Nova Democràcia (Grècia)

Partit polític grec

Nova Democràcia (en grec: Νέα Δημοκρατία, ND) és un partit polític grec de caràcter conservador. Creat el 4 d'octubre de 1974 per Konstandinos Karamanlís, antic primer ministre grec per tal de participar en les primeres eleccions lliures després de la Dictadura dels Coronels.

Infotaula d'organitzacióNova Democràcia
(el) Νέα Δημοκρατία Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtΝΔ Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologiaconservadorisme liberal
democràcia cristiana
europeisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticacentredreta Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació4 octubre 1974
FundadorKonstantinos Karamanlís Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre dePartit Popular Europeu
Internacional Demòcrata de Centre
Unió Internacional Demòcrata Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaKiriakos Mitsotakis (2016–) Modifica el valor a Wikidata
Parlament Hel·lènic (2025)
155 / 300 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webnd.gr Modifica el valor a Wikidata

Ideologia

modifica

La ideologia del partit es va definir com a "liberalisme radical", un terme definit per ND com "la prevalença de les normes del mercat lliure amb la decisiva intervenció de l'Estat a favor de la justícia social."

Història

modifica

Karamanlís en fou cap fins que es jubilà el 1981, i fou substituït per Geórgios Ral·lis, aleshores fou desplaçat del poder pel Moviment Socialista Panhel·lènic (PASOK), però tornà al poder el 1990 amb un govern de coalició amb el Partit Comunista de Grècia (KKE) presidit per Konstandinos Mitsotakis. El 1993 va perdre les eleccions i tornà a l'oposició.

Va tornar al poder després de les eleccions legislatives gregues de 2004 i 2007, amb Kostas Karamanlís com a primer ministre.

A les eleccions del 2009 va perdre davant del PASOK i va fer oposició fins al 2012 que en plena crisi econòmica es van convocar eleccions al maig. Va ser la força més votada però lluny de la majoria absoluta, Nova Democràcia va ser incapaç de formar un nou govern i es van tornar a convocar eleccions per al juny, aquesta vegada va formar govern de coalició amb el PASOK. El pacte de govern es va trencar i es van convocar eleccions per a gener de 2015, Nova Democràcia va perdre davant de la formació d'esquerres SÍRIZA. El 10 de gener del 2016 Kiriakos Mitsotakis va ser elegit president del partit en substitució de Ioannis Plakiotakis (president de transició) amb gairebé el 4% de diferència respecte al seu oponent Evànguelos Meimarakis.[1]

Syriza va patir una dura derrota a les eleccions al Parlament Europeu de 2019, perdent contra el partit opositor Nova Democràcia. Després de la derrota, es van convocar eleccions avançades, en les que va aconseguir el 31,53% dels vots i només 86 escons al Parlament hel·lènic. Tsipras va admetre la derrota enfront Kiriakos Mitsotakis i va dimitir l'endemà.[2]

A les eleccions legislatives gregues de 2019, Nova Democràcia aconseguí la majoria absoluta.[3] L'endemà mateix, el líder del partit, Kiriakos Mitsotakis, jurà el càrrec de primer ministre de Grècia.[4] Les eleccions del maig de 2023 no van donar la majoria a cap formació malgrat els avenços de ND[5] i Mitsotakis va convocar noves eleccions, en les que ND va guanyar amb el 40,4% dels vots i va doblar els resultats del segon partit, Syriza, esdevenint de nou Primer Ministre de Grècia.[6]

Resultats electorals

modifica

Eleccions legislatives

modifica
Any Resultats Pos. Govern Líder
Vots % Escons +/−
1974 2,669,133 54.37%
220 / 300
Nou  1r  Govern Konstantinos Karamanlis
1977 2,146,365 41.84%
171 / 300
  49  1r  Govern
1981 2,034,496 35.88%
115 / 300
  56  2n  Oposició Georgios Rallis
1985 2,599,681 40.85%
126 / 300
  11  2n  Oposició Constantine Mitsotakis
1989 (I) 2,887,488 44.28%
145 / 300
  19  1r  Coalició
1989 (II) 3,093,479 46.19%
148 / 300
  3  1r  Anticipades
1990 3,088,137 46.89%
150 / 300
  2  1r  Govern
1993 2,711,737 39.30%
111 / 300
  39  2n  Oposició
1996 2,586,089 38.12%
108 / 300
  3  2n  Oposició Miltiadis Evert
2000 2,935,196 42.74%
125 / 300
  17  2n  Oposició Kostas Karamanlis
2004 3,360,424 45.36%
165 / 300
  40  1r  Govern
2007 2,994,979 41.87%
152 / 300
  13  1r  Govern
2009 2,295,967 33.47%
91 / 300
  61  2n  Oposició
2012 (I) 1,192,103 18.85%
108 / 300
  17  1r  Anticipades Antonis Samaras
2012 (II) 1,825,497 29.66%
129 / 300
  21  1r  Coalició
2015 (I) 1,718,694 27.81%
76 / 300
  53  2n  Oposició
2015 (II) 1,526,205 28.09%
75 / 300
  1  2n  Oposició Vangelis Meimarakis
2019 2,251,411 39.85%
158 / 300
  83  1r  Govern Kyriakos Mitsotakis
2023 (I) 2,407,860 40.79%
146 / 300
  12  1r  Anticipades
2023 (II) 2,114,780 40.56%
158 / 300
  12  1r  Govern

Eleccions europees

modifica
Parlament Europeu
Any Vots % Escons +/− Pos. Líder
1981 1,779,462 31.3%
8 / 24
Nou  2n  Georgios Rallis
1984 2,266,568 38.1%
9 / 24
  1  2n  Evangelos Averoff
1989 2,647,215 40.5%
10 / 24
  1  1r  Constantine Mitsotakis
1994 2,133,372 32.7%
9 / 25
  1  2n  Miltiadis Evert
1999 2,314,371 36.0%
9 / 25
=  1r  Kostas Karamanlis
2004 2,633,961 43.0%
11 / 24
  2  1r 
2009 1,655,636 32.3%
8 / 22
  3  2n 
2014 1,298,713 22.7%
5 / 21
  3  2n  Antonis Samaras
2019 1,872,814 33.1%
8 / 21
  3  1r  Kyriakos Mitsotakis
2024 1,125,602 28.31
7 / 21
  1  1r 

Referències

modifica
  1. Carballo, Luis. «Kyriakos Mitsotakis, nuevo líder de la oposición en Grecia» (en castellà). Euronews, 11-01-2016. [Consulta: 9 abril 2025].
  2. Georgiopoulos, George; Papadimas, Lefteris. «Conservative leader Mitsotakis becomes Greek PM, picks cabinet» (en anglès). Cyprus Mail, 08-07-2019. Arxivat de l'original el 8 de juliol 2019. [Consulta: 20 setembre 2020].
  3. «Gir a la dreta de Grècia que dona la majoria absoluta a Nova Democràcia». Vilaweb, 08-07-2019.
  4. «Grècia vira a la dreta amb Mitsotakis i diu adéu a la Syriza de Tsipras». CCMA, 08-07-2019.
  5. «Greek voters face new election in June as New Democracy seeks majority» (en anglès), 21-05-2023. [Consulta: 18 febrer 2024].
  6. «El conservador Mitsotakis guanya amb majoria absoluta a Grècia i tornarà a governar». [Consulta: 26 juny 2023].

Enllaços externs

modifica