (en gallec). GCiencia, 03-09-2022. [Consulta: 1r maig 2023].
- ↑ «John Ireland | British composer» (en anglès). [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ «Medgar Evers | American civil-rights activist» (en anglès). [Consulta: 12 juny 2021].
- ↑ Lévy, André, 1925-. Dictionnaire de littérature chinoise. París: Presses universitaires de France, 2000. ISBN 2-13-050438-8.
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1973» (en anglès americà). [Consulta: 14 juny 2020].
- ↑ «Norma Shearer» (en anglès). Norma Shearer. Arxivat de l'original el 2023-04-26. [Consulta: 26 abril 2023].
- ↑ «Gregory Peck | Biography, Movies, & Facts» (en anglès). [Consulta: 11 juny 2021].
- ↑ «György Ligeti». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Elinor Ostrom. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Santi, beati e testimoni.
- ↑ «St Isaac, founder of the Dalmatian Monastery at Constantinople» (en anglès). Orthodox Saints commemorated in May. Abbamoses. Arxivat de l'original el 2007-02-13. [Consulta: 12 juliol 2012].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 12 de juny
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:12 de juny.