Llac Làdoga
El llac Làdoga (en rus Ла́дожское о́зеро, Làdojskoie ózero, en finès, Laatokka) és un llac d'aigua dolça de Rússia, situat a la República de Carèlia i l'óblast de Leningrad, prop de la frontera amb Finlàndia. Amb una àrea de 17.700 km², és el llac més gran d'Europa i el 15è del món. Al seu interior hi ha 660 illes que tenen una superfície de 435 km². La majoria d'aquestes illes són prop de la costa nord-oest. El llac desemboca al golf de Finlàndia (mar Bàltic) a través del riu Nevà.
| ||||
| Tipus | Llac  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | Unified Deep Water System of European Russia (en)  | |||
| Localització | ||||
| País de la conca | Rússia i Finlàndia | |||
| Entitat territorial administrativa | província de Leningrad (Rússia) | |||
| ||||
| Efluent | riu Neva | |||
| Conca hidràulica | conca del Nevà | |||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 4,84 m | |||
| Profunditat | 230 m | |||
| Dimensions | 138 ( ) × 219 ( ) km | |||
| Superfície | 17.700 km² | |||
| Superfície de conca hidrogràfica | 276.500 km² | |||
| Mesures i indicadors | ||||
| Volum | 838 km³ | |||
L'àrea de la seva conca hidrogràfica és de 276.000 km². Aquesta conca inclou uns 50.000 llacs i 3.500 rius amb més de 10 km de longitud. El 85% de l'aigua del llac prové dels principals afluents:
- El Svir, des del llac Onega (al sud-est);
- El Vuoksi, des del llac Saimaa a Finlàndia (a l'oest);
- El Vólkhov, des del llac Ilmen (al sud).
Al llac Làdoga hi té el seu hàbitat una espècie endèmica de foca ocel·lada, anomenada foca del Làdoga.
HistòriaModifica
El llac era part important de la ruta comercial que unia els varegs amb l'Imperi bizantí. La capital russa més antiga, Stàraia Làdoga, pren el nom del llac.
L'antic monestir de Valaam es fundà a l'illa del mateix nom (en finès Valamo), la més gran del llac; fou abandonat entre el 1611 i el 1715, restaurat durant el segle xviii i evacuat a Finlàndia durant la Guerra d'Hivern el 1940. L'activitat monàstica fou recuperada el 1989. Altres claustres propers són el monestir de Konevets i el monestir d'Aleksandr Svirski.
Entre el 1617 i el 1721, el llac dibuixava la frontera entre Rússia i Suècia i, posteriorment, entre el 1812 i el 1940, la frontera entre Finlàndia i Rússia.
Durant el setge de Leningrad (1941-1944), el llac Làdoga era l'únic accés a la ciutat. Gràcies a això, es van poder dur a Leningrad tones de menjar amb camions durant l'hivern (pel que es coneix com el Camí de la Vida), i a l'estiu per mitjà de vaixells.
Després de la guerra, Finlàndia va perdre la regió de Carèlia en favor de l'URSS. La majoria dels finesos foren obligats a exiliar-se'n, tot i que s'hi van quedar alguns nadius.
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llac Làdoga |