Falla

Una falla és una fractura de l'escorça terrestre al llarg de la qual s'ha produït un desplaçament relatiu dels dos blocs o compartiments en què queda dividida la roca afectada.

Falla a Bedarius, Occitània.

Es tracta d'un accident geològic en forma de discontinuïtat que es forma per fracturació de les roques superficials de la Terra, d'un planeta o d'un satèl·lit al llarg de la qual pot produir-se un desplaçament dels blocs que en resulten.

Normalment una falla es produeix quan concentracions de forces tectòniques excedeixen la resistència de les roques. La zona de ruptura té una superfície més o menys ben definida anomenada pla de la falla i la seva formació s'acompanya d'un lliscament tangencial o paral·lel de les roques a aquest pla.

Tipologies

• Falla normal
• Falla inversa
• Falla de direcció (strike slip)
• Falla rotacional
• Falla obliqua

Noms relacionats

• La falla transformant és la falla de desplaçament horitzontal que constitueix el límit de dues plaques litosfèriques sense formació.
• Falla de direcció: Falla en què els blocs es desplacen horitzontalment al llarg del pla de falla.
• Ascla de falla: Rampa estructural entre dos plans de falles normals el final d'una de les quals s'imbrica amb el començament de l'altra.
• Bretxa de falla: Conjunt de materials petris, consolidats per un ciment o no, que rebleixen l'espai existent entre els blocs d'una falla i que procedeixen de la fricció i la fragmentació dels blocs.
• Penya-segat o escarpament de falla: Talús existent entre dues capes del mateix pis estratigràfic produït per una falla.

Vegeu també

• Placa tectònica
• Penya-segat
• Cingle
• Escletxa (geologia)
• Fractura (geologia)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Falla

• Plaques terrestres, plaques oceàniques i moviments de la Terra (francès)
• Universitat de Califòrnia, Departament de Ciències de la Terra i de l'espai (anglès)