PRECAMBRIÀ

Supereó Era Període EGL
Precambrià Proterozoic Neoproterozoic Ediacarià (~ 635 Ma)
Estratotip Global de Límit: Secció d'Enorama Creek (Carena de Flinders, Austràlia Meridional)
Criogenià (850 Ma)
Datació cronomètrica
Tonià (1.000 Ma)
Datació cronomètrica
Mesoproterozoic Estenià (1.200 Ma)
Datació cronomètrica
Ectasià (1.400 Ma)
Datació cronomètrica
Calimmià (1.600 Ma)
Datació cronomètrica
Paleoproterozoic Estaterià (1.800 Ma)
Datació cronomètrica
Orosirià (2.050 Ma)
Datació cronomètrica
Riacià (2.300 Ma)
Datació cronomètrica
Siderià (2.500 Ma)
Datació cronomètrica
Arqueà Neoarqueà (2.800 Ma)
Datació cronomètrica
Mesoarqueà (3.200 Ma)
Datació cronomètrica
Paleoarqueà (3.600 Ma)
Datació cronomètrica
Eoarqueà (4.000 Ma)
Datació cronomètrica
Hadeà (~ 4.600 Ma)

L'Estaterià és l'últim període geològic del Paleoproterozoic i durà entre fa 1.800 i fa 1.600 milions d'anys. En lloc d'estar basades estratigràficament, aquestes dates estan definides cronològicament.

El nom deriva de l'ètim grec statherós ('estable').[1]

Les primeres formes de vida eucariotes aparegueren durant aquest període.

També es caracteritza pel fet que, en gran part dels continents, hi hagué o bé processos de formació de plataformes continentals o bé processos de cratonització.

El supercontinent Colúmbia es formà a principis d'aquest període.

Referències

modifica