Eleccions legislatives neerlandeses de 2023
Les Eleccions legislatives neerlandeses de 2023 es van celebrar el 22 de novembre als Països Baixos per triar els membres de la Cambra de Representants.[1] S'esperava que les eleccions se celebressin el 2025, però es van convocar de manera anticipada després que el quart gabinet de Rutte s'enfonsés el 7 de juliol de 2023 a causa dels desacords sobre la política d'immigració entre els partits de la coalició.[2]
.svg){kind=logo}
.svg){kind=logo}
_Logo.svg){kind=logo}
.svg){kind=logo}
.svg){kind=logo}
.svg){kind=logo}
_Logo.svg){kind=logo}
En el que es va descriure com "un dels majors trastorns polítics de la política holandesa des de la Segona Guerra Mundial",[3] el populista de dretes Partit per la Llibertat (PVV), liderat per Geert Wilders, va guanyar 37 escons, convertint-se per primera vegada en la principal força política.[4]
Enquestes
modificaEn es darrers mesos abans de les eleccions, el Moviment Agrari Ciutadà (BBB) va establir un fort lideratge a les enquestes després de la seva victòria a les eleccions provincials de 2023, però va començar a disminuir el maig i va declinar encara més quan Pieter Omtzigt va anunciar que disputaria les eleccions amb el seu partit recentment steadyrt Nou Contracte Social (NSC), que de seguida va tenir un bon rendiment a les enquestes a costa de BBB.[5] En les últimes enquestes abans de les eleccions, NSC va declinar perquè no estava clar si Pieter Omtzigt estava disposat a servir com a primer ministre si el seu partit guanyava les eleccions. Els seus votants es van desviar majoritàriament a VVD i PVV.[6] A destacar també l'aliança entre el GroenLinks i el PvdA, que pujarien plegats amb força destacant-se entre les primeres forces.
Resultats
modificaEl partit populista de dretes Partit per la Llibertat (PVV), liderat per Geert Wilders, va guanyar 37 de 150 escons a la Cambra de Representants, convertint-se per primera vegada en el partit més votat del país, mentre els quatre partits del govern de coalició encapçalat per Mark Rutte van patir pèrdues.[7]
| |||||||
| Partit | Vots | % | Escons | +/- | |||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Partit per la Llibertat (PVV) | 2.450.878 | 23.49 | 37 / 150 |
 20
| |||
| GroenLinks–PvdA (GL/PvdA) | 1.643.073 | 15.75 | 25 / 150 |
8
| |||
| Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD) | 1.589.519 | 15.24 | 24 / 150 |
 10
| |||
| Nou Contracte Social (NSC) | 1.343.287 | 12.88 | 20 / 150 |
Nou | |||
| Demòcrates 66 (D66) | 656.292 | 6.29 | 9 / 150 |
15
| |||
| Moviment Ciutadans-Pagesos (BBB) | 485.551 | 4.65 | 7 / 150 |
6
| |||
| Crida Demòcrata Cristiana (CDA) | 345.822 | 3.31 | 5 / 150 |
10
| |||
| Partit Socialista (SP) | 328.225 | 3.15 | 5 / 150 |
4
| |||
| DENK | 246.765 | 2.37 | 3 / 150 |
= | |||
| Partit pels Animals (PvdD) | 235.148 | 2.25 | 3 / 150 |
3
| |||
| Fòrum per a la Democràcia (FvD) | 232.963 | 2.23 | 3 / 150 |
5
| |||
| Partit Polític Reformat (SGP) | 217.270 | 2.08 | 3 / 150 |
= | |||
| Unió Cristiana (CU) | 212.532 | 2.04 | 3 / 150 |
2
| |||
| Volt | 178.802 | 1.71 | 2 / 150 |
1
| |||
| JA21 | 71.345 | 0.68 | 1 / 150 |
2
| |||
| Partits sense escons | |||||||
| Belang van Nederland | 52.913 | 0.51 | 0 / 150 |
Nou | |||
| 50PLUS | 51.043 | 0.49 | 0 / 150 |
1
| |||
| BIJ1 | 44.253 | 0.42 | 0 / 150 |
1
| |||
| Splinter | 12.838 | 0.12 | 0 / 150 |
= | |||
| Partit Pirata - Els Verds | 9.117 | 0.09 | 0 / 150 |
= | |||
| NL Plan | 5.487 | 0.05 | 0 / 150 |
Nou | |||
| Junts pels Països Baixos | 5.325 | 0.05 | 0 / 150 |
Nou | |||
| LEF - Per a la Nova Generació | 5.122 | 0.05 | 0 / 150 |
Nou | |||
| Partit Llibertari | 4.152 | 0.04 | 0 / 150 |
= | |||
| Partit pels Esports | 3.966 | 0.04 | 0 / 150 |
Nou | |||
| Partit Polític de la Renda Bàsica | 1.038 | 0.01 | 0 / 150 |
Nou | |||
| Total de vots | 10.432.726 | 100.00 | 150 | = | |||
| Votants registrats/participació | 77.75 | ||||||
| Font: [1] | |||||||
Conseqüències
modificaDesprés de mesos de negociacions, Geert Wilders del Partit per la Llibertat (PVV) va acordar amb els líders del Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD), el centrista Nou Contracte Social (NSC) i el Moviment Ciutadans-Pagesos (BBB) renunciar a càrrecs ministerials i acceptar tenir un primer ministre no estigui vinculat a cap dels partits de govern en un govern tecnocràtic.[8] El 2 de juliol de 2024, Dick Schoof va jurar com a primer ministre dels Països Baixos succeint a Mark Rutte amb un govern de coalició de PVV, VVD, NSC i BBB.[9]
Referències
modifica- ↑ Pascoe, Robin. «Dutch general election to take place on November 22» (en anglès britànic), 14-07-2023. [Consulta: 19 febrer 2024].
- ↑ «DPG Media Privacy Gate». [Consulta: 19 febrer 2024].
- ↑ «In a shock for Europe, anti-Islam populist Geert Wilders records a massive win in Dutch elections» (en anglès), 22-11-2023. [Consulta: 19 febrer 2024].
- ↑ Henley, Jon; Sauer, Pjotr; Boztas, Senay «Far-right party set to win most seats in Dutch elections, exit polls show» (en anglès). The Guardian, 22-11-2023. ISSN: 0261-3077.
- ↑ Luimstra, Jelmer. «Caroline van der Plas (BBB): 'Wij gaan ervan uit dat zowel Omtzigt als BBB meer zetels halen dan in de peilingen'» (en neerlandès), 20-10-2023. [Consulta: 19 febrer 2024].
- ↑ «DPG Media Privacy Gate». [Consulta: 19 febrer 2024].
- ↑ «Politieke aardverschuiving: PVV veruit de grootste, coalitie afgestraft» (en neerlandès). NOS, 23-11-2023.
- ↑ Kroet, Cynthia. «Who is Dick Schoof and why did Geert Wilders choose him as new PM?» (en anglès). Euro News, 29-06-2024. [Consulta: 20 febrer 2025].
- ↑ «Els Països Baixos constitueixen el seu primer govern liderat per l'extrema dreta, que controlarà la cartera de migració». Regió 7, 02-07-2024. [Consulta: 27 octubre 2024].