Groningen

capital de la província de Groningen, als Països Baixos

Groningen pronunciació pronunciació (pàg.) (groninguès: Grön'n o Grun'n) o Groninga[1] és la capital de la província neerlandesa de Groningen i el nucli més gran del municipi homònim. A gran part del nord dels Països Baixos, la població es refereix a Groningen simplement com Stad ('Ciutat'). El 2017, Groningen tenia 200.952 habitants. No hi ha constància que mai s'hagin concedit drets de ciutat a Groningen. La seva llunyania de centres de poder com ara Utrecht, Brussel·les i La Haia ha fet que històricament se l'hagi considerat una ciutat enfocada a si mateixa i el territori que l'envolta.

Plantilla:Infotaula geografia políticaGroningen
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 53° 13′ 08″ N, 6° 34′ 03″ E / 53.2189°N,6.5675°E / 53.2189; 6.5675
EstatRegne dels Països Baixos
PaísPaïsos Baixos
ProvínciaProvíncia de Groningen
MunicipiGroningen Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població238.147 (2023) Modifica el valor a Wikidata (2.845,58 hab./km²)
Gentilicigroninguès, groninguesa Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialNeerlandès i groninguès
Geografia
Superfície83,69 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perNord-Willemskanal i Drentsche Aa Modifica el valor a Wikidata
Altitud7 m Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Esdeveniment clau
22 juliol 1594Siege of Groningen (en) Tradueix
9 juliol 1672Gronings Ontzet Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataKoen Schuiling (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal9700–9747 Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic050 Modifica el valor a Wikidata
Codi BAG1070 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webportal.groningen.nl Modifica el valor a Wikidata

La ciutat formà part de la xarxa comercial nord-alemanya durant el període de la Lliga Hanseàtica. Més endavant esdevingué un centre mercantil regional que s'anà desenvolupant i es convertí en una ciutat estat de facto.[2][3] Groningen ha pertanyut nominalment als Països Baixos des del temps de les Províncies Unides, però fins a l'època de domini francès fou una ciutat autònoma que presidia sobre gran part de la província. Groningen patí molt durant la Segona Guerra Mundial; no només perdé 3.300 ciutadans (la majoria jueus), sinó que una part important del nucli històric acabà en flames durant l'alliberament, a la primavera del 1945.

Groningen té una gran varietat de comerços i indústries. A més, és una ciutat estudiantil que acull uns 55.000 estudiants (dels quals aproximadament 30.000 viuen a la mateixa ciutat).[4] Groningen col·labora amb municipis propers en el marc de la Regio Groningen-Assen.

Etimologia modifica

No es coneixen amb certesa l'origen i el significat del nom Groningen. Hi ha poetes que han intentat relacionar-lo amb una llegenda que diu que l'any 453 aC,[5] un grup de refugiats de Troia sota el comandament de Gruni arribaren a la regió i hi establiren un assentament juntament amb un grup de frigis. Seguidament, la llegenda diu que construïren un castell a la vora del riu Hunze i l'anomenaren Grunoburg. Segons el mite, el castell fou posteriorment enderrocat pels vikings i possiblement serví com a fonament de la futura església de Santa Valpurga. Tanmateix, no hi ha proves històriques que donin suport a aquest relat.[6]

Una altra teoria és que l'antic nom de la ciutat, Groeningen, deriva de groen-ingen ('camps verds'). Es creu que la franja verda de l'escut i la bandera de Groningen podria referir-se precisament a això: la regió de terra verda situada entre el Lauwers, l'Ems i el mar de Wadden.

El nom local en groninguès, Grun'n, té la mateixa etimologia. Grun deriva de la forma antiga gruun i -inge es tradueix com a -en o -ens, igual que el nom Kantens, que probablement s'anomenava Kantinge en el passat. Aquest fenomen encara es produeix en el groninguès actual (per exemple, Thesinge esdevé Taisen). Igual que en la majoria de paraules groningueses que acaben en -en, la E cau, resultant en el nom Grun'n. Com que el nom és Groningen, en groninguès també s'hauria pogut anomenar Grun'ns, igual que en el cas de Kantens, teoria confirmada pel nom frisó Grins.

Des de fa molt de temps, la ciutat també és coneguda simplement com a Stad ('Ciutat') pels habitants de la província de Groningen.[7] Aquest nom també és utilitzat a altres zones, tot i que la majoria de frisons prefereixen el nom Grins. A l'edat mitjana, es feia servir el nom llatí Groninga als mapes i les monedes. Durant l'ocupació francesa, la ciutat s'anomenà Groningue. Actualment, també se la coneix com a «metròpolis del nord» o amb el nom de Martinistad, en referència a la Torre Martini.

Els habitants de Groningen s'anomenen a si mateixos Stadjer o Stadjeder. També se'ls coneix amb el malnom de mollebonen (una mena de dolç a base de mongetes). Els Stadjers es refereixen a Groningen de manera afectuosa amb el nom Groot Loug ('Gran Poble').

Història modifica

 
Groningen el 1575

Els orígens de Groningen es troben al costat nord de la Hondsrug. La primera menció escrita de la ciutat, Villa Cruoninga, data de l'any 1040, però se sap amb certesa que la zona ja portava molt de temps habitada. Les restes arqueològiques que s'hi han trobat s'han datat a entre el 3950 i el 3720 aC mitjançant el mètode del C-14. No hi ha cap dubte que ja hi havia una presència humana permanent al segle iii. Groningen probablement creixé a partir de dos nuclis: un a la rodalia de l'actual cementiri de Martini i l'altre entre el Zuiderdiep i el Verbindingskanaal.

Edat mitjana modifica

La història escrita de Groningen comença l'any 1040 amb la donació de mercaderies i drets de la part de l'emperador alemany a l'església d'Utrecht. Abans ja s'havien donat parts de la propietat imperial a l'abadia de Werden.

 
La Casa Gòtica del Brugstraat (segle xiv)

L'any 1040, la ciutat de Groningen ja servia de lloc de mercat tota la gent que vivia a la rodalia. Exploracions arqueològiques han revelat que l'església més antiga, l'església de Sant Martí, va ser fundada al voltant de l'any 800. Una part de la donació fou el dret d'encunyar monedes, que va ser utilitzat pel bisbe d'Utrecht.

L'esdorp original de Drenthe esdevingué un important nucli comercial a l'edat mitjana, aprofitant la seva posició estratègica a la frontera entre Drenthe i Frísia.

Divisió administrativa modifica

La ciutat es divideix en cinc districtes: Binnenstad, Oude Wijken, Noord-West/Hoogkerk, Noorddijk i Zuid. Cada districte compta té un o diversos sectors o barris.

 
Habitants de Groningen en l'any 2010 per barri (dades del CBS)

  Binnenstad 17.305
  Schilders- i Zeeheldenwijk 23.515
  Oranjewijk 23.275
  Korrewegwijk 16.525
  Oosterparkwijk 10.860
  Oosterpoortwijk 8.315
  Herewegwijk i Helpman 23.830
  Stadsparkwijk 15.640
  Hoogkerk 15.425
  Noorddijk 32.605
 
Els deu barris de Groningen

Economia modifica

L'activitat econòmica de la ciutat se centra en el comerç i la indústria (entre d'altres, sucrera). És a més seu d'una important població estudiantil, gràcies a la presència de la Universitat de Groningen, fundada el 1614[8] i la Hanzehogeschool Groningen. Són estudiants uns 50.000 dels seus habitants.

Demografia modifica

Evolució històrica de la població
Any Població Any Població
1795 23.770 1930 105.146
1830 30.260 1947 132.021
1840 33.484 1956 142.561
1849 33.694 1960 145.125
1859 35.502 1971 169.385
1869 37.984 1980 162.952
1879 46.058 1990 168.702
1889 56.018 2000 174.250
1899 66.537 2004 180.604
1909 74.613 2006 181.613
1919 87.594 2008 182.484
1920 90.778 2011 190.334
Font 1: www.volkstellingen.nl (1971)
Font 2: CBS Statline (1971)

Administració modifica

El consistori actual, després de les eleccions municipals de 2014, és dirigit per Peter den Oudsten. El consistori consta de 39 membres:

Ciutats agermanades modifica

Personatges il·lustres modifica

Galeria d'imatges modifica

Referències modifica

  1. Moll, Juli. «Topònims i gentilicis catalans d'arreu del mon (segona part)». Cercle Vallcorba.
  2. Entrevista amb Maarten Duijvendak, catedràtic d'història regional a la RUG i editor en cap de Geschiedenis van Groningen. (neerlandès)
  3. Jan van de Broek, Groningen, een stad apart. Over het verleden van een eigenzinnige stad (1000-1600), Assen: Koninklijke Van Gorcum B. V. 2007, p. 71. (neerlandès)
  4. Anuari estadístic del municipi de Groningen, edició del 2010. Taula 8.7.1 (des del curs 2009-10) i taula 8.7.2 (des del 2008). (neerlandès)
  5. Segons altres fonts, el 100 aC.
  6. A.J. van der Aa i J.W. Muller a De Navorscher, 1855, p. 44–45. (anglès)
  7. Molema, H. (1887/1985) Woordenboek der Groningsche Volkstaal in de 19de eeuw. Groningen: Wolters-Noordhoff/Bouma's Boekhuis. ISBN 90 6243 045 7 (neerlandès)
  8. Hermans, Jos. M. M.; Nelissen, Marc. Charters of Foundation and Early Documents of the Universities of the Coimbra Group (en anglès). Leuven University Press, 2005, p. 54. ISBN 9058674746. 

Enllaços externs modifica