1920

1920
Tipus	any i any de traspàs
Altres calendaris
Gregorià	1920 (MCMXX)
Islàmic	1339 – 1340
Xinès	4616 – 4617
Hebreu	5680 – 5681
Calendaris hindús	1975 – 1976 (Vikram Samvat); 1842 – 1843 (Shaka Samvat); 5021 – 5022 (Kali Yuga)
Persa	1298 – 1299
Armeni	1369
Rúnic	2170
Ab urbe condita	2673
Efemèrides
	Naixements - Defuncions
Categories
	Esdeveniments (Eleccions - Esports) ; Obres (Pel·lícules - Discs)
Anys
	1917 1918 1919 - 1920 - 1921 1922 1923
Dècades
	1890 1900 1910 - 1920 - 1930 1940 1950
Segles
	segle xix - segle xx - segle xxi

L'Estació del Nord de Terrassa el 1920

EsdevenimentsModifica

Països Catalans

23 de juny, Barcelona: Creació del Banc de Catalunya.^[1]

27 de desembre, Barcelona: Fallida del Banc de Barcelona.^[1]

Resta del món

10 de gener: Entra en vigor el Tractat de Versalles.
6 d'agost, Londres, Anglaterra: els escoltes reunits en el primer Jamboree Mundial proclamen Baden-Powell “cap escolta mundial”.
16 de setembre: Moren unes 30 persones en un atemptat amb bomba al districte financer de Wall Street, a Nova York.^[2]
Els bolxevics conquereixen l’Emirat de Bukharà instaurant la República Popular de Bukharà.
La ciutat de Trípoli és incorporada a la República del Gran Líban

Premis NobelModifica


Camp	Guardonats
Física	Charles Edouard Guillaume
Química	Walther Hermann Nernst
Medicina o Fisiologia	August Krogh
Literatura	Knut Hamsun
Pau	Léon Bourgeois

NaixementsModifica

Països Catalans

8 de febrer, Barcelona: Josep Maria Ballarín i Monset, capellà i escriptor. Popularment conegut com a "Mossèn Tronxo" (m. 2016).
10 de febrer, Figueres, Empordà: Josep Pallach i Carolà, mestre, pedagog i polític català.
6 de març, Sabadell: Josep Capmany i Casamitjana, bisbe auxiliar de Barcelona.
7 d'abril, Argelers, Rosselló: Jordi Barre, cantautor nord-català.
14 d'abril, Cervera, Província de Lleida: Josep Benet i Morell, historiador, editor i polític clau en la lluita antifranquista i en la transició.
30 de maig, Barcelona: Antoni Maria Badia i Margarit, filòleg i lingüista català (m. 2014).
3 de juny, Sabadell: Joan Vilacasas, pintor, gravador, ceramista, escriptor i col·leccionista català.
17 de juliol, Barcelona: Joan Antoni Samaranch i Torelló, president del Comitè Olímpic Internacional, 1980, 2001) i de la Diputació de Barcelona, 1973, 1977).
22 de juliol, Sabadell: Mercè Sorribas i Elias, locutora de ràdio i actriu catalana.
15 d'agost, València: Vicente Aguilera Cerni, crític d'art i assagista valencià (m. 2005).
10 de setembre, Barcelona: Miquel Arimany i Coma, escriptor i editor català.
9 d'octubre, Barcelona: Carlos Pérez de Rozas y Sáenz de Tejada, fotògraf i periodista català.
2 de novembre, Sabadell, província de Barcelona: Enric Casassas i Simó, químic català.
4 de novembre, Sallagosa, Alta Cerdanya: Antoni Cayrol (Jordi-Pere Cerdà), poeta, narrador, dramaturg i promotor d'activitats a la Catalunya del Nord.
7 de novembre, Barcelona: Joan Perucho, novel·lista, poeta i crític d'art català.

Resta del món

2 de gener, Lublin (Polònia): Anna Langfus, escriptora en francès d'origen polonès, Premi Goncourt de 1962. (m. 1966)

9 de gener, Madrid, Espanya: José Luis de Vilallonga, escriptor, periodista, actor i aristòcrata.
16 de gener, Zhengzhou (Xina): Wei Wei, periodista i escriptor xinès, guanyador del Premi Mao Dun de Literatura de l'any 1982 (m. 2008).
20 de gener, Rímini, Regne d'Itàlia: Federico Fellini, director de cinema i guionista italià (m. 1993).
10 de març, Ville-d'Avray, Hauts-de-Seine, França: Boris Vian, músic i escriptor francès.
11 de març, Dordrecht, Països Baixos: Nicolaas Bloembergen, físic nord-americà d'origen neerlandès, Premi Nobel de Física de l'any 1981.
15 de març, Mart (Texas), EUA: Edward Donnall Thomas, metge nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1990 (m. 2012).
16 de març, Santarcangelo di Romagna, Itàlia: Tonino Guerra, escriptor i guionista italià (m. 2012).
17 de març, Toay, La Pampa, Argentina: Olga Orozco, poetessa argentina.
4 d'abril, Nancy, França: Éric Rohmer, crític i director de cinema francès (m. 2010).
6 d'abril, Xangai, Xina: Edmond Henri Fischer, bioquímic nord-americà d'origen suís, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1992.
15 d'abril, Stuttgart (Alemanya): Richard von Weizsäcker, polític alemany, alcalde de Berlín (1981-1984), President d'Alemanya (1984-1994), Premi Internacional Catalunya 1995 (m. 2015).
28 d'abril, Venècia, Regne d'Itàlia: Bruno Maderna, compositor i director d'orquestra italià (m. 1973).
12 de maig, Praga: Vilém Flusser, filòsof.
18 de maig, Wadowice, Polònia: Karol Wojtyla, cap de l'església catòlica que prengué el nom de Joan Pau II.
29 de maig, Budapest, Hongria: John Harsanyi, economista hongarès, Premi Nobel d'Economia de l'any 1994 (m. 2000).
17 de juny, Nancy, França: François Jacob, metge i biòleg, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1965 (m. 2013).
20 de juny, Abeokuta, Nigèria: Amos Tutuola, escriptor nigerià.
8 de juliol, Gilmore City, Iowa, Mary Ellen Solt,poetessa nord-americana
10 de juliol, San Francisco, EUA: Owen Chamberlain, físic, Premi Nobel de Física de 1959 (m. 2006).
23 de juliol, Lisboa, Portugal: Amália Rodrigues, fadista, cantant i actriu portuguesa.
25 de juliol, Londres, Anglaterra: Rosalind Franklin, científica britànica (m. 1958).
16 d'agost, Andernach, Alemanya: Charles Bukowski, escriptor nord-americà (m. 1994).
14 de setembre, Omaha, Nebraska, EUA: Lawrence Klein, economista nord-americà, Premi Nobel d'Economia de l'any 1980 (m. 2013).
23 de setembre, Brooklyn, Nova York, EUA: Mickey Rooney, actor i director estatunidenc.
29 de setembre, Mitcham, Surrey, Anglaterra: Peter D. Mitchell, bioquímic anglès, Premi Nobel de Química de l'any 1978 (m. 1992).
17 d'octubre, Valladolid, Espanya: Miguel Delibes Setién, novel·lista i periodista en castellà (m. 2010).
18 d'octubre, Atenes, Grècia: Melina Merkuri, actriu, cantant i política grega.
23 d'octubre, Omegna, Regne d'Itàlia: Gianni Rodari, mestre, escriptor, pedagog i periodista italià (m. 1980).
29 d'octubre, Caracas, Veneçuela: Baruj Benacerraf, metge estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1980 (m. 2011).
5 de novembre, Cambridge, Massachusetts, EUA: Douglass North, economista i historiador nord-americà, Premi Nobel d'Economia de l'any 1993 (m. 2015).
6 de desembre, Stainforth, South Yorkshire, Anglaterra: George Porter, químic anglès, Premi Nobel de Química de l'any 1967 (m. 2002).

NecrològiquesModifica

Països Catalans

9 de gener, Barcelona: Miquel dels Sants Oliver i Tolrà, periodista i escriptor mallorquí (n. 1864).
21 d'abril, València, l'Horta: Josep Aixa Íñigo, escultor valencià (n. 1844).
12 d'agost, València: Francesc Martí Grajales, periodista, assagista i erudit valencià (n. 1862).
30 de setembre, València: Josep Aguirre Matiol, poeta valencià (n. 1842).
30 d'octubre, València: Lluís Tramoyeres i Blasco, historiador de l'art valencià (n. 1854).
30 de novembre, Barcelona: Francesc Layret, polític i advocat laboralista, assassinat per pistolers del Sindicat Lliure (n. 1880).
9 de desembre - Vallibona (els Ports): Josep Meseguer i Costa, eclesiàstic valencià (n. 1843).
Barcelona: Artur Gallard i Tresens, empresari, poeta, i polític barceloní.
Figueres (Alt Empordà) : Esteve Trayter i Colomer, pedagog i col·leccionista.

Resta del món

4 de gener, Madrid, Espanya: Benito Pérez Galdós, escriptor espanyol (n. 1843).
24 de gener, París, França: Amedeo Modigliani, pintor i escultor italià (n. 1884).
25 de gener, París, França: Jeanne Hébuterne, la parella de Modigliani es suïcida.
12 de febrer, Londres, Regne Unit: Émile Sauret, violinista i compositor francès.
8 d'abril, Nova York: Charles Griffes, pianista i compositor nord-americà (n. 1884).
1 de maig: Hanuš Wihan, violoncel·lista i compositor txec.
25 d'octubre, Brixton, Lambeth, Londres, Anglaterra: Terence MacSwiney, patriota irlandès, després de 73 dies de vaga de fam en protesta pel seu empresonament per les autoritats britàniques (n. 1879).^[3]
22 de novembre, Montevideo, Uruguai, Manuel Pérez y Curis, escriptor i poeta uruguaià.

ReferènciesModifica

↑ ^1,0 ^1,1 Vallès, Edmon. Història Gràfica de la Catalunya Contemporània 1888-1931 (en català). segona. Barcelona: Ed. 62, 1977. ISBN 84-297-1220-8.
↑ «Notícia: Efemèrides». El Punt Avui, 09-09-2016. [Consulta: 23 desembre 2011].
↑ Keogh, Dermot. The Vatican, the Bishops and Irish Politics 1919-39 (en anglès). Cambridge University Press, 2005, p.54. ISBN 0521530520.

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

[:0-1] 1,0 ^1,1 Vallès, Edmon. Història Gràfica de la Catalunya Contemporània 1888-1931 (en català). segona. Barcelona: Ed. 62, 1977. ISBN 84-297-1220-8.

[2] «Notícia: Efemèrides». El Punt Avui, 09-09-2016. [Consulta: 23 desembre 2011].

[3] Keogh, Dermot. The Vatican, the Bishops and Irish Politics 1919-39 (en anglès). Cambridge University Press, 2005, p.54. ISBN 0521530520.

[1]

[2]

[3]