Península de Kola

La península de Kola (rus: Кольский полуостров, Kolski poluóstrov) és una península situada a l'extrem nord-occidental de Rússia i una de les més extenses d'Europa. Representa la major part del territori de la província de Múrmansk. Es troba gairebé totalment per damunt del cercle polar àrtic i limita amb el mar de Barentsz al nord i el mar Blanc a l'est i el sud-est. La ciutat més poblada de la península, Múrmansk, té uns 300.000 habitants.

Infotaula de geografia físicaPenínsula de Kola
Вид из Лапландского заповедника.jpg
Modifica el valor a Wikidata
TipusPenínsula Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficaFennoscàndia Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaprovíncia de Múrmansk (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
 68° N, 36° E / 68°N,36°E / 68; 36Coord.: 68° N, 36° E / 68°N,36°E / 68; 36
Banyat permar de Barentsz, mar Blanca, Ímandra, Kola (en) Tradueix i Niva (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Superfície100.000 km² Modifica el valor a Wikidata
Mapa de la península de Kola i els mars circumdants, del Novus Atlas del cartògraf holandès Willem Janszoon Blaeu (1635).

Els primers pobladors s'assentaren al nord de la península entre els mil·lennis vii i v aC. La resta del seu territori romangué deshabitada fins al mil·lenni iii aC, quan començaren a arribar-hi grups provinents del sud. Tanmateix, al mil·lenni i aC ja tan sols hi restaven els samis. La situació canvià al segle xii, quan els pomors russos descobriren els seus abundants recursos de caça i pesca. Poc després, els pomors foren seguits pels recaptadors d'impostos de la República de Nóvgorod i la regió fou incorporada gradualment a les seves terres, malgrat que la gent de Nóvgorod no hi establí poblacions permanents fins al segle xv.

GeografiaModifica

La frontera occidental de la península de Kola s'estén al llarg del meridià des del golf de Kola a través del llac Imandra, el llac Kola i el riu Niva fins al golf de Kandalakcha. El cercle polar àrtic travessa el sector meridional de la península. Amb una superfície aproximada de 140.000 km ², està constituïda per roques antigues, prolongació de l'escut Bàltic, on dominen els granits i gneis del precambrià, fracturats per falles i estries que donen lloc a blocs aixecats (horst) i fosses tectòniques. La major altitud s'assoleix al pic Casnacorr (1.191 msnm), al centre-oest de la península. El litoral septentrional, més elevat, presenta un paisatge de penya-segats, cap al sud, el territori descendeix esglaonadament fins a la baixa i pantanosa àrea costanera entorn de la localitat i badia de Kandalakxa. Els sòls són prims i estan molt poc desenvolupats.Hi nombrosos llacs i pantans escampats per tot el territori peninsular, i els rius formen ràpids, alguns dels quals s'exploten per al seu aprofitament hidroelèctric.

A l'oest de la península es troben dues serralades : les muntanyes Jibini i la tundra de Lovózero.

ClimaModifica

El clima és rigorós, amb temperatures molt baixes i un predomini de la tundra, excepte en el sud, per on s'estén la taiga i poden trobar-se alguns boscos de bedolls (Betula), avets (Abies) i pins. La termografia corresponent a Kandalakxa, denota la manca d'urbanització que generaria l'illa de calor.

EconomiaModifica

L'economia de la regió es basa en l'explotació dels seus importants jaciments minerals, que es troben principalment en les muntanyes Jibini. La població es concentra a la costa, gran part d'ella dedicada a la pesca. A l'interior, alguns lapons crien rens, i, en l'extrem sud, part dels habitants centren la seva activitat en l'explotació dels boscos i treballs en fusta.

CuriositatsModifica

La península de Kola és una de les localitzacions dels llibres Artemis Fowl: The Arctic Incident i Skeleton Key. També s'hi troba el pou superprofund de Kola, el pou més profund del món, amb més de 12.000 metres de profunditat.

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Península de Kola