1874

1874
Tipus	any
Altres calendaris
Gregorià	1874 (MDCCCLXXIV)
Islàmic	1291 – 1292
Xinès	4570 – 4571
Hebreu	5634 – 5635
Calendaris hindús	1929 – 1930 (Vikram Samvat); 1796 – 1797 (Shaka Samvat); 4975 – 4976 (Kali Yuga)
Persa	1252 – 1253
Armeni	1323
Rúnic	2124
Ab urbe condita	2627
Categories
	Naixements Defuncions; Esdeveniments ; Obres
Segles
	segle xviii - segle xix - segle xx
Dècades
	1840 1850 1860 - 1870 - 1880 1890 1900
Anys
	1871 1872 1873 - 1874 - 1875 1876 1877

EsdevenimentsModifica

Països Catalans

11 de gener, Sarrià (Barcelona): voluntaris republicans s'enfronten amb l'exèrcit espanyol.^[1]

Resta del món

18 de març, Hawaii: Es signa un tractat de comerç amb els Estats Units.^[2]
1 de juliol: S'inaugura en els Estats Units el primer zoològic.^[3]
19 d'octubre: Fundació de la Universitat de Zagreb.
1 de desembre: Islàndia guanya el seu primer constitució i autonomia limitada.
Els francesos capturen el Vietnam on estableixen el protectorat d'Annam, que annexionen als seus dominis d'Indoxina.
A França es duu a terme la primera exposició impressionista

NaixementsModifica

Països Catalans

15 de gener, Barcelona: Fructuós Gelabert i Badiella, cineasta català (m. 1955).
18 de gener, Sabadell, província de Barcelona: Joan Montllor i Pujal, excursionista i escriptor sabadellenc.
1 de maig, Sabadell: Àngel Rodamilans i Canals, sacerdot, monjo benedictí, compositor i organista (m. 1936).^[4]
7 de juliol, Montuïri, Mallorca: Catalina Pocoví Mayol, glosadora i pagesa mallorquina.^[5]
8 de setembre, Manresa: Ignasi Domènech i Puigcercós, cuiner i gastrònom català.
21 de setembre, Barcelona: Josep Maria Sert i Badia, pintor i decorador català (m. 1945).
20 d'octubre, Danbury, Connecticut (USA): Charles Ives, compositor estatunidenc (m. 1954).^[6]
28 d'octubre, Sabadell: Ferran Casablancas i Planell, empresari català, que va revolucionar la indústria cotonera al primer quart del segle xx (m. 1960).
17 de setembre, Barcelona: Norbert Font i Sagué, geòleg, espeleòleg, naturalista i escriptor que introduí l'espeleologia a Catalunya.
Vilassar de Mar: Maria Ferrés i Puig, dibuixant, aquarel·lista i gravadora catalana (m. 1964).^[7]

Resta del món

16 de gener, Hèlsinki: Herman Gesellius, arquitecte finlandès.
25 de gener, París, França: William Somerset Maugham, escriptor britànic
25 de gener, Regne Unit: Harvey Grace, compositor.
29 de gener, Viena: Robert Lach, compositor.
3 de febrer - Allegheny, Pennsilvània: Gertrude Stein, escriptora estatunidenca que visqué gairebé sempre a França (m. 1946).^[8]
24 de març, Budapest, Hongria: Harry Houdini, mag nord-americà d'origen hongarès (m. 1926).^[9]
26 de març ,San Francisco, Califòrnia (EUA): Robert Frost, poeta estatunidenc (m. 1963).^[10]
15 d'abril, Schickenhof, Baviera: Johannes Stark: físic alemany, Premi Nobel de física de l'any 1919 (m. 1957).^[11]
22 d'abril, Richmond, Virgínia: Ellen Glasgow, escriptora estatunidenca (m. 1945).^[12]
25 d'abril, Bolonya, Itàlia: Guglielmo Marconi, enginyer italià, Premi Nobel de Física de 1909 (m. 1937).^[13]
22 de maig, Riebeek West (Sud-àfrica): Daniel Malan, primer ministre de Sud-àfrica. Se'l considera el màxim exponent del nacionalisme afrikaner racista (m. 1959).^[14]
16 de juny, Perth South (Canadà): Arthur Meighen, polític canadenc. Va exercir dues vegades com a Primer Ministre del Canadà (m. 1960).^[14]
14 de juliol, Alexandria, Egipte: Abbas Hilmi II, Virrei turc d'Egipte.^[15]
26 de juliol, Vixni Volotxok, Rússia: Serguei Aleksàndrovitx Kussevitski, en rus: Сергей Александрович Кусевицкий, conegut habitualment com a Serge Koussevitzky,contrabaixista, compositor i director d'orquestra rus, nacionalitzat estatunidenc (m. 1951).^[16]
30 de juliol, Y Waun, Gal·les: Billy Meredith, futbolista gal·lès.
10 d'agost, West Branch, Iowa, EUA: Herbert Hoover, 31è president dels Estats Units.^[14]
13 de setembre, Viena, Àustria: Arnold Schoenberg, compositor austríac (m. 1951).^[17]
27 d'agost, Colònia, Alemanya: Carl Bosch, químic i enginyer, Premi Nobel de Química de 1931 (m. 1940).^[18]
21 de setembre, Cheltenham, Regne Unit: Gustav Holst, compositor anglès, (m. 1934).^[19]
15 d'octubre, Almeria: Olallo Morales Wilskman, músic.
20 d'octubre,Danbury, Connecticut (USA): Charles Ives, compositor estatunidenc (m. 1954).^[20]
30 de novembre, Woodstock, Anglaterra: Winston Churchill, Primer Ministre del Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial.

Cognac: Louis Delage, enginyer i dissenyador industrial francès especialitzat en la indústria automobilística

NecrològiquesModifica

Països Catalans

24 de febrer, Barcelona (Barcelonès): Anselm Clavé, compositor, músic i polític català, fundador dels Cors de Clavé.
21 de novembre, Roma, Regne d'Itàlia: Marià Fortuny i Marsal, pintor, dibuixant i gravador català (n. 1838).^[21]

Resta del món

Varsòvia: Romuald Zientarski, compositor polonès
8 de març- Buffalo, Nova York (EUA): Millard Fillmore, advocat 13è President dels Estats Units d'Amèrica (n. 1800).^[15]
31 de març, Viena, Imperi Austrohongarès: Ferdinand Scherber, musicòleg i compositor austríac.
4 de juliol - Tournai (Bèlgica): Hippolyte Boulenger, paisatgista belga influït per l'Escola de Barbizon, considerat el "Corot" belga (n. 1837).^[22]

4 de novembre: François Dauverné, músic francès del Romanticisme.

ReferènciesModifica

↑ Huertas, Josep Maria. Mites i gent de Barcelona. Edicions 62, 2011. ISBN 842976612X.
↑ Clark, Judith Freeman. The Gilded Age. Rev. ed.. Nova York: Facts On File, 2006. ISBN 1438108842.
↑ Kisling, Vernon N. Zoo and Aquarium History Ancient Animal Collections to Zoological Gardens. Hoboken: CRC Press, 2000. ISBN 1420039245.
↑ «Àngel Rodamilans i Canals | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 maig 2020].
↑ Miralles i Monserrat, Joan. Onomàstica i literatura. L'Abadia de Montserrat, 1996, p. 123. ISBN 978-84-7826-713-2.
↑ «Charles Ives». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
↑ «Diccionari biogràfic de dones». Xarxa Vives d'Universitats, Generalitat de Catalunya, Consell de Mallorca. [Consulta: 1r maig 2020].
↑ «Gertrude Stein». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 21 febrer 2020].
↑ «Harry Houdini». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 24 març 2020].
↑ Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
↑ «Johannes Stark | German physicist» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020].
↑ «Ellen Glasgow» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 2 octubre 2020].
↑ «Marcóni, Guglielmo nell'Enciclopedia Treccani» (en it-it). [Consulta: 18 abril 2020].
↑ ^14,0 ^14,1 ^14,2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
↑ ^15,0 ^15,1 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
↑ Neighbour, O. «Schoenberg [Schönberg, Arnold]». A: Grove Music Online, 2001. DOI https://doi.org/10.1093/gmo/9781561592630.article.25024 [Consulta: 14 abril 2020].
↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1931» (en anglès). [Consulta: 14 agost 2020].
↑ «Gustav Holst». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
↑ «Charles Ives». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
↑ «La pinzellada de Marià Fortuny | Catorze.cat». Catorze.cat. [Consulta: 7 abril 2020].
↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Hippolyte Boulenger» (en francès). [Consulta: 8 juliol 2020].

Pàgines que s'hi relacionenModifica

Un any abans / Un any després

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1874

[1] Huertas, Josep Maria. Mites i gent de Barcelona. Edicions 62, 2011. ISBN 842976612X.

[2] Clark, Judith Freeman. The Gilded Age. Rev. ed.. Nova York: Facts On File, 2006. ISBN 1438108842.

[3] Kisling, Vernon N. Zoo and Aquarium History Ancient Animal Collections to Zoological Gardens. Hoboken: CRC Press, 2000. ISBN 1420039245.

[4] «Àngel Rodamilans i Canals | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 maig 2020].

[5] Miralles i Monserrat, Joan. Onomàstica i literatura. L'Abadia de Montserrat, 1996, p. 123. ISBN 978-84-7826-713-2.

[6] «Charles Ives». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.

[7] «Diccionari biogràfic de dones». Xarxa Vives d'Universitats, Generalitat de Catalunya, Consell de Mallorca. [Consulta: 1r maig 2020].

[8] «Gertrude Stein». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 21 febrer 2020].

[9] «Harry Houdini». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 24 març 2020].

[10] Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.

[11] «Johannes Stark | German physicist» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020].

[12] «Ellen Glasgow» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 2 octubre 2020].

[13] «Marcóni, Guglielmo nell'Enciclopedia Treccani» (en it-it). [Consulta: 18 abril 2020].

[:0-14] 14,0 ^14,1 ^14,2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.

[Ref-15] 15,0 ^15,1 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.

[16] Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.

[17] Neighbour, O. «Schoenberg [Schönberg, Arnold]». A: Grove Music Online, 2001. DOI https://doi.org/10.1093/gmo/9781561592630.article.25024 [Consulta: 14 abril 2020].

[18] «The Nobel Prize in Chemistry 1931» (en anglès). [Consulta: 14 agost 2020].

[19] «Gustav Holst». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.

[20] «Charles Ives». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.

[21] «La pinzellada de Marià Fortuny | Catorze.cat». Catorze.cat. [Consulta: 7 abril 2020].

[22] Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Hippolyte Boulenger» (en francès). [Consulta: 8 juliol 2020].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]