1920
any
| Tipus | any i any de traspàs  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1920 (MCMXX) |
| Islàmic | 1339 – 1340 |
| Xinès | 4616 – 4617 |
| Hebreu | 5680 – 5681 |
| Calendaris hindús | 1975 – 1976 (Vikram Samvat) 1842 – 1843 (Shaka Samvat) 5021 – 5022 (Kali Yuga) |
| Persa | 1298 – 1299 |
| Armeni | 1369 |
| Rúnic | 2170 |
| Ab urbe condita | 2673 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1890 1900 1910 - 1920 - 1930 1940 1950 | |
| Anys | |
| 1917 1918 1919 - 1920 - 1921 1922 1923 | |
L'Estació del Nord de Terrassa el 1920
EsdevenimentsModifica
- Països Catalans
- 23 de juny, Barcelona: Creació del Banc de Catalunya.[1]
- 27 de desembre, Barcelona: Fallida del Banc de Barcelona.[1]
- Barcelona: es publica L’alta llibertat, segon llibre de poemes de Clementina Arderiu.[2]
- Resta del món
- 10 de gener: Entra en vigor el Tractat de Versalles.
- 13 a 17 de març: Wolfgang Kapp va protagonitzar un intent de cop d'Estat contra el govern democràtic de la República de Weimar, conegut com el putsch de Kapp: recolzat per tropes de la Marina sota el comandament del general Lüttwitz, va ocupar Berlín i es va fer proclamar canceller. Però l'èxit de la vaga general convocada pels sindicats el va forçar a abandonar al cap de quatre dies, refugiant-se a Suècia.[3]
- 15 d'abril: Madrid (Espanya): fundació del Partit Comunista Espanyol.[3]
- 20 d'abril, Anvers: Comencen els Jocs Olímpics d'estiu de 1920, Jocs Olímpics de la VII Olimpíada, a la ciutat d'Anvers (Bèlgica).[4]
- 4 de juny, Els Aliats i Hongria signen el Tractat de Trianon.[5]
- 6 d'agost, Londres, Anglaterra: els escoltes reunits en el primer Jamboree Mundial proclamen Baden-Powell “cap escolta mundial”.
- 12 de setembre, Anvers: Es clausuren els Jocs Olímpics d'estiu de 1920, Jocs de la VII Olimpíada, a la ciutat d'Anvers (Bèlgica).[6]
- 16 de setembre: Moren unes 30 persones en un atemptat amb bomba al districte financer de Wall Street, a Nova York.[7]
- 30 d'octubre, Sydney: Es funda el Partit Comunista d'Austràlia.[8]
- Els bolxevics conquereixen l’Emirat de Bukharà instaurant la República Popular de Bukharà.
- La ciutat de Trípoli és incorporada a la República del Gran Líban
Premis NobelModifica
| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau |
NaixementsModifica
- Països Catalans
- 8 de febrer, Barcelona: Josep Maria Ballarín i Monset, capellà i escriptor. Popularment conegut com a "Mossèn Tronxo" (m. 2016).
- 10 de febrer, Figueres, Empordà: Josep Pallach i Carolà, mestre, pedagog i polític català.
- 27 de febrer, Barcelona: Mercé Pàniker i Alemany, empresària i activista social catalana (m. 2012).[9]
- 6 de març, Sabadell: Josep Capmany i Casamitjana, bisbe auxiliar de Barcelona.[10]
- 7 d'abril, Argelers, Rosselló: Jordi Barre, cantautor nord-català (m. 2011).
- 14 d'abril, Cervera, Província de Lleida: Josep Benet i Morell, historiador, editor i polític clau en la lluita antifranquista i en la transició (m. 2008).[11]
- 16 de maig, Mont-roig del Camp (Baix Camp): Antoni Ballester i Nolla, químic i oceanògraf català (m. 2017).[12]
- 30 de maig, Barcelona: Antoni Maria Badia i Margarit, filòleg i lingüista català (m. 2014).[13]
- 3 de juny, Sabadell: Joan Vilacasas, pintor, gravador, ceramista, escriptor i col·leccionista català.
- 17 de juliol, Barcelona: Joan Antoni Samaranch i Torelló, president del Comitè Olímpic Internacional, 1980, 2001) i de la Diputació de Barcelona, 1973, 1977).
- 22 de juliol, Sabadell: Mercè Sorribas i Elias, locutora de ràdio i actriu catalana.
- 15 d'agost, València: Vicente Aguilera Cerni, crític d'art i assagista valencià (m. 2005).
- 10 de setembre, Barcelona: Miquel Arimany i Coma, escriptor i editor català.[14]
- 9 d'octubre, Barcelona: Carlos Pérez de Rozas y Sáenz de Tejada, fotògraf i periodista català.
- 2 de novembre, Sabadell, província de Barcelona: Enric Casassas i Simó, químic català.
- 4 de novembre, Sallagosa, Alta Cerdanya: Antoni Cayrol (Jordi-Pere Cerdà), poeta, narrador, dramaturg i promotor d'activitats a la Catalunya del Nord.
- 7 de novembre, Barcelona: Joan Perucho, novel·lista, poeta i crític d'art català.
- 25 de desembre, Barcelona: Manuel Cubeles i Solé, coreògraf i promotor de la llengua i la cultura popular catalanes (m. 2017).[15]
- Resta del món
- 2 de gener, Lublin (Polònia): Anna Langfus, escriptora en francès d'origen polonès, Premi Goncourt de 1962. (m. 1966)[16]
- 9 de gener, Madrid, Espanya: José Luis de Vilallonga, escriptor, periodista, actor i aristòcrata.
- 16 de gener, Zhengzhou (Xina): Wei Wei, periodista i escriptor xinès, guanyador del Premi Mao Dun de Literatura de l'any 1982 (m. 2008).
- 20 de gener, Rímini, Regne d'Itàlia: Federico Fellini, director de cinema i guionista italià (m. 1993).
- 22 de gener, Trento (Itàlia): Chiara Lubich, fundadora i president del Moviment dels Focolars (m. 2008).[17]
- 22 de febrer, San Giorgio di Piano, Bolonya: Giulietta Masina, actriu italiana (m. 1994).[18]
- 10 de març, Ville-d'Avray, Hauts-de-Seine, França: Boris Vian, músic i escriptor francès.(m. 1959)[19]
- 11 de març, Dordrecht, Països Baixos: Nicolaas Bloembergen, físic nord-americà d'origen neerlandès, Premi Nobel de Física de l'any 1981.
- 12 de març, París: Françoise d'Eaubonne, escriptora i feminista francesa que encunyà el terme ecofeminisme (m. 2005).[20]
- 15 de març, Mart (Texas), EUA: Edward Donnall Thomas, metge nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1990 (m. 2012).
- 16 de març, Santarcangelo di Romagna, Itàlia: Tonino Guerra, escriptor i guionista italià (m. 2012).
- 17 de març, Toay, La Pampa, Argentina: Olga Orozco, poetessa argentina.[21]
- 21 de març, Nancy, França: Éric Rohmer, crític i director de cinema francès (m. 2010)[22]
- 4 d'abril, Nancy, França: Éric Rohmer, crític i director de cinema francès (m. 2010).
- 6 d'abril, Xangai, Xina: Edmond Henri Fischer, bioquímic nord-americà d'origen suís, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1992.[23]
- 15 d'abril, Stuttgart (Alemanya): Richard von Weizsäcker, polític alemany, alcalde de Berlín (1981-1984), President d'Alemanya (1984-1994), Premi Internacional Catalunya 1995 (m. 2015).[24]
- 20 d'abril, EUA: John Paul Stevens, jurista estatunidenc. Membre de la Cort Suprema dels Estats Units (m. 2019).[25]
- 28 d'abril, Venècia, Regne d'Itàlia: Bruno Maderna, compositor i director d'orquestra italià (m. 1973).[26]
- 9 de maig, Media Luna, Cuba: Celia Sánchez Manduley, guerrillera i política cubana, una de les líders de la Revolució (m. 1980).[27]
- 12 de maig, Praga: Vilém Flusser, filòsof.
- 18 de maig, Wadowice, Polònia: Karol Wojtyla, cap de l'església catòlica que prengué el nom de Joan Pau II (m. 2005).[28]
- 26 de maig, Jamestown, Dakota del Nordː Peggy Lee, cantant estatunidenca de jazz i música popular, compositora i actriu (m. 2002).[29]
- 29 de maig, Budapest, Hongria: John Harsanyi, economista hongarès, Premi Nobel d'Economia de l'any 1994 (m. 2000).[30]
- 4 de juny, Triesteː Fedora Barbieri, mezzosoprano italiana (m. 2003).[31]
- 7 de juny, La Hoguette (França): Georges Marchais , polític comunista francès (m. 1997).[32]
- 16 de juny, Ciutat de Mèxic, Mèxic: José López Portillo, president de Mèxic (m. 2004).[33]
- 17 de juny, Nancy, França: François Jacob, metge i biòleg, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1965 (m. 2013).[34]
- 20 de juny, Abeokuta, Nigèria: Amos Tutuola, escriptor nigerià (m. 1997).[35]
- 26 de juny, Viena: Ludwig Streicher, contrabaixista austríac, principal contrabaix de l'Orquestra Filharmònica de Viena (m. 2003).[36]
- 6 de juliol, Christiania: Elise M. Boulding, sociòloga pionera dels estudis per a la pau i resolució de conflictes (m. 2010).[37]
- 8 de juliol, Gilmore City, Iowa, Mary Ellen Solt,poetessa nord-americana
- 10 de juliol, San Francisco, EUA: Owen Chamberlain, físic, Premi Nobel de Física de 1959 (m. 2006).[38]
- 14 de juliol, Lushan, Jiangxi, Xina: Anne Tyng, arquitecta estatunidenca (m. 2011).[39]
- 23 de juliol, Lisboa, Portugal: Amália Rodrigues, fadista, cantant i actriu portuguesa.[40]
- 25 de juliol, Londres, Anglaterra: Rosalind Franklin, científica britànica (m. 1958).
- 3 d'agost, Oxford: P. D. James, escriptora anglesa de novel·la detectivesca (m. 2014).[41]
- 16 d'agost, Andernach, Alemanya: Charles Bukowski, escriptor nord-americà (m. 1994).
- 17 d'agost, Comtat de Dublín, Irlanda: Maureen O'Hara, actriu de cinema irlandesa.[42]
- 18 d'agost,
- Montevideo: Idea Vilariño, poeta, traductora, crítica literària, compositora i assagista uruguaiana (m. 2009).[43]
- Saint Louis, Missouriː Shelley Winters, actriu de teatre i de cinema estatunidenca (m. 2006).[44]
- 20 d'agost, Bucarestː Zoe Dumitrescu Buşulenga, crítica literària i assagista romanesa (m. 2006).[45]
- 26 d'agost, Spilimbergo, Friül-Venècia Júliaː Novella Cantarutti, escriptora en llengua furlana (m. 2009).[46]
- 27 d'agost, Nàpols, Itàliaː Maria Curcio, pianista clàssica italiana que com a professora va tenir una gran reputació (m. 2009).[47]
- 14 de setembre,
- Paso de los Toros (Uruguai): Mario Benedetti, escriptor uruguaià (m. 2009).[48]
- Omaha, Nebraska, EUA: Lawrence Klein, economista nord-americà, Premi Nobel d'Economia de l'any 1980 (m. 2013).
- 23 de setembre, Brooklyn, Nova York, EUA: Mickey Rooney, actor i director estatunidenc.
- 29 de setembre, Mitcham, Surrey, Anglaterra: Peter D. Mitchell, bioquímic anglès, Premi Nobel de Química de l'any 1978 (m. 1992).[49]
- 30 de setembre, Xangai, Xina: Eileen Chang, escriptora en llengua xinesa i anglesa (m. 1995).[50]
- 1 d'octubre, Nova York, EUA: Walter Matthau, actor estatunidenc (m. 2000).[51]
- 3 d'octubre, Owston Ferry, Lincolnshire, Anglaterra: Philippa Foot, filòsofa britànica (m. 2010).[52]
- 5 d'octubre, Estats Units d'Amèrica: Elizabeth Bugie Gregory, bioquímica estatunidenca que va identificar l'estreptomicina (m. 2001).[53]
- 17 d'octubre, Valladolid, Espanya: Miguel Delibes Setién, novel·lista i periodista en castellà (m. 2010).
- 18 d'octubre, Atenes, Grècia: Melina Merkuri, actriu, cantant i política grega.
- 23 d'octubre, Omegna, Regne d'Itàlia: Gianni Rodari, mestre, escriptor, pedagog i periodista italià (m. 1980).
- 29 d'octubre, Caracas, Veneçuela: Baruj Benacerraf, metge estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1980 (m. 2011).
- 5 de novembre, Cambridge, Massachusetts, EUA: Douglass North, economista i historiador nord-americà, Premi Nobel d'Economia de l'any 1993 (m. 2015).
- 6 de desembre, Stainforth, South Yorkshire, Anglaterra: George Porter, químic anglès, Premi Nobel de Química de l'any 1967 (m. 2002).
NecrològiquesModifica
- Països Catalans
- 9 de gener, Barcelona: Miquel dels Sants Oliver i Tolrà, periodista i escriptor mallorquí (n. 1864).
- 21 d'abril, València, l'Horta: Josep Aixa Íñigo, escultor valencià (n. 1844).
- 12 d'agost, València: Francesc Martí Grajales, periodista, assagista i erudit valencià (n. 1862).
- 30 de setembre, València: Josep Aguirre Matiol, poeta valencià (n. 1842).
- 30 d'octubre, València: Lluís Tramoyeres i Blasco, historiador de l'art valencià (n. 1854).
- 30 de novembre, Barcelona: Francesc Layret, polític i advocat laboralista, assassinat per pistolers del Sindicat Lliure (n. 1880).
- 9 de desembre - Vallibona (els Ports): Josep Meseguer i Costa, eclesiàstic valencià (n. 1843).
- Barcelona: Artur Gallard i Tresens, empresari, poeta, i polític barceloní.
- Figueres (Alt Empordà) : Esteve Trayter i Colomer, pedagog i col·leccionista.
- Resta del món
- 4 de gener, Madrid, Espanya: Benito Pérez Galdós, escriptor espanyol (n. 1843).
- 24 de gener, París, França: Amedeo Modigliani, pintor i escultor italià (n. 1884).
- 25 de gener, París, França: Jeanne Hébuterne, la parella de Modigliani es suïcida.
- 12 de febrer, Londres, Regne Unit: Émile Sauret, violinista i compositor francès.
- 8 d'abril, Nova York: Charles Griffes, pianista i compositor nord-americà (n. 1884).[54]
- 1 de maig: Hanuš Wihan, violoncel·lista i compositor txec.
- 21 de maig, Puebla (Mèxic): Venustiano Carranza Garza ,va ser el primer cap de l'exèrcit constitucionalista i president constitucional de Mèxic en dues ocasions (n. 1859).[3]
- 5 de juny, Headington Hill, Oxfordː Rhoda Broughton, novel·lista britànica (n. 1840).[55]
- 14 de juny, Munic (Alemanya): Max Weber, filòsof, sociòleg i politòleg alemany, un dels pares de la sociologia i l'administració pública modernes (n. 1864).[56]
- 11 de juliol, Madrid: Eugènia de Montijo, darrera emperadriu dels francesos (n. 1826).[57]
- 19 de setembre, Scheveningen, La Haia: Adrienne van Hogendorp-s' Jacob, pintora de bodegons neerlandesa (n. 1857).[58]
- 25 d'octubre, Brixton, Lambeth, Londres, Anglaterra: Terence MacSwiney, patriota irlandès, després de 73 dies de vaga de fam en protesta pel seu empresonament per les autoritats britàniques (n. 1879).[59]
- 22 de novembre, Montevideo, Uruguai, Manuel Pérez y Curis, escriptor i poeta uruguaià.
ReferènciesModifica
- ↑ 1,0 1,1 Vallès, Edmon. Història Gràfica de la Catalunya Contemporània 1888-1931 (en català). segona. Barcelona: Ed. 62, 1977. ISBN 84-297-1220-8.
- ↑ «Clementina Arderiu». Lletra. La literatura catalana a internet.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Antwerp 1920 Olympic Games» (en anglès). [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - traité de Trianon 4 juin 1920» (en francès). [Consulta: 11 juny 2020].
- ↑ «Anvers 1920» (en anglès). Comitè Olímpic Internacional, 17-04-2020. [Consulta: 17 juny 2020].
- ↑ «Notícia: Efemèrides». El Punt Avui, 09-09-2016. [Consulta: 23 desembre 2011].
- ↑ «Tribune (Sydney, NSW : 1939 - 1991) - 31 oct. 1951 - p7» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Mercè Pàniker i Alemany». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 3 abril 2017].
- ↑ «Jordi Barre | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Josep Benet i Morell | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Antoni Ballester i Nolla | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ «Antoni Maria Badia i Margarit | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ «Miquel Arimany i Coma | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ «Manuel Cubeles i Solé | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Anna Langfus 1920-1966» (en anglès). Jewish Women Archive. [Consulta: gener 2019].
- ↑ «Chiara Lubich». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ «Giulietta Masina». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ Le Monde «Françoise d'Eaubonne, pionera del feminismo francés» (en castellà). El País [Madrid], 14-08-2005. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Olga Orozco | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 març 2020].
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine : teoría y géneos cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ «Edmond H. Fischer. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Richard von Weizsäcker | German statesman» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «John Paul Stevens | Biography, Supreme Court, & Facts» (en anglès). [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ «Maderna, Bruno» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 2006. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Celia Sánchez». Cuba debate. Círculo de Periodistas Cubanos contra el Terrorismo. [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ «GIOVANNI PAOLO II, BEATO in "Enciclopedia dei Papi"» (en it-it). [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Peggy Lee | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 febrer 2020].
- ↑ «John C. Harsanyi | American economist» (en anglès). [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ Blyth, Alan «Obituary: Fedora Barbieri» (en anglès). The Guardian, 19-03-2003. ISSN: 0261-3077.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Georges Marchais» (en francès). [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «José López-Portillo y Pacheco | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1965» (en anglès). [Consulta: 18 juny 2020].
- ↑ «Amos Tutuola | Nigerian author» (en anglès). [Consulta: 20 juny 2020].
- ↑ «Ludwig Streicher | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «Elise Boulding | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1959» (en anglès). [Consulta: 30 juliol 2020].
- ↑ «Anne Tyng» (en castellà). Carlos Bento Company ~ Arte y Arquitectura, 03-12-2019. [Consulta: 21 maig 2020].
- ↑ «Amália da Piedade Rebordão Rodrigues» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ «P.D. James | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 juny 2020].
- ↑ «Maureen O’Hara | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 juny 2020].
- ↑ «Vilariño, Idea» (en castellà). Escritores.org. [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Shelley Winters | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 juny 2020].
- ↑ «1920». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «CANTARUTTI NOVELLA». Dizionario biografico dei friulani. [Consulta: 2 juliol 2020].
- ↑ Immelman, Niel «Obituary: Maria Curcio». The Guardian, 13-04-2009. ISSN: 0261-3077.
- ↑ «Mario Benedetti | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1978» (en anglès). [Consulta: 18 setembre 2020].
- ↑ «Eileen Chang (1920 – 1995)» (en castellà). Mujeres literatas ~ Un mundo paralelo, 01-09-2019. [Consulta: 14 juliol 2020].
- ↑ «Walter Matthau | Biography, Plays, Movies, & Facts» (en anglès). [Consulta: 1r octubre 2020].
- ↑ «Philippa Foot | British philosopher» (en anglès). [Consulta: 7 setembre 2020].
- ↑ Angelova, Lidiya. «Elizabeth Bugie – the invisible woman in the discovery of streptomycin» (en anglès). The Scientista Foundation, 08-08-2018. [Consulta: 7 setembre 2020].
- ↑ «Charles Griffes | American composer» (en anglès). [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ Terry, R. C.. Victorian Popular Fiction, 1860–80 (en anglès). Springer, 1983-06-18. ISBN 978-1-349-04460-3.
- ↑ «Max Weber | Biography, Theory, & Books» (en anglès). [Consulta: 30 juny 2020].
- ↑ «La última emperatriz francesa, Eugenia de Montijo (1826-1920)». Mujeres en la historia, 17-03-2011. [Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ «Adrienne van Hogendorp-s' Jacob» (en nl). RKD - Institut Holandès d'Història de l'Art. [Consulta: 26 juliol 2020].
- ↑ Keogh, Dermot. The Vatican, the Bishops and Irish Politics 1919-39 (en anglès). Cambridge University Press, 2005, p.54. ISBN 0521530520.
