Obre el menú principal

L'Eerste Kamer o Senat dels Països Baixos (pronunciat ˈeːrstə ˈkaːmər), traduït com a Cambra Primera en català, sovint conegut com a Senat (en neerlandès: Senaat) (pronunciat səˈnaːt), és la cambra alta dels Estats Generals, és a dir, el cos legislatiu dels Països Baixos. Els seus 75 membres són elegits pels membres dels dotze Estats Provincials cada quatre anys, tres mesos abans de les eleccions provincials.

Infotaula d'organitzacióSenat dels Països Baixos
Coat of arms of the Eerste Kamer.svg
Dades bàsiques
Tipus cambra alta
Forma jurídica
Creació 1815
Organització i govern
Seu 
Format per
Part de Estats Generals dels Països Baixos

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata
Debat a l'Eerste Kamer.

Els membres del Senat, sovint, només ho són a mitja jornada, ja que acostumen a tenir altres càrrecs polítics. Com a senador reben un sou que es troba al voltant de la quarta part del que cobren els membres de la Tweede Kamer. A diferència d'aquest, molt més significant políticament parlant, el senat es reuneix només una vegada a la setmana. Els seus membrs acostumen a ser polítics veterans o polítics a temps parcial a nivell nacional, que sovint tenen altres càrrecs.

L'Eerste Kamer té el dret d'acceptar o rebutjar propostes legislatives, però no pot retocar-les o legislar per si mateix. Tot just s'aprova una llei a la Tweede Kamer, aquesta s'envia al senat, essent discutida en un comitè parlamentari. Aquest comitè és qui decideix si la llei pot passar immediatament a l'agenda de la cambra o si primer e n'ha de fer un estudi preliminar. Si la llei passa directament a l'agenda de la cambra al complet, es passa com a formalitat sense debat.

El senat fou instituït pel rei Guillem I el 1815. Quan els Països Baixos i Bèlgica es van unir aquell any, els belgues, principalment, van pressionar per aconseguir un sistema bicameral. Durant els seus primers anys d'història el senat servia com un baluard de la Corona (el rei i els seus ministres), ja que podia impedir l'aprovació definitiva de lleis que no els agradaven.

Els membres del senat no eren elegits en aquell moment, sinó que eren personatges propers al rei i que mantenien el càrrec de per vida. El senat va mantenir-se després de la separació de Bèlgica, el 1830.

El 1848, amb la introducció d'una nova constitució, moltes coses van canviar al país, com fou el cas del senat. La seva posició va canviar, així com el creiteri de funcionament i elegibilitat dels seus membres. Gradualment la seva funció principal va anar esdevenint en controlar la qualitat de la legislació.[1]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Senat dels Països Baixos  
  1. «English». [Consulta: 2 agost 2014].