Obre el menú principal

Anton Ivànovitx Denikin (en rus: Анто́н Ива́нович Дени́кин), (1872-1947), militar, va dirigir els exèrcits blancs del sud de Rússia alçats contra la revolució bolxevic. Denikin era fill d'un militar polonès que havia servit a l'exèrcit rus arran del seu alliberament. En el moment d'esclatar la revolució russa era general i tenia una brillant carrera militar. Havia participat en la campanya de Manxúria (1904) i en la Divisió de Ferro durant la Primera Guerra Mundial. El 1917 dirigia el front sud-oest de l'exèrcit rus i, com a membre de l'estat major, va donar suport a l'abdicació del tsar Nicolau II.

Infotaula de personaAnton Denikin
Anton Denikin 1918-1919.jpg
Biografia
Naixement 16 desembre 1872
Włocławek
Mort 8 agost 1947 (74 anys)
Ann Arbor
Lloc d'enterrament cementiri Donskoe
  Armed Forces of South Russia Tradueix 

Dades personals
Educació Acadèmia Militar de l'Estat Major (Rússia)
Activitat
Ocupació Oficial, escriptor i polític
Partit Moviment Blanc
Lleialtat Imperi Rus
Branca militar Infanteria
Rang militar Tinent General (1915–)
Comandament Exèrcit Blanc, front occidental de la Primera Guerra Mundial, Q500399 Tradueix, Western Front Tradueix, Southwestern Front Tradueix i Volunteer Army Tradueix
Conflicte Primera Guerra Mundial, Guerra Civil Russa i guerra russojaponesa
Família
Cònjuge Xenia Denikina
Fills Marina Deníkina
Pares Ivan Efimovich Denikin TradueixElizaveta Fyodorovna Denikin Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

En veure el caos al front i la descomposició de Rússia va oposar-se ferotgement als bolxevics. Va seguir al Don al general Kornílov i allà van alçar-se a finals de 1917 com a 'Exèrcit de Voluntaris'. En morir Kornílov al Kuban, Denikin va assumir la direcció d'un incipient moviment blanc (en oposició al roig dels revolucionaris, el blanc simbolitzava la puresa).

Denikin assumeix la direcció d'un grup de rebels sense esperança, rodejats de bolxevics, però posa en marxa una sorprenent capacitat militar, trenca el setge i consolida un exèrcit blanc al sud de Rússia amb brillants operacions militars. El gener de 1919 funda les Forces Armades del Sud de Rússia (FASR), que llencen una ofensiva contra Moscou i arriben a ocupar la futura Stalingrad (en temps tsaristes anomenada Tsaritsin). Rodejat per nacionalistes ucraïnesos, bolxevics i anarquistes, acaba aturant l'ofensiva a causa de la manca del suport promés pels aliats. Llavors comença una retirada cap a Crimea i ha de dimitir, i és succeït pel general Wrangel. Deinkin es refugia primer a Constantinoble, on escapa per poc d'un atemptat comunista. Marxa a Anglaterra, França i, el 1945, als Estats Units. Allà mor el 8 d'agost de 1947.

A l'exili Denikin va dedicar-se a escriure els seus records a 'La descomposició de l'armada i el poder' (1921). En esclatar la Segona Guerra Mundial els alemanys li van oferir encapçalar un exèrcit rus antibolxevic, però Denikin es va negar car no volia entrar a Rússia al front d'un exèrcit estranger.

La seva filla, Marina Deníkina, va escriure diversos llibres sobre la guerra civil russa i, des de França, va lluitar pel reconeixement del seu pare. Finalment, l'any 2005 Rússia va retornar la ciutadania russa a Marina Deníkina i les despulles del general blanc foren traslladades, amb honors, des dels Estats Units a Moscou.

Ideològicament era, en essència, un nacionalista rus radical. El lema del seu moviment fou "Rússia, una i indivisible". No era un reaccionari com han pretès els historiadors bolxevics, sinó que propugnava la proclamació d'una república i la convocatòria d'eleccions per formar una assemblea constituent. L'única condició era el manteniment de la unitat russa.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anton Denikin Modifica l'enllaç a Wikidata