Volgograd

Volgograd
	Волгоград (ru)
Flags of Volgograd (en)
	;
Epònim	Volga
Localització
	48° 42′ N, 44° 29′ E / 48.7°N,44.48°E
Estat	Rússia
Província	província de Volgograd
Districte urbà	Volgograd Urban Okrug (en)
Capital de	província de Volgograd (1936–); Volgograd Urban Okrug (en) (2006–)
Població
Total	1.015.586 (2017)
• Densitat	1.182,29 hab/km²
Gentilici	volgogradenc, volgogradenca
Geografia
Superfície	859 km²
Banyat per	Volga
Altitud	80 m
Dades històriques
Anterior	Tsaritsin (1589 – 1925) ; Stalingrad (1925-1961)
Fundador	Grigori Zasekin
Creació	1589
Patrocini	Alexandre Nevski
Festa major	Segon diumenge de setembre ; 2 de febrer; (final de la batalla de Stalingrad)
Organització política
• Cap de govern	Andrej Kosolapov (en) (2014)
Identificador descriptiu
Codi postal	400001–400138
Fus horari	UTC+04:00 ; UTC+03:00
Prefix telefònic	8442
Identificador OKTMO	18701000001
Identificador OKATO	18401000000
Altres
Lloc web	volgadmin.ru

Volgograd és una ciutat russa, situada a la província de Volgograd a la confluència dels rius Volga i Tsaritsa.

Fundada el 1589 amb el nom de Tsaritsin, nom pres del riu Tsaritsa (del tàtar Sary Su, «Aigua Groga»), la ciutat va prendre el nom de Stalingrad durant l'era de Stalin i es va convertir en Volgograd quan Nikita Khrusxov va iniciar el procés de «desestalinització» a la Unió Soviètica el 1961.

La batalla de Stalingrad va ser un episodi decisiu de la Segona Guerra Mundial. Els exèrcits de Hitler van tractar de prendre-la com un lloc estratègic per a prendre la Unió Soviètica però un ràpid gir del milió d'homes de l'Exèrcit Roig van envoltar la ciutat i van iniciar la decadència del Tercer Reich. La caiguda de la ciutat hauria pogut marcar un dur cop a la Unió Soviètica si Hitler l'hagués pres, ja que aleshores era gairebé tan important com Sant Petersburg o Nóvgorod.

HistòriaModifica

Escut d'armes de Tsaritsyn (1857)

Mapa de la ciutat de Tsaritsin (Volgograd) de 1909

Tram de la ciutat al carrer Gogolya el 1914

Encara que és possible que aquesta ciutat s'originés el 1555, la primera menció documental és de 1589 com Tsaritsyn situada en la confluència del riu Tsaritsa i el Volga. La fortalesa Sary Su es va establir per defensar la inestable frontera sud del país. Aviat va ser el nucli d'un assentament comercial. Va ser capturada dues vegades pels rebels cosacs, dirigits per Stepan Razin en la rebel·lió de 1670 i per Omelian Pugatxov el 1774. Tsaritsin va esdevenir un important port fluvial i centre comercial al segle XIX.

El 1708, Tsaritsin va ser adscrita al Governorat de Kazan; el 1719 al d'Àstrakhan; Segons el cens de 1720, la ciutat tenia 408 habitants. El 1780, va passar al Governorat de Saràtov. El ferrocarril hi va arribar el 1862. Dins la ciutat hi havia la colònia germànica de Sarepta (fundada el 1765).

L'any 1900 tenia 84.000 habitants.

Durant la Guerra Civil Russa, Tsaritsin va estar sota control soviètic des de novembre de 1917. El 1918, Tsaritsyn va estar sota setge de l'Exèrcit Blanc dirigits per l'Ataman Krasnov i va ser capturada el juny de 1919 pel general Denikin, el qual l'abandonà de nou el gener de 1920. Aquests enfrontaments es coneixen com la Batalla de Tsaritsin.

La ciutat va ser rebatejada Stalingrad per Ióssif Stalin el 10 d'abril de 1925.^[2]

Sota Stalin, la ciutat va esdevenir un centre de la indústria pesant i de transport per ferrocarril i fluvial i per això va ser atacada per les forces de l'Eix durant la Segona Guerra Mundial. En la Batalla de Stalingrad, que començà l'agost de 1942, es calcula que hi van morir 1.250,000 persones^[3]

Stalingrad va rebre el títol de Ciutat heroica el 1945, i el rei Jordi VI del Regne Unit va premiar els seus habitants amb l'Espasa de Stalingrad. El 1946 començà la reconstrucció de la ciutat.

Edifici de la Duma regional

El 21 de maig de 2007, va ser escollit en les eleccions municipals el candidat comunista Roman Grebennikov.

El 2013, en la celebració del 70è aniversari del final de la batalla de Stalingrad, es decidí que la ciutat tornés a anomenar-se Stalingrad en certes festivitats puntuals, relatives a la batalla i a la Gran Guerra Patriòtica: el 9 de maig (dia de la Victòria), 22 de juny (dia del dol i el record), el 2 de setembre (final de la Segona Guerra Mundial), el 23 de setembre (dia de la commemoració de les víctimes del bombardeig de Stalingrad) i el 19 de novembre (dia de l'inici de la derrota dels nazis a Stalingrad).^[4] A més, 50.000 persones van signar una petició a Vladímir Putin a favor del canvi de nom permanent.^[5]

EconomiaModifica

Volgograd en un mapa de 1979

El Volgograd modern continua essent una important ciutat industrial. Hi ha construcció de vaixells, refineria de petroli i producció d'acer i alumini, etc. Hi ha una gran Planta hidroelèctrica de Volgograd al nord de la ciutat.

ClimaModifica

Volgograd té un clima semiàrid d'estepa (en la classificació de Köppen BSk) Té una temperatura mitjana anual de 8,2 °C. Al gener la mitjana és de -6,2 °C (té temperatures mitjanes per sota de zero de desembre a febrer) i el juliol de 23,6 °C. la precipitació anual és de 347 litres. El rècord de temperatura màxima és de 41 °C (a l'agost) -32,6 °C (al gener).^[6]