Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia

partit polític neerlandès

El Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (neerlandès Volkspartij voor Vrijheid en Democratie, VVD) és un partit polític neerlandès d'ideologia liberal conservador fundat el 1948. És un dels principals partits dels Països Baixos per nombre de militants i per representació parlamentària.

Infotaula d'organitzacióPartit Popular per la Llibertat i la Democràcia
(nl) Volkspartij voor Vrijheid en Democratie Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtVVD Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaliberalisme conservador
europeisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticacentredreta Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicafundació Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació24 gener 1948
Activitat
Membre deRenovar Europa
Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa
Internacional Liberal Modifica el valor a Wikidata
Membres22.473 (2024) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Seu
PresidènciaHenry Keizer (2014–2017)
Eric Wetzels (2017–2017)
Christianne van der Wal (2017–2021)
Onno Hoes (2021–) Modifica el valor a Wikidata
JoventutsOrganització Juvenil Llibertat i Democràcia Modifica el valor a Wikidata
Cambra de Representants dels Països Baixos (1948)
8 / 150
Cambra de Representants dels Països Baixos (1952)
9 / 150
Cambra de Representants dels Països Baixos (1956)
13 / 150
Cambra de Representants dels Països Baixos (1959)
19 / 150
Cambra de Representants dels Països Baixos (1963)
16 / 150
Cambra de Representants dels Països Baixos (1965)
16 / 150
Cambra de Representants dels Països Baixos (1967)
17 / 150
Cambra de Representants dels Països Baixos (1971)
16 / 150
Cambra de Representants dels Països Baixos (1972)
22 / 150
Cambra de Representants dels Països Baixos (1977)
28 / 150
Cambra de Representants dels Països Baixos (1981)
26 / 150
Cambra de Representants dels Països Baixos (1982)
36 / 150
Cambra de Representants dels Països Baixos (1986)
27 / 150
Cambra de Representants dels Països Baixos (1989)
22 / 150
Cambra de Representants dels Països Baixos (1994)
31 / 150
Cambra de Representants dels Països Baixos (1998)
38 / 150
Cambra de Representants dels Països Baixos (2002)
24 / 150
Cambra de Representants dels Països Baixos (2003)
28 / 150
Cambra de Representants dels Països Baixos (2006)
22 / 150
Cambra de Representants dels Països Baixos (2010)
31 / 150
Cambra de Representants dels Països Baixos (2012)
41 / 150
Cambra de Representants dels Països Baixos (2017)
33 / 150
Cambra de Representants dels Països Baixos (2021)
34 / 150 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webvvd.nl Modifica el valor a Wikidata
Facebook: VVD Twitter (X): vvd Instagram: vvd LinkedIn: vvd Youtube: UCZean7nAZKDGIHANq-MuaGA Pinterest: VVDpins TikTok: vvdoptiktok Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

Història

modifica

El VVD va ser fundat el 1948 a partir de la fusió entre el Partit de la Llibertat [1] i d'altres faccions i grups liberals independents. El VVD ha estat tradicionalment el tercer major partit polític del país, per darrere del Partit del Treball (PvdA) i la Crida Demòcrata Cristiana (CDA), formant part de diversos governs del país. No obstant això, a partir dels anys 70 va experimentar un creixement sostingut fins a la formació al 1994 de l'anomenat "gabinet violeta" de Wim Kok amb el Partit Laborista (PvdA) i el D66, el primer govern holandès sense partits cristians des de 1918. A les eleccions posteriors de 1998, per primera vegada el VVD ostentaría la segona posició superant la CDA, malgrat la tornaria a perdre al 2002.

En aquest sentit, i fins 2010, el VVD patiria una forta crisi amb la pèrdua d'alguns parlamentaris i faccions internes, reduint la seva representació parlamentària. Alguns d'ells van formar els seus propis partits polítics, sent el de major èxit Geert Wilders, que amb el seu Partit per la Llibertat va obtenir 9 escons a les eleccions de 2006. Destacats membres del VVD van ser Frits Bolkestein, Hans Wiegel, Gerrit Zalm i Mark Rutte.

Mark Rutte va liderar un VVD renovat que aconseguiria per primera vegada a la història guanyar les eleccions generals al 2010 i ser investit com a 50è Primer ministre dels Països Baixos, liderant una coalició amb la Crida Demòcrata Cristiana (CDA) i el polèmic suport parlamentari del partit xenòfob Partit per la Llibertat (PVV). El govern va caure el 23 d'abril de 2012 degut al fet que el CDA i el VVD no van aconseguir arribar a un acord amb el PVV per implementar noves mesures per reduir al dèficit fiscal.[2] A les eleccions del setembre de 2012, el VVD va guanyar 10 escons addicionals, sent el partit més gran de la Cambra de Representants mentre la CDA i el PVV van disminuir significativament. El VVD va negociar ràpidament un govern de coalició amb el Partit del Treball, el segon partit de la cambra, i el 5 de novembre de 2012 van jurar el càrrec davant la reina.[3] ´

A les eleccions legislatives neerlandeses de 2017, el VVD va perdre escons però va continuar sent el partit més gran,[4] i el VVD, D66, CDA i Unió Cristiana (CU) van acordar una coalició i el 26 d'octubre, el nou gabinet encapçalat per Mark Rutte es va instal·lar formalment 225 dies després de les eleccions, establint un rècord per a la formació de gabinet més llarga de la història.[5] La coalició va perdre la seva majoria a la Cambra de Representants, i el 15 de gener de 2021 el gabinet va dimitir després d'una investigació parlamentària sobre l'escàndol de les prestacions per a la cura dels nens holandesos, i va continuar dos mesos, fins les eleccions legislatives neerlandeses de 2021.[6] A les eleccions VVD i D66 van guanyar escons, amb el D66 convertint-se en el segon partit més important i el VVD mantenint la seva posició com a partit més important. El VVD, CDA, D66 i CU el 15 de desembre de 2021 van presentar un acord de coalició sota el lideratge de Mark Rutte[7] i els ministres van jurar el 10 de gener de 2022.

El 7 de juliol de 2023, Rutte va anunciar la dimissió del seu govern després que la seva coalició no es va posar d'acord sobre com gestionar l'augment de la migració i es van convocar eleccions per al 22 de novembre,.[8] que va guanyar el populista de dretes Partit per la Llibertat (PVV), liderat per Geert Wilders, va guanyar 37 escons, convertint-se per primera vegada en la principal força política.[9] Amb la renúncia de Rutte, Dilan Yeşilgöz-Zegerius va anunciar la seva candidatura per convertir-se en la propera líder del VVD i el 14 d'agost es va convertir oficialment en el líder del VVD.[10]

Logotip

modifica
Història del logotip
1948–1966 1966–1992 1992–2005 2005–2009 2009–2020 2020–present
           

Resultats electorals

modifica

Cambra de Representants

modifica
Any Lider Vots % Escons +/– Govern
1948 Pieter Oud 391,908 7.9 (#5)
8 / 100
Nou Coalició
1952 470,820 8.8 (#5)
9 / 100
  1 Oposició
1956 502,325 8.7 (#4)
13 / 150
  4 Oposició
1959 732,658 12.2 (#3)
19 / 150
  6 Coalició
1963 Edzo Toxopeus 643,839 10.2 (#3)
16 / 150
  3 Coalició
1967 738,202 10.7 (#3)
17 / 150
  1 Coalició
1971 Molly Geertsema 653,092 10.3 (#3)
16 / 150
  1 Coalició
1972 Hans Wiegel 1,068,375 14.4 (#3)
22 / 150
  6 Oposició
1977 1,492,689 17.0 (#3)
28 / 150
  6 Coalició
1981 1,504,293 17.3 (#3)
26 / 150
  2 Oposició
1982 Ed Nijpels 1,897,986 23.1 (#3)
36 / 150
  10 Coalició
1986 1,595,377 17.4 (#3)
27 / 150
  9 Coalició
1989 Joris Voorhoeve 1,295,402 14.6 (#3)
22 / 150
  5 Oposició
1994 Frits Bolkestein 1,792,401 20.0 (#3)
31 / 150
  9 Coalició
1998 2,124,971 24.7 (#2)
38 / 150
  7 Coalició
2002 Hans Dijkstal 1,466,722 15.4 (#3)
24 / 150
  14 Coalició
2003 Gerrit Zalm 1,728,707 17.9 (#3)
28 / 150
  4 Coalició
2006 Mark Rutte 1,443,312 14.7 (#4)
22 / 150
  6 Oposició
2010 1,929,575 20.5 (#1)
31 / 150
  9 Coalició
2012 2,504,948 26.6 (#1)
41 / 150
  10 Coalició
2017 2,238,351 21.3 (#1)
33 / 150
  8 Coalició
2021 2,276,514 21.9 (#1)
34 / 150
  1 Coalició
2023 Dilan Yeşilgöz-Zegerius 1,574,504 15.22 (#3)
24 / 150
  10 TDB
Any Vots Pes % Escons +/–
1948
3 / 50
Nou
1951
4 / 50
  1
1952
4 / 50
=
1955
4 / 50
=
Abr 1956
4 / 75
=
Oct 1956
7 / 75
  3
1960
8 / 75
  1
1963
7 / 75
  1
1966
8 / 75
  1
1969
8 / 75
=
1971
8 / 75
=
1974
12 / 75
  4
1977
15 / 75
  3
1980
13 / 75
  2
1981
12 / 75
  1
1983
17 / 75
  5
1986
16 / 75
  1
1987
12 / 75
  4
1991
12 / 75
=
1995
23 / 75
  11
1999 39,809 25,3 (#2)
19 / 75
  4
2003 31,026 19,2 (#3)
15 / 75
  4
2007 31,360 19,2 (#2)
14 / 75
  1
2011 111 34,590 20.83 (#1)
16 / 75
  2
2015 90 28,523 16.87 (#1)
13 / 75
  3
2019 78 26,157 15.11 (#2)
12 / 75
  1
2023 67 22,194 12.40 (#2)
10 / 75
  2

Parlament Europeu

modifica
Any Vots % Escons +/– Notes
1979 914,787 16.14 (#3)
4 / 25
Nou [11]
1984 1,002,685 18.93 (#3)
5 / 25
  1 [12]
1989 714.745 13,63 (#3)
3 / 25
  2 [13]
1994 740.443 17,91 (#3)
6 / 31
  3 [14]
1999 698,050 19.69 (#3)
6 / 31
= [15]
2004 629.198 13,20 (#3)
4 / 27
  2 [16]
2009 518.643 11,39 (#4)
3 / 25
  1
3 / 26
= [17]
2014 571.176 12,02 (#4)
3 / 26
= [18]
2019 805,100 14.64 (#2)
4 / 26
  1
5 / 29
  1 [19]
2024 706,447 11.35 (#3)
4 / 31
  1

Referències

modifica
  1. «Partij van de Vrijheid (PvdV)» (en neerlandès). [Consulta: 22 novembre 2023].
  2. Andrew Rettman. «Opposition parties rescue Dutch budget plan» (en anglès). Brussels: EU Observer, 27 d’abril 2012. [Consulta: 25 maig 2024].
  3. «Dutch queen swears in new centrist government under Prime Minister Mark Rutte» (en anglès). Fox News, 05-11-2014. [Consulta: 26 maig 2024].
  4. Khan, Mehreen «Dutch election: everything you need to know as tricky coalition talks loom». , 16-03-2017.
  5. «Dutch government sworn in after record talks» (en anglès). In Focus, 26-10-2017. [Consulta: 27 maig 2024].
  6. Amaro, Silvia. «Dutch government resigns after childcare benefits scandal» (en anglès), 15-01-2021. [Consulta: 29 maig 2024].
  7. «Rutte forma Govern i posa fi al bloqueig als Països Baixos». Diari de Girona, 16-12-2021. [Consulta: 31 maig 2024].
  8. «DPG Media Privacy Gate». [Consulta: 19 febrer 2024].
  9. Henley, Jon; Sauer, Pjotr; Boztas, Senay «Far-right party set to win most seats in Dutch elections, exit polls show» (en anglès). The Guardian, 22-11-2023. ISSN: 0261-3077.
  10. «Yesilgöz-Zegerius confirmed as VVD leader» (en anglès). ALDE, 27-09-2023. [Consulta: 1r juny 2024].
  11. «Kiesraad: Europees Parlement 7 juni 1979» (en neerlandès). Kiesraad [Consulta: 19 juny 2019].
  12. «Kiesraad: Europees Parlement 14 juni 1984» (en neerlandès). Kiesraad [Consulta: 19 juny 2019].
  13. «Kiesraad: Europees Parlement 15 juni 1989» (en neerlandès). Kiesraad [Consulta: 19 juny 2019].
  14. «Kiesraad: Europees Parlement 9 juni 1994» (en neerlandès). Kiesraad [Consulta: 19 juny 2019].
  15. «Kiesraad: Europees Parlement 10 juni 1999» (en neerlandès). Kiesraad [Consulta: 19 juny 2019].
  16. «Kiesraad: Europees Parlement 10 juni 2004» (en neerlandès). Kiesraad [Consulta: 19 juny 2019].
  17. «Kiesraad: Europees Parlement 4 juni 2009» (en neerlandès). Kiesraad [Consulta: 19 juny 2019].
  18. «Kiesraad: Europees Parlement 22 mei 2014» (en neerlandès). Kiesraad [Consulta: 19 juny 2019].
  19. «Kiesraad: Europees Parlement 23 mei 2019» (en neerlandès). Kiesraad, 04-06-2019 [Consulta: 19 juny 2019].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia