1 de desembre
data
| << | Desembre 2019 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | 31 | |||||
| Tots els dies | ||||||
El primer[1] de desembre és el tres-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs. Queden 30 dies per finalitzar l'any.
EsdevenimentsModifica
- Països Catalans
- 1307 - Corona d'Aragó: Jaume el Just ordena la persecució dels templers.
- 1973 - Barcelona: Lluís Maria Xirinacs i Damians inicia una vaga de fam davant de la presó model per reclamar l'amnistia dels presos polítics que durarà 42 dies.
- 1994 - [[Vic], ]Osona: Comença el desplegament dels Mossos d'Esquadra a Catalunya. El cos català substitueix a la comarca el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil en les funcions d'ordre públic i seguretat ciutadana.
- 2005 - Madrid: Cinc militants de les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya s'encadenen a les 11 del matí, a la seu central de la cadena COPE, acompanyats per 6 militants més amb el suport dels diputats d'ERC Joan Puig i Joan Tardà.[2]
- 2007 - Barcelona: Més de 200.000 persones es manifesten pel dret a decidir.[3]
- 2011 - Berga, creació de l'acció independentista catalana Dóna la cara per la Independència
- Resta del món
- 1640 - Palau de Ribeira, Lisboa, Portugal: esclata la revolta a Portugal contra la Monarquia Hispànica, sent proclamat rei Joan IV de Portugal.
- 1918 - Alba Iulia: Es proclama la unió de Transsilvània al Regne de Romania.
- 1919 - Londres, Regne Unit: Nancy Astor, primera dona a la Cambra dels Comuns del Regne Unit.[4]
- 1991 - Ucraïna: Se celebra el referèndum per a aprovar la independència d'Ucraïna.[5]
NaixementsModifica
- Països Catalans
- 1860 - Sants, Barcelonès: Josep Grañé i Artigas, fou un polític català i últim alcalde de Sants.
- 1862 - Cambrils: Paulí Pallàs i Latorre, anarquista català (m. 1893).
- 1869 - Barcelona: Joan Padrós i Rubió, dirigent esportiu i empresari català, un dels fundadors del Real Madrid Club de Futbol i el primer president del club (1902 - 1904).
- 1916 - Roda de Ter, Osona: Francesc Ribas i Sanglas, futbolista català.
- 1941 - Mequinensa, Baix Cinca: Jesús Moncada i Estruga, escriptor en llengua catalana.
- Resta del món
- 1083, Constantinoble: Anna Comnè, princesa romana d'Orient, considerada la primera dona historiadora de qui es té coneixement.
- 1761, Estrasburg: Marie Tussaud, escultora de cera francesa, fundadora del Museu Madame Tussauds a Londres.
- 1800, Viena: Louise Rogée, actriu
- 1910, Hackney, Londres: Alicia Markova, ballarina, coreògrafa i professora de ballet del Regne Unit.
- 1925, Baltimore, Maryland, Estats Units: Martin Rodbell, bioquímic estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1994 (m. 1998).
- 1935, Ciutat de Nova York, Estats Units: Woody Allen, cineasta estatunidenc.
- 1936, San Nicolás de los Arroyos, província de Buenos Aires: María Romilda Servini de Cubría, jutgessa argentina.
- 1937, Riga, Letònia: Vaira Vīķe-Freiberga, política letona. Presidenta de Letònia el 1999 i entre 2003 i 2007.
- 1943, Ålgård, Noruega: Finn E. Kydland, economista noruec, Premi Nobel d'Economia de l'any 2004.
- 1944, Fes, Marroc: Tahar Ben Jelloun, escriptor marroquí en llengua francesa.
- 1949, Medellín, Colòmbia: Pablo Escobar, narcotraficant colombià, fundador i líder del Càrtel de Medellín (n. 1993).
- 1955, Madrid: Verónica Forqué, actriu espanyola, guardonada amb quatre Premis Goya.
- 1957, Corpus Christi (Texas): Patrick Bissell, ballarí estatunidenc.
- 1959, Ardmore, Pennsilvània: Neil Gershenfeld, professor estatunidenc i estudiós vinculat a la computació quàntica i la nanotecnologia.
- 1963, Valladolid: María Soraya Rodríguez, advocada i política espanyola.
- 1977, Agoura Hills, Califòrnia, EUA: Brad Delson, músic estatunidenc, guitarrista de Linkin Park.
- 1987, Melbourne, Austràlia: James Keogh, més conegut com a Vance Joy, cantant i compositor australià.
NecrològiquesModifica
- Països Catalans
- 1921 - Lo Mont, Gascunya: Armand Jacquey, general i polític francès.
- 1985 - El Grau de València: Agustí Centelles, fotògraf (n. 1909).
- 2008 - Barcelona: Joan Baptista Humet, cantautor català (58 anys).
- 2014 - Igualada: Sita Murt, dissenyadora de moda i empresària catalana (n. 1946).
- Resta del món
- 961 - Souvigny, Alvèrnia: Odiló de Cluny, monjo benedictí francès, cinquè abat de Cluny, santificat per l'Església catòlica.
- 1866 - Londres, Anglaterra: George Everest, geògraf i topògraf gal·lès, responsable general de la topografia de l'Índia (n. 1790).
- 1936 - Madrid, Espanya: Hans Beimler, polític i milicià comunista alemany, militant de les Brigades Internacionals.
- 1990 - Allahabad, Índia, Vijaya Lakshmi Pandit, diplomàtica i política índia.
- 1991 - Chicago, Illinois (EUA): George Stigler, economista estatunidenc, Premi Nobel d'Economia de l'any 1982 (n. 1911).
- 1994 - Cambridge, Massachusetts: Calvin Mooers, científic nord-americà de la computació, conegut per la seva feina en la recuperació d'informació (n. 1919).
- 1997 - París, França: Stéphane Grappelli, violinista i jazzman francès (n. 1908).
- 2006 - Boulogne-Billancourt: Claude Jade, actriu francesa.
- 2011 - Berlín: Christa Wolf, novel·lista i assagista alemanya.
Festes i commemoracionsModifica
- Celebració del dia mundial de la lluita contra la sida.
- Dia nacional de Romania.
- Santoral:
- Sant Eloi de Noyon, bisbe (641-660), patró dels orfebres, argenters, joiers, metal·lúrgics i ferradors;
- Hilari del Gavaldà, bisbe;
- Santa Natàlia de Nicomèdia, màrtir, muller de Sant Adrià;
- Beat Charles de Foucauld, eremita i màrtir.
- Serventa de Déu Encarna Ortega Pardo, laica.
ReferènciesModifica
- ↑ «El blog de Gabriel Bibiloni » «El primer d’octubre», no «l’u d’octubre»». [Consulta: 13 agost 2018].
- ↑ «Joan Tardà y Joan Puig en la protesta de ERC ante la sede de la Cope» (en castellà). El País, 01-12-2005. [Consulta: 8 febrer 2012].
- ↑ «Milers de ciutadans descontents pel desgavell en les infraestructures es manifesten a Barcelona». 3/24, 01-12-2007. [Consulta: 6 febrer 2012].
- ↑ Olsen, Kirstin. Chronology of women's history (en anglès). Greenwood Publishing Group, 1994, p.206. ISBN 0313288038.
- ↑ «La caída de la URSS» (en castellà). El País, 17-08-2011. [Consulta: 8 febrer 2012].
