PRECAMBRIÀ

Supereó Era Període EGL
Precambrià Proterozoic Neoproterozoic Ediacarià (~ 635 Ma)
Estratotip Global de Límit: Secció d'Enorama Creek (Carena de Flinders, Austràlia Meridional)
Criogenià (850 Ma)
Datació cronomètrica
Tonià (1.000 Ma)
Datació cronomètrica
Mesoproterozoic Estenià (1.200 Ma)
Datació cronomètrica
Ectasià (1.400 Ma)
Datació cronomètrica
Calimmià (1.600 Ma)
Datació cronomètrica
Paleoproterozoic Estaterià (1.800 Ma)
Datació cronomètrica
Orosirià (2.050 Ma)
Datació cronomètrica
Riacià (2.300 Ma)
Datació cronomètrica
Siderià (2.500 Ma)
Datació cronomètrica
Arqueà Neoarqueà (2.800 Ma)
Datació cronomètrica
Mesoarqueà (3.200 Ma)
Datació cronomètrica
Paleoarqueà (3.600 Ma)
Datació cronomètrica
Eoarqueà (4.000 Ma)
Datació cronomètrica
Hadeà (~ 4.600 Ma)

L'Ectasià és el segon període geològic de l'era Mesoproterozoica, i durà entre fa 1.400 i 1.200 milions d'anys. Aquestes dates no estan basades en l'estratigrafia sinó cronològicament.

El nom deriva de l'ètim grec ectăsis ('extensió')[1] i ve donat per l'expansió dels sediments volcànics que cobreixen els cratons ('cobertures') durant aquest període.

En la formació Hunting del Canadà, s'hi han trobat restes del rodòfit Bangiomorpha pubescens, de fa aproximadament 1.200 milions d'anys. Es tracta de l'organisme de reproducció sexual més antic conegut i, per tant, l'organisme multicel·lular complex més antic conegut.

Referències

modifica