Precambrià

temps geològics anteriors al Fanerozoic, immediatament anteriors al Cambrià
PRECAMBRIÀ

Supereó Era Període EGL
Precambrià Proterozoic Neoproterozoic Ediacarià (~ 635 Ma)
Estratotip Global de Límit: Secció d'Enorama Creek (Carena de Flinders, Austràlia Meridional)
Criogenià (850 Ma)
Datació cronomètrica
Tonià (1.000 Ma)
Datació cronomètrica
Mesoproterozoic Estenià (1.200 Ma)
Datació cronomètrica
Ectasià (1.400 Ma)
Datació cronomètrica
Calimmià (1.600 Ma)
Datació cronomètrica
Paleoproterozoic Estaterià (1.800 Ma)
Datació cronomètrica
Orosirià (2.050 Ma)
Datació cronomètrica
Riacià (2.300 Ma)
Datació cronomètrica
Siderià (2.500 Ma)
Datació cronomètrica
Arqueà Neoarqueà (2.800 Ma)
Datació cronomètrica
Mesoarqueà (3.200 Ma)
Datació cronomètrica
Paleoarqueà (3.600 Ma)
Datació cronomètrica
Eoarqueà (4.000 Ma)
Datació cronomètrica
Hadeà (~ 4.600 Ma)

El Precambrià[1] és el supereó no oficial que precedeix l' Fanerozoic. Comprèn el temps des de la formació de la Terra fa 4.500 milions d'anys fins a l'evolució de fòssils macroscòpics de closca dura en abundància, que marca l'inici del cambrià, el primer període geològic de la primera era del Fanerozoic, fa uns 542 milions d'anys.

Vista general modifica

Es coneix ben poc sobre el Precambrià, malgrat que representa unes set vuitenes parts de la història de la Terra, i pràcticament tot el que se'n sap ha estat descobert a les últimes quatre o cinc dècades. El registre fòssil del precambrià és pobre, i els pocs fòssils que s'hi troben (com ara els estromatòlits) tenen una utilitat limitada per la bioestratigrafia.[2] Moltes roques precambrianes han sofert una metamorfosi, cosa que n'amaga els orígens, mentre que les altres o bé han estat destruïdes per l'erosió o bé romanen enterrades a sota dels estrats fanerozoics.[2][3][4]

Es creu que la Terra es formà a partir de l'acumulació de material en òrbita solar fa uns 4.500 milions d'anys i podria haver impactat amb un planetesimal de la mida del planeta Mart poc després de la seva formació, expulsant material que més tard s'uniria formant la Lluna (vegeu teoria de l'impacte gegant). Sembla que l'escorça terrestre ja era estable fa 4.400 milions d'anys, ja que els cristalls de zirconi trobats a l'oest d'Austràlia han estat datats de fa 4.404 milions d'anys.[5][6]

El terme «Precambrià» és una mica obsolet, però encara se l'utilitza habitualment en els àmbits de geologia i paleontologia.[7] Durant un curt temps, també se l'anomenà «criptozoic». Sembla probable que tard o d'hora sigui substituït pels termes «proterozoic», «arqueà» i «hadeà» i es converteixi en un terme obsolet (vegeu Taula dels temps geològics). De vegades es descriu també com un a supereó,[8][9] però també és un terme informal, no definit per l'ICS a la seva guia cronoestratigràfica.[10]

Organismes precambrians modifica

 
Posicions de les masses terrestres prop del final del Precambrià.

No se sap amb certesa quan sorgí la vida, però el carboni trobat en unes roques de 3.800 milions d'anys d'antiguitat a l'oest de Groenlàndia podria ser d'origen orgànic. S'han trobat bacteris de més de 3.460 milions d'anys ben preservats a Austràlia Occidental.[11] En aquesta zona s’han trobat fòssils de 100 milions d’anys més antics. No obstant això, hi ha proves que la vida podria haver evolucionat fa més de 4.280 milions d’anys.[12][13][14] A partir d'aquesta data, el registre fòssil del Precambrià es torna bastant abundant.

Deixant de banda algunes instàncies no verificades de formes molt més antigues de Texas i l'Índia, les primeres formes multicel·lulars complexes semblen haver aparegut fa uns 600 milions d'anys. Es coneix una col·lecció bastant diversa de formes de cossos tous a partir d'uns quants jaciments arreu del món. Reben el nom d'«organismes ediacarians». Les criatures amb closques dures aparegueren cap al final d'aquest període.

Fa uns 544 milions d'anys aparegué una col·lecció de formes amb molta diversitat, començant al Precambrià més tardà amb una «petita fauna amb closca» i acabant al Cambrià inferior amb una «fauna de Burgess» molt diversificada i bastant moderna. Aquesta ràpida radiació es coneix com a «explosió cambriana».[15][16]

El medi ambient i la catàstrofe de l'oxigen modifica

El coneixement que es té dels moviments tectònics del Precambrià és bastant confús. Generalment es creu que la majoria de les masses continentals de la Terra es fusionà en un únic supercontinent fa uns 1.000 milions d'anys. El supercontinent, conegut com a Rodínia, es fragmentà fa uns 600 milions d'anys. Hi hagué uns quants períodes glacials que començaren tan aviat com l'huronià, fa uns 2.200 milions d'anys. El més estudiat és la glaciació esturtiana-varangiana, que podria haver portat les glaceres fins al mateix equador, creant una «Terra bola de neu».

L'atmosfera de la Terra primitiva no està ben estudiada, però es creu que estava plena de gasos reductors, amb molt poc oxigen lliure. El jove planeta tenia una coloració rogenca, i es creu que els seus mars eren de color verd oliva. Sembla que els oceans tingueren molts materials amb òxids insolubles durant centenars de milions d'anys després de la formació de la Terra.

Quan les formes de vida desenvoluparen la fotosíntesi, començà a produir-se oxigen en grans quantitats, que va causar una crisi ecològica anomenada «la catàstrofe de l'oxigen». L'oxigen quedà immediatament atrapat en reaccions químiques, especialment amb ferro, fins que les superfícies oxidables s'exhauriren. Després d'això, es desenvolupà l'atmosfera moderna rica en oxigen. Les roques més antigues contenen formacions de ferro bandat que es degueren dipositar quan el ferro i l'oxigen es combinaren per primera vegada.

Referències modifica

  1. «Precambrià». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 Monroe i Wicander, 1997, p. 492.
  3. Levin, 2010, p. 230-233.
  4. «THE PRECAMBRIAN ERA» (en anglès). Universitat de l'Estat de Michigan. [Consulta: 18 juliol 2021].
  5. «Zircons are forever» (en anglès). Department of Geoscience. Arxivat de l'original el 2019-05-18. [Consulta: 18 juliol 2021].
  6. Cavosie, Valley i Wilde, 2007, p. 91–111.
  7. «Carta geològica» (en anglès). International Commission on Stratigraphy, 2021. [Consulta: 18 juliol 2021].
  8. Senter, 2013, p. 251-256.
  9. Kamp, 2017.
  10. «Stratigraphic Guide» (en anglès). International Commission on Stratigraphy. [Consulta: 18 juliol 2021].
  11. Brun i Shimkets, 2000, p. 114.
  12. VVAA, 2017, p. 60-64.
  13. «Scientists Say Canadian Bacteria Fossils May Be Earth's Oldest» (en anglès). The New York Times, 01-03-2017. [Consulta: 18 juliol 2021].
  14. «Earliest evidence of life on Earth 'found'» (en anglès). BBC News, 01-03-2017. [Consulta: 18 juliol 2021].
  15. VVAA, 2007, p. 326.
  16. Dawkins i Wong, 2005.

Bibliografia modifica

  • Brun, Yves; Shimkets, Lawrence J. Prokaryotic development (en anglès). ASM Press, 2000. ISBN 978-1-55581-158-7. 
  • Cavosie, Aaron J.; Valley, John W.; Wilde, Simon A. «The Oldest Terrestrial Mineral Record: A Review of 4400 to 4000 Ma Detrital Zircons from Jack Hills, Western Australia» (en anglès). Developments in Precambrian Geology, 15, 2007. DOI: 10.1016/S0166-2635(07)15025-8.
  • Dawkins, Richard; Wong, Yan. The Ancestor's Tale: A Pilgrimage to the Dawn of Evolution (en anglès). Houghton Mifflin Harcourt, 2005. ISBN 9780618619160. 
  • Kamp, Ulrich «Glaciations» (en anglès). International Encyclopedia of Geography: People, the Earth, Environment and Technology, 1, 8, 2017. DOI: 10.1525/abt.2013.75.4.5.
  • Levin, Harold L. The earth through time (en anglès). Hoboken: N.J.: J. Wiley, 2010. ISBN 978-0470387740. 
  • Monroe, James S.; Wicander, Reed. The Changing Earth: Exploring Geology and Evolution (en anglès). Belmont: Wadsworth Publishing Company, 1997. ISBN 9781285981383. 
  • Senter, Phil «The Age of the Earth & Its Importance to Biology» (en anglès). The American Biology Teacher, 75, 4, 2013. DOI: 10.1525/abt.2013.75.4.5.
  • VVAA. The Rise of Animals: Evolution and Diversification of the Kingdom Animalia (en anglès). JHU Press, 2007. ISBN 9780801886799. 
  • VVAA «Evidence for early life in Earth's oldest hydrothermal vent precipitates» (en anglès). Nature, 543, 7643, 2017. Bibcode: 2017Natur.543...60D. DOI: 10.1038/nature21377. PMID: 28252057.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Precambrià