Silvio Berlusconi

empresari i primer ministre italià

Silvio Berlusconi (Milà, 29 de setembre de 1936 - 12 de juny de 2023)[1][2] va ser empresari i controvertit polític italià, magnat dels mitjans de comunicació i president de l'oligopoli Mediaset, que va exercir tres vegades com a primer ministre d'Itàlia en diferents períodes entre els anys 1994 i 2011, i com a eurodiputat (1999-2001, 2019-2022). És considerat el pare de la «telecràcia», el sistema de govern basat en el control de la televisió.[3]

Infotaula de personaSilvio Berlusconi

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 setembre 1936 Modifica el valor a Wikidata
Milà (Regne d'Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 juny 2023 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Leucèmia mielomonocítica crònica Modifica el valor a Wikidata)
Senador del Senat italià
13 octubre 2022 – 12 juny 2023
Diputat al Parlament Europeu
Representa: Força Itàlia

2 juliol 2019 – 12 octubre 2022 – Lara Comi →

Circumscripció electoral: Itàlia nord-oest

Senador del Senat italià
15 març 2013 – 27 novembre 2013
Ministre de Desenvolupament Econòmic
4 maig 2010 – 4 octubre 2010
← Claudio ScajolaPaolo Romani →
President del Consell de Ministres d'Itàlia
8 maig 2008 – 16 novembre 2011
← Romano ProdiMario Monti →

Nomenat per: Giorgio Napolitano
Diputat de la República d'Itàlia
22 abril 2008 – 14 març 2013
Representant de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa
Representa: Itàlia

2 octubre 2006 – 29 setembre 2008
Ministre d'Economia i Finances d'Itàlia
8 maig 2006 – 17 maig 2006
← Giulio TremontiTommaso Padoa-Schioppa →
Membre del gabinet: tercer govern de Berlusconi
Diputat de la República d'Itàlia
21 abril 2006 – 28 abril 2008
Ministre de Salut d'Itàlia
10 març 2006 – 17 maig 2006
← Francesco StoraceLivia Turco →
Membre del gabinet: tercer govern de Berlusconi
President del Consell de Ministres d'Itàlia
23 abril 2005 – 17 maig 2006
← Silvio BerlusconiRomano Prodi →
Membre del gabinet: tercer govern de Berlusconi

Ministre d'Economia i Finances d'Itàlia
3 juliol 2004 – 16 juliol 2004
← Giulio TremontiDomenico Siniscalco →
Membre del gabinet: Gabinet Berlusconi II
President del Consell Europeu
1r juliol 2003 – 31 desembre 2003
← Costas SimitisBertie Ahern →
Ministre d'Afers Exteriors d'Itàlia
6 gener 2002 – 14 novembre 2002
← Renato RuggieroFranco Frattini →
Membre del gabinet: Gabinet Berlusconi II
President del Consell de Ministres d'Itàlia
11 juny 2001 – 23 abril 2005
← Giuliano AmatoSilvio Berlusconi →
Membre del gabinet: Gabinet Berlusconi II

Diputat de la República d'Itàlia
25 maig 2001 – 27 abril 2006
Diputat al Parlament Europeu
Representa: Força Itàlia

20 juliol 1999 – 10 juny 2001

Circumscripció electoral: Itàlia nord-oest

Representant de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa
Representa: Itàlia

4 novembre 1998 – 25 juny 2001
Diputat de la República d'Itàlia
2 maig 1996 – 29 maig 2001
President del Consell de Ministres d'Itàlia
10 maig 1994 – 17 gener 1995
← Carlo Azeglio CiampiLamberto Dini →

Diputat de la República d'Itàlia
3 abril 1994 – 8 maig 1996
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Milà - ciència del dret (–1961) Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiRemo Franceschelli Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPolítica, política de mitjans de comunicació, mitjà de comunicació de massa i negoci Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Estrasburg
Brussel·les
Roma Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, empresari de mitjans, emprenedor, association football executive (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
OcupadorAC Milan, president (1986–2017) Modifica el valor a Wikidata
PartitForça Itàlia (2013–2023)
Poble de la Llibertat (2009–2013)
Força Itàlia (1994–2009) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Altres
CònjugeCarla Dall'Oglio (1965–1985), divorci
Veronica Lario (1990–2014), divorci Modifica el valor a Wikidata
ParellaFrancesca Pascale (2012–2020)
Marta Antonia Fascina (2020–2023) Modifica el valor a Wikidata
FillsPier Silvio Berlusconi
 ( Carla Dall'Oglio)
Luigi Berlusconi
 ( Veronica Lario)
Marina Berlusconi
 ( Carla Dall'Oglio)
Barbara Berlusconi
 ( Veronica Lario)
Eleonora Berlusconi
 ( Veronica Lario) Modifica el valor a Wikidata
ParesLuigi Berlusconi Modifica el valor a Wikidata  i Rosa Bossi Modifica el valor a Wikidata
GermansMaria Antonietta Berlusconi i Paolo Berlusconi Modifica el valor a Wikidata
Condemnat perperjuri (1990)
→ (cap valor)
frau comptable (1999)
→ (cap valor)
finançament il·legal de partits (2000)
→ (cap valor)
frau comptable (2013)
→ (pena de presó, inhabilitació per a càrrecs públics)
frau fiscal (2013)
→ (pena de presó, inhabilitació per a càrrecs públics)
malversació (2013)
→ (4 anys pena de presó, inhabilitació per a càrrecs públics) Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
12 juny 2023mort i funeral d'estat de Silvio Berlusconi
Rubygate Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Lloc websilvioberlusconi.it Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0075706 Allocine: 36582 TMDB.org: 90141
Facebook: SilvioBerlusconi Twitter (X): berlusconi Instagram: silvioberlusconi_official TikTok: silvio.berlusconi Discogs: 392733 Goodreads character: 28945 Find a Grave: 255353628 Modifica el valor a Wikidata

Al llarg de la seva trajectòria va afrontar 35 judicis per càrrecs com corrupció de menors, frau fiscal, malversació i suborns, només un dels quals va acabar amb una sentència ferma de quatre anys de presó, tres dels quals van ser coberts per un indult.[4]

Biografia modifica

Fill d'un banquer i d'una mestressa de casa, va concloure la carrera de dret, especialitzant-se en dret mercantil.[5] Va fundar a principis dels anys 1960 una empresa de construcció immobiliària que es va convertir en la més important d'Itàlia i amb què va construir una ciutat sencera a tocar de Milà que va anomenar Milano 2.[6]

Quan es va liberalitzar el mercat televisiu, va fundar la televisió per cable Telemilano el 1978, va ingressar al món dels mitjans de comunicació, va comprar grups editorials i va esdevenir, finalment, l'home més poderós del sector audiovisual a Itàlia durant els anys 1980 amb la creació de Canale 5, que va abanderar la telebrossa amb programes com Colpo Grosso o Non é la Rai a Itàlia, i ¡Ay, qué calor! i Tutti Frutti a l'Estat espanyol via la seva sucursal Tele 5 a partir de 1990, en què les dones es convertien en objectes per atraure espectadors apareixent seminues.[4]

Aficionat al futbol, va ser propietari i president de l'Associazione Calcio Milan fins al 2017. Més endavant va comprar l'Associazione Calcio Monza, aleshores un equip modest, que va pujar fins a la Sèrie A.[7]

Segons la revista Forbes, Berlusconi era la persona més rica d'Itàlia, amb una fortuna de 5.900 milions de dòlars i va arribar a ocupar el lloc 45 entre les majors fortunes personals del món.[8]

Va entrar en política el 1994, amb 58 anys, després de cofundar el partit Força Itàlia amb Marcello Dell'Utri el 1994, calcant el crit de Força Italia! que empra l'afició de la selecció italiana de futbol. Invocà el «perill comunista» per tal d'impedir l'arribada al poder de l'esquerra italiana i va resultar vencedor a les eleccions legislatives italianes de 1994, la primera victòria del centredreta al Bel paese des de la Segona Guerra Mundial.[9] Berlusconi es va convertir en primer ministre, tot i que va dimitir al desembre del mateix any acusat de corrupció.[10]

A les eleccions legislatives italianes de 2001 es va destacar clarament per davant dels altres dos socis de la coalició electoral Casa de les Llibertats, que obtingué majoria absoluta i Berlusconi va esdevindre de nou primer ministre malgrat les nombroses causes judicials que s'acumulaven contra ell. L'any 2003, entrevistat pel setmanari The Spectator, Berlusconi va manifestar que «al final, Mussolini no va matar mai ningú. Enviava la gent de vacances al confino».[5] Això no obstant, els continus enfrontaments entre els socis de govern feren que a les eleccions legislatives italianes de 2006 passés a l'oposició.

El 24 de gener de 2008, Romano Prodi va perdre una moció de confiança fet que va provocar la caiguda del seu govern,[11] i Berlusconi es va convertir de nou en primer ministre a partir de les eleccions legislatives italianes de 2008, tot i que va presentar la seva dimissió el 12 de novembre de 2011 després d'aprovar al Parlament italià el pla anticrisi exigit per la Unió Europea.[12] Mario Monti en va ser el successor.[13]

Berlusconi es definia a si mateix com «liberal» i concebia Itàlia com «una gran empresa». Els seus adversaris el consideraven demagog i populista i remarcaven la interferència dels seus negocis personals amb la política. Va ser acusat en repetides ocasions de connexions amb la màfia, i alguns dels seus col·laboradors més propers, com Cesare Previti, van ser condemnats en ferm per corrupció de la justícia.[14]

En política exterior va donar suport als Estats Units d'Amèrica en la invasió de l'Iraq de 2003, i malgrat que va declarar Itàlia com «no bel·ligerant», hi va enviar tropes després de la guerra. També va ser partidari d'establir relacions comercials amb Rússia i de l'ingrés de Turquia a la Unió Europea. L'any 2019, en una trobada amb militants de Forza Italia, va explicitar el procés de normalització de l'extrema dreta a Itàlia: «L'any 1994 vam decidir entrar en la política amb la dreta, és a dir, amb la Lliga Nord i amb els feixistes, que la resta de partits havien mantingut fora del que es deia "l'arc constitucional". Els vam legitimar, els vam constitucionalitzar!».[5]

Referències modifica

  1. «Mor Silvio Berlusconi». El Nacional, 12-06-2023. [Consulta: 12 juny 2023].
  2. Gutiérrez, Àlex. «Obituaris bornis per a Silvio Berlusconi». Ara, 13-06-2023. [Consulta: 20 juny 2023].
  3. «Silvio Berlusconi». CIDOB. [Consulta: 20 juny 2023].
  4. 4,0 4,1 «Mor Silvio Berlusconi, exprimer ministre d'Itàlia amb una vida envoltada d'escàndols». 324cat, 12-06-2023. [Consulta: 20 juny 2023].
  5. 5,0 5,1 5,2 Serri, Víctor. «Berlusconi deixa un llegat d'homofòbia i anticomunisme a la societat italiana». Directa, 16-06-2023.
  6. Colli, Andrea. «Silvio Berlusconi: el promotor inmobiliario que se convirtió en el primer ministro más extravagante de Italia» (en anglès), 12-06-2023. [Consulta: 20 juny 2023].
  7. «Berlusconi cierra la venta del Milán por 750 millones» (en castellà), 13-04-2017. [Consulta: 20 juny 2023].
  8. «Silvio Berlusconi & family» (en anglès). Forbes. [Consulta: 20 juny 2023].
  9. «In pictures: Berlusconi in politics» (en anglès). BBC, 27-11-2013. [Consulta: 26 juliol 2020].
  10. «La discesa in campo di Berlusconi: 22 anni fa il primo governo» (en italià). Corriere de la Sera, 16-05-2010. [Consulta: 26 juliol 2020].
  11. «Prodi dimiteix com a president del govern italià». El Punt Avui, 24-01-2008. [Consulta: 26 juliol 2020].
  12. «Berlusconi dimitirà un cop aprovades les mesures d'austeritat». VilaWeb, 08-11-2011. [Consulta: 8 novembre 2011].
  13. «Berlusconi presentarà la seva dimissió en les properes hores». Ara, 12-11-2011 [Consulta: 12 novembre 2011].
  14. González, Enric «Condenado a cinco años por corrupción Cesare Previti, mano derecha de Berlusconi» (en castellà). El País [Madrid], 22-11-2003. ISSN: 1134-6582.

Bibliografia modifica

  • Gustau Navarro i Barba Bagasses, lladres i ministres al país de Berlusconi Edicions dels A.L.I.LL, Mataró, 2009. ISBN 978-84-613-6192-2
  • (alemany) Geschäfte mit dem Vatikan. Die Affäre Sindona. München 1987. ISBN 3-426-03970-2
  • Amedeo Benedetti, Il linguaggio e la retorica della nuova politica italiana: Silvio Berlusconi e Forza Italia, Erga, Genova, 2004, ISBN 8881633639
  • L'odore dei soldi. Origini e misteri delle fortune di Silvio Berlusconi (Elio Veltri and Marco Travaglio, 2001, Editori Riuniti, ISBN 88-359-5007-4).
  • (italià)Mani pulite. La vera storia. Da Mario Chiesa a Silvio Berlusconi (Gianni Barbacetto, Peter Gomez i Marco Travaglio, 2002, Editori Riuniti, ISBN 88-359-5241-7)
  • (italià) L'amico degli amici. (Marco Travaglio and Peter Gomez, 2005, RCS MediaGroup, ISBN 88-17-00707-2)