Anni Albers
Anni Albers (Berlín, Alemanya, 12 de juny de 1899 - Orange (Connecticut), 9 de maig de 1994), de naixement Annieliese Fleischmann, va ser una dissenyadora tèxtil, teixidora, pintora i dissenyadora alemanya, professora de l'Escola de la Bauhaus.[1][2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (de) Annelise Fleischmann  12 juny 1899 Berlín (Alemanya) |
| Mort | 9 maig 1994 (94 anys) Orange (Connecticut) |
| Dades personals | |
| Altres noms | Albers, Annie Fleischmann, Annelise Fleischmann, Anneliese Anneliese Else Frida |
| Formació | Bauhaus |
| Activitat | |
| Camp de treball | Tèxtil, joieria i art tèxtil |
| Ocupació | dissenyadora, dissenyador tèxtil, joiera, pintora, litògrafa, professora d'universitat, artista tèxtil, autora |
| Ocupador | Black Mountain College |
| Professors | Johannes Itten |
| Alumnes | Sheila Hicks |
| Representada per | Galeria David Zwirner i Artists Rights Society |
| Participà en | |
| Medusa, Bijoux et tabous |
|
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Cònjuge | Josef Albers (1925–1976) |
Premis | |
| Lloc web | albersfoundation.org |
Primers anys modifica
Va néixer a Berlin-Charlottenburg en una família acomodada d'origen jueu convertida al protestantisme. La seva mare, Toni Fleischmann-Ullstein, provenia d'una coneguda família jueva alemanya d'editors, els Ullstein, i el seu pare, Siegfried Fleischmann, era un important fabricant de mobles.[3]
Durant la seva època escolar Anni va rebre classes particulars d'art. En el llibre Ullsteinroman (la novel·la dels Ullstein) Sten Nadolny diu que Anni era la més perillosa per a la família Fleischmann, en el sentit de la més revolucionària, que a més era la més bonica i volia ser una artista bohèmia.
Quan tenia 17 anys va ingressar a l'estudi de pintura i arquitectura de Martin Brandenburgen a Berlín, on malgrat ser descoratjada de continuar per part d'Oskar Kokoschka, es va graduar en Educació artística. Posteriorment va intentar accedir a l'Escola Superior de Belles arts de Dresden, però no ho va aconseguir, i el 1919 va marxar i es va matricular a l'Escola Tèxtil de l'Escola Superior d'Art d'Hamburg.
Trajectòria professional modifica
A la Bauhaus modifica
El 1922 va entrar com a estudiant a l'Escola de la Bauhaus de Weimar, on va fer el curs preliminar amb Georg Muche i Johannes Itten. Les dones no podien accedir a algunes disciplines, per la qual cosa Anni no va poder entrar en el taller de vidre en el segon any i va haver d'optar pel de teixit a càrrec de Gunta Stölzl. El disseny tèxtil de la Bauhaus es va centrar més en el camp pràctic professional durant aquesta dècada i quan va concloure els seus estudis en el curs 1929/30, Annie ja havia demostrat sobradament el seu magisteri en aquest àrea. Per exemple, va crear un reeixit teixit insonor, reflector i rentable (fet principalment de cotó i cel·lofana) específicament per a un auditori musical.
El 1925 va contreure matrimoni amb l'artista i pedagog Josef Albers, que aquest mateix any, amb el canvi de seu a Dessau, va ser nomenat director dels cursos d'iniciació del centre, i de qui va prendre el cognom de casada. Anni va desenvolupar innovadors teixits combinant propietats de reflexió de la llum, absorció del so, durabilitat; diversos dels seus dissenys van ser publicats i li van encarregar la realització de diversos tapissos. Durant un temps va ser alumna de Paul Klee i després de la sortida de Gropius de la Bahaus, el matrimoni Albers es va traslladar als allotjaments del professorat al costat de Klee i Vasili Kandinski. En aquesta època Annie va començar a viatjar, començant per Itàlia i Espanya.
El 1931 va ser nomenada directora de l'àrea i fàbrica de teixit de l'escola, com a substituta de Gunta Stölzl, i seria una de les professores a la seu de Dessau i de les poques dones a càrrec d'un taller a la Bauhaus.
Als EUA modifica
Després de l'arribada d'Hitler al poder el 1933 i el tancament de la Bauhaus per la pressió del partit Nazi, Anni i el seu marit es van exiliar als Estats Units convidats per Philip Johnson per impartir classes a Carolina del Nord durant deu anys (de 1939 a 1949). Durant aquests anys Anni va participar en exposicions i va escriure articles sobre disseny. El 1949 es va convertir en la primera dissenyadora a realitzar una exposició monogràfica en el Museu d'Art Modern de Nova York.
Des de 1936 va viatjar nombroses vegades a Mèxic i a Sud-amèrica, gairebé sempre amb el seu marit, on va estudiar i va recollir materials i tècniques de treball, sobretot d'art precolombí, que van tenir gran influència en els seus treballs i dissenys posteriors.
Després de deixar la docència, el 1949 la parella es va mudar a Connecticut i Anni va treballar per lliure, dedicant-se a la seva pròpia fabricació i dissenys tèxtils, encara que també ho faria en certs períodes per a diverses firmes com Florence Knoll, entre d'altres. Durant la dècada dels 50 Anni va treballar en dissenys tèxtils fabricats en sèrie, creant la majoria dels seus teixits pictòrics, i va publicar articles i una col·lecció amb els seus escrits.
El 1963 en el Taller de litografia de l'Institut Tamarind, a Los Angeles, va ser convidada a experimentar amb les tècniques d'estampació, interessant-se per la litografia i el serigrafiat.
Exposicions (breu selecció) modifica
- 1949. Museu d'Art Modern de Nova York.
- 2017. Anni Albersː Tocar la vista. Museu Guggenheim Bilbao (Espanya)[4]
Reconeixements modifica
- 1961. L'Institut Americà d'Arquitectes (AIA) la va concedir la Medalla d'Or pel seu treball artesanal.
Bibliografia (Selecció) modifica
- Anni Albers: Sobre el diseño. Pellango Press, New Haven 1959, 1965, 2003
- Anni Albers; Ignacio Bernal u. a.: Pre-Columbian Mexican miniatures. The Josef and Anni Albers collection. Praeger, New York, Washington 1970
- Anni Albers: Bildweberei, Zeichnung, Druckgrafik. Ausstellungskatalog. Düsseldorf. Kunstmuseum; Berlin Bauhaus-Archiv, 1975
Referències modifica
- ↑ «Chronology». The Josef & Anni Albers Foundation. Arxivat de l'original el 2021-08-14. [Consulta: octubre 2020].
- ↑ «Anni Albers, la mujer que tejió el arte, en el Guggenheim», 07-10-2017. [Consulta: 10 juny 2019].
- ↑ Bauhaus-Frauen – Meisterinnen in Kunst, Handwerk und Design, Ulrike Müller, ISBN 978-3-938045-36-7
- ↑ «Anni Albers | Introducción | Museo Guggenheim Bilbao» (en castellà). [Consulta: 10 juny 2019].
Enllaços externs modifica
- Biografie, Literatur & Quellen zu Anni Albers FemBio des Instituts für Frauen-Biographieforschung
- Josef and Anni Albers Foundation (anglès)
- Imatges de la seva col·lecció Arxivat 2016-05-02 a Wayback Machine. a la Galeria Nacional d'Austràlia (en anglès)
- Sammlung Museu d'Art d'Indianapolis (en anglès)
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anni Albers |