Falla

Falla a Bedarius, Occitània.

Una falla és una fractura de l'escorça terrestre al llarg de la qual s'ha produït un desplaçament relatiu dels dos blocs o compartiments en què queda dividida la roca afectada.

Particularitats

Es tracta d'un accident geològic en forma de discontinuïtat que es forma per fracturació de les roques superficials de la Terra, d'un planeta o d'un satèl·lit al llarg de la qual pot produir-se un desplaçament dels blocs que en resulten.

Normalment una falla es produeix quan concentracions de forces tectòniques excedeixen la resistència de les roques. La zona de ruptura té una superfície més o menys ben definida anomenada pla de la falla i la seva formació s'acompanya d'un relliscament tangencial o paral·lel de les roques a aquest pla.

Tipologies

• Falla normal
• Falla inversa
• Falla de direcció (strike slip)
• Falla rotacional
• Falla obliqua

Noms relacionats

• La falla transformant és la falla de desplaçament horitzontal que constitueix el límit de dues plaques litosfèriques sense formació.
• Falla de direcció: Falla en què els blocs es desplacen horitzontalment al llarg del pla de falla.
• Ascla de falla: Rampa estructural entre dos plans de falles normals el final d'una de les quals s'imbrica amb el començament de l'altra.
• Bretxa de falla: Conjunt de materials petris, consolidats per un ciment o no, que rebleixen l'espai existent entre els blocs d'una falla i que procedeixen de la fricció i la fragmentació dels blocs.
• Penya-segat o escarpament de falla: Talús existent entre dues capes del mateix pis estratigràfic produït per una falla.

Vegeu també

• Placa tectònica
• Penya-segat
• Cingle
• Escletxa (geologia)
• Fractura (geologia)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Falla

• Plaques terrestres, plaques oceàniques i moviments de la Terra (francès)
• Universitat de Califòrnia, Departament de Ciències de la Terra i de l'espai (anglès)