Viquipèdia

Estratigrafia

branca de la geologia que estudia les roques sedimentàries estratificades

L'estratigrafia és la branca de la geologia que estudia i interpreta les roques sedimentàries estratificades, i de la identificació, descripció, seqüència, tant vertical com horitzontal; cartografia i correlació de les unitats estratifiques de roques.[1][2][3][4][5]

Estrats a Salta (Argentina)

Generalitats[6]Modifica

 
Seqüència estratigràfica (successió d'estrats) en un tall d'uns dos metres de fondària de la Serra de Castelltallat
  • Estratificació és la disposició en capes paral·leles de les roques sedimentàries.[7]
  • Estrat és cadascuna de les capes de què consta una formació de roques estratificades.[8]
  • Sostre de l'estrat és la seva superfície superior.[9]
  • Base de l'estrat és la seva superfície inferior.
  • Seqüència estratigràfica és una successió d'estrats.
  • Sèrie estratigràfica és una successió d'estrats amb continuïtat en el temps i separada d'altres sèries per una discontinuïtat estratigràfica.
  • Buit estratigràfic és un període en el qual no es produeix estratificació.

Datació dels estratsModifica

RelativaModifica

Ordena els estrats i esdeveniments en una seqüència segons la seva antiguitat.

Es fonamenta en els principis bàsics de l'estratigrafia:

  • Principi de l'horitzontalitat original: els estrats es dipositen de forma horitzontal i romanen horitzontals si no actua cap força sobre aquests.
  • Principi de la continuïtat lateral: un estrat té la mateixa edat al llarg de tota la seva extensió.
  • Principi de la superposició: si sobre una seqüència estratigràfica no s'ha exercit cap força, l'estrat més antic se situa en la part inferior i el més modern, en la superior.
  • Principi de l'uniformisme: les lleis que regeixen els processos geològics han estat les mateixes en tota la història de la Terra.
  • Principi de l'actualisme: els processos geològics actuals són els mateixos que actuaven en el passat i produeixen els mateixos efectes que llavors.
  • Principi de la successió faunística o de la correlació: els estrats que es van dipositar en diferents èpoques geològiques contenen diferents fòssils. Exemple: els trilobits corresponen a l'era primària; els ammonits, a la secundària; i els nummulits, a la terciària.
  • Principi de la successió d'esdeveniments: qualsevol esdeveniment geològic és posterior a les roques i processos afectats per aquest.

AbsolutaModifica

Permet trobar l'edat d'un estrat o esdeveniment geològic determinat, pels mètodes:

  • Biològics: analitzen ritmes biològics que segueixen intervals regulars de temps en el seu desenvolupament (els anells dels arbres i les estries dels coralls).
  • Sedimentològics: analitzen els dipòsits de sediments que segueixen intervals regulars de temps. Exemple: les varves glacials són sediments en el fons dels llacs glacials. A l'hivern, es diposita un sediment prim i fosc; i a l'estiu, un de gruixut i clar. Així, cada parella de capes correspon a un any.
  • Radiomètrics: es basen en el període de semidesintegració dels elements radioactius; aquests transformen en aquest període la meitat de la seva massa en elements no radioactius. Així, conegut el període de semidesintegració d'un element radioactiu contingut en un estrat i el percentatge de l'element radioactiu que s'ha desintegrat, es pot datar l'estrat o l'esdeveniment.

Accidents en els talls estratigràficsModifica

Inversió estratigràficaModifica

Consisteix en la formació d'un plec inclinat fins a tal punt que, en alguna part del tall estratigràfic, els estrats més antics es troben disposats sobre els més moderns.

Discontinuïtat estratigràficaModifica

És la separació entre dues sèries estratigràfiques, deguda a l'existència d'un buit estratigràfic. Hi ha diversos tipus:

  • Discordança angular: la sèrie antiga es troba plegada, de manera que forma un angle amb la sèrie moderna.[10]
  • Discordança erosiva o disconformitat: la sèrie antiga es troba erosionada en la seva part superior, i sobre aquesta s'ha dipositat la sèrie moderna, amb la qual cosa les dues sèries estan separades per una superfície irregular.
  • Inconformitat: la sèrie estratigràfica està dipositada sobre un material no estratificat (roques metamòrfiques o ígnies).[11]
  • Paraconformitat: la separació entre les dues sèries estratigràfiques és horitzontal i, per tant, no es distingeix de la separació normal entre dos estrats.[12]

ReferènciesModifica

  1. ↑ Diccionario de ciencias de la tierra. Editorial Complutense, 2000, p. 308–. ISBN 978-84-89784-77-2. 
  2. ↑ Jacques Rey; Simone Galeotti; Comité français de stratigraphie Stratigraphy: Terminology and Practice. Editions TECHNIP, 2008, p. 71–. ISBN 978-2-7108-0910-4. 
  3. ↑ Gilles Merzeraud. Stratigraphie séquentielle: Principes et applications. De Boeck Supérieur, 28 agost 2018, p. 50–. ISBN 978-2-8073-2076-5. 
  4. ↑ Hollis D. Hedberg. Guía estratigráfica internacional: guía para la clasificación, terminología y procedimientos estratigráficos. Reverte, 1980, p. 13–. ISBN 978-84-291-4604-2. 
  5. ↑ American Commission on Stratigraphic Nomenclature. Código de nomenclature estratigrafía, 1961. 
  6. ↑ Murphy, Michael A.Salvador, Amós. Guia estratigràfica internacional : versió abreujada / [L'edició d'aquesta obra ha estat a cura de Salvador Reguant i Serra, membre de l'Institut d'Estudis Catalans]. Institut d'Estudis Catalans, 2001, p. 72–. ISBN 978-84-7283-567-2. 
  7. ↑ Thomas Sopwith. Description of a Series of Elementary Geological Models: Illustrating the Nature of Stratification ... with Notes on the Construction of Large Geological Models. R.J. Mitchell & Sons, 1875. 
  8. ↑ DCVB: Estrat.
  9. ↑ Salvador Galí i Medina. Diccionari de geologia. Enciclopèdia Catalana, 1997, p. 642–. ISBN 978-84-412-2793-4. 
  10. ↑ Asociación Geológica Argentina. Revista de la Asociación Geológica Argentina. Asociación Geológica Argentina, desembre 1999, p. 369–. 
  11. ↑ CARENAS FERNANDEZ MARIA BEATRIZ; GINER ROBLES, JORGE LUIS; GONZALEZ YELAMOS, JAVIER Geología. Ediciones Paraninfo, S.A., 1 gener 2014, p. 354–. ISBN 978-84-9732-894-4. 
  12. ↑ Moureau, M.; Brace, G. Comprehensive dictionary of petroleum science and technology:. Editions Technip, 1993, p. 321. ISBN 978-2-7108-0648-6. 

Bibliografia recomanadaModifica

  • DABRIO GONZÁLEZ, C. J. i HERNANDO COSTA, S. (2003): Estratigrafía.
  • VERA TORRES, J. A. (1994): Estratigrafía. Principis i mètodes.

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estratigrafia
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Estratigrafia&oldid=30537470»