Siderià
| Supereó | Eó | Era | Període | EGL |
|---|---|---|---|---|
| Precambrià | Proterozoic | Neoproterozoic | Ediacarià (~635 Ma) |  |
| Criogenià (850 Ma) |  | |||
| Tonià (1.000 Ma) | | |||
| Mesoproterozoic | Estenià (1.200 Ma) | | ||
| Ectasià (1.400 Ma) | | |||
| Calimmià (1.600 Ma) | | |||
| Paleoproterozoic | Estaterià (1.800 Ma) | | ||
| Orosirià (2.050 Ma) | | |||
| Riacià (2.300 Ma) | | |||
| Siderià (2.500 Ma) | | |||
| Arqueà | Neoarqueà (2.800 Ma) | | ||
| Mesoarqueà (3.200 Ma) | | |||
| Paleoarqueà (3.600 Ma) | | |||
| Eoarqueà (4.000 Ma) | | |||
| Hadeà (~4.600 Ma) | ||||
El Siderià és el primer període geològic del Paleoproterozoic i durà entre 2.500 i 2.300 milions d'anys. A diferència del que es fa amb períodes geològics més recents, que es daten estratigràficament, aquestes dates es defineixen cronològicament.
El nom deriva de l'ètim grec síderos ('ferro').[1]
L'abundància de formacions de ferro bandat va arribar al seu punt màxim a principis d'aquest període. Es creaven a mesura que les algues produïen oxigen com a residu, que es combinava amb ferro per a formar magnetita (Fe3O4, un òxid ferrós). Aquest procés va eliminar el ferro dels oceans, i aquests, abans verdosos, esdevingueren clars. Amb el pas del temps, aquest procés formà l'atmosfera rica en oxigen que la Terra té actualment.
La glaciació huroniana va començar a principis del Siderià (2.400 Ma) i acabà a finals del Riacià (2.100 Ma).
ReferènciesModifica
- ↑ «Vocabulari de l'escala dels temps geològics». Institut Geològic de Catalunya. [Consulta: 23 novembre 2013].