Partit per la Llibertat (Països Baixos)
Partit de la Llibertat (neerlandès Partij voor de Vrijheid, PVV) és un partit polític neerlandès de dreta fundat el 2006 i dirigit per Geert Wilders.
(nl) Partij voor de Vrijheid 
| |||||
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | PVV | ||||
| Tipus | partit polític | ||||
| Ideologia política | populisme de dreta nacionalisme euroescepticisme | ||||
| Alineació política | dreta | ||||
| Història | |||||
| Separat de | Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia | ||||
| Creació | 22 febrer 2006 | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Identitat i Democràcia | ||||
| Membres | 2 (2006) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Geert Wilders (2006–) | ||||
| Senadors al Senat dels Països Baixos | 5 / 75 | ||||
| Membres a la Cambra de Representants | 17 / 150 | ||||
| Comissaris del Rei | 0 / 12 | ||||
| Diputats als Estats provincials | 41 / 570 | ||||
| Diputats al Parlament Europeu | 1 / 29 | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | pvv.nl | ||||
.svg){kind=logo}
IdeologiaModifica
El partit ha estat descrit com a populista[1] i d'extrema dreta, pel tarannà de les signatures de suport que ha rebut, com el Front Nacional i Vlaams Belang. El 2007 el sindicalista democristià Doekle Terpstra va fer una campanya contra el seu cap Wilders, des del diari Trouw, acusant-lo de discriminar els treballadors musulmans.
HistòriaModifica
El 2004, Wilders va deixar el Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD) pel seu desacord amb l'entrada de Turquia a la Unió Europea, i es constituí en diputat en solitari. El 2005 va fer campanya contra la Constitució Europea, que als Països Baixos fou rebutjada per un 62% dels vots. Se li va unir el gener de 2006 Bart Jan Spruyt, director de la conservadora Fundació Edmund Burke, per a proporcionar-li un ideari ultraconservador, però l'estiu el deixà, incapaç d'atraure Joost Eerdmans i Marco Pastors, amb un programa on es barreja liberalisme econòmic i conservadorisme en cultura i immigració, contrari a l'ampliació de la UE a Turquia i oposat a la doble nacionalitat, que hauria impedit ser ministres als diputats socialistes Ahmed Aboutaleb i Nebahat Albayrak i contra els que va presentar una moció de confiança.
A les eleccions legislatives neerlandeses de 2006 va obtenir el 5,9% (579.490 vots) i 9 escons, però no va presentar candidats a les provincials de 2007. A les eleccions legislatives del 2010 el partit va fer un gran avanç, obtenint el 15,5% (1.435.349 vots) i 24 escons, i esdevenint el tercer partit neerlandès en el Parlament. A les eleccions generals de 2017 amb Wilders al seu capdavant, tots els grans partits van descartar formar coalicions amb el PVV, i el van deixar fora de qualsevol possibilitat de formar part del següent govern i encara menys d'encapçalar-lo. El PVV va acabar aconseguint el segon lloc després de guanyar 20 places, 5 més que el 2012.[2]
ReferènciesModifica
- ↑ Spearing Ortiz, A. I. «Fighting back against populism» (en anglès). The New Federalist, 10-08-2013. [Consulta: 1r març 2014].
- ↑ «VVD 33 zetels, PVV voorlopig tweede partij» (en neerlandès). NOS, 16-03-2017. [Consulta: 2 agost 2020].
Vegeu tambéModifica
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit per la Llibertat |