Crida Demòcrata Cristiana

Crida Demòcrata Cristiana (neerlandès Christen Democratisch Appèl CDA) és un partit polític neerlandès fundat el 1980, després de l'aliança del 1977 del Partit Popular Catòlic, el Partit Antirevolucionari i la Unió Cristiana Històrica.

Infotaula d'organitzacióCrida Demòcrata Cristiana
(nl) Christen Democratisch Appèl Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtCDA Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticademocràcia cristiana
ecologisme
principi de subsidiarietat
europeisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticacentredreta Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicafundació Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació 23 juny 1973Coalició
25 abril 1975Organització paraigua
11 octubre 1980
Activitat
Membre dePartit Popular Europeu
Grup del Partit Popular Europeu (Demòcrata-Cristians)
Internacional Demòcrata de Centre Modifica el valor a Wikidata
Membres31,916
Governança corporativa
Seu
PresidènciaMark Buck
JoventutsCrida Jove Demòcrata Cristiana Modifica el valor a Wikidata
Senadors
6 / 75
Diputats
5 / 150
Eurodiputats
5 / 29
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Número de telèfon+31 70 3424888 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcda.nl Modifica el valor a Wikidata
Facebook: kiesCDA Twitter (X): cdavandaag Instagram: cdavandaag Youtube: UCa0ZzQSRbv_OVlZPDc5Xqqw Modifica el valor a Wikidata

Ideologia modifica

És un partit cristià democràtic, però la Bíblia és només una font d'inspiració, tot i que té diputats jueus, hindús i musulmans. Defensa propietat, justícia i solidaritat, l'església ha de treballar conjuntament amb l'estat en temes com benestar social i beneficència, subsidiarietat (concepte protestant d'esfera de sobirania), estat no ho ha de controlar tot, és centrista amb tics conservadors: oposició entrada de Turquia a la Unió Europea, menys tolerància amb drogues, avortament, prostitució o eutanàsia, més escoles i hospitals no regulats per estat.

Antecedents modifica

Vers el 1880 els partits catòlic i protestant van fer una coalició per tal de crear escoles religioses. El 1888 es formà el primer govern cristià-democràtic d'Aeneas Baron Mackay, i el 1894 els conservadors antipapistes abandonaren el Partit Antirevolucionari per a crear la Unió Cristiana Històrica. La divisió entre els partits es produí per temes com la representació neerlandesa a la Santa Seu o el futur de les Índies Neerlandeses. Des del 1918 ambdós partits van tenir la majoria al Parlament neerlandès fins al 1967. Després de la Segona Guerra Mundial els tres partits cristianodemocrates eren el Partit Antirevolucionari, la Unió Cristiana Històrica i el Partit Popular Catòlic KVP.

Formació modifica

A partir dels anys seixanta la societat neerlandesa es va secularitzar i els tres partits van perdre electors. Mentre que a les eleccions de 1963 els tres partits tenien el 61% dels vots, a les de 1972 havien baixat al 32%, cosa que els va obligar a treballar plegats. El 1967 es va formar el Grup dels 18, per tal de planejar la futura col·laboració dels tres partits.

EL 1968 els líders dels tres partits Norbert Schmelzer (KVP), Barend Biesheuvel (ARP) i Jur Mellema (CHU) anunciaren en públic que treballarien plegats, cosa que va donar bons resultats a nivell local. El 1971 van presentar un programa electoral comú. Després del desastre electoral de 1972, Piet Steenkaamp fou encarregat de formar un nou partit amb la coalició dels tres, cosa que es va formalitzar el 1973, però el govern de Joop den Uyl (PvdA) va frustrar-la, ja que no hi volia membres de la CHU. Així tots tres van decidir formar un únic grup parlamentari.

Consolidació modifica

A la caiguda de Den Uyl el 1977 els tres es van presentar en una llista comuna, CDA, encapçalada per Dries van Agt, antic ministre de justícia amb Den Uyl, amb un programa centrista. Els resultats de les eleccions de 1977 l'obligaren a dialogar amb den Uyl, però la seva animositat va frustrar les converses i finalment pactaren govern amb el VVD (conservadors liberals), cosa que provocà escissions dels elements més progressistes. L'11 d'octubre de 1980 els tres partits deixaren d'existir com a tals i la nova CDA fou fundat com a partit unitari. A les eleccions de 1981, CDA i VVD perderen la majoria i hagueren de pactar amb el PvdA, amb van Agt com a cap de govern i den Uyl com a vicepresident, però els enfrontaments personals entre ambdós forçarien noves eleccions el 1982.

Després de les eleccions es formà un govern majoritari de CDA-VVD dirigit pel nou cap, Ruud Lubbers, que inicià un nou programa de reforma de la jubilació, liberalització de serveis públics, retalls pressupostaris i de pensions. Lubbers va vèncer a les eleccions de 1986 i 1989 i pogué governar amb el VVD. Però a les eleccions de 1989 hagué de cooperar amb el PvdA. Però els conflictes personals dins el govern i les reformes de les pensions li passaren factura i a les eleccions de 1994 va perdre, i per primer cop des de 1918, passà a l'oposició i sense cap ministre la govern. El partit es va veure immers en lluites internes pel lideratge i l'adaptació de les noves idees comunitàries.

Després de les tumultuoses eleccions de 2002, en les que va ser assassinat Pim Fortuyn, va rebre molt suport electoral ja quer era vist com un partit estable, i participà en la coalició de Balkenende amb VVD i LPF, però les lluites internes dins la Llista Pim Fortuyn van provocar noves eleccions el 2003, del que derivà una nova coalició entre conservadors i progressistes, i que proposà un ambiciós programa de reformes, incloses lleis restrictives a l'emigració, democratització de les institucions polítiques i reforma de les lleis laborals i de la seguretat social. Després de les eleccions de 2006 va formar una nova coalició amb el PvdA i la Unió Cristiana, més progressista i caracteritzat per un augment de la despesa pública i dels impostos.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Crida Demòcrata Cristiana

Resultats electorals modifica

 
Pieter Heerma, Leader in the House of Representatives since 2022.

Cambra de Representants modifica

Any Líder Vots % Escons +/– Govern
1977 Dries van Agt 2,653,416 31.9 (#2)
49 / 150
  1 Coalició
1981 2,677,259 30.8 (#1)
48 / 150
  1 Coalició
1982 2,420,441 29.4 (#2)
45 / 150
  3 Coalició
1986 Ruud Lubbers 3,172,918 34.6 (#1)
54 / 150
  9 Coalició
1989 3,140,502 35.3 (#1)
54 / 150
= Coalició
1994 Elco Brinkman 1,996,418 22.2 (#2)
34 / 150
  20 Oposició
1998 Jaap de Hoop Scheffer 1,581,053 18.4 (#3)
29 / 150
  5 Oposició
2002 Jan Peter Balkenende 2,653,723 27.9 (#1)
43 / 150
  14 Coalició
2003 2,763,480 28.6 (#1)
44 / 150
  1 Coalició
2006 2,608,573 26.5 (#1)
41 / 150
  3 Coalició
2010 1,281,886 13.6 (#4)
21 / 150
  20 Coalició
2012 Sybrand Buma 801,620 8.5 (#5)
13 / 150
  8 Oposició
2017 1,301,796 12.4 (#3)
19 / 150
  6 Coalició
2021 Wopke Hoekstra 989,385 9.5 (#4)
15 / 150
  4 Coalició
2023 339,876 3.33 (#7)
5 / 150
  10 TBD

Senat modifica

Any Vots Pes % Escons +/–
1977
11 / 75
  5
1980
27 / 75
  3
1981
28 / 75
  1
1983
26 / 75
  2
1986
26 / 75
=
1987
26 / 75
=
1991
27 / 75
  1
1995
19 / 75
  8
1999
20 / 75
  1
2003 46,848 29.0 (#1)
23 / 75
  3
2007 43,501 26.7 (#1)
21 / 75
  2
2011 86 24,260 14.6 (#3)
11 / 75
  10
2015 89 25,145 14.9 (#2)
12 / 75
  1
2019 76 19,756 11.4 (#3)
9 / 75
  3
2023 47 13,136 7.34 (#5)
6 / 75
  3
 
Esther de Lange, Leader in the European Parliament since 2019.

Parlament Europeu modifica

Any Vots % Escons +/– Notes
1979 2,017,743 35.60 (#1)
10 / 25
Nou [1]
1984 1,590,218 30.02 (#2)
8 / 25
  2 [2]
1989 1,813,035 34.60 (#1)
10 / 25
  2 [3]
1994 1,271,840 30.77 (#1)
10 / 31
= [4]
1999 951,898 26.94 (#1)
9 / 31
  1 [5]
2004 1,164,431 24.43 (#1)
7 / 27
  2 [6]
2009 913,233 20.05 (#1)
5 / 25
  2
5 / 26
= [7]
2014 721,766 15.18 (#2)
5 / 26
= [8]
2019 669,555 12.18 (#3)
4 / 26
  1
5 / 29
  1 [9]

Referències modifica

  1. «Kiesraad: Europees Parlement 7 juni 1979» (en neerlandès). Kiesraad.
  2. «Kiesraad: Europees Parlement 14 juni 1984» (en neerlandès). Kiesraad.
  3. «Kiesraad: Europees Parlement 15 juni 1989» (en neerlandès). Kiesraad.
  4. «Kiesraad: Europees Parlement 9 juni 1994» (en neerlandès). Kiesraad.
  5. «Kiesraad: Europees Parlement 10 juni 1999» (en neerlandès). Kiesraad.
  6. «Kiesraad: Europees Parlement 10 juni 2004» (en neerlandès). Kiesraad.
  7. «Kiesraad: Europees Parlement 4 juni 2009» (en neerlandès). Kiesraad.
  8. «Kiesraad: Europees Parlement 22 mei 2014» (en neerlandès). Kiesraad.
  9. «Kiesraad: Europees Parlement 23 mei 2019» (en neerlandès). Kiesraad, 04-06-2019.