Borgonya

regione francese
No s'ha de confondre amb Borgonyà.

La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics. Actualment està situada a la regió de la Borgonya - Franc Comtat. Va ser una província de França fins al 1790 i fins al 2016 va ser una regió dividida en quatre departaments.

Plantilla:Infotaula geografia políticaBorgonya
Bourgogne (fr) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Epònimburgundis Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 47° 00′ N, 4° 30′ E / 47°N,4.5°E / 47; 4.5
EstatFrança
Entitat territorial administrativaFrança Europea
RegióBorgonya-Franc Comtat Modifica el valor a Wikidata
CapitalDijon Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població1.642.687 (2013) Modifica el valor a Wikidata (52,01 hab./km²)
Geografia
Superfície31.582 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Creació4 juny 1960 Modifica el valor a Wikidata
SegüentBorgonya-Franc Comtat Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Òrgan executiuConsell Regional de Borgonya Modifica el valor a Wikidata
• PresidentFrançois Patriat (PS)
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2FR-D Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSFRC1 Modifica el valor a Wikidata
Codi de regió INSEE26 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcr-bourgogne.fr Modifica el valor a Wikidata

Geografia modifica

La Borgonya limitava amb les antigues regions de l'Illa de França, Xampanya-Ardenes, el Franc Comtat, Roine-Alps, Alvèrnia i el Centre - Vall del Loira.

La capital regional va ser Dijon,[1] ciutat situada al departament de Costa d'Or.[2]

Història modifica

La Borgonya deu el seu nom al poble dels burgundis, poble germànic que ocupà aquestes terres després de la fi de l'Imperi Romà d'Occident.[3] L'any 443 s'hi creà el Regne de la Borgonya, que durà fins a l'any 534 en què els francs derrotaren Godomar de la Borgonya, l'últim rei burgundi, a la batalla d'Autun i s'annexionaren el seu territori. El 888 Rodolf I fou erigit a Ginebra, que esdevingué capçalera del comtat de Ginebra), en rei de la Borgonya Transjurana, com a hereu de part del regne de Carles III el Gras.

A l'edat mitjana, cal distingir entre el comtat i el ducat de la Borgonya. El primer (actualment Franc Comtat) formava part de l'Imperi Germànic; el segon, format pels comtats de Mâcon, Chalon, Sens, Auxerre, Tonnerre, Nevers i Autun, pertanyia al Regne de França.

Economia modifica

 
Vins de la Borgonya

L'economia borgonyona és dinàmica i força especialitzada. Dins el sector primari destaquen la producció de cereals: blat i ordi a la Costa d'Or i Yonne, oleaginoses, bestiar boví (Charolais, Morvan, Nivernès) i vi (Beaujolais, Beaune, Mâconnais).

La indústria, que s'hi desenvolupa des del segle xix (carbó a Montceau-les-Mines, siderúrgia a Creusot), conegué un nou desenvolupament després de la fi de la Segona Guerra Mundial. Aquest desenvolupament se centrà fonamentalment a la vall del riu Saona (Mâcon, Chalon-sur-Saône), a la capital regional (Dijon) i al departament de Yonne. En canvi, el nord de la regió, mancat de grans empreses, ha vist com s'hi instal·laven indústries menys pesants i més diversificades: indústria química, farmacèutica, electrònica, producció de plàstics, indústria paperera, mecànica, automobilística i agroalimentària.

Així mateix, el comerç exterior i el turisme (gastronomia, història, cultura i ecoturisme al Parc Natural de Morvan) són una important font de recursos econòmics per a la regió.

Política modifica

El president del Consell Regional de la Borgonya és el socialista François Patriat, que ocupa aquest càrrec des de les eleccions regionals de 2004.

La coalició progressista que encapçalà François Patriat estava formada pel Partit Socialista, el Partit Comunista Francès, Els Verds i el Partit Radical d'Esquerra. Aquesta coalició obtingué el 52,49% dels vots emesos a la segona volta i 37 dels 57 escons en joc.

La llista de François Patriat fou la més votada a totes les circumscripcions electorals. El millor resultat l'aconseguí al departament de Nièvre amb el 58,22% dels vots emesos. Per contra, el pitjor resultat fou l'aconseguit al departament de Yonne amb només el 44,62%.

La llista del president sortint, Jean-Pierre Soisson, de la conservadora UMP, obtingué un 32,14% dels vots i 14 escons.

La candidatura del Front Nacional fou la menys votada a la segona volta amb un 15,37% dels vots i 6 escons.

La Unió per a la Democràcia Francesa, que havia obtingut un 12,98% dels vots a la primera volta de les eleccions, es retirà de la segona volta sense donar cap consigna de vot.

Demografia modifica

La població de la Borgonya és poc densa i desigualment repartida: es concentra bàsicament prop dels eixos de comunicació, mentre que el Morvan (àrea muntanyenca a l'oest de la regió) es va despoblant. Actualment, la Borgonya té menys habitants que l'any 1881.

Des de 1990, el desequilibri demogràfic entre la Borgonya i les grans regions del seu voltant (Illa de França i Roine-Alps) s'ha accentuat. Mentre aquestes dues regions experimenten importants creixements demogràfics, la Borgonya pateix l'estancament de la seva població, així com un envelliment progressiu.

Bibliografia modifica

Referències modifica

  1. «Borgonya | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 abril 2019].
  2. «Burgundy guide and tourist attractions. About-France.com» (en anglès). [Consulta: 19 abril 2019].
  3. «Burgundy | History, Culture, Geography, & Map» (en anglès). [Consulta: 12 abril 2019].

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Borgonya