Estratigrafia

L'estratigrafia és la branca de la geologia que estudia i interpreta les roques sedimentàries estratificades, i de la identificació, descripció, seqüència, tant vertical com horitzontal; cartografia i correlació de les unitats estratifiques de roques.

Estrats a Salta (Argentina)

Generalitats

Seqüència estratigràfica (successió d'estrats) en un tall d'uns dos metres de fondària de la Serra de Castelltallat

• Estratificació és la disposició en capes paral·leles de les roques sedimentàries.
• Estrat és cadascuna de les capes de què consta una formació de roques estratificades.
• Sostre de l'estrat és la seva superfície superior.
• Mur de l'estrat és la seva superfície inferior.
• Seqüència estratigràfica és una successió d'estrats.
• Sèrie estratigràfica és una successió d'estrats amb continuïtat en el temps i separada d'altres sèries per una discontinuïtat estratigràfica.
• Buit estratigràfic és un període en el qual no es produeix estratificació.

Datació dels estrats

Relativa

Ordena els estrats i esdeveniments en una seqüència segons la seva antiguitat.

Es fonamenta en els principis bàsics de l'estratigrafia:

• Principi de l'horitzontalitat original: els estrats es dipositen de forma horitzontal i romanen horitzontals si no actua cap força sobre aquests.
• Principi de la continuïtat lateral: un estrat té la mateixa edat al llarg de tota la seva extensió.
• Principi de la superposició: si sobre una seqüència estratigràfica no s'ha exercit cap força, l'estrat més antic se situa en la part inferior i el més modern, en la superior.
• Principi de l'uniformisme: les lleis que regeixen els processos geològics han estat les mateixes en tota la història de la Terra.
• Principi de l'actualisme: els processos geològics actuals són els mateixos que actuaven en el passat i produeixen els mateixos efectes que llavors.
• Principi de la successió faunística o de la correlació: els estrats que es van dipositar en diferents èpoques geològiques contenen diferents fòssils. Exemple: els trilobits corresponen a l'era primària; els ammonits, a la secundària; i els nummulits, a la terciària.
• Principi de la successió d'esdeveniments: qualsevol esdeveniment geològic és posterior a les roques i processos afectats per aquest.

Absoluta

Permet trobar l'edat d'un estrat o esdeveniment geològic determinat, pels mètodes:

• Biològics: analitzen ritmes biològics que segueixen intervals regulars de temps en el seu desenvolupament (els anells dels arbres i les estries dels coralls).
• Sedimentològics: analitzen els dipòsits de sediments que segueixen intervals regulars de temps. Exemple: les varves glacials són sediments en el fons dels llacs glacials. A l'hivern, es diposita un sediment prim i fosc; i a l'estiu, un de gruixut i clar. Així, cada parella de capes correspon a un any.
• Radiomètrics: es basen en el període de semidesintegració dels elements radioactius; aquests transformen en aquest període la meitat de la seva massa en elements no radioactius. Així, conegut el període de semidesintegració d'un element radioactiu contingut en un estrat i el percentatge de l'element radioactiu que s'ha desintegrat, es pot datar l'estrat o l'esdeveniment.

Accidents en els talls estratigràfics

• Plec
• Falla
• Diàclasi

Inversió estratigràfica

Consisteix en la formació d'un plec inclinat fins a tal punt que, en alguna part del tall estratigràfic, els estrats més antics es troben disposats sobre els més moderns.

Discontinuïtat estratigràfica

És la separació entre dues sèries estratigràfiques, deguda a l'existència d'un buit estratigràfic. Hi ha diversos tipus:

• Discordança angular: la sèrie antiga es troba plegada, de manera que forma un angle amb la sèrie moderna.
• Discordança erosiva o disconformitat: la sèrie antiga es troba erosionada en la seva part superior, i sobre aquesta s'ha dipositat la sèrie moderna, amb la qual cosa les dues sèries estan separades per una superfície irregular.
• Inconformitat: la sèrie estratigràfica està dipositada sobre un material no estratificat (roques metamòrfiques o ígnies).
• Paraconformitat: la separació entre les dues sèries estratigràfiques és horitzontal i, per tant, no es distingeix de la separació normal entre dos estrats.

Bibliografia recomanada

• DABRIO GONZÁLEZ, C. J. i HERNANDO COSTA, S. (2003): Estratigrafía.
• VERA TORRES, J. A. (1994): Estratigrafía. Principis i mètodes.

Vegeu també

• Biostratigrafia.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estratigrafia