1 de desembre

L'1 de desembre és el tres-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs. Queden 30 dies per finalitzar l'any.

Contingut

EsdevenimentsModifica

Països Catalans

• 1307 - Corona d'Aragó: Jaume el Just ordena la persecució dels templers.
• 1973 - Barcelona: Lluís Maria Xirinacs i Damians inicia una vaga de fam davant de la presó model per reclamar l'amnistia dels presos polítics que durarà 42 dies.
• 1994 - Osona, Vic: Comença el desplegament dels Mossos d'Esquadra a Catalunya. El cos català substitueix a la comarca el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil en les funcions d'ordre públic i seguretat ciutadana.
• 2005 - Madrid: Cinc militants de les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya s'encadenen a les 11 del matí, a la seu central de la cadena COPE, acompanyats per 6 militants més amb el suport dels diputats d'ERC Joan Puig i Joan Tardà.
• 2007 - Barcelona: Més de 200.000 persones es manifesten pel dret a decidir.
• 2011 - Berga, creació de l'acció independentista catalana Dóna la cara per la Independència

Resta del món

• 1640 - Palau de Ribeira, Lisboa, Portugal: esclata la revolta a Portugal contra la Monarquia Hispànica, sent proclamat rei Joan IV de Portugal.
• 1918 - Alba Iulia: Es proclama la unió de Transsilvània al Regne de Romania.
• 1919 - Londres, Regne Unit: Nancy Astor, primera dona a la Cambra dels Comuns del Regne Unit.
• 1991 - Ucraïna: Se celebra el referèndum per a aprovar la independència d'Ucraïna.

NaixementsModifica

Països Catalans

• 1860 - Sants, Barcelonès: Josep Grañé i Artigas, fou un polític català i últim alcalde de Sants.
• 1869 - Barcelona: Joan Padrós i Rubió, dirigent esportiu i empresari català, un dels fundadors del Real Madrid Club de Futbol i el primer president del club (1902 - 1904).
• 1916 - Roda de Ter, Osona: Francesc Ribas i Sanglas, futbolista català.
• 1941 - Mequinensa, Baix Cinca: Jesús Moncada i Estruga, escriptor en llengua catalana.
• 1959 - Nei Gershenfeld, professor estatunidenc i estudiós vinculat a la computació quàntica i la nanotecnologia.

Resta del món

• 1800, Viena, Louise Rogée, actriu
• 1925, Baltimore, Maryland, Estats Units: Martin Rodbell, bioquímic estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1994 (m. 1998).

• 1935, Ciutat de Nova York, Estats Units: Woody Allen, cineasta estatunidenc.
• 1943, Ålgård, Noruega: Finn E. Kydland, economista noruec, Premi Nobel d'Economia de l'any 2004.
• 1944, Fes, Marroc: Tahar Ben Jelloun, escriptor marroquí en llengua francesa.
• 1957, Corpus Christi (Texas): Patrick Bissell, ballarí estatunidenc.
• 1977, Agoura Hills, Califòrnia, EUA: Brad Delson, músic estatunidenc, guitarrista de Linkin Park.
• 1987, Melbourne, Austràlia: James Keogh, més conegut com a Vance Joy, cantant i compositor australià.

NecrològiquesModifica

Països Catalans

• 1921 - Lo Mont, Gascunya: Armand Jacquey, general i polític francès.
• 1985 - El Grau de València: Agustí Centelles, fotògraf (n. 1909).
• 2008 - Barcelona: Joan Baptista Humet, cantautor català (58 anys).

Resta del món

• 961 - Souvigny, Alvèrnia: Odiló de Cluny, monjo benedictí francès, cinquè abat de Cluny, santificat per l'Església catòlica.
• 1866 - Londres, Anglaterra: George Everest, geògraf i topògraf gal·lès, responsable general de la topografia de l'Índia (n. 1790).
• 1936 - Madrid, Espanya: Hans Beimler, polític i milicià comunista alemany, militant de les Brigades Internacionals.
• 1997 - París, França: Stéphane Grappelli, violinista i jazzman francès (n. 1908).

Festes i commemoracionsModifica

• Celebració del dia mundial de la lluita contra la sida.
• Dia nacional de Romania.
• Santoral:
  • Sant Eloi de Noyon, bisbe (641-660), patró dels orfebres, argenters, joiers, metal·lúrgics i ferradors;
  • Hilari del Gavaldà, bisbe;
  • santa Natàlia de Nicomèdia, màrtir, muller de sant Adrià;
  • beat Charles de Foucauld, eremita i màrtir.
  • serventa de Déu Encarna Ortega Pardo, laica.