Obre el menú principal

Dijon

Capital de la Costa d'Or i de Borgonya (França)

EconomiaModifica

És un centre tradicionalment comercial de productes agrícoles (vins), més tard s'hi desenvolupà la indústria (metal·lúrgica, de maquinària, química, alimentària, arts gràfiques i construcció).

CuriositatsModifica

També hi ha un centre d'ensenyament superior: la Universitat de Dijon, fundada el 1722. També és un important nus de comunicacions ferroviàries. Els principals monuments són les esglésies de Saint-Philibert i Saint-Étienne, romàniques i Notre-Dame (ss XII-XIII), amb la torre del rellotge o Jacquemart, la catedral de Saint-Benigne (1280-87), gòtica, amb una cripta del s. XI i un campanar del s. XIX, i les esglésies de Saint-Jean (s. XV), Saint-Michel, gòtica amb façana renaixentista, i Sainte-Anne (s. XVI). S'hi conserven nombrosos edificis civils dels ss XIV-XVI, com l'Hôtel de Chabellan (s. XV), el palau de justícia (ss XV-XVI) i el dels ducs de Borgonya (ss XIV-XVIII), avui ajuntament i museu de belles arts, on hi ha les tombes dels ducs de Borgonya. Durant la revolució comercial del s. XI assolí una gran importància a causa de la seva situació. En temps de Robert el Piadós fou integrada al ducat de Borgonya (1015), del qual fou capital. El 1477, juntament amb el ducat, fou annexada a la corona francesa. La ciutat és coneguda a nivell internacional gràcies a la famosa mostassa de Dijon.

 
Catedral de Sant Benigne a Dijon

Fills nadiusModifica








Ciutats agermanadesModifica

Amb motiu de la seva situació de punt de passada a França, Dijon es beneficia d'una tradició d'intercanvis, que s'ha concretat amb agermanaments amb les ciutats següents:[1]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dijon  
  1. «Villes partenaires». [Consulta: 15 setembre 2017].