21 de setembre

<<	Setembre 2023					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
				1r	2	3
4	5	6	7	8	9	10
11	12	13	14	15	16	17
18	19	20	21	22	23	24
25	26	27	28	29	30
Tots els dies

El 21 de setembre és el dos-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs. Queden 101 dies per finalitzar l'any.

Esdeveniments Modifica

Països Catalans

1354, Sardenya: Pere III el Cerimoniós inicia una altra expedició contra l'illa.
1924, Barcelona: Es crea la Secció de rugbi del Futbol Club Barcelona.
1938: El president de la República, Doctor Negrín anuncia la retirada de les Brigades Internacionals a la Societat de Nacions, que condemna el cop militar, però no atén les peticions d'ajuda.
1990: Barcelona: S'inaugura el poliesportiu Palau Sant Jordi, obra de l'arquitecte japonès Arata Isozaki.^[1]
2003, Barcelona: Els Castellers de Barcelona descarreguen per primer cop en la seva història el 5 de 8.
2004, el Ripollès: s'hi produeix un terratrèmol de magnitud 4,2 en l'escala de Richter amb l'epicentre a 8 km al sud-est de Ripoll.

Resta del món

1776, Nova York (EUA): Es provoca el Gran Incendi de Nova York en el context de la Guerra d'Independència dels Estats Units.
1779, Baton Rouge (Louisiana): Batalla de Baton Rouge, important victòria espanyola a de 1779 durant la Revolució americana.
1981, Belmopan, (Belize) la colònia britànica, coneguda com a Hondures Britànica va assolir la independència.^[2]
1983, Saint Kitts i Nevis: s'independitza del Regne Unit.
1993, Moscou, Rússia: el president Boris Ieltsin provoca una crisi constitucional quan intenta suspendre el Parlament sense tenir-ne el poder constitucional.^[3]
2004, Nova York: prèviament a la 59a assemblea general de les Nacions Unides, s'hi reuneixen una cinquantena de caps d'estat i de govern encapçalats per l'anomenat 'quintet contra la fam' (Lula da Silva, José Luis Rodríguez Zapatero, Jacques Chirac, Ricardo Lagos i Kofi Annan) per crear un Fons Mundial de Lluita contra la Fam.
2009, Bhutan: Un terratrèmol hi deixa 12 morts i 15 ferits.

Naixements Modifica

Països Catalans

1859 - Vilanova i la Geltrú, Província de Barcelona: Francesc Macià, militar, fundador d'Esquerra Republicana de Catalunya i primer president de la Generalitat republicana (m. 1933).
1871 - Barcelona: Josefina Huguet i Salat, soprano (m. 1950).^[4]
1876 - Barcelona: Juli González i Pellicer, pintor i escultor català (m. 1942).
1895 - Barcelona: Palmira Jaquetti i Isant, poetessa, folklorista, compositora i traductora catalana (m. 1963).^[5]
1919 - Sabadell, el Vallès: Teresa Rebull, cantautora i activista política catalana (m. 2015).
1936 - Igualada, Anoia: Teresa Gimpera, model i actriu catalana abanderada del moviment de la Gauche Divine.^[6]
1937 - Barcelona: Amparo Baró, actriu catalana de teatre, cinema i televisió.^[7] (m. 2015).
1941 - Barcelona: Núria Feliu, cantant i actriu catalana (m. 2022).^[8]
1957 - Buenos Aires: Mercè Arànega, actriu catalana de teatre, televisió i cinema.^[9]
1962 - Barcelona: Carles Sabater, cantant de Sau i actor (m. 1999).
1988 - Sabadell: Olga Domènech Morales, jugadora de waterpolo catalana.^[10]

Resta del món

1428 - Pequín, Xina: Zhu Qiyu, setè emperador de la Dinastia Ming amb el nom de Jingtai (m. 1457).^[11]
1552 - Ravennaː Barbara Longhi, pintora italiana de retrats i de la temàtica Verge amb Nen (m. 1638).^[12]
1853 - Groningen, Països Baixos: Heike Kamerlingh Onnes, físic neerlandès, Premi Nobel de Física de l'any 1913
1858 - Sevillaː Ángeles López de Ayala, activista política espanyola, la principal intel·lectual feminista de finals del segle xix (m. 1926).^[13]
1864 - Bucarest: Elena Văcărescu, escriptora romanesa-francesa, veritable propagadora de la cultura romanesa al món (m. 1947).^[14]
1866
- Londres: H. G. Wells, escriptor anglès molt conegut per les seves novel·les de ciència-ficció
- Rouen, França: Charles Nicolle, metge i microbiòleg francès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1928
1874 - Cheltenham, Regne Unit: Gustav Holst, compositor anglès, (m. 1934).^[15]
1878 - Bremen: Clara Westhoff, escultora alemanya i dona del poeta Rilke (m.1954).^[16]
1902 - Sevilla: Luis Cernuda, poeta i crític literari espanyol
1919 - Florida Oeste, Provincia de Buenos Aires (Argentina): Mario Augusto Bunge, filòsof i epistemòleg.
1926 - Cleveland (Ohio), EUA: Donald Arthur Glaser, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de 1960
1931 - Fort Worth, EUA: Larry Hagman, actor nord-americà
1934
- Mont-real, Quebec: Leonard Cohen, cantant melòdic canadenc (m. 2016).^[17]
- Bearsden, East Dunbartonshire, Escòcia: David J. Thouless, físic escocès, Premi Nobel de Física de 2016.
1947 - Portland, Maine, (EUA): Stephen King, escriptor estatunidenc^[18]
1949 - Cerro Largo, Brasil: Odilo Scherer, cardenal i Arquebisbe de São Paulo.
1950 - Wilmette, Illinois, Estats Units: Bill Murray, actor còmic estatunidenc.
1954 - Nagato (Japó): Shinzō Abe 安倍晋三, polític japonès, va ser president del Partit Liberal Democràtic (PLD) i Primer ministre del Japó des del desembre de 2012 fins al setembre de 2020.^[19]
1955 - Legazpi, País Basc: Iñaki de Juana Chaos, militant d'ETA, activista independentista basc.
1956 - Valladolidː Mercedes Rueda Sabater, arqueòloga i conservadora, numismàtica (m. 1995).^[20]
1957 - Minneapolis, Minnesota, EUA: Ethan Coen, director i guionista estatunidenc.
1957 - Nambour, Austràlia: Kevin Rudd, polític australià, membre del Partit Laborista australià (ALP) i antic Primer ministre d'Austràlia.
1962 - Chongqing (Xina): Hong Ying (en xinès: 虹影), poeta i escriptora xinesa.^[21]
1967 - Ridgeland, Mississippi (EUA): Audrey Faith McGraw (nascuda Perry), més coneguda com a Faith Hill, cantant i productora discogràfica estatunidenca.^[22]
1971 - Dallas, Texas, Estats Units: Luke Wilson, actor, director i guionista estatunidenc.
1979 - Glasgow, Escòcia: Keith Lasley, migcampista actiu a la Lliga Escocesa.
1987 - Orleans: Quentin de Parseval, defensa de futbol francès.
1990 - Pasadena: Christian Serratos, actriu i model nord-americana.

Necrològiques Modifica

Països Catalans

1542 - Perpinyà: Joan Boscà i Almogàver, poeta i traductor català, sobretot en llengua castellana, del Renaixement.
2018 - Bornheim, Alemanya: José Luis de Delás Franco, director d'orquestra i compositor.

Resta del món

19 aC - Bríndisi: Virgili, poeta romà (n. 70 aC).
687 - Roma, Exarcat de Ravenna): Conó I, papa de Roma.
1860 - Frankfurt del Main: Arthur Schopenhauer, filòsof alemany.
1895 - Djursholm: Viktor Rydberg, escriptor suec i membre de l'Acadèmia Sueca, 1877-1895).
1919 - Roma: Giuseppe Dalla Vedova, geògraf italià.
1971 - Buenos Aires, Argentina: Bernardo Alberto Houssay, farmacèutic i metge argentí, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1947 (n. 1887).
1974 - Oxnard, Califòrnia, Estats Units: Walter Brennan, actor estatunidenc.
1983 - Madrid: Xavier Zubiri, filòsof basc (n. 1898).

1998 - Califòrniaː Florence Griffith-Joyner, atleta nord-americana especialista en proves de velocitat (n. 1959).^[23]
2015 - Omsk, Rússia: Ivan Dvorni, jugador de bàsquet
2017 - Neuilly-sur-Seine, França: Liliane Henriette Charlotte Schueller, vídua de Bettencourt, hereva de l'imperi cosmètic L'Oréal,.

Festes i commemoracions Modifica

Onomàstica: sant Jonàs, profeta; Dèbora, jutgessa; Mateu apòstol; Càstor d'Apt, bisbe.
Dia Internacional de la Pau
Dia Internacional de l'Alzheimer
Festes en honor de Sant Mateu en Montsó (Osca)

Referències Modifica

↑ «El Palau Sant Jordi se abre a Barcelona». La Vanguardia, 21-09-1990, pàg. Portada i pàg. 31.
↑ «Belize | History, Capital, Population, Map, Flag, & Facts» (en anglès). [Consulta: 21 setembre 2021].
↑ «20 Years Ago, Russia Had Its Biggest Political Crisis Since the Bolshevik Revolution». The Atlantic, 04-10-2013 [Consulta: 12 setembre 2023].
↑ «Josefina Huguet Salat». Patrimoni Musical Català. [Consulta: 30 juliol 2021].
↑ «Palmira Jaquetti i Isant | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 juliol 2020].
↑ «Teresa Gimpera i Flaquer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 juliol 2021].
↑ «Empar Baró i San Martín | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 juliol 2020].
↑ «Núria Feliu i Mestres | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 juliol 2020].
↑ «Mercè Arànega | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 juliol 2020].
↑ «Olga Domènech Morales | enciclopedia.cat». [Consulta: 24 juliol 2023].
↑ Duteil, Jean-Pierre.. La Dynastie des Ming. París: Ellipses, 2016. ISBN 978-2-340-01199-1.
↑ «LONGHI, Barbara» (en italià). Dizionario Biografico Treccani. [Consulta: 11 juliol 2022].
↑ «Ángeles López de Ayala y Molero 1858» (en castellà). Logia Justicia VII nº 38. [Consulta: 7 agost 2021].
↑ «Elena Vacarescu» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 20 febrer 2021].
↑ «Gustav Holst». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
↑ «Clara (Rilke-) Westhoff» (en alemany). Worsp wede - die museen. [Consulta: 29 juliol 2023].
↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Leonard Cohen» (en francès). [Consulta: 20 setembre 2020].
↑ «Stephen King | Biography, Books, Movies, TV Shows, & Facts» (en anglès). [Consulta: 21 setembre 2021].
↑ «Abe Shinzo | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 21 setembre 2021].
↑ «RESOLUCION de 11 de septiembre de 1990... Cuerpo Facultativo de Conservadores de Museos. Anexo II - Acceso Libre». BOE, núm 224, 18-09-1990, pàg. 27284.
↑ «chinese-shortstories.com». [Consulta: 6 juliol 2021].
↑ «Faith Hill | Biography, Music, & Facts» (en anglès). [Consulta: 21 setembre 2021].
↑ «Florence Griffith Joyner» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 28 juliol 2022].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 21 de setembre

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:21 de setembre.

[1] «El Palau Sant Jordi se abre a Barcelona». La Vanguardia, 21-09-1990, pàg. Portada i pàg. 31.

[2] «Belize | History, Capital, Population, Map, Flag, & Facts» (en anglès). [Consulta: 21 setembre 2021].

[3] «20 Years Ago, Russia Had Its Biggest Political Crisis Since the Bolshevik Revolution». The Atlantic, 04-10-2013 [Consulta: 12 setembre 2023].

[4] «Josefina Huguet Salat». Patrimoni Musical Català. [Consulta: 30 juliol 2021].

[5] «Palmira Jaquetti i Isant | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 juliol 2020].

[6] «Teresa Gimpera i Flaquer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 juliol 2021].

[7] «Empar Baró i San Martín | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 juliol 2020].

[8] «Núria Feliu i Mestres | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 juliol 2020].

[9] «Mercè Arànega | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 juliol 2020].

[10] «Olga Domènech Morales | enciclopedia.cat». [Consulta: 24 juliol 2023].

[11] Duteil, Jean-Pierre.. La Dynastie des Ming. París: Ellipses, 2016. ISBN 978-2-340-01199-1.

[12] «LONGHI, Barbara» (en italià). Dizionario Biografico Treccani. [Consulta: 11 juliol 2022].

[13] «Ángeles López de Ayala y Molero 1858» (en castellà). Logia Justicia VII nº 38. [Consulta: 7 agost 2021].

[:1-14] «Elena Vacarescu» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 20 febrer 2021].

[15] «Gustav Holst». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.

[16] «Clara (Rilke-) Westhoff» (en alemany). Worsp wede - die museen. [Consulta: 29 juliol 2023].

[17] Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Leonard Cohen» (en francès). [Consulta: 20 setembre 2020].

[18] «Stephen King | Biography, Books, Movies, TV Shows, & Facts» (en anglès). [Consulta: 21 setembre 2021].

[19] «Abe Shinzo | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 21 setembre 2021].

[20] «RESOLUCION de 11 de septiembre de 1990... Cuerpo Facultativo de Conservadores de Museos. Anexo II - Acceso Libre». BOE, núm 224, 18-09-1990, pàg. 27284.

[21] «chinese-shortstories.com». [Consulta: 6 juliol 2021].

[22] «Faith Hill | Biography, Music, & Facts» (en anglès). [Consulta: 21 setembre 2021].

[23] «Florence Griffith Joyner» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 28 juliol 2022].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]

[23]