Múrmansk

ciutat de Rússia

Múrmansk[1] (rus: Мурманск) és la capital de la província de Múrmansk, a l'extrem nord-oest de Rússia.[2] Amb 292.465 habitants (2019) Múrmansk és la ciutat més poblada del món en una latitud tan septentrional, i la més poblada del cercle polar àrtic.[3] Des de la dissolució de la Unió Soviética el 1992 ha perdut gairebé 38% de la població.

Plantilla:Infotaula geografia políticaMúrmansk
Мурманск (ru) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 68° 58′ 00″ N, 33° 05′ 00″ E / 68.9667°N,33.0833°E / 68.9667; 33.0833
EstatRússia
Óblastprovíncia de Múrmansk Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població267.422 (2023) Modifica el valor a Wikidata (1.732,01 hab./km²)
Geografia
Superfície154,4 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud50 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació4 octubre 1916 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Cap de governAndrey Sysoyev (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal183000 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic8152 Modifica el valor a Wikidata
Identificador OKTMO47701000001 Modifica el valor a Wikidata
Identificador OKATO47401000000 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Pärnu
Rovaniemi (1962–)
Municipi de Luleå (1972–)
Tromsø (1972–)
Vadsø (1973–)
Jacksonville (1975–)
Groningen (1989–)
Szczecin (1993–2022)
Akureyri (1994–)
Cuxhaven (2004–)
Douarnenez (2006–)
Hòmiel (2009–)
Alanya (2014–)
Minsk (2014–)
Harbin (2016–) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcitymurmansk.ru Modifica el valor a Wikidata

Es troba a la desembocadura del riu Kola a la costa nord de la península de Kola, pròxima a la frontera de Rússia amb Noruega i Finlàndia, a la regió de Lapònia, on hi ha un important port a la badia Kola, a 35 km del mar de Barentsz. Està situada 1.486 quilòmetres al nord de Moscou i a 2.345 quilòmetres del Pol Nord. És la seu de la flota russa de trencagels nuclears i el major port de Rússia a l'Àrtic.

El port roman lliure de gel tot l'any, per mor del corrent càlid de l'Atlàntic Nord.

Història modifica

 
Posada de la primera pedra

Primer s'hi va construir el port, un projecte que datava del 1870, el 1915, al mig de la primera guerra mundial. Al terminal de la nova línia ferroviària que segueix la vall del Kola, el 4 d'octubre de 1916, es va posar la primera pedra de Romànov del Murman, «Murman» és un altre nom de la badia.[3] Li van donar el nom de la dinastia russa dels Romànov. La ciutat fou rebatejada Múrmansk després de la Revolució Russa del 1917.[4]

Del 1918 al 1920, la ciutat va estar ocupada militarment per les potències occidentals aliades a la Primera Guerra Mundial i per l'Exèrcit Blanc durant la Guerra Civil Russa. Des de la darreria dels anys 20 del segle xx el govern comunista va organitzar la russificació per una immigració massiva, el que va fer que la població original de samis, komis i nenets que eren 64,9% el 1920, havien esdevingut una minoria de 15,7% el 1939.[5] El principal grup van ser kulaks, antics serfs rurals del sud i del centre de Rússia, que van ser deportats per la força en un programa de «deskulakització» dels masovers i grangers que descomplaïen la col·lectivització de l'agricultura.[6] El segon grup eren presoners dels gulags i finalment hi havia un petit grup d'enginyers i tècnics.[7]

 
Alyosha

El port va servir durant la Segona Guerra Mundial per a abastir la Unió Soviètica en la guerra contra els nazis. Les forces alemanyes van llançar una ofensiva contra la ciutat el 1941, Múrmansk va patir una profunda destrucció, només per darrere de Stalingrad entre totes les ciutats soviètiques. Tot i això, els soviets van resistir i els alemanys no van poder conquerir la ciutat i ni tallar la xarxa ferriviària del Karelina. La Unió Soviètica, va reconéixer aquesta resistència i va designar la ciutat com a Ciutat heroica el 6 de maig del 1985.[3] En commemoració s'hi va erigir la gran estàtua d'Alioixa, que representa un soldat soviètic de la Segona Guerra Mundial.[8]

El 1953, després de la mort de Stalin, va seguir una nova ona d'immigració, aquesta vegada més voluntària per una política d'incentius que van atraure joves amb un nivell d'estudis superiors.[9]

Un cop conclòs el conflicte, el port va esdevenir la base principal de la Marina de Guerra Soviètica (Flota del Nord), que albergava més de 170 submarins atòmics amb míssils intercontinentals (SSBN) que podien atènyer els Estats Units. Avui dia[Quan?] solament en queden 26 exemplars actius.[cal citació]

Després d'acabada la Guerra Freda, aquest lloc s'ha tornat en un cementiri d'aquesta poderosa armada i també un indret on es desmantellen submarins nuclears. És considerat el lloc amb major nombre de reactors nuclears tant civils com militars. Durant molt temps l'Armada va arribar a llançar als mars de Barentsz i Kara 12.000 m³ de deixalles radioactives i s'hi van enfonsar 13 submarins, 6 dels quals amb els seus reactors i el combustible, ja que era gairebé impossible tornar a usar-los.

Segons dades oficials de 2002, hi ha prop de 248 reactors a la regió esperant a ser desmantellats, els quals contenen prop de 92 tones de combustible nuclear usat. El procés de retirada del servei dels submarins genera anualment 5.000 tones de deixalles nuclears. El 2013 el govern rus hi va segrestar el vaixell Arctic Sunrise i tota la tripulació de Greenpeace durant nou mesos, després d'una protesta per a protegir l'Àrctic.[10]

Població modifica

Clima modifica

La temperatura mitjana de Múrmansk a l'hivern és de 16 graus Celsius sota zero, però pot baixar fins a 49 °C sota zero. L'estiu no pot anomenar-se càlid, amb tot just 15 °C sobre zero de mitjana, però, en canvi, hi ha llum natural 24 hores al dia des de maig fins a juny, perquè durant aquests mesos al cel de Múrmansk no s'oculta l'anomenat sol de mitjanit.

Dades climàtiques a Múrmansk
Mes gen febr març abr maig juny jul ag set oct nov des anual
Màxima rècord °C (°F) 7.0
(44.6)
6.6
(43.9)
9.0
(48.2)
16.9
(62.4)
29.4
(84.9)
30.8
(87.4)
32.9
(91.2)
29.1
(84.4)
24.2
(75.6)
15.0
(59)
9.6
(49.3)
7.2
(45)
32.9
(91.2)
Màxima mitjana °C (°F) −6.8
(19.8)
−6.7
(19.9)
−2.4
(27.7)
2.6
(36.7)
7.6
(45.7)
13.6
(56.5)
17.3
(63.1)
14.9
(58.8)
10.0
(50)
3.6
(38.5)
−2.4
(27.7)
−5.3
(22.5)
3.8
(38.8)
Mitjana diària °C (°F) −10.1
(13.8)
−9.7
(14.5)
−5.5
(22.1)
−0.7
(30.7)
4.0
(39.2)
9.2
(48.6)
12.8
(55)
11.1
(52)
7.0
(44.6)
1.5
(34.7)
−4.8
(23.4)
−8.2
(17.2)
0.56
(33.01)
Mínima mitjana °C (°F) −13
(9)
−12.8
(9)
−8.6
(16.5)
−3.8
(25.2)
1.1
(34)
5.7
(42.3)
9.2
(48.6)
8.0
(46.4)
4.5
(40.1)
−0.4
(31.3)
−7.1
(19.2)
−11.2
(11.8)
−2.4
(27.7)
Mínima rècord °C (°F) −39.4
(−38.9)
−38.6
(−37.5)
−32.6
(−26.7)
−21.7
(−7.1)
−10.4
(13.3)
−2.5
(27.5)
1.7
(35.1)
−2
(28)
−5.4
(22.3)
−21.2
(−6.2)
−30.5
(−22.9)
−35
(−31)
−39.4
(−38.9)
Precipitació mitjana mm (polzades) 30
(1.18)
22
(0.87)
23
(0.91)
24
(0.94)
36
(1.42)
53
(2.09)
70
(2.76)
61
(2.4)
52
(2.05)
51
(2.01)
38
(1.5)
34
(1.34)
494
(19.45)
Mitjana de dies de pluja 0.1 0.3 0.7 3 9 17 20 21 19 8 1 0.4 99.5
Mitjana de dies de neu 23 21 20 14 7 0.5 0 0 0.5 9 19 24 138.0
Humitat relativa mitjana (%) 84 83 79 73 72 70 73 78 81 83 86 85 78.9
Mitjana mensual d'hores de sol 3 33 122 182 192 228 236 154 89 47 7 0 1.293
Font #1: Pogoda.ru.net[11]
Font #2: NOAA (sun, 1961–1990)[12]

Ciutats agermanades modifica

 
Centre de la ciutat

Referències modifica

  1. «Nomenclàtor mundial - Oficina d'Onomàstica - Secció Filològica - Institut d'Estudis Catalans». [Consulta: 19 gener 2023].
  2. «Murmansk». Gran Enciclopèdia Catalana. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 2 juliol 2023].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Hero City Murmansk founded» (en anglès). Llibreria Presidencial de Boris Borís Eltsin. [Consulta: 2 juliol 2023].
  4. Merino, Imma «Estranys en un tren». El Punt Avui (edició Girona), 17-04-2022, pàg. 32.
  5. Stammler, Florian. «How the North became home. Attachment to place among industrial migrants in Murmansk region». A: Migration in the Circumpolar North: issues and contexts (en anglès). Edmonton: CCI Press, 2010, p. 195. ISBN 978-1-896445-48-9. 
  6. Kaznelson, Michael «Remembering the Soviet State: Kulak Children and Dekulakisation». Europe-Asia Studies, 59, 7, 2007, pàg. 1163–1177. ISSN: 0966-8136.
  7. Stammler, 2010, p. 197.
  8. Zhurzhenko, Tatiana. «World War II memories and local media in the Russian North». A: The Memory of the Second World War in Soviet and Post-Soviet Russia (en anglès). London: Routledge, 2021-06-28, p. 202–228. DOI 10.4324/9781003144915-12. ISBN 978-1-003-14491-5. 
  9. Stammler, 2010, p. 202.
  10. «Els nostres vaixells: Arctic Sunrise». Greenpeace. [Consulta: 2 juliol 2023].
  11. «Климат Мурманска» (en russian). [Consulta: 31 agost 2016].
  12. «Murmansk Climate Normals 1961–1990». National Oceanic and Atmospheric Administration. [Consulta: 12 febrer 2016].

Enllaços externs modifica