IX legislatura del Parlament Europeu

Novena legislatura del Parlament Europeu (2019-2024)

La IX legislatura del Parlament Europeu és un cicle parlamentari que va començar l'1 de juliol de 2019, després de les eleccions europees celebrades entre el 23 i 26 de maig, i durarà fins a 2024. Els diputats del Parlament Europeu es van agrupar en grups polítics segons la seva afinitat ideològica, elegint al president i la resta de la Mesa de l'Eurocambra, i es van dividir en comissions de treball.

Plantilla:Infotaula esdevenimentIX legislatura del Parlament Europeu
Tipuslegislatura de Parlament Europeu Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps2 juliol 2019 Modifica el valor a Wikidata - 
EstatUnió Europea Modifica el valor a Wikidata
Causaeleccions al Parlament Europeu de 2019 Modifica el valor a Wikidata
Parlament Europeu
IX Legislatura
Líders
David Sassoli, S&D
des del dia 3 de juliol de 2019
Roberta Metsola, PPE
des del dia 18 de gener de 2022
Estructura
Membres751 (fins al 31 de gener de 2020)
705 (a partir de l'1 de febrer de 2020)
Grups polítics
(a la constitució)
     PPE: 182
     S&D: 154
     RE: 108
     Verds/ALE: 74
     ID: 73
     CRE: 62
     EUE-EVN: 41
     NI: 54
     Altres: 3
Grups polítics
(actualment)
     PPE: 178
     S&D: 141
     RE: 102
     Verds/ALE: 71
     CRE: 67
     ID: 58
     L'Esquerra: 38
     NI: 51
Lloc de reunió
Edifici Louise Weiss, Estrasburg (França)
Secundari: Espai Léopold, Brussel·les (Bèlgica)
Lloc web
https://www.europarl.europa.eu/

Principals esdeveniments modifica

23-26 de maig 2019:

2 de juliol de 2019:

  • Sessió constitutiva del 9è Parlament Europeu.
    • Sessió presidida per Antonio Tajani, en virtut de president del 8è Parlament Europeu.
    • Grups constituïts: PPE (182), S&D (154), RE (108), Verds/ALE (74), ID (73), CRE (62), EUE/EVN (41), NI i altres (54).

3 de juliol de 2019:

  • Elecció de la presidència i vicepresidències del Parlament Europeu per la primera meitat de la legislatura.

16 de juliol de 2019:

30 de setembre-8 d'octubre de 2019:

14-15 d'octubre de 2019:

  • Audiències addicionals per als candidats a Comissari Europeu.

23 d'octubre de 2019:

31 d'octubre de 2019:

1 de novembre de 2019:

  • Pren possessió la nova Comissió Von der Leyen.

13 de gener de 2020:

  • Prenen possessió de manera retroactiva Carles Puigdemont i Toni Comín després de la sentència del TJUE. Oriol Junqueras és reconegut diputat des de l'inici de la legislatura, però no pren possessió per la seva inhabilitació judicial des del 3 de gener del 2020.

31 de gener de 2020:

1 de febrer de 2020:

  • El Parlament Europeu redueix el seu nombre d'escons de 751 a 705, donant sortida als representants del Regne Unit i entrada a 27 nous diputats.
    • Composició dels grups: PPE (187), S&D (147), RE (98), ID (75), Verds/ALE (68), CRE (61), EUE/EVN (39), NI (30).

12 de novembre de 2020:

  • Roberta Metsola (PPE) de Malta és elegida vicepresidenta primera del Parlament Europeu, en substitució de Mairead McGuinness, que va assumir el paper de Comissària Europea.

16 de desembre de 2020:

  • S'aprova el marc financer per a set anys (2021-2027) de la Unió Europea i decisió de com gastar els fons Next Generation UE.

11 de gener de 2022:

  • Mor en el càrrec el president David Sassoli. La vicepresidenta Roberta Metsola pren el paper de presidenta en funcions.

18 de gener de 2022:

  • Elecció de la presidència i vicepresidències del Parlament Europeu per a la segona meitat de legislatura.
    • Roberta Metsola (PPE) de Malta és elegida presidenta.
    • Othmar Karas (PPE) d'Àustria és elegit primer vicepresident.

9 de desembre de 2022:

Resultat de les eleccions modifica

 
Manfred Weber votant a les eleccions al Parlament Europeu de 2019.

Les eleccions van donar com a resultat l'entrada de més d'una trentena de nous partits, entre ells els partits d'extrema dreta Germans d'Itàlia, Vox i el Partit del Brexit del Regne Unit. També van ser beneficiats els partits animalistes, agrupats en Animal Politics EU, que van guanyar representació a Portugal i Països Baixos, el Partit Pirata Europeu, que va ser tercera força més votada a Txèquia, i Volt Europa, que va aconseguir representació a Alemanya.

Si mirem per partits, el Partit Popular Europeu va tornar a guanyar les eleccions amb 173 diputats al Parlament Europeu enfront dels 147 del Partit dels Socialistes Europeus, perdent 35 i 33 seients respectivament sobre les eleccions de 2014. Les baixades dels populars es concentren sobretot a Alemanya, França, Polònia, Espanya i Itàlia, que van perdre 34 escons, mentre que la dels socialistes baixen a Itàlia, Alemanya, el Regne Unit, França i Romania, on van caure 49 escons, però van compensar una part per la pujada de 8 seients a Espanya.

Prop del 61% dels eurodiputats electes no eren diputats sortints, una xifra rècord per al Parlament Europeu, mentre que el 40% dels diputats eren dones, també rècord. El parlamentari més vell va ser l'antic primer ministre italià Silvio Berlusconi, amb 82 anys al principi de la legislatura, mentre que la més jove va ser la danesa Kira Marie Peter-Hansen, amb 21 anys en el moment de la seva elecció.[1]

Formació dels grups polítics modifica

 
Sessió de constitució del Parlament Europeu.

Durant el mes de juny de 2019, els diferents diputats electes van negociar per a formar els grups polítics del Parlament Europeu, que necessiten un mínim de 25 eurodiputats de set estats membre de la Unió Europea.[2] Dels set grups que van acabar la VIII legislatura del Parlament Europeu, van continuar amb el mateix nom el Grup del Partit Popular Europeu, que va tornar a ser el grup més important malgrat baixar a 182 escons, el Grup de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates, amb una baixada de 33 escons, el Grup Els Verds/Aliança Lliure Europea que va aconseguir la quarta plaça i va sumar 23 escons, el Grup dels Conservadors i Reformistes Europeus que va passar de la tercera a la sisena plaça baixant 15 escons, i el Grup Confederal de l'Esquerra Unitària Europea / Esquerra Verda Nòrdica que va perdre 11 escons i va ser el grup més petit de tot l'hemicicle.

Per part seva, el Grup de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa liderat pel Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa va decidir canviar de nom després de l'entrada del partit francès La República en marxa d'Emmanuel Macron. El nou grup, anomenat Renovar Europa es va formar amb 108 eurodiputats, 39 més dels que tenia l'ALDE en finalitzar l'anterior legislatura.

Entre els partits populistes i d'extrema dreta, el grup Europa de les Nacions i de les Llibertats va anunciar el 12 de juny de 2019 que canviaria de nom per a formar Identitat i Democràcia, amb la presència de la Lliga Nord d'Itàlia, el Reagrupament Nacional de França i Alternativa per Alemanya entre altres. Aquest grup va aconseguir el suport de diversos partits que fins al moment formaven part del grup Europa de la Llibertat i la Democràcia Directa, creat la legislatura anterior per un acord entre el Partit de la Independència del Regne Unit (dels quals molts diputats es van passar al final de la legislatura al Partit del Brexit) i l'italià Moviment 5 Estrelles, deixant a tots dos partits sense grup propi, adscrits a No inscrits.[3][4][5]

Grup Polític Partit(s) polític(s) Posició Ideologia Escons
Grup del Partit Popular Europeu (Demòcrata-Cristians) (PPE) - Partit Popular Europeu: 173
- Moviment Polític Cristià Europeu: 2
- Sense partit europeu: 7
Centredreta Conservadorisme liberal
Democràcia cristiana
Neoliberalisme
Europeisme
182 / 751
Grup de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates (S&D) - Partit dels Socialistes Europeus: 147
- Partit Demòcrata Europeu: 2
- Sense partit europeu: 5
Centreesquerra Socialdemocràcia
Socialisme democràtic
Progressisme
Europeisme
154 / 751
Grup Renovar Europa (RE) - Liberals i Demòcrates per Europa: 76
- Partit Demòcrata Europeu: 9
- Sense partit europeu: 23
Centre Liberalisme
Socioliberalisme
Progressisme
Europeisme
108 / 751
Grup d'Els Verds/Aliança Lliure Europea (Verds/ALE) - Partit Verd Europeu: 55
- Aliança Lliure Europea: 7
- Partit Pirata Europeu: 4
- Aliança de l'Esquerra Verda Nòrdica: 2
- Animal Politics EU: 1
- Volt Europa: 1
- Sense partit europeu: 4
Centreesquerra
Transversalisme
Ecologisme
Regionalisme
Independentisme
Europeisme
74 / 751
Grup Identitat i Democràcia (ID) - Partit Identitat i Democràcia: 60
- Sense partit europeu: 13
Ultradreta Populisme
Conservadorisme nacionalista
Antiimigració
Euroescepticisme fort
73 / 751
Grup dels Conservadors i Reformistes Europeus (CRE) - Conservadors i Reformistes Europeus: 43
- Aliança Lliure Europea: 3
- Moviment Polític Cristià Europeu: 2
- Sense partit europeu: 14
Dreta
Ultradreta
Conservadorisme nacionalista
Neoliberalisme
Populisme
Euroescepticisme moderat
62 / 751
Grup Confederal de l'Esquerra Unitària Europea - Esquerra Verda Nòrdica (EUE-EVN) - Partit de l'Esquerra Europea: 19
- Ara la Gent: 9
- Aliança de l'Esquerra Verda Nòrdica: 2
- Animal Politics EU: 2
- Sense partit europeu: 9
Esquerra Socialisme democràtic
Marxisme
Anticapitalisme
Euroescepticisme moderat
41 / 751
No inscrits (NI) - Aliança per la Pau i la Llibertat: 1
- Sense partit europeu: 53
54 / 751
Sense acreditació - Aliança Lliure Europea: 1
- Sense partit europeu: 2
3 / 751
Estat Grups del Parlament Europeu MEP
PPE S&D RE Verds/ALE ID CRE EUE-EVN NI / altres
  Alemanya 23 CDU
6 CSU
-5 16 SPD -11 5 FDP
2 FW
+3 21 Grüne
1 Piraten
1 ÖDP
1 PARTEI
1 Volt
+21 11 AfD +10 1 Familie -5 5 Linke
1 Tierschutz
-2 1 PARTEI -1 96
  França 8 LR-LC -12 3 PS
1 PP
1 ND
-7 15 LREM
5 MoDem
1 MR
+14 11 EE-LV
1 PNC
+6 22 RN +7 6 FI +1 -3 74
  Regne Unit -2 10 Lab -10 16 LibDem
1 APNI
+16 7 Green
3 SNP
1 PC
+5 -3 4 Cons. -15 1 SF 29 Brexit
1 DUP
+27 73
  Itàlia 6 FI
1 SVP
-5 19 PD -12 -1 -1 28 Lega +22 5 FdI -3 14 M5S +14 73
  Espanya 12 PP -5 20 PSOE +6 7 C's
1 PNV
1 ERC
1 CComú
-2 3 Vox +3 3 Podemos
2 IU
1 EH Bildu
-3 2 Junts
1 ERC
+2 54
  Polònia 12 PO
3 PSL
1 Karpiński
1 Adamowicz
-5 5 SLD
3 Wiosna
+3 -2 24 PiS
1 SP
1 P
+7 -2 51
  Romania 10 PNL
2 PMP
2 RMDSZ
+1 8 PSD
2 PRO
-3 8 USR-PLUS +5 -2 -2 32
  Països Baixos 4 CDA
1 CU
1 50+
+1 6 PvdA +3 4 VVD
2 D66
-1 3 GL +1 -4 3 FVD
1 SGP
+2 1 PvdD -2 26
  Bèlgica 2 CDenV
2 CDH-CSP
2 PS
1 SP.A
-1 2 VLD
2 MR
-2 2 Ecolo
1 Groen
+1 3 VB +2 3 NV-A -1 1 PvdA +1 21
  Txèquia 2 TOP 09
2 KDU-CSL
1 STAN
-2 -4 6 ANO +2 3 Pirati +3 2 Sbovodní +2 4 ODS +2 1 KSČM -2 21
  Grècia 8 ND +3 2 KINAL -2 1 Ellininki 6 Syriza 2 XA
2 KKE
-1 21
  Hongria 12 FIDESZ
1 KDNP
+1 4 DK
1 MSZP
+2 2 Momentum +2 -2 1 Jobbik -2 21
  Portugal 6 PSD
1 CDS-PP
-1 9 PS +1 -1 1 PAN +1 2 BE
2 PCP
21
  Suècia 4 MOD
2 KD
+2 5 SAP -1 2 CP
1 FP
2 MP -2 3 SD +1 1 V 20
  Àustria 7 ÖVP +2 5 SPO 1 NEOS 2 Grünen -1 3 FPÖ -1 18
  Bulgària 6 GERB-SDS
1 BD
5 BSP +1 3 DPS -1 2 VMRO 17
  Finlàndia 3 KOK 2 SDP 2 KESK
1 SFP/RKP
-1 2 Vihr +1 2 PS +2 -2 1 VAS 13
  Dinamarca 1 C 3 SD 3 V
2 RV
+2 2 SF +1 1 DF +1 -2 1 Ø -1 13
  Eslovàquia 2 SPOLU
1 KDH
1 OL'anNO
-2 3 SMER -1 2 PS +2 2 SaS -1 2 Kotleba +2 13
  Irlanda 4 FG -1 -1 1 FF 2 Green +2 -1 1 SF
2 I4C
1 Ming
11
  Croàcia 4 HDZ -1 3 SDP +1 1 IDS -1 -1 1 HKS 1 ZZ
1 Kolakušić
+2 11
  Lituània 3 TS-LKD
1 Maldeikienė
+1 2 LSDP 1 LRLS
1 DP
-1 2 LVŽS +1 -1 1 LLRA-KŠS 11
  Letònia 2 VIENOTIBA -2 2 SDP +1 1 API 1 LKS 2 TB/LNNK +1 8
  Eslovènia 3 SDS-SLS
1 N.Si
-1 2 SD +1 2 LMŠ +1 -1 8
  Estònia -1 2 SDE +1 2 REF
1 KE
-1 1 EKRE +1 6
  Xipre 2 DISi +1 1 EDEK
1 DIKO
-1 2 AKEL 6
  Luxemburg 2 CSV -1 1 LSAP 2 DP +1 1 Gréng 6
  Malta 2 PN -1 4 PL +1 6
Total 182 -34 154 -33 108 +39 74 +23 73 +17 62 -15 41 -11 57 +36 MEP
PPE S&D RE Verds/ALE ID CRE EUE-EVN NI / altres
Grups del Parlament Europeu
Nota:
  • Les dades comparatives són en relació amb l'organització dels grups a l'inici del novè mandat del Parlament Europeu.
  • Els diputats de Junts i Oriol Junqueras d'ERC no van poder participar de la Constitució del Parlament Europeu per no tenir l'acreditació de la Junta Electoral d'Espanya.[6][7]

Elecció de la Mesa per la primera meitat de la legislatura modifica

Després de la constitució del nou Parlament Europeu, el 2 de juliol de 2019, els grups polítics van triar als seus representants en la Mesa del Parlament, incloent-hi el president, 14 vicepresidents i 5 qüestors, per la primera meitat de la legislatura.

Presidència modifica

Per a la presidència del Parlament, el Grup de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates va presentar a l'italià David Sassoli, que va ser elegit en segona votació amb el suport del seu grup i de part del Grup del Partit Popular Europeu i de Renovar Europa, que no van votar en bloc malgrat l'acord de repartiment de càrrecs.[8] A més van competir el txec Jan Zahradil pel Grup dels Conservadors i Reformistes Europeus, l'alemanya Ska Keller, que també va ser candidata a presidir la Comissió Europea, pel Grup dels Verds/Aliança Lliure Europea i l'espanyola Sira Rego pel Grup Confederal de l'Esquerra Unitària Europea / Esquerra Verda Nòrdica.[9][10][11]

Votació per a la presidència del Parlament Europeu
Vots emesos en primera votació: 662 | Vots blancs o nuls: 73 | Majoria absoluta: 332
Vots emesos en segona votació: 667 | Vots blancs o nuls: 37 | Majoria absoluta: 334
Candidat
 
     
David Sassoli Jan Zahradil Ska Keller Sira Rego
Estat   Itàlia   Txèquia   Alemanya   Espanya
Partit polític Partit Democràtic Partit Democràtic Cívic Aliança 90/Els Verds Esquerra Unida
Grup polític Socialistes i Demòcrates Conservadors i Reformistes Verds/Aliança Lliure Europea Esquerra Unitària Europea
1a votació 325   162   133   42  
2a votació 345   160   119   43  

Vicepresidències modifica

En les 14 vicepresidències, cinc pertanyen al Grup del Partit Popular Europeu, tres al Grup de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates, dues per al Grup Renovar Europa i per al Grup dels Verds/Aliança Lliure Europea, i un per al Grup Confederal de l'Esquerra Unitària Europea / Esquerra Verda Nòrdica i per al partit Moviment 5 Estrelles, en el grup dels No inscrits.[12]

Votació per a les vicepresidències del Parlament Europeu
Primera volta
Nom Estat Partit Polític Grup polític Vots
Mairead McGuinness   Irlanda Fine Gael PPE 618  
Pedro Silva   Portugal Partit Socialista S&D 556  
Rainer Wieland   Alemanya Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya PPE 516  
Katarina Barley   Alemanya Partit Socialdemòcrata d'Alemanya S&D 516  
Othmar Karas   Àustria Partit Popular d'Àustria PPE 477  
Ewa Bożena Kopacz   Polònia Plataforma Cívica PPE 461  
Klara Dobrev   Hongria Coalició Democràtica S&D 402  
Dita Charanzová   Txèquia ANO 2011 RE 395  
Nicola Beer   Alemanya Partit Democràtic Lliure RE 363  
Lívia Járóka   Hongria Fidesz - Unió Cívica Hongaresa PPE 349  
Heidi Hautala   Finlàndia Lliga Verda Verds/ALE 336  
Segona volta
Nom Estat Partit Polític Grup polític Vots
Marcel Kolaja   Txèquia Partit Pirata Txec Verds/ALE 426  
Dimitrios Papadimoulis   Grècia Coalició de l'Esquerra Radical EUE/EVN 401  
Tercera volta
Nom Estat Partit Polític Grup polític Vots
Fabio Massimo Castaldo   Itàlia Moviment 5 Estrelles No inscrits 248  

Qüestors modifica

Els qüestors són els encarregats de les qüestions administratives i financeres que afecten directament els eurodiputats i garanteixen que aquests disposin de les infraestructures necessàries per a dur a terme el seu treball. Són membres de la Mesa del Parlament Europeu, però no tenen dret a vot.[12]

Votació per als qüestors del Parlament Europeu
Primera volta
Nom Estat Partit Polític Grup polític Vots
Anne Sander   França Els Republicans PPE 452  
Monika Benova   Eslovàquia Direcció - Socialdemocràcia S&D 391  
David Casa   Malta Partit Nacionalista PPE 391  
Gilles Boyer   França La República en Marxa RE 317  
Karol Adam Karski   Polònia Llei i Justícia CRE 261  

Comissions parlamentàries modifica

Una vegada constituït el Parlament Europeu, els eurodiputats es divideixen en vint comissions, i tres subcomissions, per a treballar, de manera individualitzada, temàtiques concretes, que inclouen assumptes com a desenvolupament, comerç internacional, pesca, cultura i educació o drets de la dona.[13] Cada comissió escull un president i quatre vicepresidents per ordenar i moderar els debats.[14]

Comité MEP Presidència Vicepresidències
Comissió d'Afers Exteriors (AFET) 79  
PPE
David McAllister   CRE Witold Waszczykowski
  RE Urmas Paet
  S&D Sergei Stanishev
  PPE Željana Zovko
Subcomissió de Seguretat i Defensa (SEDE) 30  
RE
Nathalie Loiseau   PPE Nikos Androulakis
  S&D Rasa Juknevičienė
  EUE Özlem Demirel
  PPE Lukas Mandl
Subcomissió de Drets Humans (DROI) 30  
S&D
Marie Arena   RE Irina von Wiese
  V-A Hannah Neumann
  PPE Christian Sagartz
  S&D Raphaël Glucksmann
Comissió de Desenvolupament (DEVE) 28  
PPE
Tomas Tobé   V-A Pierrette Herzberger-Fofana
  S&D Norbert Neuser
  RE Chrysoula Zacharopoulou
  V-A Erik Marquardt
Comissió de Comerç Internacional (INTA) 41  
S&D
Bernd Lange   CRE Jan Zahradil
  PPE Iuliu Winkler
  PPE Anna-Michelle Assimakopoulou
  RE Marie-Pierre Vedrenne
Comissió de Pressupostos (BUDG) 41  
CRE
Johan Van Overtveldt   PPE Janusz Lewandowski
  RE Olivier Chastel
  S&D Margarida Marques
  PPE Niclas Herbst
Comissió de Control Pressupostari (CONT) 30  
PPE
Monika Hohlmeier   S&D Isabel García Muñoz
  S&D Caterina Chinnici
  RE Martina Dlabajová
  PPE Petri Sarvamaa
Comissió d'Afers Econòmics i Monetaris (ECON) 61  
S&D
Irene Tinagli   PPE Luděk Niedermayer
  RE Stéphanie Yon-Courtin
  CRE Michiel Hoogeveen
  EUE José Gusmão
Subcomitè de Matèria Fiscal (FISC) 30  
S&D
Paul Tang   PPE Markus Ferber
  RE Martin Hlaváček
  V-A Kira Marie Peter-Hansen
  PPE Othmar Karas
Comissió d'Ocupació i Afers Socials (EMPL) 55  
RE
Lucia Ďuriš Nicholsonová   S&D Vilija Blinkevičiūtė
  EUE Sandra Pereira
  PPE Tomáš Zdechovský
  V-A Katrin Langensiepen
Comissió de Medi ambient, Salut Pública i Seguretat Alimentària (ENVI) 88  
RE
Pascal Canfin   V-A Bas Eickhout
  S&D Seb Dance
  PPE Dan-Ștefan Motreanu
  EUE Anja Hazekamp
Comissió d'Indústria, Investigació i Energia (ITRE) 72  
PPE
Cristian Bușoi   CRE Zdzisław Krasnodębski
  RE Morten Helveg Petersen
  S&D Patrizia Toia
  S&D Lina Gálvez
Comissió de Mercat Interior i Protecció del Consumidor (IMCO) 45  
Verds/ALE
Anna Cavazzini   RE Andrus Ansip
  S&D Maria Grapini
  PPE Krzysztof Hetman
  S&D Maria Manuel Leitão Marques
Comissió de Transports i Turisme (TRAN) 49  
Verds/ALE
Karima Delli   S&D István Ujhelyi
  PPE Jens Gieseke
  S&D Andris Ameriks
  RE Jan-Christoph Oetjen
Comissió de Desenvolupament Regional (REGI) 43  
EUE/EVN
Younous Omarjee   PPE Krzysztof Hetman
  RE Vlad-Marius Botoş
  S&D Adrian-Dragoş Benea
  PPE Isabel Benjumea Benjumea
Comissió d'Agricultura i Desenvolupament Rural (AGRI) 48  
PPE
Norbert Lins   V-A Francisco Guerreiro
  PPE Daniel Buda
  CRE Mazaly Aguilar
  RE Elsi Katainen
Comissió de Pesca (PECH) 28  
RE
Chris Davies   PPE Peter van Dalen
  RE Søren Gade
  S&D Giuseppe Ferrandino
  PPE Maria da Graça Carvalho
Comissió de Cultura i Educació (CULT) 31  
PPE
Sabine Verheyen   V-A Romeo Franz
  CRE Dace Melbārde
  S&D Julie Ward
  PPE Milan Zver
Comissió d'Afers Jurídics (JURI) 25  
RE
Lucy Nethsingha   V-A Sergey Lagodinsky
  PPE Marion Walsmann
  S&D Iban García del Blanco
  CRE Raffaele Stancanelli
Comissió de Llibertats Civils, Justícia i Assumptes d'Interior (LIBE) 69  
S&D
Juan Fernando López   RE Maite Pagazaurtundúa
  S&D Pietro Bartolo
  PPE Andrzej Halicki
  PPE Emil Radev
Comissió d'Afers Constitucionals (AFCO) 28  
PPE
Antonio Tajani   S&D Gabriele Bischoff
  RE Charles Goerens
  S&D Giuliano Pisapia
  PPE Lóránt Vincze
Comissió de Drets de la Dona i Igualtat de Gènere (FEMM) 37  
S&D
Evelyn Regner   EUE María Eugenia Rodríguez
  V A Sylwia Spurek
  PPE Eliza Vozemberg
  S&D Robert Biedroń
Comissió de Peticions (PETI) 25  
PPE
Dolors Montserrat   V-A Tatjana Ždanoka
  RE Yana Toom
  CRE Ryszard Czarnecki
  S&D Cristina Maestre

Delegacions modifica

El Parlament Europeu estableix delegacions per mantenir i desenvolupar relacions amb entitats amb les quals té interès per a cooperar. Entre ells es troben els països amb qui la Unió Europea té relacions estretes (especialment comercials) o els països que sol·liciten l'adhesió a la Unió. L'Eurocambra també coopera amb els òrgans parlamentaris d'altres organitzacions internacionals, com l'OTAN. Les delegacions tenen membres plens i substituts i elegeixen la seva pròpia presidència. Les comissions es divideixen en quatre tipus, segons els països o entitats amb qui es relacionen i poden ser delegacions permanents o ad hoc.

Delegacions en les Assemblees Parlamentàries modifica

Delegació Presidència
Delegació per a les Relacions amb l'Assemblea Parlamentària de l'OTAN  
PPE
Tom Vandenkendelaere
Delegació en l'Assemblea Parlamentària Paritària ACP-UE  
S&D
Carlos Zorrinho
Delegació en l'Assemblea Parlamentària Euro-llatinoamericana  
S&D
Javi López
Delegació en l'Assemblea Parlamentària Euronest  
PPE
Andrius Kubilius
Delegació en l'Assemblea Parlamentària de la Unió pel Mediterrani  
PPE
David Sassoli

Comissions Parlamentàries Mixtes modifica

Delegació Presidència
Delegació per a la Cooperació Septentrional i per a les Relacions amb Suïssa i Noruega, en la Comissió Parlamentària Mixta UE-Islàndia i en la Comissió Parlamentària Mixta de l'Espai Econòmic Europeu (EEE)  
PPE
Andreas Schwab
Delegació per a les relacions amb Bòsnia i Hercegovina i Kosovo  
Verds/ALE
Romeo Franz
Delegació per a les Relacions amb els països del Magrib i la Unió del Magreb Àrab, incloses la Comissió Parlamentària Mixta UE-Marroc, la Comissió Parlamentària Mixta UE-Tunísia i la Comissió Parlamentària Mixta UE-Algèria  
S&D
Andrea Cozzolino
Delegació en la Comissió Parlamentària Cariforum-UE  
RE
Stéphane Bijoux
Delegació en la Comissió Parlamentària d'Estabilització i Associació UE-Albània  
PPE
Manolis Kefalogiannis
Delegació en la Comissió Parlamentària Mixta UE-Xile  
S&D
Inmaculada Rodríguez-Piñero
Delegació en la Comissió Parlamentària Mixta UE-Mèxic  
S&D
Massimiliano Smeriglio
Delegació en la Comissió Parlamentària d'Associació UE-Moldàvia  
PPE
Siegfried Mureșan
Delegació en la Comissió Parlamentària d'Estabilització i Associació UE-Montenegro  
PPE
Vladimír Bilčík
Delegació en la Comissió Parlamentària Mixta UE-Macedònia del Nord  
S&D
Andreas Schieder
Delegació en la Comissió Parlamentària d'Estabilització i Associació UE-Sèrbia  
S&D
Tanja Fajon
Delegació en la Comissió Parlamentària Mixta UE-Turquia  
Verds/ALE
Sergey Lagodinsky
Delegació en l'Assemblea Parlamentària d'Associació UE-Regne Unit  
RE
Nathalie Loiseau
Delegació en la Comissió Parlamentària d'Associació UE-Ucraïna  
CRE
Witold Waszczykowski

Comissions Parlamentàries de Cooperació modifica

Delegació Presidència
Delegació en la Comissió Parlamentària d'Associació UE-Armènia, en la Comissió Parlamentària de Cooperació UE-Azerbaidjan i en la Comissió Parlamentària d'Associació UE-Geòrgia  
S&D
Marina Kaljurand
Delegació en les Comissions Parlamentàries de Cooperació UE-Kazakhstan, UE-Kirguizstan, UE-Uzbekistan i UE-Tadjikistan, i per a les Relacions amb Turkmenistan i Mongòlia  
PPE
Fulvio Martusciello
Delegació en la Comissió Parlamentària de Cooperació UE-Rússia  
CRE
Ryszard Czarnecki

Altres delegacions interparlamentàries modifica

Delegació Presidència
Delegació per a les Relacions amb l'Afganistan  
RE
Petras Auštrevičius
Delegació per a les Relacions amb Austràlia i Nova Zelanda  
RE
Ulrike Müller
Delegació per a les Relacions amb Bielorússia  
S&D
Robert Biedroń
Delegació per a les Relacions amb la República Federativa del Brasil  
PPE
José Manuel Fernandes
Delegació per a les Relacions amb el Canadà  
RE
Stéphanie Yon-Courtin
Delegació per a les Relacions amb l'Índia  
RE
Søren Gade
Delegació per a les Relacions amb l'Iran  
EUE/EVN
Cornelia Ernst
Delegació per a les Relacions amb l'Iraq  
PPE
Sara Skyttedal
Delegació per a les Relacions amb Israel  
PPE
Antonio López-Istúriz
Delegació per a les Relacions amb el Japó  
S&D
Christel Schaldemose
Delegació per a les Relacions amb Mercosur  
RE
Jordi Cañas
Delegació per a les Relacions amb Palestina  
EUE/EVN
Manu Pineda
Delegació per a les Relacions amb Sud-àfrica  
PPE
Magdalena Adamowicz
Delegació per a les Relacions amb la Península Aràbiga  
Verds/ALE
Hannah Neumann
Delegació per a les Relacions amb els països de l'Amèrica Central  
Verds/ALE
Tilly Metz
Delegació per a les Relacions amb els països de l'Àsia Meridional  
CRE
Nicola Procaccini
Delegació per a les Relacions amb els països del Sud-est Asiàtic i l'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN)  
PPE
Daniel Caspary
Delegació per a les Relacions amb els països de la Comunitat Andina  
PPE
Pilar del Castillo
Delegació per a les Relacions amb la Península de Corea  
PPE
Lukas Mandl
Delegació per a les Relacions amb els països del Màixriq  
S&D
Isabel Santos
Delegació per a les Relacions amb el Parlament Panafricà  
RE
María Soraya Rodríguez
Delegació per a les Relacions amb la República Popular de la Xina  
Verds/ALE
Reinhard Bütikofer
Delegació per a les Relacions amb els Estats Units  
PPE
Radosław Sikorski

Secretaria del Parlament Europeu modifica

 
Klaus Welle, secretari general del Parlament Europeu, el 2022.

La Secretaria del Parlament Europeu és l'organisme administratiu encarregat de coordinar els treballs legislatius i d'organitzar les sessions plenàries i d'altres reunions d'aquesta institució legislativa de la Unió Europea. La seu es troba a la ciutat de Luxemburg, no molt lluny de les seus oficial (Estrasburg) i de treball (Brussel·les) de l'Eurocambra. Al cap de la seu es troba un secretari general, nomenat per la Mesa del Parlament, i es divideix en dotze direccions generals.

A l'inici de la legislatura, aquesta era la seva estructura:[15]

  • Secretari General: Klaus Welle (  Alemanya)
  • Secretari General adjunt: Markus Winkler (  Alemanya)
  • Directora de gabinet: Susanne Altenberg (  Alemanya)
  • Cap dels serveis legals: Freddy Drexler (  França)
  • Direccions Generals:
    • Direcció General de la Presidència (DG PRES): Markus Winkler (  Alemanya)
    • Direcció General de Polítiques Internes de la Unió (DG IPOL): Riccardo Ribera d'Alcalá (  Itàlia)
    • Direcció General de Polítiques Exteriors de la Unió (DG EXPO): Pietro Ducci (  Itàlia)
    • Direcció General de Comunicació (DG COMM): Jaume Duch (  Espanya)
    • Direcció General de Serveis de Recerca Parlamentaris (DG EPRS): Anthony Teasdale
    • Direcció General de Personal (DG PERS): Kristian Knudsen (  Dinamarca)
    • Direcció General d'Infraestructures i Logística (DG INLO): Leena Maria Linnus (  Finlàndia)
    • Direcció General de Traducció (DG TRAD): Valter Mavrič (  Eslovènia)
    • Direcció General de Logística i Interpretació per a Conferències (DG LINC): Agnieszka Walter-Drop (  Polònia)
    • Direcció General de Finances (DG FINS): Didier Klethi (  França)
    • Direcció General d'Innovació i Suport Tecnològic (DG ITEC): Walter Petrucci (  Bèlgica)
    • Direcció General de Seguretat (DG SAFE): Elio Carozza (  Itàlia)

Elecció de la Comissió Europea modifica

 
Ursula von der Leyen desprès de ser escollida presidenta de la Comissió Europea al Parlament Europeu.

Després de l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa, el Parlament Europeu es converteix en peça fonamental per a l'elecció de la nova Comissió Europea. El president de la Comissió Europea és proposat per la majoria qualificada del Consell Europeu, sobre la base dels resultats electorals i després de consultar al president de l'Eurocambra, i ha de ser ratificat per la majoria absoluta dels eurodiputats reunits en sessió plenària.

Després d'aquesta elecció, el Consell Europeu nomena, d'acord amb el president electe de la Comissió i amb majoria qualificada, a l'alt representant, que és automàticament un vicepresident de la Comissió, i en el si de la qual s'encarrega de la gestió de les relacions internacionals i coordina, sota la supervisió i l'autoritat del president, l'acció exterior de la Unió Europea.

Una vegada elegits tots dos càrrecs, els governs dels Estats membre de la Unió Europea es reuneixen amb el president de la Comissió Europea per a coordinar una adequada composició de la Comissió Europea. Després d'això, el Consell Europeu i el president, presenten una llista de candidats que han de comparèixer davant les comissions del Parlament Europeu perquè aquestes elevin un informe. Posteriorment, el ple de l'Eurocambra vota la llista completa, amb els canvis exigits pel mateix Parlament, amb majoria simple, i la Comissió Europea vota la nova Comissió, per majoria qualificada.[16][17]

Elecció del president de la Comissió modifica

El 2 de juliol de 2019, el Consell Europeu va debatre sobre la presidència de la Comissió Europea. Si bé des de 2014 ha existit la fórmula del Spitzenkandidaten (candidats designats abans de les eleccions), alguns països van renegar d'aquest model per a triar entre el popular Manfred Weber o al socialista Frans Timmermans com a president.[18] Després d'un Consell Europeu que es va allargar durant 3 dies, els 27 països de la Unió Europea (amb l'excepció del Regne Unit, en procés de sortida de la unió en aquest moment) van decidir nominar a Ursula von der Leyen com a presidenta de la Comissió, amb l'única abstenció d'Alemanya, per falta d'acord entre la Unió Demòcrata Cristiana d'Angela Merkel i els seus socis de govern del Partit Socialdemòcrata.[19][20] Von der Leyen es va enfrontar en els següents dies a moltes crítiques, especialment per part dels eurodiputats, ja que la seva nominació va ignorar el resultat de les Eleccions i el Spitzenkandidaten.[21]

Votació de designació d'Ursula von der Leyen (PPE) com a candidata
Necessària Majoria qualificada
Posició Estat Vots
  Àustria, Bèlgica, Bulgària, Croàcia, Dinamarca, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Letònia, Lituània, Luxemburg, Malta, Països Baixos, Polònia, Portugal, Romania, Suècia, Txèquia i Xipre. 26
  No 0
Abstenció Alemanya. 1

Després d'aquest acord del Consell, el 16 de juliol de 2019 el Parlament Europeu va celebrar el debat d'investidura d'Ursula von der Leyen. La intervenció de la candidata va intentar acontentar els grups socialista i liberal per a poder sumar els vots suficients. Al Grup de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates li va oferir una aposta per un pacte verd europeu, una Europa Social, garantia juvenil i infantil i un acord d'asil per als migrants de la frontera mediterrània, mentre que a Renovar Europa li va oferir una millora de la participació ciutadana, una unió de capitals europea i la possibilitat de llistes transnacionals per a les pròximes eleccions europees. Per a tots dos partits, es va comprometre a reforçar la figura del Spitzenkandidaten per a les eleccions de 2024.[22]

Després d'aquest debat, la candidata va obtenir el suport explícit del Grup del Partit Popular Europeu i de Renovar Europa,[23] així com del Moviment 5 Estrelles,[24] en els grup dels No inscrits, i el partit polonès Llei i Justícia del grup dels Conservadors i Reformistes. També va rebre el suport de gran part del grup socialista, amb el Partit Socialista Obrer Espanyol, el Partit Democràtic italià i el Partit Socialista portuguès al capdavant.[25][26][27]

En contra es van posicionar al complet el Grup dels Verds/Aliança Lliure Europea i el Grup Confederal de l'Esquerra Unitària Europea/Esquerra Verda Nòrdica,[28][29] així com els partits del Grup Identitat i Democràcia. També es van posicionar en contra alguns partits del grup socialista com el Partit Socialdemòcrata d'Alemanya i el Partit Socialista francès, alguns partits de Renovar Europa com Electors Lliures d'Alemanya o Esquerra, Partit Liberal de Dinamarca, Germans d'Itàlia del grup conservador i el Partit del Brexit.[24][25][26][27]

La votació secreta del ple del Parlament Europeu va investir a Ursula von der Leyen com a presidenta de la Comissió Europea per la majoria absoluta requerida, en primera votació, amb 383 vots a favor (la majoria absoluta estava marcada en 374 vots), 327 en contra i 22 abstencions.[30]

Votació d'investidura d'Ursula von der Leyen (PPE)
Majoria absoluta: 374 de 747
Posició Posició prèvia a la votació dels Grups polítics Vots
PPE S&D RE V/ALE ID CRE EUE/EVN NI
    PPE   PSOE
  PD
  PS
  SLD
  Wiosna
  PL
  S
  S
  SDP
  Smer
  RE   PiS   M5S 383
  No   SDP
  PvdA
  PS
  SPÖ
  PS
  SP.A
  BSP
  SD
  FW
  D66
  NEOS
  V
  AP!
  V/ALE   ID   FdI   EUE/EVN   Brexit 327
Abstenció 22
Nota:
  • La votació es secreta i, per tant, no es coneix la posició exacta de cada eurodiputat. El sentit indicat son les posicions oficials del grup, anunciades amb anterioritat a la votació.

Nomenament de l'Alt Representant per a Afers exteriors i Política de Seguretat modifica

 
Josep Borrell al Parlament Europeu durant la seva compareixença per a sol·licitar el suport de la cambra per al lloc d'Alt representant de la Unió per a Afers exteriors i Política de Seguretat.

El mateix dia del nomenament d'Ursula von der Leyen com a candidata a presidenta de la Comissió, els 27 països de la Unió Europea van acordar proposar a l'espanyol Josep Borrell, fins a aquest moment ministre d'Afers exteriors del Govern d'Espanya de Pedro Sánchez, com a nou Alt representant de la Unió per a Afers exteriors i Política de Seguretat en substitució de la italiana Federica Mogherini.[19][20] Després d'aquesta proposta, i l'acceptació per part de la presidenta von der Leyen, una nova cimera europea el 5 d'agost de 2019, va nomenar oficialment com a candidat al polític espanyol.[31]

En la seva intervenció inicial, es va suggerir reforçar la política exterior de la Unió Europea en un context d'inestabilitat global, per a evitar que la UE quedi com a irrellevant en el nou món, reiniciar les relacions amb els Estats Units i mantenir les sancions a Rússia, però oposant-se a noves sancions a Veneçuela o Cuba. També va anunciar que el seu primer viatge seria a Pristina, capital de Kosovo, que Espanya no reconeix, i que no es posicionaria sobre la situació política de Catalunya com a càrrec europeu.

En les posteriors preguntes dels eurodiputats, Borrell va haver de respondre a la multa de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència espanyola per ús d'informació privilegiada en la venda d'accions d'Abengoa i a uns comentaris sobre els Estats Units, dels quals va dir que "l'única cosa que havien fet era matar a quatre indis". També va rebre crítiques del Partit Popular espanyol per eludir la situació política de Catalunya.[32]

Finalment, i malgrat les disputes prèvies entre populars, socialistes i liberals, tots els grups van donar el seu suport a Josep Borrell com a nou Alt representant de la Unió per a Afers exteriors i Política de Seguretat, amb l'excepció del grup Identitat i Democràcia.[33][34][35]

Designació de la resta dels Comissaris modifica

 
Audiència de Sylvie Goulard al Parlament Europeu.

Quan el president de la Comissió Europea és escollit pel Consell Europeu, i ratificat pel Parlament Europeu, els estats membres de la Unió Europea (amb l'excepció del país d'origen de qui ostenta la presidència) han de proposar cadascú un Comissari Europeu amb el vistiplau de la nova presidenta. Una vegada confeccionada la llista completa, aquesta es presentada a l'Eurocambra perquè els eurodiputats doni el seu vot favorable, o de rebuig, a les diferents candidatures.

Aquesta revisió de les candidatures es fa en una audiència de tres hores, amb els diputats de la comissió responsable, per examinar la competència i la idoneïtat del candidat. Després d'aquesta audiència, i sempre que la comissió no demani una compareixença extra d'1,5 hores per aclarir dubtes, la comissió ha de votar sobre el candidat, en primer lloc, per part dels coordinadors dels grups polítics, on es necessita el suport de 2/3 dels coordinadors, i en cas de no arribar a aquest suport, voten tots els eurodiputats adscrits a la comissió responsable. Si el candidat no supera cap de les dues votacions, el president de la Comissió Europea ha de proposar un nou comissari, que haurà de passar el mateix procediment.[36]

La primera ronda d'audiències per la nova Comissió, va tenir lloc del 30 de setembre al 8 d'octubre de 2019, seguida de l'avaluació per part de la Conferència de Presidents el 15 d'octubre de 2019, ambdues posteriors a l'examen de la Comissió d'Assumptes Jurídics sobre possibles conflictes d'interessos per a qualsevol dels candidats. També es va preveure la segona ronda d'audiències, en cas de rebutjar candidats, pels dies 14 i 15 d'octubre, seguit de l'avaluació de la Conferència de Presidents el 16 d'octubre.[37]

La Comissió d'Assumptes Jurídics va decidir rebutjar en primera instància els comissaris designats László Trócsányi d'Hongria (Veïnatge i Ampliació) i Rovana Plumb de Romania (Transports), convocant-los a una conferència, però va autoritzar la resta de perfils, inclosos Didier Reynders de Bèlgica (Justícia) i Sylvie Goulard de França (Mercat Interior) que estaven sota investigació, per les respectives autoritats nacionals, a causa d'acusacions de corrupció o mal ús dels diners de la Unió, ja que, segons un dels eurodiputats, el Comitè no té l'autoritat per qüestionar els candidats més enllà dels fets declarats en les declaracions d'interessos.[38]

Posteriorment, la Comissió d'Assumptes Jurídics va rebutjar les candidatures de Rovana Plumb per deu vots en contra i sis a favor (amb dues abstencions) i de László Trócsányi per 11 vots en contra i 9 a favor, en aquest cas pels dubtes sobre les seves finances personals en relació amb el seu bufet d'advocats, que va fundar abans de convertir-se en ministre de Justícia, i a causa de les preocupacions sobre les "connexions amb Rússia" en relació amb l'extradició de sospitosos russos.[39]

A les audiències amb les comissions, hi va haver diversos perfils de candidats que van generar debat entre els membres:[40][41]

  • Janusz Wojciechowski (Agricultura): a causa de la investigació en curs per l'Oficina Antifrau Europea sobre irregularitats en el reemborsament de les despeses de viatge quan era eurodiputat. Aquesta recerca va ser abandonada pel retorn dels diners al Parlament.[42][43]
  • Didier Reynders (Justícia): a causa de la investigació per part de les autoritats nacionals sobre corrupció i blanqueig de diners a la República Democràtica del Congo. Aquesta acusació va ser arxivada per la fiscalia belga.[44][45]
  • Sylvie Goulard (Mercat Interior): a causa d'un presumpte mal ús dels fons de la Unió Europea.[46]
  • Paolo Gentiloni (Economia): a causa del seu paper en l'economia italiana com a primer ministre.[41]
  • Dubravka Šuica (Vicepresidència i Democràcia i Demografia): a causa de les finances personals, especialment la possessió de diversos béns immobles per un valor superior a 5 milions d'euros (sent professora, alcaldessa i diputada) i de les seves opinions sobre els drets de les dones, especialment la llibertat d'avortament, i les seves votacions sobre aquests temes.[47]

Una vegada acabades les audiències, les comissions van demanar una sessió extra per:

Una vegada acabades les sessions, es van confirmar a tots els candidats a la votació de la Conferència de Presidents, amb l'excepció de Sylvie Goulard (Mercat Interior), rebutjada per la comissió amb 82 vots en contra, 29 a favor i 1 abstenció. També es van confirmar el rebuig per la Comissió d'Assumptes Jurídics de la romanesa Rovana Plumb (Transports) i de l'hongarès László Trócsányi (Veïnatge i Ampliació).[50]

Posteriorment, els tres països van nomenar nous candidats, que sí que van ser acceptats pel Parlament Europeu. França va proposar l'independent Thierry Breton per a Mercat Interior, Hongria a Olivér Várhelyi per a Veïnatge i Ampliació i Romania a Adina-Ioana Vălean per a Transports.[51]

Finalment, el Regne Unit es va negar a proposar candidat per la Comissió Europea, per estar a les portes de finalitzar el Brexit, el que va provocar un expedient sancionador per part de la nova presidenta de la Comissió.[51]

Col·legi de Comissaris de la Unió Europea modifica

Una vegada ratificats els diferents Comissaris proposats pels estats membres de la Unió Europea, el Parlament Europeu va votar el 27 de novembre de 2023 la ratificació completa de la Comissió Von der Leyen amb 461 vots a favor, 157 en contra i 89 en blanc.[52]

Votació de la Comissió Von der Leyen
Majoria absoluta: 374 de 747
Posició Posició prèvia a la votació dels Grups polítics Vots
PPE S&D RE V/ALE ID CRE EUE/EVN NI
    PPE   S&D   RE   CRE 461
  No   EUE/EVN 157
Abstenció   V/ALE 89
Nota:
  • La votació es secreta i, per tant, no es coneix la posició exacta de cada eurodiputat. El sentit indicat son les posicions oficials del grup, anunciades amb anterioritat a la votació.

Per tant, el Col·legi de Comissaris de la Unió Europea, per la legislatura 2019-2024, va organitzar-se de la següent manera:

 
Comissió Von der Leyen
Acordat al Consell Europeu del 2 de juliol de 2019 • Aprovat pel Parlament Europeu el 27 de novembre de 2019
Designat Cartera Designat Cartera Designat Cartera
 
Ursula von der Leyen
  Alemanya
(PPE - CDU)
Presidenta  
Frans Timmermans
  Països Baixos
(PSE - PvdA)
Vicepresident executiu

Pacte Verd Europeu
 
Margrethe Vestager
  Dinamarca
(ALDE - B)
Vicepresidenta excecutiva

Una Europa Adaptada a l'Era Digital
[53][54] [53][54] [53][54][55][56]
 
Valdis Dombrovskis
  Letònia
(PPE - JV)
Vicepresident executiu

Una economia al servei de les persones
 
Josep Borrell
  Espanya
(PSE - PSOE)
Vicepresident i Alt Representant de la Unió Europea per a Afers exteriors i Política de Seguretat

Una Europa més forta en el món
 
Věra Jourová
  Txèquia
(ALDE - ANO)
Vicepresidenta

Un nou impuls per a la Democràcia Europea
Valors i Transparència
[53][54][57] [53][54][58][59][60] [54]
 
Margaritis Schinas
  Grècia
(PPE - ND)
Vicepresident

Protecció de l'estil de vida europeu
Promoció del Mode de Vida Europeu
 
Maroš Šefčovič
  Eslovàquia
(PSE - SMER-SD)
Vicepresident

Relacions Interinstitucionals i Previsió
 
Dubravka Šuica
  Croàcia
(PPE - HDZ)
Vicepresidenta

Democràcia i Demografia
[54][61][62] [53][54][63] [54][64]
 
Johannes Hahn
  Àustria
(PPE - ÖVP)
Comissari

Pressupost i Administració
 
Phil Hogan
  Irlanda
(PPE - FG)
Comissari

Comerç
 
Mariya Gabriel
  Bulgària
(PPE - GERB)
Comissària

Innovació, Recerca, Cultura, Educació i Joventut
[54][65][66] [53][54][67] [53][54][68]
 
Nicolas Schmit
  Luxemburg
(PSE - LSAP)
Comissari

Ocupació i Drets Socials
 
Paolo Gentiloni
  Itàlia
(PSE - PD)
Comissari

Economia
 
Janusz Wojciechowski
  Polònia
(CRE - PiS)
Comissari

Agricultura
[53][54] [54][69] [54][70]
 
Thierry Breton
  França
(Independent)
Comissari

Mercat Interior
 
Elisa Ferreira
  Portugal
(PSE - PS)
Comissària

Cohesió i Reformes
 
Stella Kyriakides
  Xipre
(PPE - DISY)
Comissària

Salut i Seguretat Alimentària
[54] [54][71][72] [53][54][73]
 
Didier Reynders
  Bèlgica
(ALDE - MR)
Comissari

Justícia
 
Helena Dalli
  Malta
(PSE - PL)
Comissària

Igualtat
 
Ylva Johansson
  Suècia
(PSE - S)
Comissària

Assumptes Interns
[54][74] [54][75] [54][76]
 
Janez Lenarčič
  Eslovènia
(Independent)
Comissari

Gestió de Crisi
 
Adina-Ioana Vălean
  Romania
(PPE - PNL)
Comissària

Transports
 
Olivér Várhelyi
  Hongria
(PPE - Fidesz)
Comissari

Veïnatge i Ampliació
[54][77][78] [54][79] [53][54]
 
Jutta Urpilainen
  Finlàndia
(PSE - SDP)
Comissària

Associacions Internacionals
 
Kadri Simson
  Estònia
(ALDE - EK)
Comissària

Energia
 
Virginijus Sinkevičius
  Lituània
(LVŽS)
Comissari

Medi Ambient, Oceans i Pesca
[54][80][81] [54][82][83] [54][84]

Elecció del President del Consell Europeu modifica

 
Charles Michel intervenint al Parlament Europeu.

El president del Consell Europeu és una de les més altes posicions institucionals de la Unió Europea. Les seves funcions principals són la de presidir i impulsar els treballs del Consell Europeu, així com vetllar per la preparació i continuïtat d'aquests treballs, en cooperació amb el president de la Comissió Europea i basant-se en els treballs del Consell d'Assumptes Generals.[85]

Després de l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa, el president del Consell Europeu és triat pels propis membres del Consell Europeu.[86] El seu cessament es produeix, a més de per dimissió i mort, per terminació natural del seu mandat, o per destitució deguda a impediment o falta greu apreciats pel Consell Europeu en votació resolta per majoria qualificada.[87] En aquest cas, no intervé en la seva designació el Parlament Europeu.[17]

En el mateix Consell Europeu on es van nomenar a Ursula von der Leyen com a presidenta de la Comissió i a Josep Borrell com a Alt representant de la Unió per a Afers exteriors i Política de Seguretat, els estats membres de la Unió Europea van acordar el nomenament de l'exprimer ministre belga, el liberal Charles Michel, com a president per aquesta legislatura.[19][20]

Presidències rotatòries del Consell de la Unió Europea modifica

 
Conferència ministerial a París, durant la presidència francesa.

El Consell de la Unió Europea és una de les tres institucions de la UE implicades en el procés legislatiu. És la cambra alta de facto de la legislatura, sent el Parlament Europeu la cambra baixa, amb un paper igual en el procediment legislatiu ordinari. El Consell està format per representants ministerials dels governs nacionals dels Estats membres, i els seus acords es decideixen per majoria qualificada.

Cada sis mesos, un nou estat membre de la Unió assumeix la presidència. Com a país que presideix, organitza les reunions del Consell (amb l'ajuda de la Secretaria General) i decideix sobre les seves agendes. Aquestes es preparen en cooperació amb altres dos Estats membres que formen part de cada trio, que acorden agendes polítiques comunes durant el seu període de 18 mesos.

Estat membre Trio Dates Partit Presidència
  Finlàndia T-9 1 de juliol de 2019
31 de desembre de 2019
PSE Antti Rinne
(fins al 10 desembre)
 
PSE Sanna Marin
(a partir del 10 de desembre)
 
  Croàcia 1 de gener de 2020
30 de juny de 2020
PPE Andrej Plenković  
  Alemanya T-10 1 de juliol de 2020
31 de desembre de 2020
PPE Angela Merkel  
  Portugal 1 de gener de 2021
30 de juny de 2021
PSE António Costa  
  Eslovènia 1 de juliol de 2021
31 de desembre de 2021
PPE Janez Janša  
  França T-11 1 de gener de 2022
30 de juny de 2022
Ind. Jean Castex  
  Txèquia 1 de juliol de 2022
31 de desembre de 2022
CRE Petr Fiala  
  Suècia 1 de gener de 2023
30 de juny de 2023
PPE Ulf Kristersson  
  Espanya T-12 1 de juliol de 2023
31 de desembre de 2023
PSE Pedro Sánchez  
  Bèlgica 1 de gener de 2024
30 de juny de 2024
ALDE Alexander de Croo  

Eurodiputats independentistes catalans modifica

 
Carles Puigdemont i Toni Comín en el primer ple del Parlament Europeu de l'any 2020.

Després de les eleccions europees, en les quals van ser triats per la circumscripció d'Espanya l'expresident de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont i l'exconseller Toni Comín, per la candidatura de Lliures per Europa (on participava Junts per Catalunya), i l'exvicepresident Oriol Junqueras, en aquest moment a la presó preventiva a l'espera de sentència, la Junta Electoral Central va deixar vacants els tres escons, ja que Puigdemont i Comín van decidir no acudir a jurar la Constitució espanyola,[88] mentre que a Junqueras el Tribunal Suprem va decidir impedir-li que fes aquest tràmit, al·legant que si hagués pres possessió del càrrec, el Tribunal hauria perdut el control jurisdiccional sobre la mesura cautelar de presó preventiva.[6]

Després d'aquesta decisió de la Junta Electoral, la defensa d'Oriol Junqueras va sol·licitar al Tribunal Suprem que realitzés una qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, petició que va ser acceptada pel mateix tribunal el juliol de 2019, mesos abans de la sentència del judici del procés.[89] Per part seva, Carles Puigdemont i Toni Comín van decidir interposar una demanda directament en el TJUE, que va ser admesa a tràmit, amb una petició de mesures cautelars per a poder assistir al ple de constitució del Parlament Europeu, que va ser rebutjada pel mateix tribunal al·legant que no hi havia cap base per a atribuir de manera provisional els escons sense haver verificat les seves credencials.[7]

El 19 de desembre de 2019, ja coneguda la sentència del procés en la qual es condemnava a Oriol Junqueras a 13 anys de presó per delictes de sedició i malversació,[90][91] el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va sentenciar sobre la qüestió prejudicial sol·licitada pel Tribunal Suprem que Junqueras era eurodiputat des del dia de les eleccions, ja que considera que el dret de representació política és més important que la literalitat de la llei i els tràmits administratius necessaris per a adquirir l'acta, si bé deixava en mans del Tribunal Suprem la consideració de si havia de ser proclamat eurodiputat, pel fet que existia la pena d'inhabilitació anterior a aquesta sentència.[92][93]

Una vegada coneguda la sentència, el Parlament Europeu va reconèixer a Carles Puigdemont, Toni Comín i Oriol Junqueras com a eurodiputats des del dia de les eleccions, podent els dos primers prendre possessió del seu càrrec el 13 de gener de 2020, en la primera sessió del Parlament posterior a la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.[94] No obstant això, abans del ple, el Tribunal Suprem va decidir aplicar la inhabilitació de Junqueras i va considerar que no havia de demanar un suplicatori,[95] decisió que va ser acceptada pel Parlament Europeu, que va considerar que el polític d'Esquerra Republicana de Catalunya havia deixat de ser eurodiputat des del 3 de gener.[96]

Una vegada reconeguts com a eurodiputats, Carles Puigdemont i Toni Comín van sol·licitar unir-se, amb el suport d'Esquerra Republicana de Catalunya i l'Aliança Lliure Europea,[97] al Grup dels Verds/Aliança Lliure Europea,[98] que havia nomenat a Oriol Junqueras vicepresident dies abans.[99] Si bé, les reticències dels verds de Bèlgica, per la relació de Puigdemont amb la Nova Aliança Flamenca del Grup dels Conservadors i Reformistes Europeus,[100] va provocar que tots dos polítics retiressin la seva petició abans de la votació, passant a formar part del grup dels No inscrits, als quals se sumaria la Clara Ponsatí, una vegada recollida la seva acta per la sortida del Regne Unit de la Unió Europea.[101]

Per part seva, Esquerra Republicana de Catalunya va decidir deixar vacant el lloc d'Oriol Junqueras mentre es resolien els recursos interposats contra el president del Parlament Europeu David Sassoli per, segons la denúncia, prendre la decisió de no respectar la immunitat d'Oriol Junqueras i no haver estat capaç d'adoptar cap decisió per a protegir la seva immunitat.[102][103] Si bé, en el ple de juliol del Parlament Europeu, ERC va rectificar la seva decisió i Jordi Solé va acceptar l'escó, a l'espera dels recursos interposats per Junqueras, sent reconegut com a eurodiputat amb efecte al 3 de gener de 2020.[104]

El Parlament després del Brexit modifica

 
Membres del Parlament Europeu cantant l'himne de la Unió Europea desprès de la votació del Brexit.

Una vegada finalitzada la sortida del Regne Unit de la Unió Europea i dels 73 eurodiputats britànics, el Parlament Europeu va concloure el seu procés de reducció a 705 escons donant entrada a 27 nous eurodiputats. El Grup del Partit Popular Europeu i el Grup Identitat i Democràcia van ser els principals beneficiats augmentant la seva força mentre que Renovar Europa i el Grup de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates van ser els principals damnificats després de la pèrdua dels diputats dels Liberals Demòcrates i del Partit Laborista respectivament.

Els nous diputats, en la seva gran majoria van anar a parar als grups on s'integraven els partits dels quals formaven part, amb l'excepció de Dorien Rookmaker que, malgrat presentar-se amb el Fòrum per a la Democràcia dels Països Baixos a les eleccions, va passar a formar part dels No inscrits pel partit Grup Otten.[105]

A més, des de la Constitució de la legislatura, es van produir alguns canvis no assumibles al Brexit o a l'entrada dels eurodiputats independentistes catalans, com el pas de Nicola Danti, membre del nou partit Itàlia Viva, a Renovar Europa des del grup socialista,[106] i la sortida de Martin Buschmann (Partit per la Protecció dels Drets Humans) del Grup de l'Esquerra Unitària després de revelar-se el seu passat en el Partit Nacional Demòcrata d'Alemanya.[107][108][109]

Grup Polític Partit(s) polític(s) Posició Ideologia Escons
Grup del Partit Popular Europeu (Demòcrata-Cristians) (PPE) - Partit Popular Europeu: 178
- Moviment Polític Cristià Europeu: 2
- Sense partit europeu: 7
Centredreta Conservadorisme liberal
Democràcia cristiana
Neoliberalisme
Europeisme
187 / 705
Grup de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates (S&D) - Partit dels Socialistes Europeus: 140
- Partit Demòcrata Europeu: 2
- Sense partit europeu: 5
Centreesquerra Socialdemocràcia
Socialisme democràtic
Progressisme
Europeisme
147 / 705
Grup Renovar Europa (RE) - Liberals i Demòcrates per Europa: 63
- Partit Demòcrata Europeu: 9
- Sense partit europeu: 26
Centre Liberalisme
Socioliberalisme
Progressisme
Europeisme
98 / 705
Grup Identitat i Democràcia (ID) - Partit Identitat i Democràcia: 62
- Sense partit europeu: 13
Ultradreta Populisme
Conservadorisme nacionalista
Antiimigració
Euroescepticisme fort
75 / 705
Grup d'Els Verds/Aliança Lliure Europea (Verds/ALE) - Partit Verd Europeu: 52
- Aliança Lliure Europea: 4
- Partit Pirata Europeu: 4
- Aliança de l'Esquerra Verda Nòrdica: 2
- Animal Politics EU: 1
- Volt Europa: 1
- Sense partit europeu: 4
Centreesquerra
Transversalisme
Ecologisme
Regionalisme
Independentisme
Europeisme
68 / 705
Grup dels Conservadors i Reformistes Europeus (CRE) - Conservadors i Reformistes Europeus: 53
- Aliança Lliure Europea: 3
- Moviment Polític Cristià Europeu: 2
- Sense partit europeu: 3
Dreta
Ultradreta
Conservadorisme nacionalista
Neoliberalisme
Populisme
Euroescepticisme moderat
61 / 705
Grup Confederal de l'Esquerra Unitària Europea - Esquerra Verda Nòrdica (EUE-EVN) - Partit de l'Esquerra Europea: 19
- Ara la Gent: 9
- Aliança de l'Esquerra Verda Nòrdica: 2
- Animal Politics EU: 1
- Sense partit europeu: 8
Esquerra Socialisme democràtic
Marxisme
Anticapitalisme
Euroescepticisme moderat
39 / 705
No inscrits (NI) - Aliança Lliure Europea: 1
- Aliança per la Pau i la Llibertat: 1
- Sense partit europeu: 28
30 / 705
Estat Grups del Parlament Europeu MEP
PPE S&D RE ID Verds/ALE CRE EUE-EVN NI
  Alemanya 23 CDU
6 CSU
16 SPD 5 FDP
2 FW
10 AfD -1 21 Grüne
1 Piraten
1 ÖDP
1 PARTEI
1 Volt
1 Familie 5 Linke -1 1 PARTEI
1 Meuthen
1 Buschmann
+2 96
  França 8 LR-LC 4 PS
1 PP
1 ND
+1 17 LREM
5 MoDem
1 MR
+2 23 RN +1 12 EE-LV
1 PNC
+1 6 FI 79
  Itàlia 7 FI
1 SVP
+1 18 PD -1 1 IV +1 29 Lega +1 6 FdI +1 14 M5S 76
  Espanya 13 PP +1 21 PSOE +1 7 C's
1 PNV
1 J.Nart
+1 2 ERC
1 CComú
4 Vox +1 3 Podemos
2 IU
1 EH Bildu
3 Junts +1 59
  Polònia 12 PO
3 PSL
1 Karpiński
1 Adamowicz
5 SLD
3 Wiosna
25 PiS
1 SP
1 P
+1 52
  Romania 10 PNL
2 PMP
2 RMDSZ
9 PSD
2 PRO
+1 8 USR-PLUS 33
  Països Baixos 4 CDA
1 CU
1 50+
6 PvdA 5 VVD
2 D66
+1 1 PVV +1 3 GL 3 FVD
1 SGP
1 PvdD 1 GO +1 29
  Bèlgica 2 CDenV
2 CDH-CSP
2 PS
1 SP.A
2 VLD
2 MR
3 VB 2 Ecolo
1 Groen
3 NV-A 1 PvdA 21
  Txèquia 2 TOP 09
2 KDU-CSL
1 STAN
6 ANO 2 Sbovodní 3 Pirati 4 ODS 1 KSČM 21
  Grècia 8 ND 2 KINAL 1 Ellininki 6 Syriza 2 XA
2 KKE
21
  Hongria 12 FIDESZ
1 KDNP
4 DK
1 MSZP
2 Momentum 1 Jobbik 21
  Portugal 6 PSD
1 CDS-PP
9 PS 1 PAN 2 BE
2 PCP
21
  Suècia 4 MOD
2 KD
5 SAP 2 CP
1 FP
3 MP +1 3 SD 1 V 21
  Àustria 7 ÖVP 5 SPO 1 NEOS 3 FPÖ 3 Grünen +1 19
  Bulgària 6 GERB-SDS
1 BD
5 BSP 3 DPS 2 VMRO 17
  Finlàndia 3 KOK 2 SDP 2 KESK
1 SFP/RKP
2 PS 3 Vihr +1 1 VAS 14
  Dinamarca 1 C 3 SD 4 V
2 RV
+1 1 DF 2 SF 1 Ø 14
  Eslovàquia 2 SPOLU
2 KDH
1 OL'anNO
+1 3 SMER 2 PS 2 SaS 2 Kotleba 14
  Irlanda 5 FG +1 2 FF +1 2 Green 1 SF
2 I4C
1 Ming
13
  Croàcia 4 HDZ 4 SDP +1 1 IDS 1 HKS 1 ZZ
1 Kolakušić
12
  Lituània 3 TS-LKD
1 Maldeikienė
2 LSDP 1 LRLS
1 DP
2 LVŽS 1 LLRA-KŠS 11
  Letònia 2 VIENOTIBA 2 SDP 1 API 1 LKS 2 TB/LNNK 8
  Eslovènia 3 SDS-SLS
1 N.Si
2 SD 2 LMŠ 8
  Estònia 1 Isamaa +1 2 SDE 2 REF
1 KE
1 EKRE 7
  Xipre 2 DISi 1 EDEK
1 DIKO
2 AKEL 6
  Luxemburg 2 CSV 1 LSAP 2 DP 1 Gréng 6
  Malta 2 PN 4 PL 6
Total 187 +5 147 -7 98 -10 75 +1 68 -6 61 +1 39 -2 30 -27 MEP
PPE S&D RE ID Verds/ALE CRE EUE-EVN NI
Grups del Parlament Europeu
Notes:
  • Les dades comparatives són en relació amb l'organització dels grups posterior a les eleccions al Parlament Europeu de 2019.
  • ERC, que havia deixat vacant l'escó d'Oriol Junqueras, va nomenar a Jordi Solé com a substitut. Va acceptar el càrrec el 23 de juliol de 2020, però va ser proclamat a efectes del 3 de gener.[104]

Finalment, les comissions del Parlament Europeu van substituir als membres britànics de les meses:

Nomenament de Mairead McGuinness com a nova comissària europea modifica

 
Mairead McGuinness al Parlament Europeu l'any 2020.

El 12 d'octubre de 2020, el Consell de la Unió Europea de comú acord amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, van proposar a la vicepresidenta del Parlament Europeu, la irlandesa Mairead McGuinness, com a nova membre de la Comissió en substitució de Phil Hogan a la cartera d'Estabilitat Financera, Serveis Financers i Unió dels Mercats de Capital, després de la seva dimissió. Aquest nomenament va durar el mateix que la resta de la Comissió Von der Leyen, o sigui, fins a finals de 2024.[111]

Aquesta incorporació de Mairead a la Comissió era incompatible amb el seu lloc a la Mesa del Parlament Europeu com a vicepresidenta i, per tant, es van iniciar els tràmits per la seva substitució. Dilluns 9 de novembre de 2020, data de la finalització del període per la presentació de candidats, només es va presentar com a candidata a la maltesa Roberta Metsola, que igual que McGuinness, formava part del Grup del Partit Popular Europeu. Davant la falta de competència, la presidència del Parlament Europeu la va nomenar com a nova vicepresidenta el 12 de novembre.[112]

Aprovació del marc financer de la Unió Europea modifica

 
Distribució del pressupost del MMF i NGEU.

El marc financer de la Unió Europea (MFF) és un pla de despesa plurianual que transforma en termes financers les prioritats de la UE i limita la despesa de la unió durant un període determinat. Es considera que el marc financer s'ha de definir per a un termini no inferior a 5 anys i en l'actualitat es treballa amb acords sobre marcs financers per a períodes de 7 anys.

Per al període 2021-2027, el marc financer està equipat amb un pressupost de 1.074,3 mil milions d'euros, en valors econòmics de 2018, per abordar les prioritats a llarg termini de la Unió Europea.[113] Aquest pressupost no inclou el paquet de recuperació Next Generation EU (NGEU), de 750.000 milions d'euros en subvencions i préstecs durant el període 2021-2024 per fer front al repte socioeconòmic sense precedents de la pandèmia de COVID-19.[114]

El marc financer aprovat va incorporar, per primera vegada, el Fons Europeu de Desenvolupament. A més, com a ingressos per MFF i NGEU, la Unió Europea establirà nous recursos propis mitjançant l'augment de gravàmens. Alemanya i els Quatre Frugals (Àustria, Dinamarca, Països Baixos i Suècia) es van beneficiar d'un augment de les bonificacions nacionals de 53,2 bilions d'euros.[115]

L'acord pel MFF i el NGEU va cobrir set àrees diferents, proporcionant el marc per al finançament de 40 programes de despesa:[116]

Desglossament de despeses (en mil milions d'euros)[117]
Àrea % MFF MFF NGEU Total
Mercat únic, innovació i digital 14,7% 132,78 10,60 143,38
Cohesió, resiliència i valors 34,5% 377,77 721,90 1099,67
Recursos naturals i medi ambient 29,7% 356,37 17,50 373,87
Migració i control fronterer 2,7% 22,67 22,67
Seguretat i defensa 2,1% 13,19 13,19
Veïnat i el món 9,6% 98,42 98,42
Administració pública europea 6,7% 73,10 73,10
Total 1074,30 750,00 1824,30

Aquest marc financer es va completar amb 12.500 milions d'euros addicionals acordats amb el Parlament Europeu.[118]

Mort del president David Sassoli modifica

 
Funeral d'estat de David Sassoli a Roma (Itàlia).

El setembre de 2021 va ser hospitalitzat a Estrasburg el president del Parlament Europeu David Sassoli, per un cas greu de pneumònia. La malaltia va fer que no pogués exercir les seves funcions durant més de dos mesos, inclosa la pèrdua del discurs de l'estat de la Unió.[119] El 26 de desembre de 2021 va ser ingressat de nou a l'hospital, aquesta vegada a Itàlia, per una «complicació en la disfunció del sistema immunitari». Sassoli va morir la matinada de l'11 de gener de 2022 a la localitat italiana d'Aviano, als seixanta-cinc anys.[120]

Posterior al funeral d'estat, que es va celebrar a la ciutat italiana de Roma amb la presència de les principals figures polítiques de la Unió Europea,[121] la vicepresidenta del Parlament Europeu, la maltesa Roberta Mesola del Grup del Partit Popular Europeu, va exercir com a presidenta interina fins a l'elecció de la Mesa per la segona meitat de la legislatura, fet que estava previst pel mateix mes de gener.[122]

Elecció de la Mesa per la segona meitat de la legislatura modifica

Com és tradició, a inicis del tercer any de legislatura, els grups polítics tornen a triar als seus representants en la Mesa del Parlament, tant la presidència, com les vicepresidències i els questors, fins al final de la legislatura.

Presidència modifica

Per a la presidència de la segona part de la legislatura, i en virtut de l'acord del 2019 entre populars, socialistes i liberals,[8] el Grup del Partit Popular Europeu va presentar a la presidenta en funcions Roberta Metsola, que a diferència del seu predecessor, si va obtenir gran part dels vots dels tres grups. També van competir contra ella la sueca Alice Bah Kuhnke, del Grup dels Verds/Aliança Lliure Europea, i l'espanyola Sira Rego, que també es va presentar a la votació d'inici de legislatura, pel Grup de l'Esquerra en el Parlament Europeu.[123]

Votació per a la presidència del Parlament Europeu
Vots emesos: 690 | Vots blancs o nuls: 74 | Majoria absoluta: 309
Candidat
 
   
Roberta Metsola Alice Bah Kuhnke Sira Rego
Estat   Malta   Suècia   Espanya
Partit polític Partit Nacionalista Partit Verd Esquerra Unida
Grup polític Partit Popular Europeu Els Verds/Aliança Lliure Europea L'Esquerra
Votació 458   101   57  

Vicepresidències modifica

En les 14 vicepresidències, tres pertanyen al Grup del Partit Popular Europeu, cinc al Grup de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates, tres per al Grup Renovar Europa i una per al Grup dels Verds/Aliança Lliure Europea, per al Grup de l'Esquerra en el Parlament Europeu i per al Grup dels Conservadors i Reformistes Europeus.[124]

Votació per a les vicepresidències del Parlament Europeu
Primera volta
Nom Estat Partit Polític Grup polític Vots
Othmar Karas   Àustria Partit Popular d'Àustria PPE 536  
Pina Picierno   Itàlia Partit Democràtic S&D 527  
Pedro Silva   Portugal Partit Socialista S&D 517  
Ewa Bożena Kopacz   Polònia Plataforma Cívica PPE 467  
Eva Kaili   Grècia Moviment pel Canvi S&D 454  
Evelyn Regner   Àustria Partit Socialdemòcrata d'Àustria S&D 434  
Rainer Wieland   Alemanya Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya PPE 432  
Katarina Barley   Alemanya Partit Socialdemòcrata d'Alemanya S&D 426  
Dita Charanzová   Txèquia ANO 2011 RE 406  
Segona volta
Nom Estat Partit Polític Grup polític Vots
Michal Šimečka   Eslovàquia Eslovàquia Progressista RE 494  
Nicola Beer   Alemanya Partit Democràtic Lliure RE 410  
Roberts Zīle   Letònia Aliança Nacional CRE 403  
Tercera volta
Nom Estat Partit Polític Grup polític Vots
Dimitrios Papadimoulis   Grècia Coalició de l'Esquerra Radical L'Esquerra 492  
Heidi Hautala   Finlàndia Lliga Verda Verds/ALE 384  

Qüestors modifica

Pel que fa als questors, el Grup del Partit Popular Europeu va aconseguir dues places, mentre el Grup de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates, Renovar Europa i el Grup d'Els Verds/Aliança Lliure Europea van obtenir una cadascú.[124]

Votació per als qüestors del Parlament Europeu
Primera volta
Nom Estat Partit Polític Grup polític Vots
Anne Sander   França Els Republicans PPE 622  
Christophe Hansen   Luxemburg Partit Popular Social Cristià PPE 576  
Monika Beňová   Eslovàquia Direcció - Socialdemocràcia S&D 487  
Fabienne Keller   França Renaixement RE 479  
Segona volta
Nom Estat Partit Polític Grup polític Vots
Marcel Kolaja   Txèquia Partit Pirata Txec Verds/ALE 344  

Escàndol de corrupció de Qatar modifica

 
Eva Kaili, exvicepresidenta del Parlament Europeu, el 2019.

Després de més de sis mesos d'investigacions sobre presumptes pagaments indeguts a polítics socialistes, membres del personal polític del Parlament Europeu i les seves famílies per part de l'estat de Qatar, el Marroc i Mauritània a canvi d'influència,[125] el 9 de desembre de 2022 la policia belga va realitzar 20 batudes en 19 direccions diferents a Brussel·les en relació amb la conspiració, i va realitzar vuit arrestos a Bèlgica i Itàlia.[126]

Aquell dia es van registrar les cases i oficines dels sospitosos, incloses algunes oficines dins dels edificis del Parlament Europeu a Brussel·les.[127] De conformitat amb la Constitució belga, la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, havia de tornar de la seva casa a Malta per a ser present en el registre de la casa d'Eva Kaili, que tenia immunitat diplomàtica com a eurodiputada i vicepresidenta del Parlament Europeu.[128][129]

Després del registre de la casa de Kaili, el seu pare va ser arrestat més tard quan intentava fugir de l'hotel Sofitel en Place Jourdan a Brussel·les, després d'haver estat informat sobre les batudes. Els investigadors van trobar una maleta amb «diversos centenars de milers d'euros» en la seva possessió, quan intentava fugir.[130][131]

En les batudes es van incloure llocs vinculats a Pier Antonio Panzeri, un exeurodiputat italià. En registrar la seva casa, la policia va trobar una gran quantitat de diners en efectiu en la seva «caixa forta ben assortida».[125] Al mateix temps, els investigadors van registrar les oficines de l'ONG internacional Fight Impunity, una organització creada per a promoure «la lluita contra la impunitat, contra les greus violacions de drets humans i per la justícia transicional», de la qual Panzeri era el president.[132]

Segons els informes, es van trobar 600.000 € en efectiu a la casa de Panzeri i diners addicionals a la casa del pare de Kaili, la seva habitació d'hotel i la casa compartida per Kaili i Giorgi. En total, la quantitat combinada d'efectiu trobat en les batudes va ascendir a 1,5 milions d'euros.[133]

Després de la finalització de les batudes, la policia va arrestar a Eva Kaili, Antonio Panzeri, Francesco Giorgi (marit de Kaili i assistent de l'eurodiputada italiana Andrea Cozzolino), Alexandros Kailis (pare de Kaili i expolític grec), Lucca Visentini (secretari general de la Confederació Sindical Internacional) i un assistent anònim de l'eurodiputada italiana Alessandra Moretti.[134][135] La justícia belga va enviar a Eva Kaili a presó preventiva, mentre a la resta d'investigats els va deixar en llibertat condicional o en llibertat amb càrrecs.[136]

Immediatament després dels arrestos, tant el Moviment Socialista Panhel·lènic (PASOK), el partit polític de Kaili a Grècia, com el Grup de Socialistes i Demòcrates dins del Parlament Europeu van anunciar la suspensió de Kaili de les seves respectives organitzacions.[137][138] L'endemà passat dels arrestos, Metsola va suspendre les responsabilitats i poders de Kaili com a vicepresidenta del Parlament.[139] En una votació de la cambra en ple, Kaili va ser destituïda oficialment com a vicepresidenta per una majoria qualificada.[140]

A l'obertura de la primera reunió del Parlament Europeu després de les detencions, el 12 de desembre, la presidenta Metsola va anunciar que se suspendria tot el treball amb Qatar i Els Verds/Aliança Lliure Europea i Renovar Europa van demanar que el Parlament Europeu establís un comitè de recerca.[141] La suspensió dels assumptes parlamentaris en aquell moment va ser molt significativa, ja que es va produir només tres dies abans que el Parlament votés sobre la introducció d'un acord de viatge sense visat amb Qatar, Equador o Kuwait, que finalment va ser cancel·lada.[142]

Abans de l'obertura del debat plenari, diversos membres del Grup de Socialistes i Demòcrates van dimitir dels seus càrrecs en el Parlament. L'eurodiputat Marc Tarabella va dimitir per complet del grup, l'eurodiputada Marie Arena va renunciar a la presidència de la Subcomissió de Drets Humans, l'eurodiputat Pietro Bartolo va renunciar al seu càrrec com a portaveu del grup sobre la liberalització de visats i l'eurodiputat Andrea Cozzolino va suspendre el seu paper com a president de la Delegació per a les relacions amb els Països del Magreb i la Unió del Magreb Àrab. També es va suspendre el Grup Parlamentari d'Amistat UE-Qatar, liderat per José Ramón Bauzá.[141]

Grups polítics actualment modifica

A 9 de març de 2024, els grups del Parlament Europeu s'organitzen de la següent manera:[143]

Grup Polític Partit(s) polític(s) Posició Ideologia Escons
Grup del Partit Popular Europeu (Demòcrata-Cristians) (PPE) - Partit Popular Europeu: 167
- Moviment Polític Cristià Europeu: 2
- Sense partit europeu: 9
Centredreta Conservadorisme liberal
Democràcia cristiana
Neoliberalisme
Europeisme
178 / 705
Grup de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates (S&D) - Partit dels Socialistes Europeus: 128
- Sense partit europeu: 12
Centreesquerra Socialdemocràcia
Socialisme democràtic
Progressisme
Europeisme
140 / 705
Grup Renovar Europa (RE) - Liberals i Demòcrates per Europa: 56
- Partit Demòcrata Europeu: 10
- Sense partit europeu: 35
Centre Liberalisme
Socioliberalisme
Progressisme
Europeisme
102 / 705
Grup d'Els Verds/Aliança Lliure Europea (Verds/ALE) - Partit Verd Europeu: 50
- Aliança Lliure Europea: 5
- Partit Pirata Europeu: 4
- Aliança de l'Esquerra Verda Nòrdica: 2
- Volt Europa: 1
- Sense partit europeu: 9
Centreesquerra
Transversalisme
Ecologisme
Regionalisme
Independentisme
Europeisme
71 / 705
Grup dels Conservadors i Reformistes Europeus (CRE) - Conservadors i Reformistes Europeus: 52
- Aliança Lliure Europea: 3
- Moviment Polític Cristià Europeu: 1
- Sense partit europeu: 10
Dreta
Ultradreta
Conservadorisme nacionalista
Neoliberalisme
Populisme
Euroescepticisme moderat
68 / 705
Grup Identitat i Democràcia (ID) - Partit Identitat i Democràcia: 56
- Sense partit europeu: 2
Ultradreta Populisme
Conservadorisme nacionalista
Antiimigració
Euroescepticisme fort
59 / 705
L'Esquerra en el Parlament Europeu - GUE/NGL - Partit de l'Esquerra Europea: 17
- Ara la Gent: 10
- Aliança de l'Esquerra Verda Nòrdica: 1
- Sense partit europeu: 10
Esquerra Socialisme democràtic
Marxisme
Anticapitalisme
Euroescepticisme moderat
37 / 705
No inscrits (NI) - Partit dels Socialistes Europeus: 3
- Aliança Lliure Europea: 1
- Partit Identitat i Democràcia: 1
- Sense partit europeu: 47
50 / 705
Estat Grups del Parlament Europeu MEP
PPE S&D RE Verds/ALE CRE ID L'Esquerra NI
  Alemanya 23 CDU
6 CSU
1 Familien
+1 16 SPD 5 FDP
2 FW
21 Grüne -1
1 Piraten
1 ÖDP
1 Volt
1 Semsrott
1 BD 9 AfD -1 5 Linke 1 PARTEI
1 Meuthen
1 Buschmann
96
  França 7 LR
1 LC
3 PS
2 PP
1 ND
1 RE
+1 13 RE
6 MoDem
1 MR
1 Agir
1 Horizons
1 MR
10 EE-LV
1 PNC
1 UDB
-1 1 R! +1 18 RN -5 6 FI 1 Collard
1 Juvin
1 Pirbakas
1 Rivière
+4 79
  Itàlia 10 FI
1 SVP
1 Gazzini
+4 15 PD
1 Pisapia
-2 2 Azione
1 IV
1 Zullo
+3 1 Corrao
1 d'Amato
1 Pedicini
+3 10 FdI +4 23 Lega -6 9 M5S
1 PD
1 DC
1 Giarrusso
-2 76
  Espanya 13 PP 21 PSOE 7 C's
1 PNV
1 J.Nart
2 ERC
1 BNG
4 Vox 4 Podemos
1 IU
1 Anticapit.
3 Junts 59
  Polònia 11 PO
2 PSL
1 Karpiński
1 Adamowicz
1 Ochojska
-1 6 NL
1 Miller
-1 1 P2050 +1 1 Spurek +1 25 PiS
1 SP
1 SP
52
  Romania 10 PNL
2 PMP
2 RMDSZ
7 PSD
1 PRO
1 PUSL
-2 5 REPER
1 USR
1 Gheorghe
-1 1 Ștefănuță +1 1 PNCR +1 1 AUR +1 33
  Països Baixos 5 CDA
1 CU
6 PvdA 5 VVD
1 D66
1 In 'T Veld
3 GL 1 JA21
1 SGP
1 MDD
1 Roos
1 Rooken
+1 -1 1 PvdD 1 FvD 29
  Bèlgica 2 CDenV
2 LE-CSP
1 PS
1 Vooruit
-1 2 VLD
2 MR
2 Ecolo
1 Groen
3 NV-A 3 VB 1 PvdA 1 Tarabella +1 21
  Txèquia 2 TOP 09
2 KDU-CSL
1 STAN
1 Maxová +1 3 ANO
1 Charanzová
1 Dlabajová
-1 3 Pirati 4 ODS 1 Sbovodní -1 1 KSČM 1 ANS +1 21
  Grècia 7 ND -1 1 KINAL -1 1 Kyrtsos +1 1 KOSMOS +1 1 Ellininki 2 Syriza
1 Kouloglou
1 Papadimoulis
-2 2 KKE
1 Georgoulis
1 Kaili
1 Konstantinou
1 Lagos
+2 21
  Hongria 1 KDNP -12 4 DK
1 EK
2 Momentum 12 FIDESZ
1 Jobbik
+12 21
  Portugal 6 PSD
1 CDS-PP
9 PS 1 Guerreiro 2 BE
2 PCP
21
  Suècia 4 MOD
1 KD
1 Skyttedal
5 SAP 2 CP
1 FP
3 MP 3 SD 1 V 21
  Àustria 7 ÖVP 5 SPO 1 NEOS 3 Grünen 3 FPÖ 19
  Bulgària 6 GERB-SDS
1 BD
5 BSP 3 DPS 2 VMRO 17
  Finlàndia 3 KOK 2 SDP 2 KESK
1 SFP/RKP
3 Vihr 2 PS +2 -2 1 VAS 14
  Dinamarca 1 C 3 SD 3 V
1 RV
1 M
1 Melchior
2 SF 1 DF 1 Ø 14
  Eslovàquia 2 KDH
1 Slovensko
1 Bilčík
-1 1 Hajšel -2 2 PS
1 Ďuriš N.
1 Mihál
+2 1 SaS -1 2 SMER-SD
1 PATRIOT
1 Republika
+2 14
  Irlanda 5 FG 2 FF 2 Green 2 I4C
1 SF
1 Ming
13
  Croàcia 4 HDZ 4 SDP 1 IDS 1 HS 1 KH
1 Kolakušić
12
  Lituània 4 TS-LKD 2 LSDP 1 LRLS -1 1 LVŽS
1 Jakeliūnas
1 LLRA-KŠS 1 DP +1 11
  Letònia 3 VIENOTIBA +1 1 SDP
1 GKR
1 API -1 1 TB/LNNK -1 1 LKS +1 8
  Eslovènia 3 SDS-SLS
1 N.Si
2 SD 2 GS 8
  Estònia 1 Isamaa 2 SDE 2 REF
1 KE
1 EKRE 7
  Xipre 2 DISi 1 EDEK
1 DIKO
2 AKEL 6
  Luxemburg 2 CSV 1 LSAP 1 DP
1 Fokus
1 Gréng 6
  Malta 2 PN 4 PL 6
Total 178 -9 140 -7 102 +4 71 +3 68 +7 59 -16 37 -2 50 +20 MEP
PPE S&D RE Verds/ALE CRE ID L'Esquerra NI
Grups del Parlament Europeu
Notes:
  • Les dades comparatives són en relació amb l'organització dels grups posterior posterior al Brexit.

Referències modifica

  1. «Constitució de la 9a legislatura del Parlament Europeu» (en anglès). Parlament Europeu, 07-02-2019. [Consulta: 13 desembre 2023].
  2. «Els grups polítics al Parlament Europeu» (en anglès). Parlament Europeu. [Consulta: 13 desembre 2023].
  3. «Resultats electorals de les eleccions al Parlament Europeu de 2019» (en anglès). Parlament Europeu. [Consulta: 13 desembre 2023].
  4. Loren, Eduardo. «Nigel Farage li diu "amb tu no, bestiola" a Salvini i Le Pen» (en castellà). El Huffington Post, 05-06-2019. [Consulta: 13 desembre 2023].
  5. de La Baume, Maïa. «El Partit del Brexit perd el primer termini per formar un grup polític al Parlament Europeu» (en anglès). Politico, 26-06-2019. [Consulta: 13 desembre 2023].
  6. 6,0 6,1 «El Suprem rebutja que Junqueras surti de la presó per recollir l'acta d'eurodiputat - 14 juny 2019». El Punt Avui, 17-12-2023. [Consulta: 17 desembre 2023].
  7. 7,0 7,1 «El TJUE rebutja les cautelars perquè Puigdemont i Comín siguin avui al Parlament Europeu». Vilaweb, 01-07-2019. [Consulta: 17 desembre 2023].
  8. 8,0 8,1 Masdeu, Jaume. «La UE pacta els seus lideratges i encarrega la diplomàcia a Borrell» (en castellà). La Vanguardia, 03-07-2019. [Consulta: 15 desembre 2023].
  9. Sánchez, Álvaro. «El socialista italià David Sassoli presidirà l'Eurocambra» (en castellà). El País, 03-07-2019. [Consulta: 15 desembre 2023].
  10. Gil, Andrés. «Els eurodiputats salven a la segona el repartiment de poder dels 28 que col·loca al capdavant de l'Eurocambra al socialdemòcrata Sassoli» (en castellà). eldiario.es, 03-07-2019. [Consulta: 15 desembre 2023].
  11. «David Sassoli elegit President del Parlament Europeu» (en anglès). Parlament Europeu, 03-07-2019. [Consulta: 15 desembre 2023].
  12. 12,0 12,1 «Els nous Vicepresidents del Parlament Europeu» (en anglès). Parlament Europeu, 03-07-2019. [Consulta: 15 desembre 2023].
  13. «Determinada la composició de les comissions del Parlament» (en anglès). Parlament Europeu, 03-07-2019. [Consulta: 15 desembre 2023].
  14. «Les comissions del Parlament trien presidents i vicepresidents» (en anglès). Parlament Europeu, 09-07-2019. [Consulta: 15 desembre 2023].
  15. «La Secretaria General» (en anglès). Parlament Europeu. Arxivat de l'original el 21-07-2021. [Consulta: 23 desembre 2023].
  16. «Comissió Europea» (en castellà). Hablemos de Europa. [Consulta: 16 desembre 2023].
  17. 17,0 17,1 «Procés de nomenament de nous alts càrrecs de les institucions de la UE en 2019» (en anglès). Consell Europeu. [Consulta: 17 desembre 2023].
  18. Romero, Mar. «'Spitzenkandidat', la controversial figura per a elegir president de la Comissió Europea» (en castellà). France24, 17-05-2019. [Consulta: 16 desembre 2023].
  19. 19,0 19,1 19,2 «Von der Leyen és elegida per a la presidència de la CE» (en castellà). DW, 02-07-2019. [Consulta: 16 desembre 2023].
  20. 20,0 20,1 20,2 324cat. «Borrell, nou cap de la diplomàcia europea, i l'alemanya Von der Leyen, presidenta de la CE». 324.cat, 02-07-2019. [Consulta: 17 desembre 2023].
  21. Manzanaro, Sofia S. «Ha estat un frau l'elecció de Ursula von der Leyen com a presidenta de la Comissió Europea?» (en castellà). Euronews, 03-07-2019. [Consulta: 16 desembre 2023].
  22. Cabral, Ivo Alho. «Les concessions a socialistes i liberals confirmen a Von der Leyen com a presidenta de la Comissió Europea» (en castellà). Público, 16-07-2019. [Consulta: 17 desembre 2023].
  23. «Ursula von der Leyen té el mandat de Renovar Europa» (en anglès). Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa, 17-07-2019. [Consulta: 17 desembre 2023].
  24. 24,0 24,1 Mowat, Laura. «Farage clama contra els rebels italians per votar a favor de la nova cap de la UE, Ursula von der Leyen: «No puc creure-m'ho!»» (en anglès). Express, 18-07-2019. [Consulta: 17 desembre 2023].
  25. 25,0 25,1 Gil, Andrés. «Ursula von der Leyen, primera dona presidenta de la Comissió Europea després d'una ajustada votació» (en castellà). eldiario.es, 16-07-2019. [Consulta: 17 desembre 2023].
  26. 26,0 26,1 Sanhermelando, Juan. «Aprovat raspat per a Von der Leyen: l'Eurocambra protesta contra el 'diktat'» (en castellà). El Español, 16-07-2019. [Consulta: 17 desembre 2023].
  27. 27,0 27,1 Hublet, François. «No hi ha coalició europea» (en francès). Le Grand Continent, 23-07-2019. [Consulta: 17 desembre 2023].
  28. «El Grup Verds/ALE ha votat en contra d'Ursula von der Leyen» (en anglès). Els Verds/Aliança Lliure Europea, 16-07-2019. [Consulta: 17 desembre 2023].
  29. «L'esquerra no donarà suport a la candidatura d'Ursula von der Leyen per a liderar la Comissió» (en anglès). Esquerra Unitària Europea/Esquerra Verda Nòrdica, 11-07-2019. [Consulta: 17 desembre 2023].
  30. «El Parlament elegeix Von der Leyen com a President de la Comissió» (en anglès). Parlament Europeu, 17-07-2019. [Consulta: 17 desembre 2023].
  31. «Borrell, nomenat formalment Alt Representant de Política Exterior de la Unió Europea» (en castellà). infoLibre, 05-08-2019. [Consulta: 17 desembre 2023].
  32. «Borrell rebutja davant l'Eurocambra les acusacions per la venda d'accions d'Abengoa». 324.cat, 07-10-2019. [Consulta: 17 desembre 2023].
  33. Masdeu, Jaume. «Borrell passa l'examen del Parlament Europeu» (en castellà). La Vanguardia, 07-10-2019. [Consulta: 17 desembre 2023].
  34. Sanhermelando, Juan. «Borrell supera folgadament l'examen de l'Eurocambra per a ser cap de la diplomàcia» (en castellà). El Español, 08-10-2019. [Consulta: 17 desembre 2023].
  35. Suanzes, Pablo R. «Josep Borrell aprova amb bona nota l'examen del Parlament Europeu» (en castellà). El Mundo, 08-10-2019. [Consulta: 17 desembre 2023].
  36. «Com es nomena el president de la Comissió i als comissaris?» (en castellà). Parlament Europeu. [Consulta: 27 desembre 2023].
  37. «La Conferència de Presidents adopta el calendari per a les audiències dels Comissaris designats» (en anglès). Parlament Europeu, 09-12-2019. [Consulta: 27 desembre 2023].
  38. Gotev, Georgi. «Els Comissaris Trocsanyi i Plumb s'enfronten a la graella de les finances personals» (en anglès). Euroactiv, 26-09-2019. [Consulta: 27 desembre 2023].
  39. Gurzu, Anca; de La Baume, Maïa; Bayer, Lili; Paun, Carmen. «Mal de cap pel rebuig dels comissaris d'Ursula von der Leyen» (en anglès). Politico, 26-09-2019. [Consulta: 27 desembre 2023].
  40. Herszenhorn, David M.; de La Baume, Maïa. «Comissió de recerca dels comissaris d'Ursula von der Leyen» (en anglès). Politico, 12-09-2019. [Consulta: 27 desembre 2023].
  41. 41,0 41,1 de La Baume, Maïa. «Pot haver-hi problemes a futurs: la nova prova del Parlament a la Comissió» (en anglès). Politico, 11-09-2019. [Consulta: 27 desembre 2023].
  42. Schaart, Eline. «El candidat a Comissari polonès, sota investigació de l'Agència de Lluita contra el Frau de la UE» (en anglès). Politico, 07-09-2019. [Consulta: 27 desembre 2023].
  43. Wax, Eddy. «El candidat de la Comissió de Polònia retorna els fons de la UE després de la investigació» (en anglès). Politico, 27-09-2019. [Consulta: 27 desembre 2023].
  44. Brunsden, Jim; Peel, Michael. «Didier Reynders s'enfronta a la investigació belga de corrupció» (en anglès). Financial Times, 14-09-2019. [Consulta: 27 desembre 2023].
  45. Van Dorpe, Simon. «Els fiscals belgues abandonen la investigació a Didier Reynders» (en anglès). Politico, 27-09-2019. [Consulta: 27 desembre 2023].
  46. Solletty, Marion; Bayer, Lili. «Goulard s'enfronta a la policia francesa sobre el cas dels assistents parlamentaris» (en anglès). Politico, 10-09-2019. [Consulta: 27 desembre 2023].
  47. Zacharenko, Elena. «Opinió | Preguntes difícils per a Dalli i Šuica sobre els drets de gènere» (en anglès). EUObserver, 27-09-2019. [Consulta: 27 desembre 2023].
  48. Neslen, Arthur; Wax, Eddy; Wanat, Zosia. «El candidat a l'Agricultura de la UE s'enfronta a una nova convocatòria després d'una audiència irregular» (en anglès). Politico, 01-10-2019. [Consulta: 27 desembre 2023].
  49. de La Baume, Maïa; Kayali, Laura. «Goulard s'enfronta a més preguntes després d'una audiència rocosa» (en anglès). Politico, 02-10-2019. [Consulta: 27 desembre 2023].
  50. de La Baume, Maïa; Kayali, Laura. «La proposada Comissària francesa Sylvie Goulard, rebutjada pel Parlament» (en anglès). Politico, 10-10-2019. [Consulta: 27 desembre 2023].
  51. 51,0 51,1 Masdeu, Jaume. «Brussel·les expedienta al Regne Unit per no proposar a un comissari» (en castellà). La Vanguardia, 15-11-2019. [Consulta: 27 desembre 2023].
  52. «El Parlament Europeu ratifica la Comissió de Von der Leyen» (en castellà). Cinco Días, 27-11-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
  53. 53,00 53,01 53,02 53,03 53,04 53,05 53,06 53,07 53,08 53,09 53,10 Bayer, Lili. «El Parlament Europeu ratifica la Comissió de Von der Leyen» (en anglès). Politico, 11-07-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
  54. 54,00 54,01 54,02 54,03 54,04 54,05 54,06 54,07 54,08 54,09 54,10 54,11 54,12 54,13 54,14 54,15 54,16 54,17 54,18 54,19 54,20 54,21 54,22 54,23 54,24 54,25 54,26 «Els Comissaris» (en anglès). Comissió Europea, 08-04-2020. Arxivat de l'original el 1 de desembre de 2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
  55. «Nominació de la Sra. Margrethe VESTAGER com a membre de la Comissió Europea» (en anglès). Consell Europeu, 06-12-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
  56. Danielsen, Mikkel; Aagaard, Thomas. «La presidenta de la Comissió entrant aixeca el vel: aquí teniu el nou treball de Vestager» (en danès). Berlingske, 10-09-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
  57. «Nominació del Sr. Valdis DOMBROVSKIS com a membre de la Comissió Europea» (en anglès). Consell Europeu, 30-07-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
  58. «Decisions del Consell Europeu del 5 d'agost de 2019» (en anglès). Eurolex, 07-08-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
  59. «Carta del President Tusk a la Presidenta electa von der Leyen sobre el nomenament de l'Alt Representant» (en anglès). Consell Europeu, 31-07-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
  60. «Carta de la presidenta electe von der Leyen al president Tusk sobre el nomenament de l'Alt Representant» (en anglès). Consell Europeu, 31-07-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
  61. Bayer, Lili. «El portaveu de la Comissió designat com a pròxim comissari europeu grec» (en anglès). Politico, 18-07-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
  62. «Nominació de la Sra. Margaritis SCHINAS com a membre de la Comissió Europea» (en anglès). Consell Europeu, 13-08-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
  63. «Nominació del Sr. Maroš ŠEFČOVIČ com a membre de la Comissió Europea» (en anglès). Consell Europeu, 30-07-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
  64. «Plenković nomina Sanadera com a secretari de HDZ, Šuicu per a la CE» (en croat). HRT, 20-08-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
  65. «El canceller Bierlein sobre el nomenament de Johannes Hahn com a comissari de la UE» (en alemany). Bundeskanzleramt, 18-07-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
  66. «Nominació del Sr. Johannes HAHN com a membre de la Comissió Europea» (en anglès). Consell Europeu, 06-08-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
  67. «Nominació del Sr. Phil HOGAN com a membre de la Comissió Europea» (en anglès). Consell Europeu, 05-08-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
  68. «Nominació de la Sra. Mariya GABRIEL com a membre de la Comissió Europea» (en anglès). Consell Europeu, 30-07-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
  69. Cannavò, Salvatore. «Dia de Gentiloni, el paper de la UE en mans del Partit Demòcrata» (en italià). il Fatto Quotidiano, 05-09-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
  70. «El seient de la comissió d'agricultura gairebé segur per a Polònia» (en anglès). The First News, 27-08-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
  71. Siza, Rita. «Costa proposa Pedro Marques o Elisa Ferreira com a comissari europeu» (en portuguès). Público, 08-08-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
  72. «Costa tria Elisa Ferreira com a comissària europea» (en portuguès). Expresso, 27-08-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
  73. «Nominació de la Sra. Stella KYRIAKIDES com a membre de la Comissió Europea» (en anglès). Consell Europeu, 31-07-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
  74. Coppi, David. «Comissari Europeu: anunciat Didier Reynders» (en francès). Le Soir, 19-08-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
  75. «Declaració del Govern de Malta: El primer ministre nomena la doctora Helena Dalli com a membre de la Comissió Europea» (en anglès). Govern de Malta, 24-07-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
  76. «Es proposa Ylva Johansson per ser la nova comissària de la UE» (en suec). SVT Nyheter, 08-08-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
  77. «Govern proposa un candidat a membre de la Comissió Europea i l'establiment de la Casa Eslovena a Brussel·les» (en eslovè). Govern de la República d'Eslovènia, 26-07-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
  78. «Nominació del Sr. Janez LENARČIČ com a membre de la Comissió Europea» (en anglès). Consell Europeu, 31-07-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
  79. «L'eurodiputada Adina Valean ha aprovat com a comissària europea de Romania» (en anglès). Euronews, 06-11-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
  80. «El govern finlandès ha nomenat Jutta Urpilainen com a candidata a comissària de la UE» (en anglès). Govern de Finlàndia, 13-06-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
  81. «Nominació de la Sra. Jutta URPILAINEN com a membre de la Comissió Europea» (en anglès). Consell Europeu, 30-07-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
  82. «El Govern va aprovar la proposta de presentar Kadri Simson com a candidata a comissària europea» (en anglès). Govern de la República d'Estònia, 06-06-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
  83. «Nominació de la Sra. Kadri SIMSON com a membre de la Comissió Europea» (en anglès). Consell Europeu, 30-07-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
  84. Herszenhorn, David M. «Lituània presenta el ministre d'Economia de la Comissió Europea» (en anglès). Politico, 07-08-2019. [Consulta: 28 desembre 2023].
  85. «President del Consell Europeu» (PDF) (en castellà). Marc de referència, abril 2019 [Consulta: 17 desembre 2023].
  86. «Funcions del president» (en anglès). Consell de la Unió Europea. [Consulta: 17 desembre 2023].
  87. «Versió consolidada del Tractat de la Unió Europea - TÍTOL III : DISPOSICIONS SOBRE LES INSTITUCIONS - Article 15» (en castellà). EUR-lex, 09-05-2008. [Consulta: 17 desembre 2023].
  88. Sánchez Ugart, Dani. «La JEC declara “vacants” els escons al Parlament Europeu de Puigdemont, Junqueras i Comín». Diari Ara, 20-06-2019. [Consulta: 17 desembre 2023].
  89. Poyato, Mar. «El Suprem preguntarà a la justícia europea si Junqueras ja té immunitat parlamentària». RAC1, 01-07-2019. [Consulta: 17 desembre 2023].
  90. Serra, Ot; Riart, Montse. «El Suprem condemna els líders independentistes a fins a 13 anys de presó per sedició i malversació». Diari Ara, 14-10-2019. [Consulta: 17 desembre 2023].
  91. «Llegiu la sentència històrica contra el procés». Vilaweb, 14-10-2019. [Consulta: 17 desembre 2023].
  92. Pardo Torregrosa, Iñaki. «Totes les claus de la sentència del TJUE sobre Junqueras» (en castellà). La Vanguardia, 19-12-2019. [Consulta: 17 desembre 2023].
  93. Rincón, Reyes. «Un revés per al Suprem sense clars efectes pràctics» (en castellà). El País, 20-12-2019. [Consulta: 17 desembre 2023].
  94. «Puigdemont i Comín ocupen els seus escons a l'Eurocambra i ja exerceixen com a diputats». Diari Segre, 14-01-2020. [Consulta: 17 desembre 2023].
  95. «El Suprem manté Junqueras a la presó i diu que no té immunitat». Diari de Terrassa, 09-01-2020. [Consulta: 17 desembre 2023].
  96. Sánchez, Álvaro; de Miguel, Bernardo. «L'Eurocambra accepta la decisió del Suprem i retira a Junqueras l'acta d'eurodiputat» (en castellà). El País, 17-12-2023. [Consulta: 17 desembre 2023].
  97. «ERC obre la porta del grup Verds/ALE de l'Eurocambra a Puigdemont i Comín». El Nacional, 10-12-2019. [Consulta: 17 desembre 2023].
  98. Ordiz, Emilio. «L'Eurocambra dona la seva si al fet que Junqueras exerceixi d'eurodiputat» (en castellà). 20 Minutos, 06-01-2020. [Consulta: 17 desembre 2023].
  99. «Junqueras, escollit president de l’Aliança Lliure Europea a l’Eurocambra». Públic, 07-01-2020. [Consulta: 17 desembre 2023].
  100. Martínez, Sílvia. «Els Verds segueixen sense buidar el camí per a incorporar a Puigdemont i Comín» (en castellà). El Periódico de Extremadura, 22-01-2020. [Consulta: 17 desembre 2023].
  101. 324cat. «Puigdemont i Comín retiren la petició d'entrar al grup Verds/ALE del Parlament Europeu». 324.cat, 29-01-2020. [Consulta: 17 desembre 2023].
  102. «Junqueras demanda al president del Parlament Europeu per no defensar la seva immunitat». 324.cat, 05-11-2019. [Consulta: 17 desembre 2023].
  103. «Junqueras demana al TJUE recuperar el seu escó buit en el Parlament Europeu» (en castellà). El Periódico, 13-05-2020. [Consulta: 17 desembre 2023].
  104. 104,0 104,1 Periódico, El. «El Parlament Europeu nomena a Jordi Solé en substitució de Junqueras» (en castellà). El Periódico, 23-07-2020. [Consulta: 17 desembre 2023].
  105. «Dorien Rookmaker a la 9a legislatura del Parlament Europeu.» (en anglès). Parlament Europeu. [Consulta: 17 desembre 2023].
  106. «Nicola Danti a la 9a legislatura del Parlament Europeu.» (en anglès). Parlament Europeu. [Consulta: 17 desembre 2023].
  107. de la Baume, Maïa. «L'eurodiputat alemany abandona el grup d'esquerres després de les revelacions del passat neonazi» (en anglès). Politico, 28-01-2020. [Consulta: 17 desembre 2023].
  108. «Comunicat del Partit per la Protecció dels Drets Humans sobre la polèmica de Martin Buschmann.» (en alemany). Partit per la Protecció dels Drets Humans, 29-01-2020. [Consulta: 17 desembre 2023].
  109. «Martin Buschmann a la 9a legislatura del Parlament Europeu.» (en anglès). Parlament Europeu. [Consulta: 17 desembre 2023].
  110. Zornoza, María G.; Camarasalta, Alberto S. «L'espanyol Adrián Vázquez, president de la comissió d'Assumptes Jurídics» (en castellà). Aquí Europa, 17-02-2020. [Consulta: 17 desembre 2023].
  111. «El Consell nomena a Mairead McGuinness nou membre de la Comissió Europea» (en anglès). Consell Europeu, 12-10-2020. [Consulta: 23 desembre 2023].
  112. «Roberta Metsola escollida com a vicepresidenta primera del Parlament Europeu» (en anglès). Parlament Europeu, 11-12-2020. [Consulta: 23 desembre 2023].
  113. «Conclusions de la reunió del Consell Europeu (10 i 11 de desembre de 2020)» (PDF) (en anglès). Consell Europeu, 11-12-2020. [Consulta: 23 desembre 2023].
  114. «Consell Europeu Especial, 17-21 de juliol de 2020» (en anglès). Consell Europeu, 17-07-2020. [Consulta: 23 desembre 2023].
  115. «Conclusions de la reunió especial del Consell Europeu (17, 18, 19, 20 i 21 juliol 2020)» (PDF) (en anglès). Consell Europeu, 21-07-2020. [Consulta: 23 desembre 2023].
  116. «Aprovat el marc financer pluriennal per a 2021-2027» (en anglès). Consell Europeu, 17-12-2020. [Consulta: 23 desembre 2023].
  117. «Marc financer pluriennal 2021-2027 | Next Generation EU» (PDF) (en anglès). Consell Europeu. [Consulta: 23 desembre 2023].
  118. «Admissió del Parlament del MFF 2021-2027» (PDF) (en anglès). Parlament Europeu. [Consulta: 23 desembre 2023].
  119. de La Baume, Maïa. «El President del Parlament, David Sassoli, a l'hospital amb complicacions sanitàries «serioses»» (en anglès). Politico, 10-01-2022. [Consulta: 23 desembre 2023].
  120. «S'ha mort David Sassoli, president del Parlament Europeu». Vilaweb, 11-01-2022. [Consulta: 23 desembre 2023].
  121. «Últim adeu a David Sassoli en un funeral d'Estat a Roma» (en castellà). Euronews, 14-01-2022. [Consulta: 23 desembre 2023].
  122. «Acte commemoratiu del president David Maria Sassoli» (en anglès). Parlament Europeu, 13-01-2022. [Consulta: 23 desembre 2023].
  123. «Roberta Metsola, elegida nova presidenta del Parlament Europeu» (en anglès). Parlament Europeu, 18-01-2022. [Consulta: 17 desembre 2023].
  124. 124,0 124,1 «Els nous Vicepresidents i Qüestors del Parlament» (en anglès). Parlament Europeu, 19-01-2022. [Consulta: 17 desembre 2023].
  125. 125,0 125,1 Matriche, Joël; Colart, Louis; Clérix, Kristof. «Qatar sospitós de corrupció en ple cor d'Europa» (en francès). Le Soir, 09-12-2022. [Consulta: 22 desembre 2023].
  126. Mansoor, Sanya. «L'escàndol de la corrupció de Qatar està afectant el Parlament Europeu» (en anglès). Time, 12-12-2022. [Consulta: 22 desembre 2023].
  127. Stevis-Gridneff, Matina. «4 acusats de corrupció en la recerca de suborns vinculats a Qatar» (en anglès). NY Times, 11-12-2022. [Consulta: 22 desembre 2023].
  128. «Un eurodiputat grec detingut mentre s'amplia la xarxa de Qatar» (en anglès). France24, 11-12-2022. [Consulta: 22 desembre 2023].
  129. «Quatre acusats en relació amb l'escàndol de corrupció de Qatar al Parlament Europeu» (en anglès). Euronews, 09-12-2022. [Consulta: 22 desembre 2023].
  130. Rauhala, Emily; Timsit, Annabelle. «Quines són les acusacions de suborn de Qatar que sacsegen al Parlament Europeu?» (en anglès). The Washington Post, 22-12-2022. [Consulta: 22 desembre 2023].
  131. Wheaton, Sarah. «El Parlament Europeu “sota atac” a mesura que creix l'escàndol de corrupció de Qatar» (en anglès). Politico, 12-12-2022. [Consulta: 22 desembre 2023].
  132. «Qui som» (en anglès). Fight Impunity, 07-04-2023. Arxivat de l'original el 11-05-2021. [Consulta: 22 desembre 2023].
  133. «Blog en directe: escàndol de corrupció de Qatar a la UE, 7è Dia» (en anglès). Politico, 12-12-2022. [Consulta: 22 desembre 2023].
  134. Lu, Christina. «L'escàndol de la corrupció desperta al Parlament Europeu» (en anglès). Foreign Policy, 27-12-2023. [Consulta: 22 desembre 2023].
  135. «Corrupció en el Parlament Europeu: l'eurodiputada Moretti es defensa de tot vincle amb l'expedient» (en francès). Le Soir, 12-12-2022. [Consulta: 22 desembre 2023].
  136. Colart, Louis; Matriche, Joël; Clérix, Kristof. «La vicepresidenta del Parlament Europeu, Eva Kaili, empresonada per corrupció, Luca Visentini, alliberat sota condicions» (en francès). Le Soir, 11-12-2022. [Consulta: 22 desembre 2023].
  137. Wheaton, Sarah; Camut, Nicolas. «L'escàndol de la corrupció de Qatar al Parlament Europeu» (en anglès). Politico, 09-12-2022. [Consulta: 23 desembre 2023].
  138. «El PASOK expulsa l'eurodiputada Eva Kaili a causa de la investigació de corrupció en curs» (en anglès). ekathimerini.com, 09-12-2022. [Consulta: 23 desembre 2023].
  139. «L'eurodiputada grega és despullada dels poders de vicepresidenta» (en anglès). DW, 12-11-2022. [Consulta: 23 desembre 2023].
  140. Chini, Maïthé. «Escàndol de corrupció de Qatar: la diputada Eva Kaili va ser destituïda com a vicepresidenta del Parlament de la UE» (en anglès). The Brussels Times, 13-12-2022. [Consulta: 23 desembre 2023].
  141. 141,0 141,1 Fox, Benjamin; Vasques, Eleonora. «El Parlament Europeu suspèn el treball amb Qatar, ja que els eurodiputats exigeixen una investigació de la corrupció» (en anglès). Euroactiv, 12-12-2022. [Consulta: 23 desembre 2023].
  142. Restelica, Bleona. «El Parlament Europeu posposa la votació sobre l'exempció de visat de Schengen per a l'Equador» (en anglès). schengenvisainfo.com, 12-12-2022. [Consulta: 23 desembre 2023].
  143. «Eurodiputats» (en castellà). Parlament Europeu. [Consulta: 29 desembre 2023].

Vegeu també modifica