- Països Catalans
- Resta món
- 1462 - Baiona (Lapurdi, el País Basc): els representants de Joan el Gran i Lluís XI hi acorden el tractat de Baiona.
- 1769 - Castello-di-Rostino (Còrsega): l'exèrcit francès guanya la batalla de Ponte Novu contra els corsos.
- 1832 - Els Estats Units obliguen els seminola a signar el Tractat de Payne's Landing, cosa que suposarà la seva deportació a Territori Indi.
- 1893 - EUA: es presenten el kinetograph, primer aparell per a l'enregistrament de la imatge en moviment i el kinetoscopi, per a visualitzar-les, inventades per William Kennedy Dickson, de l'empresa de T. A. Edison, dos anys abans.
- 1916 - Cork: Thomas Kent és afusellat en el context de l'Alçament de Pasqua.
- 1921 - Roma: Estrena de Sis personatges en cerca d'autor, de Luigi Pirandello, al Teatro Valle de Roma.
- 1927 - Canberra proclamada nova capital d'Austràlia.
- 1940 - S'autoritza l'eutanàsia a Alemanya.
- 1945 - La Unió Soviètica celebra la victòria sobre Alemanya a la Segona Guerra Mundial.
- 1945 - Segona Guerra Mundial: Vidkun Quisling és arrestat a Noruega.
- 1950 - Robert Schuman presenta la declaració que porta el seu nom, primer pas per a la formació de la Unió Europea.
- 1953 - Ciutat del Cap, Sud-àfrica: Alan Paton i d'altres liberals sud-africans funden el Partit Liberal de Sud-àfrica. Un dels pocs partits multiracials de l'època, el 1968 es va dissoldre per culpa de les pressions del govern apartheid.
- Països Catalans
- 1844 - Dénia, la Marina Alta: Roc Chabàs Llorens, religiós i historiador valencià (m. 1912).[2]
- 1933 - Lleida: Josefina Mateu Ibars, bibliotecària i professora universitària, catedràtica de Paleografia i Diplomàtica (m. 2015).
- 1946 - Barcelona: Josefina Cambra i Giné, biòloga i política catalana, ha estat diputada al Parlament de Catalunya.[3]
- 1948 - Mollet del Vallès: Àngels Martínez i Castells, professora de política econòmica i activista, ha estat diputada al Parlament.
- 1949 - Barcelona: Andreu Martín i Farrero, escriptor i guionista català.[4]
- 1966 - Elda: Adelaida Pedrosa, política valenciana; ha estat alcaldessa, diputada a les Corts Valencianes i al Congrés i senadora.
- 1973 - Alcoi, L'Alcoià: Gemma Miralles Esteve, actriu, directora escènica, autora valenciana.[5]
- 1976 - Mollet del Vallès: Ruth Jiménez, presentadora de televisió.
- 1978:
- 1982 - Barcelona: Beatriz Pascual i Rodríguez, atleta catalana, especialitzada en marxa atlètica.
- 1992 - Sabadell: Marina Fernández Moreno, gimnasta rítmica espanyola que va pertànyer a la selecció nacional.
- 1995 - Barcelona: Andrea Motis, trompetista, saxofonista i cantant de jazz catalana.
- Resta del món
- 1800, Torrington, Connecticut (EUA): John Brown, abolicionista estatunidenc que va creure i va advocar per la insurrecció armada com l'única manera de derrocar la institució de l'esclavitud als Estats Units (m. 1859).[8]
- 1858, Vienaː Natalie Bauer-Lechner, prestigiosa violista (m. 1921).[9]
- 1874, Londresː Lilian Baylis, productora teatral anglesa, artífex de l'Old Vic (m. 1937).[10]
- 1876, Chicago,(EUA): Gilbert Bliss, matemàtic estatunidenc (m. 1951).[11]
- 1892, Lucca, Toscana, Itàliaː Zita de Borbó-Parma, última emperadriu de la casa d'Habsburg de l'imperi austrohongarès (m. 1989).[12]
- 1904, Elberfeld, Alemanya: Grete Stern, dissenyadora i fotògrafa alemanya-argentina, alumna de l'Escola de la Bauhaus (m. 1999).[13]
- 1905, Roma: Lilí Álvarez, pluriesportista, escriptora i periodista espanyola (m. 1998).
- 1909, Frankfurtː Hilde Levi, física alemanya-danesa (m. 2003).[14]
- 1918, Brookline: Mike Wallace, periodista, guionista i actor estatunidenc (m. 2012).
- 1920, Media Luna, Cuba: Celia Sánchez Manduley, guerrillera i política cubana, una de les líders de la Revolució (m. 1980).[15]
- 1921, Forchtenberg, Baden-Württemberg: Sophie Scholl, dirigent i activista del moviment de Resistència La Rosa Blanca a l'Alemanya nazi (m. 1943).[16]
- 1927, Bochum, República de Weimar: Manfred Eigen, físic i químic alemany, Premi Nobel de Química de l'any 1967 (m. 2019).[17]
- 1936, Birkenhead, Cheshire, Anglaterra: Glenda Jackson, actriu britànica,
- 1941, Cudworth, Regne Unitː Dorothy Hyman, atleta britànica medallista olímpica els anys 1960 i 1964.[18]
- 1946, Beverly Hills, Califòrnia, Estats Units: Candice Bergen, actriu estatunidenca.
- 1947:
- 1949, barri del Bronx, Nova York: Billy Joel, pianista i cantautor estatunidenc.[20]
- 1951, Tulsa (Oklahoma): Joy Harjo, poeta, música i escriptora mvskoke.[21]
- 1955, Estocolm: Anne-Sofie von Otter, mezzosoprano sueca, particularment famosa pels seus papers vocals masculins.[22]
- 1962, Madrid: Beatriz Gimeno, política i activista espanyola en favor dels drets LGBT.[23]
- 1968, Guadalupe: Marie-José Pérec, atleta francesa campiona d'Europa, del món i olímpica.[24]
- 1971, Ljubljana: Tanja Fajon, política eslovena; ha estat eurodiputada des de 2014.
- 1972, Deva, Romania: Daniela Silivaş, gimnasta artística romanesa, ja retirada, guanyadora de sis medalles olímpiques.
- 1980, Vitòria, Àlaba: Estíbaliz Martínez Yerro, gimnasta rítmica basca, ja retirada, guanyadora d'una medalla olímpica d'or.
- 1989, West Lafayette, Indiana: Katie Bouman, científica especialitzada en la investigació sobre mètodes computacionals per a la generació d'imatges a partir de grans quantitats de dades.
- 1990, Madrid: Jennifer Hermoso, futbolista que juga com a migcampista i davantera de futbol.
- 1993, Cincinnati, Ohio: Bonnie Rotten, actriu pornogràfica i model estatunidenca.
- Països Catalans
- Resta del món
- 1799, París (França): Claude-Bénigne Balbastre, organista, clavecinista i compositor francès (n. 1724).[27]
- 1816, Vienaː Elisabeth Teyber, soprano austríaca (n. 1748).[28]
- 1909, Giengen an der Brenzː Margarete Steiff, modista que esdevingué empresària fabricant de ninots de peluix (n. 1847).[29]
- 1915, Carency, França: François Faber, ciclista luxemburguès primer guanyador no francès del Tour de França (mort en combat durant la Primera Guerra Mundial) (n. 1887).
- 1927, Madridː Lucrecia Arana, cantant espanyola (n. 1867).[30]
- 1931, Pasadena, Califòrnia (EUA): Albert Abraham Michelson, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de 1907 (n. 1852).[31]
- 1939, Londres: Sophia Heath, aviadora, atleta i defensora dels esdeveniments femenins en els Jocs Olímpics (n. 1896).
- 1957, París, França: Hortense Bégué, escultora i il·lustradora francesa (n. 1890).[32]
- 1964, Hollywoodː Naomi Childers, actriu estatunidenca de cinema mut (n.1892).[33]
- 1968, Nova York: Mercedes de Acosta, poetessa i dramaturga estatunidenca i dissenyadora de roba (n. 1893).[34]
- 1976, Stuttgart, RFA: Ulrike Meinhof és trobada penjada a la seva cel·la de la presó de Stannheim (n. 1934).[35]
- 1978, Roma, Itàlia: Aldo Moro, polític italià, assassinat per les Brigades Roges després de segrestar-lo el 16 de març (n. 1916).[36]
- 1987, Ikenne (Nigèria): Obafemi Awolowo, polític i advocat nigerià, Primer Ministre de Nigèria Occidental (1954), (n. 1909).[37]
- 1993, Assolo, Itàliaː Freya Stark, exploradora i escriptora britànica (n. 1893).[38]
- 1994, Orange (Connecticut): Anni Albers, dissenyadora tèxtil, teixidora, pintora alemanya, professora de la Bauhaus (n. 1899).[39]
- 1998, Nova Yorkː Alice Faye, actriu estatunidenca de cinema i musicals de teatre (n. 1915).[40]
- 2010,:
- 2011, La Pazː Lidia Gueiler Tejada, política boliviana, presidenta interina de Bolívia entre 1979 i 1980 (n. 1921).[43]
Festes i commemoracions
modifica
- ↑ «El Fórum de Barcelona abre sus puertas al público». El País, 09-05-2004 [Consulta: 25 abril 2024].
- ↑ «Roc Chabàs i Llorens | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ «Parlament de Catalunya, 30 anys: 1980-2010. CAMBRA I GINÉ, Josefina» pàg. 79. Parlament de Catalunya. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Andreu Martín i Farrero | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ ««He trabajado más como directora que como actriz»» (en castellà). Aquí medios de comunicación, 12-07-2021. [Consulta: 17 març 2023].
- ↑ Bragado, Javier. «Bebe: «Lorca es maravilloso, pero de vez en cuando hay que ponerse el reguetón»» (en castellà). Hoy90, 05-11-2017. [Consulta: 29 març 2023].
- ↑ «Fitxa del diputat/ada | Corts Valencianes». [Consulta: 29 març 2023].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ Kozinn, Allan «Chaste Ascetic? A Letter Details Mahler’s Love Life (Published 2013)» (en anglès). The New York Times, 26-07-2013. ISSN: 0362-4331.
- ↑ «Lilian Mary Baylis» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 15-02-2024. [Consulta: 11 abril 2024].
- ↑ «Gilbert Ames Bliss | American mathematician» (en anglès). [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ «Zita de Parma | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ Sandler, Clara; Mandelbaum, Juan. «Grete Stern» (en anglès). Jewish Women Archive, 27-02-2009. [Consulta: 30 octubre 2020].
- ↑ Vogt, Annette B. «Hilde Levi». Jewish Women's Archive. [Consulta: 1r març 2003].
- ↑ «Celia Sánchez». Cuba debate. Círculo de Periodistas Cubanos contra el Terrorismo. [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ «Sophie Scholl | German activist» (en anglès). [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1967» (en anglès). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Dorothy HYMAN» (en anglès). Olympic Athletics | Great Britain, 19-03-2021. [Consulta: 21 març 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 2013» (en anglès). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Billy Joel | Biography, Songs, Awards, & Facts» (en anglès). [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ «Joy Harjo | Biography, Books, & Facts» (en anglès). [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ «Anne Sofie von Otter | Swedish singer» (en anglès). [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ «Beatriz Gimeno Reinoso. Legislaturas X, XI, XII» (en castellà). Asamblea de Madrid. [Consulta: 28 març 2022].
- ↑ «Marie-José Pérec». Euroesport. [Consulta: 2 abril 2023].
- ↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.
- ↑ «Julio Muñoz Ramonet | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ «Teyber, Maria Elisabeth Victoria Vincentia (1744–1816), Sopranistin». BMLO. [Consulta: 12 març 2021].
- ↑ von Toll, Gritta. «Margarete Steiff: La mujer que fundó un imperio de juguetes» (en castellà). Barnebys Magazine, 24-07-2018. [Consulta: 26 maig 2021].
- ↑ «El 9 de maig de 1927 fallecía la cantante de zarzuela Lucrecia Arana» (en castellà). Fundación Mariano Benlliure. [Consulta: 27 març 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1907» (en anglès). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Visionneuse - Archives de Paris». [Consulta: 5 octubre 2021].
- ↑ «Naomi Childers (1892-1964) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 25 març 2024].
- ↑ «Mercedes De Acosta (1892-1968)» (en anglès). Find a Grave Memorial. [Consulta: 21 gener 2023].
- ↑ «Ulrike Meinhof | German radical» (en anglès). [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ «MORO, Aldo in "Dizionario Biografico"» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-03-06. [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Freya Stark» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 8 març 2021].
- ↑ «Anni Albers | German-born textile designer» (en anglès). [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ «Alice Faye». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Lena Mary Calhoun Horne | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ ShengliOctober 16, Native name 孙力Name Sun LiPeriod 1984-2010Language ChineseOccupation NovelistBorn Sun; 1949Guangxi; May 9, chinaDied. «Sun Li (writer) - Alchetron, The Free Social Encyclopedia» (en anglès), 18-08-2017. [Consulta: 5 juliol 2021].
- ↑ «Muere la primera presidenta mujer de Bolivia Lydia Gueiler Tejada» (en castellà). Opinión, 09-05-2011. [Consulta: 12 juliol 2021].
