Falla
fractura de l'escorça terrestre amb desplaçament relatiu dels dos blocs o compartiments en què queda dividida la roca afectada
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Una falla és una fractura de l'escorça terrestre al llarg de la qual s'ha produït un desplaçament relatiu dels dos blocs o compartiments en què queda dividida la roca afectada.

Falla a Bedarius, Occitània.
Es tracta d'un accident geològic en forma de discontinuïtat que es forma per fracturació de les roques superficials de la Terra, d'un planeta o d'un satèl·lit al llarg de la qual pot produir-se un desplaçament dels blocs que en resulten.
Normalment una falla es produeix quan concentracions de forces tectòniques excedeixen la resistència de les roques. La zona de ruptura té una superfície més o menys ben definida anomenada pla de la falla i la seva formació s'acompanya d'un lliscament tangencial o paral·lel de les roques a aquest pla.
TipologiesModifica
- Falla normal
- Falla inversa
- Falla de direcció (strike slip)
- Falla rotacional
- Falla obliqua
Noms relacionatsModifica
- La falla transformant és la falla de desplaçament horitzontal que constitueix el límit de dues plaques litosfèriques sense formació.
- Falla de direcció: Falla en què els blocs es desplacen horitzontalment al llarg del pla de falla.
- Ascla de falla: Rampa estructural entre dos plans de falles normals el final d'una de les quals s'imbrica amb el començament de l'altra.
- Bretxa de falla: Conjunt de materials petris, consolidats per un ciment o no, que rebleixen l'espai existent entre els blocs d'una falla i que procedeixen de la fricció i la fragmentació dels blocs.
- Penya-segat o escarpament de falla: Talús existent entre dues capes del mateix pis estratigràfic produït per una falla.
Vegeu tambéModifica
Enllaços externsModifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Falla |