Partit Socialista (França)

El Partit Socialista (Parti Socialiste en francès) és un partit polític francès d'esquerres, membre del Partit Socialista Europeu i de la Internacional Socialista.

Partit Socialista

(fr) PARTI SOCIALISTE
Dades
Nom curt	PS
Tipus	partit polític
Indústria	activitats d'organitzacions polítiques
Ideologia	socialdemocràcia social ecology (en) socioliberalisme
Alineació política	centreesquerra esquerra
Forma jurídica	autre personne morale de droit privé (fr)
Història
Creació	4 maig 1969, Alfortville
Fundador	François Mitterrand
Activitat
Membre de	Aliança Progressista Internacional Socialista Partit dels Socialistes Europeus
Membres	60.000 (2014)
Governança corporativa
Seu (–2018)	rue de Solférino (França)
Seu	França (França)
Presidència	Olivier Faure (2018–)
Joventuts	Young Socialist Movement (en)
Propietari de	10 rue de Solférino, Paris (en) (–2018)
Assemblea Nacional (2025)	67 / 577
Senat francès (2025)	66 / 348
Altres
Color
Lloc web	parti-socialiste.fr
Ubicació geogràfica

Història

El Partit Socialista va ser fundat l'any 1905 amb el nom de Secció Francesa de la Internacional Obrera (Section Française de l'Internationale Ouvrière, en francès, més conegut per l'acrònim SFIO), en el congrés que unificà els diversos corrents socialistes de França. Hi destacaren, particularment, el Partit Socialista de França de Jules Guesde i Édouard Vaillant, i el Partit Socialista Francès, dirigit per Jean Jaurès. La nova organització tingué una clara definició marxista, però aviat s'hi imposà el reformisme de Jaurès, després de l'assassinat del qual (juliol del 1914) el partit inicià una nova etapa en acceptar la teoria de la unió sagrada i participà en governs de guerra.

La reacció a aquest fet i la Revolució russa provocaren que el 1920, en el congrés de Tours, la majoria de l'organització se n'escindís i fos creat el Partit Comunista Francès. El 1934 la SFIO s'alià amb radicals i comunistes en el Front Popular (1936-38), que portà a la presidència Léon Blum. El 1939 els parlamentaris socialistes votaren novament els crèdits de guerra i els plens poders per al mariscal Henri Philippe Pétain. En instaurar-se la França de Vichy, el partit es dislocà i s'obrí un llarg període de crisi, accentuat per la defensa que feu de l'OTAN, la seva posició sobre la guerra d'Algèria i el suport que donà al general Charles de Gaulle. El 1960 se n'escindí el Parti Socialiste Unifié i, a partir del 1968, s'obrí un període de discussió entre els corrents socialistes, que a la llarga els conduiria a la refundació.

Aquesta es produiria l'any 1969 (des d'aleshores s'anomenaria Partit Socialista), quan en el Congrés d'Épinay-sur-Seine es van fusionar el Parti Socialiste (SFIO) i diverses agrupacions i clubs socialistes. Hi fou escollit François Mitterrand com a primer secretari d'un partit socialista renovat, que l'any 1972 adoptà un programa comú amb socialistes i radicals.

En les eleccions presidencials del 1974, François Mitterrand obtingué el 49% dels vots, i en les eleccions presidencials del 1981, amb el suport de comunistes i ecologistes, un triomf que es veié complementat per la majoria absoluta del PS en les legislatives del mateix any.

Es va veure afectat per importants diferències internes entre els diversos caps de fila (Lionel Jospin, Jean-Pierre Chevènement, Laurent Fabius, Michel Rocard), i el partit perdé força en les diverses consultes electorals celebrades des del 1983, de manera que el 1986 passà a l'oposició. Bé que tornà al poder el 1988 de la mà de Lionel Jospin, el deteriorament de l'economia i les acusacions de corrupció sobre diversos dirigents socialistes provocaren el pitjor resultat en la història del partit en les eleccions legislatives del 1993, en les quals passà de 252 a 70 escons.

Al gener del 1996 morí François Mitterrand, President de la República francesa pel Parti Socialiste del 1981 al 1995. En les eleccions del maig-juny del 1997 a l'Assemblea Nacional, el PS aconseguí 240 escons i Lionel Jospin fou nomenat primer ministre en substitució d'Alain Juppé.

Al juny del 1997, el Tribunal Correccional de Lió condemnà l'exprimer secretari dels socialistes, Henri Emmanuelli, a 18 mesos de presó per complicitat i encobriment en tràfic d'influències en un sumari relacionat amb el finançament il·legal del PS a Marsella, tot i que no ingressà a la presó.

Després de l'èxit socialista a les eleccions legislatives franceses de 1997, i de l'accés de Lionel Jospin al càrrec de Primer Ministre de França, al novembre l'alcalde de Tulle i diputat François Hollande fou triat per a succeir-lo com a primer secretari del Partit Socialista. Les eleccions regionals del març del 1998 donaren la victòria a les candidatures d'esquerra (moltes encapçalades per dirigents del PS), que sumaren el 36,8% dels vots. Al juny del 1999 se celebraren eleccions al Parlament Europeu, a les quals el PS concorregué en coalició amb el Mouvement des Citoyens i el Parti Radical de Gauche, amb el resultat del 22% dels vots. Lionel Jospin obrí camí a la setmana laboral de 35 hores, treballà per l'adopció de l'euro a França sense imposar polítiques econòmiques de forta austeritat i continuà la política del seu predecessor de privatització de les empreses públiques, fet que li costà fortes crítiques per part dels seus socis de coalició.

A les eleccions legislatives franceses de 2002, el PS obtingué 142 diputats dels 577 que formen l'Assemblea Nacional francesa. Aquest resultat suposà que el Partit Socialista passés a l'oposició. A les eleccions regionals i cantonals de 2004 el Partit Socialista va guanyar 24 de les 26 regions franceses i dos terços dels cantons renovables en un moment en què la popularitat del 2n govern Raffarin estava en el seu nivell més baix, i el juny següent, el PS va obtenir el 28,9% dels vots a les eleccions europees, un rècord per a aquestes eleccions.

Després de la derrota dels socialistes a les eleccions presidencials i legislatives del 2007 i les victòries a les municipals i cantonals del 2008, el Congrés de Reims de 2008 havia de marcar la línia general del partit i nomenar un nou primer secretari en substitució de François Hollande i una nova direcció. El congrés va veure la fragmentació en tres sectors, de Martine Aubry, Bertrand Delanoë i Ségolène Royal, oposades sobre el mètode i la personalitat per dirigir el partit. Finalment, el 25 de novembre de 2008, el consell nacional del partit va validar l'elecció de Martine Aubry amb el 50,04% dels vots emesos. L'ala esquerra del partit, liderada per Jean-Luc Mélenchon va abandonar-lo per a fundar el Partit d'Esquerra.

François Hollande es va convertir en President de la República en guanyar la segona volta de les eleccions presidencials franceses de 2012, i el Partit Socialista va aconseguir la majoria absoluta a les eleccions legislatives franceses de 2012. Hollande va escollir Jean-Marc Ayrault com a primer ministre. El 31 de març de 2014 el govern va dimitir en bloc, després que en les eleccions municipals va perdre l'administració en unes 155 ciutats i es va posicionar al segon lloc per darrere de la Unió per a un Moviment Popular (UMP),

Hollande nomenà Manuel Valls com a primer ministre, amb un govern de coalició de PS, Partit Radical d'Esquerra (PRG), Walwari i Cap sur l'avenir (CSA). mentre François Hollande n'era el president. Valls va dimitir el 25 d'agost de 2014 per permetre'n una remodelació del Gabinet en un context de desavinences al PS, incorporant Parti Écologiste (PÉ) al nou govern. El 27 de gener de 2016 la ministra de Walwari va abandonar el Govern, i l'11 de febrer també van abandonar el govern dos ministres del PÉ.

Hollande va experimentar diverses dificultats polítiques, sobretot amb l'augment de l'atur, les protestes pel dret laboral i la lluita contra el terrorisme islamista, que va fer l'Atemptat contra Charlie Hebdo i els atemptats de París del 13 i 14 de novembre, amb més d'un centenar de persones mortes i va anunciar l'1 de desembre de 2016 que no optaria a la reelecció a les eleccions presidencials franceses de 2017 a causa del deteriorament de la seva valoració a l'opinió pública. Manuel Valls dimití el 6 de desembre per preparar la seva precandidatura a les eleccions presidencials, sent rellevat per Bernard Cazeneuve. El seu mandat finalitzà el 14 de maig de 2017, després de les eleccions presidencials de 2017, que van veure la victòria del seu exministre d'Economia, Indústria i Afers Digitals Emmanuel Macron.

Situació actual

Després del daltabaix del partit a les eleccions presidencials i les legislatives del 2017 i que diversos càrrecs electes socialistes dissidents s'incorporaven a La République en marche!, el partit que Emmanuel Macron creà en 2016, es convocà un congrés en 2018 a Aubervilliers que escollí Olivier Faure com a secretari general.

En 2023, el Partit Socialista tenia 31 diputats dels 577 que formen l'Assemblea Nacional i 64 escons al Senat, dels 348 que constitueixen aquesta cambra. A les eleccions legislatives franceses de 2024 va formar part de la coalició Nou Front Popular formada pels principals partits polítics d'esquerra de França: Les Écologistes, França Insubmisa, el Partit Comunista Francès i el Partit Socialista i les formacions Place publique, Génération·s, Gauche républicaine et socialiste, Nou Partit Anticapitalista i Gauche écosocialiste, que van acordar la distribució del nombre de candidats i un programa polític comú.

Resultats electorals

Eleccions presidencials

Any	Candidat	1a volta			2a volta			Resultat
		Vots	%	Pos.	Vots	%	Pos.
1974	François Mitterrand	11,044,373	43.25	1r	12,971,604	49.19	2n	2 Derrota
1981		7,505,960	25.85	2n	15,708,262	51.76	1r	1 Elegit
1988		10,367,220	34.10	1r	16,704,279	54.02	= 1r	1 Elegit
1995	Lionel Jospin	7,097,786	23.30	= 1r	14,180,644	47.36	2n	2 Derrota
2002		4,610,113	16.18	3r	N/D			2 Derrota
2007	Ségolène Royal	9,500,112	25.87	2n	16,790,440	46.94	= 2n	2 Derrota
2012	François Hollande	10,272,705	28.63	1r	18,000,668	51.64	1r	1 Elegit
2017	Benoît Hamon	2,291,288	6.36	5è	N/D			2 Derrota
2022	Anne Hidalgo	616,478	1.75	10è	N/D			2 Derrota

Eleccions legislatives

Any	1a volta			2a volta			Escons	+/–	Resultat	Note
	Vots	%	Pos.	Vots	%	Pos.
1973	4,559,241	19.18%	= 3r	5,564,610	23.72%	2n	89 / 491	32	Oposició	Coalició amb MRG
1978	6,451,151	22.58%	2n	7,212,916	28.31%	1r	104 / 491	15	Oposició
1981	9,432,362	37.52%	1r	9,198,332	49.25%	= 1r	269 / 491	165	Coalició	Coalició amb MRG
1986	8,693,939	31.02%	= 1r	N/D			206 / 573	63	Oposició
1988	8,493,702	34.77%	= 1r	9,198,778	45.31%	= 1r	260 / 577	54	Coalició
1993	4,415,495	17.61%	3r	6,143,179	31.01%	= 1r	59 / 577	201	Oposició
1997	5,977,045	23.49%	1r	9,722,022	38.20%	= 1r	255 / 577	196	Coalició
2002	6,086,599	24.11%	2n	7,482,169	35.26%	2n	140 / 577	115	Oposició
2007	6,436,520	24.73%	= 2n	8,624,861	42.27%	= 2n	186 / 577	46	Oposició
2012	7,618,326	29.35%	1r	9,420,889	40.91%	1r	279 / 577	93	Coalició
2017	1,685,677	7.44%	5è	1,032,842	5.68%	4t	30 / 577	249	Oposició
2022	860,201	3.78%	7è	1,084,909	5.23%	6è	28 / 577	2	Oposició	Coalició dins NUPES
2024	2,774,088	8,65%	4t	2,634,176	9,66%	3r	65 / 577	37	Oposició	Coalició dins el NFP

Eleccions senatorials

Any	Escons	Pos.	Resultat
1971	49 / 283	2n	Minoria
1974	51 / 283	3r
1977	62 / 295	1r
1980	69 / 304	1r
1983	70 / 317	2n
1986	64 / 319	3r
1989	66 / 321	3r
1992	70 / 321	2n
1995	75 / 321	2n
1998	78 / 321	2n
2001	83 / 321	2n
2004	97 / 331	2n
2008	116 / 343	2n
2011	140 / 348	1r	Majoria
2014	111 / 348	2n	Minoria
2017	78 / 348	2n
2020	64 / 348	2n
2023	64 / 348	2n

Parlament Europeu

Any	Líder	Vots	%	Escons	+/–	Grup
1979	François Mitterrand	Coalició PS-MRG		20 / 81	Nou	SOC
1984	Lionel Jospin	4,188,875	20.76 (#2)	20 / 81	=
1989	Laurent Fabius	Coalició PS-MRG		17 / 87	3
1994	Michel Rocard	2,824,173	14.49 (#2)	15 / 87	2	PES
1999	François Hollande	Coalició PS-PRG		18 / 78	3
2004		4,960,756	28.90 (#1)	31 / 74	13
2009	Martine Aubry	2,838,160	16.48 (#2)	14 / 74	17	S&D
2014	Jean-Christophe Cambadélis	Coalició PS-PRG		12 / 74	2
2019	Raphaël Glucksmann	Coalició PS-PRG-PP-ND		3 / 79	9
2024		Coalició PS-PP		10 / 81	7

Eleccions regionals

Any	1a volta			2a volta			Consellers	Presidents
	Vots	%	Pos.	Vots	%	Pos.
1986	8.145.687	29,31	1r				585 / 1.818	3 / 26
1992	4.449.707	18,07	2n				362 / 1.877	1 / 26
1998	6.979.423	31,87	1r				422 / 1.827	8 / 26
2004	8.117.523	33,47	1r	12.737.701	49,30	1r	cap valor	21 / 26
2010	5.673.912	29,14	1r	10.494.675	49,70	1r	559 / 1.749	20 / 26
2015	5.019.723	23,41	3r	7.336.676	29,15	2n	349 / 1.722	5 / 17
2021	2.271.295	15,47	3r	2.453.739	16,07	3r	221 / 1.926

Eleccions cantonals i departamentals

Any	1a volta			2a volta			Consellers	Presidents
	Vots	%	Pos.	Vots	%	Pos.
1970	1.250.083	14,80	3r	840.176	18,76	2n	263 / 1.609	24 / 100
1973	1.811.668	22,67	2n	N/D			423 / 1.926	19 / 100
1976	2.761.068	26,59	1r	1.949.902	30,81	1r	520 / 1.863	27 / 101
1979	2.888.345	26,96	1r	2.392.561	32,97	1r	542 / 1.847	33 / 101
1982	3.737.015	29,71	1r	2.659.325	34,85	1r	509 / 2.014	28 / 101
1985	2.854.519	24,85	1r	2.436.351	31,22	1r	424 / 2.044	22 / 100
1988	2.724.452	29,98	1r	2.222.041	37,23	1r	514 / 2.043	22 / 100
1992	2.359.750	19,01	1r	2.102.522	24,72	1r	514 / 1.945	16 / 100
1994	2.451.892	22,49	1r	2.392.280	29,89	1r	514 / 1.922	17 / 100
1998	2.653.660	23,94	1r	2.865.295	34,55	1r	654 / 2.038	24 / 100
2001	2.706.319	22,16	1r	2.306.925	30,60	1r	494 / 1.997	30 / 100
2004	3.215.054	26,21	1r	4.009.795	38,56	1r	834 / 2.034	44 / 100
2008	3.572.789	26,74	1r	2.415.348	35,11	1r	665 / 2.020	51 / 100
2011	2.284.967	24,94	1r	2.802.094	35,43	1r	670 / 2.026	54 / 101
2015	2.708.427	13,30	3r	2.967.883	16,06	2n	954 / 4.108	27 / 98
2021	620 327	4,53		758 225	5,71		738 / 4.108	21 / 95

Eleccions municipals

Any	1a volta	2a volta	Municipis +100.000	Pos.	Regidors
1971			8 / 35
1977			14 / 39
1983			9 / 37
1989			15 / 37
1995			18 / 37
2001			17 / 37		9.775 / 215.560
2008	31,52 %	33,33 %	26 / 40	1r	10.457 / 215.560
2014	18,02 %	27,61 %	15 / 42	2n	12.278 / 215.560
2020	1,82 %	1,95 %	14 / 42	1r	2.569 / 222.818

Primers secretaris

Aquesta és la llista dels primers secretaris del PS:

Inici	Fi	Primer secretari
1969	1971	Alain Savary
1971	1981	François Mitterrand
1981	1988	Lionel Jospin
1988	1992	Pierre Mauroy
1992	1993	Laurent Fabius
1993	1994	Michel Rocard
1994	1995	Henri Emmanuelli
1995	1997	Lionel Jospin
1997	2008	François Hollande
2008	2012	Martine Aubry
2012	2014	Harlem Désir
2014	2017	Jean-Christophe Cambadélis
2017	2018	Rachid Temal
2018		Olivier Faure

Vegeu també

• Joan Payra

Enllaços externs

• Partit Socialista (francès)