Estratigrafia

L'estratigrafia és la branca de la geologia que estudia i interpreta les roques sedimentàries estratificades, i de la identificació, descripció, seqüència, tant vertical com horitzontal; cartografia i correlació de les unitats estratifiques de roques.[1][2][3][4][5]

Estrats a Salta (Argentina)

Generalitats[6]Modifica

 
Seqüència estratigràfica (successió d'estrats) en un tall d'uns dos metres de fondària de la Serra de Castelltallat
  • Estratificació és la disposició en capes paral·leles de les roques sedimentàries.[7]
  • Estrat és cadascuna de les capes de què consta una formació de roques estratificades.[8]
  • Sostre de l'estrat és la seva superfície superior.[9]
  • Base de l'estrat és la seva superfície inferior.
  • Seqüència estratigràfica és una successió d'estrats.
  • Sèrie estratigràfica és una successió d'estrats amb continuïtat en el temps i separada d'altres sèries per una discontinuïtat estratigràfica.
  • Buit estratigràfic és un període en el qual no es produeix estratificació.

Datació dels estratsModifica

RelativaModifica

Ordena els estrats i esdeveniments en una seqüència segons la seva antiguitat.

Es fonamenta en els principis bàsics de l'estratigrafia:

  • Principi de l'horitzontalitat original: els estrats es dipositen de forma horitzontal i romanen horitzontals si no actua cap força sobre aquests.
  • Principi de la continuïtat lateral: un estrat té la mateixa edat al llarg de tota la seva extensió.
  • Principi de la superposició: si sobre una seqüència estratigràfica no s'ha exercit cap força, l'estrat més antic se situa en la part inferior i el més modern, en la superior.
  • Principi de l'uniformisme: les lleis que regeixen els processos geològics han estat les mateixes en tota la història de la Terra.
  • Principi de l'actualisme: els processos geològics actuals són els mateixos que actuaven en el passat i produeixen els mateixos efectes que llavors.
  • Principi de la successió faunística o de la correlació: els estrats que es van dipositar en diferents èpoques geològiques contenen diferents fòssils. Exemple: els trilobits corresponen a l'era primària; els ammonits, a la secundària; i els nummulits, a la terciària.
  • Principi de la successió d'esdeveniments: qualsevol esdeveniment geològic és posterior a les roques i processos afectats per aquest.

AbsolutaModifica

Permet trobar l'edat d'un estrat o esdeveniment geològic determinat, pels mètodes:

  • Biològics: analitzen ritmes biològics que segueixen intervals regulars de temps en el seu desenvolupament (els anells dels arbres i les estries dels coralls).
  • Sedimentològics: analitzen els dipòsits de sediments que segueixen intervals regulars de temps. Exemple: les varves glacials són sediments en el fons dels llacs glacials. A l'hivern, es diposita un sediment prim i fosc; i a l'estiu, un de gruixut i clar. Així, cada parella de capes correspon a un any.
  • Radiomètrics: es basen en el període de semidesintegració dels elements radioactius; aquests transformen en aquest període la meitat de la seva massa en elements no radioactius. Així, conegut el període de semidesintegració d'un element radioactiu contingut en un estrat i el percentatge de l'element radioactiu que s'ha desintegrat, es pot datar l'estrat o l'esdeveniment.

Accidents en els talls estratigràficsModifica

Inversió estratigràficaModifica

Consisteix en la formació d'un plec inclinat fins a tal punt que, en alguna part del tall estratigràfic, els estrats més antics es troben disposats sobre els més moderns.

Discontinuïtat estratigràficaModifica

És la separació entre dues sèries estratigràfiques, deguda a l'existència d'un buit estratigràfic. Hi ha diversos tipus:

  • Discordança angular: la sèrie antiga es troba plegada, de manera que forma un angle amb la sèrie moderna.[10]
  • Discordança erosiva o disconformitat: la sèrie antiga es troba erosionada en la seva part superior, i sobre aquesta s'ha dipositat la sèrie moderna, amb la qual cosa les dues sèries estan separades per una superfície irregular.
  • Inconformitat: la sèrie estratigràfica està dipositada sobre un material no estratificat (roques metamòrfiques o ígnies).[11]
  • Paraconformitat: la separació entre les dues sèries estratigràfiques és horitzontal i, per tant, no es distingeix de la separació normal entre dos estrats.

ReferènciesModifica

  1. Diccionario de ciencias de la tierra. Editorial Complutense, 2000, p. 308–. ISBN 978-84-89784-77-2. 
  2. Jacques Rey; Simone Galeotti; Comité français de stratigraphie Stratigraphy: Terminology and Practice. Editions TECHNIP, 2008, p. 71–. ISBN 978-2-7108-0910-4. 
  3. Gilles Merzeraud. Stratigraphie séquentielle: Principes et applications. De Boeck Supérieur, 28 agost 2018, p. 50–. ISBN 978-2-8073-2076-5. 
  4. Hollis D. Hedberg. Guía estratigráfica internacional: guía para la clasificación, terminología y procedimientos estratigráficos. Reverte, 1980, p. 13–. ISBN 978-84-291-4604-2. 
  5. American Commission on Stratigraphic Nomenclature. Código de nomenclature estratigrafía, 1961. 
  6. Murphy, Michael A.Salvador, Amós. Guia estratigràfica internacional : versió abreujada / [L'edició d'aquesta obra ha estat a cura de Salvador Reguant i Serra, membre de l'Institut d'Estudis Catalans]. Institut d'Estudis Catalans, 2001, p. 72–. ISBN 978-84-7283-567-2. 
  7. Thomas Sopwith. Description of a Series of Elementary Geological Models: Illustrating the Nature of Stratification ... with Notes on the Construction of Large Geological Models. R.J. Mitchell & Sons, 1875. 
  8. DCVB: Estrat.
  9. Salvador Galí i Medina. Diccionari de geologia. Enciclopèdia Catalana, 1997, p. 642–. ISBN 978-84-412-2793-4. 
  10. Asociación Geológica Argentina. Revista de la Asociación Geológica Argentina. Asociación Geológica Argentina, desembre 1999, p. 369–. 
  11. CARENAS FERNANDEZ MARIA BEATRIZ; GINER ROBLES, JORGE LUIS; GONZALEZ YELAMOS, JAVIER Geología. Ediciones Paraninfo, S.A., 1 gener 2014, p. 354–. ISBN 978-84-9732-894-4. 

Bibliografia recomanadaModifica

  • DABRIO GONZÁLEZ, C. J. i HERNANDO COSTA, S. (2003): Estratigrafía.
  • VERA TORRES, J. A. (1994): Estratigrafía. Principis i mètodes.

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estratigrafia