Unió Cristiana (Països Baixos)
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
La Unió Cristiana (neerlandès ChristenUnie) és un partit polític neerlandès fundat el 2000 de la unió de la Unió Política Reformada (GPV) i de la Federació Política Reformada (RPF), quan les seves organitzacions juvenils es van fusionar, de manera que el 2001 formaren un grup parlamentari comú.
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | CU  | ||||
| Tipus | partit polític | ||||
| Ideologia | democràcia cristiana | ||||
| Alineació política | centrisme | ||||
| Història | |||||
| Creació | 22 gener 2000: Coalició 1r gener 2004 | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Moviment Polític Cristià Europeu | ||||
| Afiliats | 25,281 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Ankie van Tatenhove | ||||
| Diputats | 3 / 150 | ||||
| Senadors | 3 / 75 | ||||
| Eurodiputats | 1 / 29 | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | christenunie.nl | ||||
Història
modificaEs presentà a les eleccions legislatives neerlandeses de 2002 i va obtenir 4 escons liderat per Kars Veling. A les de 2003 en va perdre un i va perdre posicions davant la CDA. Va participar en la formació del govern segon de Balkenende, però fou vetat pel VVD i preferiren pactar amb D66. La fusió definitiva de les dues organitzacions es va produir el 2004.
A les eleccions de 2006 va doblar els escons i participà en el quart gabinet de Jan Peter Balkenende juntament amb el Partit del Treball (PvdA).[1] El seu cap, André Rouvoet, fou ministres sense cartera per a família i joventut. Centre de polèmica pel seu cristianisme visió, el 2007 Yvette Lont, regidora a Amsterdam, expressà oposició a permetre que els homosexuals tinguessin representació al partit, i una altra regidora, Monique Henger, dimití en fer-se públic que era lesbiana i rebre crítiques de membres del partit. El govern va caure el febrer de 2010 quan el PvdA es va retirar de coalició de govern per la contribució dels soldats holandesos a la guerra de l'Afganistan.[2] Les eleccions de 2010 les va vèncer el renovat Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD) de Mark Rutte i la Unió Cristiana va tornar a l'oposició. El 29 d'abril de 2011, Rouvoet va fer pública la seva marxa del partit i del parlament. Va ser succeït per Arie Slob com a líder del partit.
Ideologia
modificaEs considera un partit socialcristià, amb les arrels ortodoxes dels partits protestants, tot barrejant punts de vista conservadors en ètica i política exterior (política basada directament en la Bíblia), i de centreesquerra pel que fa a economia, asil, seguretat social. Creuen que l'Estat és la Regidora de Déu. Tot i això, creu que s'ha de separar església i estat i garantir llibertat religiosa, l'estat només ha de garantir la moralitat religiosa.
Resultats electorals
modificaCambra de Representants
modifica| Any | Líder | Vots | % | Escons | +/– | Govern |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 2002 | Kars Veling | 240,953 | 2.54 (#8) | 4 / 150 |
 1
|
Oposició |
| 2003 | André Rouvoet | 204,649 | 2.12 (#8) | 3 / 150 |
1
|
Oposició |
| 2006 | 390,969 | 3.97 (#6) | 6 / 150 |
 3
|
Coalició | |
| 2010 | 305,094 | 3.24 (#8) | 5 / 150 |
1
|
Oposició | |
| 2012 | Arie Slob | 294,586 | 3.13 (#8) | 5 / 150 |
= | Oposició |
| 2017 | Gert-Jan Segers | 356,271 | 3.39 (#8) | 5 / 150 |
= | Coalició |
| 2021 | 350,523 | 3.37 (#8) | 5 / 150 |
= | Coalició | |
| 2023 | Mirjam Bikker | 212,455 | 2.04 (#13) | 3 / 150 |
2
|
Oposició |
Senat
modifica| Any | Vots | % | Escons | +/– |
|---|---|---|---|---|
| 1999 | 4 / 75 |
2
| ||
| 2003 | 2 / 75 |
2
| ||
| 2007 | 4 / 75 |
2
| ||
| 2011 | 2 / 75 |
2
| ||
| 2015 | 32 | 3 / 75 |
1
| |
| 2019 | 33 | 5.03 | 4 / 75 |
1
|
| 2023 | 23 | 3.73 | 3 / 75 |
1
|
Parlament Europeu
modifica| Any | Vots | % | Escons | +/– | Notes |
|---|---|---|---|---|---|
| 2004 | 279,880 | 5.87 | 2 / 27 |
Nou | En coalició amb el Partit Polític Reformat[3] |
| 2009 | 310,540 | 6.82 | 2 / 25 |
= | En coalició amb el Partit Polític Reformat[4] |
| 2014 | 364,843 | 7.67 | 2 / 26 |
= | En coalició amb el Partit Polític Reformat[5] |
| 2019 | 375,660 | 7.67 | 2 / 26 |
= | En coalició amb el Partit Polític Reformat[6] |
| 2024 | 179,930 | 2.89 | 0 / 31 |
2
|
En solitari |
Referències
modifica- ↑ «Dutch recover their courage» (en anglès). The Guardian, 22-11-2006. ISSN: 0261-3077.
- ↑ «Government falls apart over Afghan military mission» (en anglès). France 24, 20-02-2010. [Consulta: 26 maig 2024].
- ↑ «Kiesraad: Europees Parlement 10 juni 2004» (en neerlandès). Kiesraad.
- ↑ «Kiesraad: Europees Parlement 4 juni 2009» (en neerlandès). Kiesraad.
- ↑ «Kiesraad: Europees Parlement 22 mei 2014» (en neerlandès). Kiesraad.
- ↑ «Kiesraad: Europees Parlement 23 mei 2019» (en neerlandès). Kiesraad, 04-06-2019.
