1 de desembre
data
| << | Desembre 2021 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | ||
| Tots els dies | ||||||
El primer[1] de desembre és el tres-cents trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-sisè en els anys de traspàs. Queden 30 dies per finalitzar l'any.
EsdevenimentsModifica
- Països Catalans
- 1307 - Corona d'Aragó: Jaume el Just ordena la persecució dels templers.
- 1973 - Barcelona: Lluís Maria Xirinacs i Damians inicia una vaga de fam davant de la presó model per reclamar l'amnistia dels presos polítics que durarà 42 dies.
- 1994 - Vic, Osona: Comença el desplegament dels Mossos d'Esquadra a Catalunya. El cos català substitueix a la comarca el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil en les funcions d'ordre públic i seguretat ciutadana.
- 2005 - Madrid: Cinc militants de les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya s'encadenen a les 11 del matí, a la seu central de la cadena COPE, acompanyats per 6 militants més amb el suport dels diputats d'ERC Joan Puig i Joan Tardà.[2]
- 2007 - Barcelona: Més de 200.000 persones es manifesten pel dret a decidir.[3]
- 2011 - Berga, creació de l'acció independentista catalana Dona la cara per la Independència
- Resta del món
- 1640 - Palau de Ribeira, Lisboa, Portugal: esclata la revolta a Portugal contra la Monarquia Hispànica, sent proclamat rei Joan IV de Portugal.
- 1918 - Alba Iulia: Es proclama la unió de Transsilvània al Regne de Romania.
- 1919 - Londres, Regne Unit: Nancy Astor, primera dona a la Cambra dels Comuns del Regne Unit.[4]
- 1991 - Ucraïna: Se celebra el referèndum per a aprovar la independència d'Ucraïna.[5]
MúsicaModifica
| A. | Artistes | Discs publicats | Estils |
|---|---|---|---|
| 1975 | AC/DC | T.N.T. | blues rock |
| 1977 | Aerosmith | Draw the Line | rock |
| 1973 | Black Sabbath | Sabbath Bloody Sabbath | rock dur |
| 1972 | Gentle Giant | Octopus | rock |
| 1967 | Jimi Hendrix | Axis: Bold as Love | blues rock |
| 1986 | Queen | Live Magic | rock |
| 1984 | Toto | Dune (àlbum) | rock prog. |
| 2017 | U2 | Songs of Experience | pop |
- 2001: el grup xilé Los Prisioneros gravà el disc Estadio Nacional en viu a l'estadi homònim.[6]
- Naiximents
1901
Ilona Feher, violinista
1913
Mary Martin, cantant de Broadway
1944
John Densmore, bateria (The Doors)
1952
Jaco Pastorius, baixiste (Weather Report)
1976
Lauri Õunapuu, guitarriste de folk metal
1977
Brad Delson, guitarriste (Incubus)
.jpg)
NaixementsModifica
- Països Catalans
- 1860 - Sants, Barcelonès: Josep Grañé i Artigas, fou un polític català i últim alcalde de Sants.
- 1862 - Cambrils: Paulí Pallàs i Latorre, anarquista català (m. 1893).
- 1869 - Barcelona: Joan Padrós i Rubió, dirigent esportiu i empresari català, un dels fundadors del Reial Madrid Club de Futbol i el primer president del club (1902 - 1904).
- 1916 - Roda de Ter, Osona: Francesc Ribas i Sanglas, futbolista català.
- 1935 - Barcelona: Francesc Vallverdú i Canes, poeta, tècnic editorial, traductor, assessor lingüístic i sociolingüista català.
- 1941 - Mequinensa, Baix Cinca: Jesús Moncada i Estruga, escriptor en llengua catalana.
- 1960 - València: Concha Andrés Sanchis, farmacèutica i política valenciana, ha estat alcaldessa de Montcada i diputada a Corts.[7]
- Resta del món
- 1083, Constantinoble: Anna Comnè, princesa romana d'Orient, considerada la primera dona historiadora de qui es té coneixement.
- 1761, Estrasburg: Marie Tussaud, escultora de cera francesa, fundadora del Museu Madame Tussauds a Londres.[8]
- 1800, Viena: Louise Rogée, cantant i actriu alemanya (m. 1825).[9]
- 1880, Parísː Germaine Gargallo, model pictòrica de molts artistes (m. 1948).[10]
- 1910, Hackney, Londres: Alicia Markova, ballarina, coreògrafa i professora de ballet del Regne Unit.[11]
- 1925, Baltimore, Maryland, Estats Units: Martin Rodbell, bioquímic estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1994 (m. 1998).
- 1935, Ciutat de Nova York, Estats Units: Woody Allen, cineasta estatunidenc.[12]
- 1936, San Nicolás de los Arroyos, província de Buenos Aires: María Romilda Servini de Cubría, jutgessa argentina.
- 1937, Riga, Letònia: Vaira Vīķe-Freiberga, política letona. Presidenta de Letònia el 1999 i entre 2003 i 2007.[13]
- 1940, Montpeller: Elena Mandroux, metgessa i política socialista francesa, alcaldessa de Montpeller des de 2004 fins al 2014.[14]
- 1943, Ålgård, Noruega: Finn E. Kydland, economista noruec, Premi Nobel d'Economia de l'any 2004.
- 1944, Fes, Marroc: Tahar Ben Jelloun, escriptor marroquí en llengua francesa.[15]
- 1945, Honolulu, Hawaii (EUA): Bette Midler, cantant, actriu i comediant estatunidenca.[16]
- 1949, Medellín, Colòmbia: Pablo Escobar, narcotraficant colombià, fundador i líder del Càrtel de Medellín (n. 1993).
- 1955, Madrid: Verónica Forqué, actriu espanyola, guardonada amb quatre Premis Goya.
- 1957, Corpus Christi (Texas): Patrick Bissell, ballarí estatunidenc.
- 1959, Ardmore, Pennsilvània: Neil Gershenfeld, professor estatunidenc i estudiós vinculat a la computació quàntica i la nanotecnologia.[17]
- 1963, Valladolid: María Soraya Rodríguez, advocada i política espanyola.
- 1977, Agoura Hills, Califòrnia, EUA: Brad Delson, músic estatunidenc, guitarrista de Linkin Park.
- 1980, Madrid: Raquel Corral, nedadora de natació sincronitzada espanyola, guanyadora d'una medalla olímpica.[18]
- 1987, Melbourne, Austràlia: James Keogh, més conegut com a Vance Joy, cantant i compositor australià.
NecrològiquesModifica
- Països Catalans
- 1921 - Lo Mont, Gascunya: Armand Jacquey, general i polític francès.
- 1972 - Barcelona: Maria Rusiñol i Denís, pintora, poeta i novel·lista catalana (n. 1887).[19]
- 1985 - El Grau de València: Agustí Centelles, fotògraf (n. 1909).
- 2008 - Barcelona: Joan Baptista Humet, cantautor català (58 anys).
- 2014 - Igualada: Sita Murt, dissenyadora de moda i empresària catalana (n. 1946).[20]
- Resta del món
- 961 - Souvigny, Alvèrnia: Odiló de Cluny, monjo benedictí francès, cinquè abat de Cluny, santificat per l'Església catòlica.
- 1455 - Florència: Lorenzo Ghiberti, escultor, orfebre, arquitecte i escriptor d'art italià del Quattrocento.[21]
- 1530 - Mechelen: Margarida d'Àustria, princesa borgonyona, duquessa de Savoia, governadora dels Països Baixos (n.1480).[22]
- 1918 - Budapest, Hongriaː Margit Kaffka, escriptora i poeta hongaresa (n.1880).[23]
- 1866 - Londres, Anglaterra: George Everest, geògraf i topògraf gal·lès, responsable general de la topografia de l'Índia (n. 1790).[24]
- 1934 - Sant Petersburg (Rússia):Serguei Kírov (rus: Серге́й Миро́нович Ки́ров), nascut Serguei Mirónovitx Kóstrikov, va ser un dels primers líders bolxevics a la Unió Soviètica (n,. 1886).[25]
- 1936 - Madrid, Espanya: Hans Beimler, polític i milicià comunista alemany, militant de les Brigades Internacionals.
- 1990 - Dehradun, Índia, Vijaya Lakshmi Pandit, diplomàtica i política índia (n. 1900).[26]
- 1991 - Chicago, Illinois (EUA): George Stigler, economista estatunidenc, Premi Nobel d'Economia de l'any 1982 (n. 1911).
- 1994 - Cambridge, Massachusetts: Calvin Mooers, científic nord-americà de la computació, conegut per la seva feina en la recuperació d'informació (n. 1919).
- 1997 - París, França: Stéphane Grappelli, violinista i jazzman francès (n. 1908).[27]
- 1998 - El Caire, Egipte: Aisha Abd al-Rahman, escriptora i professora de literatura egípcia (n. 1913).[28]
- 2006 - Boulogne-Billancourt: Claude Jade, actriu francesa.
- 2007 - Amsterdam: Elizabeth Françoise Eybers, escriptora sud-africana considerada la primera poeta en llengua afrikaans (n. 1915).[29]
- 2011 - Berlín: Christa Wolf, novel·lista i assagista alemanya.[30]
Festes i commemoracionsModifica
- Celebració del dia mundial de la lluita contra la sida.
- Dia nacional de Romania.
- Santoral:
- Sant Eloi de Noyon, bisbe (641-660), patró dels orfebres, argenters, joiers, metal·lúrgics i ferradors;
- Hilari del Gavaldà, bisbe;
- Santa Natàlia de Nicomèdia, màrtir, muller de Sant Adrià;
- Beat Charles de Foucauld, eremita i màrtir.
- Serventa de Déu Encarna Ortega Pardo, laica.
ReferènciesModifica
- ↑ «El blog de Gabriel Bibiloni » «El primer d'octubre», no «l'u d'octubre»». [Consulta: 13 agost 2018].
- ↑ «Joan Tardà y Joan Puig en la protesta de ERC ante la sede de la Cope» (en castellà). El País, 01-12-2005. [Consulta: 8 febrer 2012].
- ↑ «Milers de ciutadans descontents pel desgavell en les infraestructures es manifesten a Barcelona». 3/24, 01-12-2007. [Consulta: 6 febrer 2012].
- ↑ Olsen, Kirstin. Chronology of women's history (en anglès). Greenwood Publishing Group, 1994, p.206. ISBN 0313288038.
- ↑ «La caída de la URSS» (en castellà). El País, 17-08-2011. [Consulta: 8 febrer 2012].
- ↑ «Hitos del Rock» (en castellà). Twitter. [Consulta: 1r desembre 2020].
- ↑ GVA, Generalitat Valenciana Oberta. Documents: Titulació de Llicenciatura de Farmàcia de Concepción Andrés Sanchís
- ↑ «Marie Tussaud» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ Kürschner, Joseph. «Holtei, Louise von». A: Allgemeine Deutsche Biographie (en alemany). tom 13. Historische Kommission bei der Bayerischen Akademie der Wissenschaften, 1881, p. 6 [versió en línia].
- ↑ Massanés, Cristina. Germaine Gargallo. Cos, pintura i error. Girona: Llibres del segle, 2014 (Què us diré, 35). ISBN 978-84-89885-78-3.
- ↑ «Alicia Markova | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 octubre 2020].
- ↑ «Woody Allen | Biography, Movies, & Facts» (en anglès). [Consulta: 3 desembre 2020].
- ↑ «Vaira Vike-Freiberga | president of Latvia» (en anglès). [Consulta: 3 desembre 2020].
- ↑ «Hélène MANDROUX» (en francès). Midi Libre, 01-01-2014. [Consulta: 10 octubre 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Tahar Ben Jelloun» (en francès). [Consulta: 6 desembre 2020].
- ↑ «Bette Midler». Brittanica Online. [Consulta: 5 setembre 2020].
- ↑ «Neil Gershenfeld | American computer engineer» (en anglès). [Consulta: 3 desembre 2020].
- ↑ «Raquel Corral Aznar». Comité Olímpico Español. [Consulta: 10 octubre 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Entierro de la hija de Don Santiago Rusiñol, María». ABC [Barcelona], 02-12-1972, p. 50.
- ↑ «Sita Murt | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 octubre 2020].
- ↑ Paoletti, John T.. El arte en la Italia del Renacimiento. Madrid, España: Akal, 2002. ISBN 84-460-1149-2.
- ↑ «Margarida d'Àustria | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 octubre 2020].
- ↑ «La grip espanyola i Margit Kaffka» (en hongarès). Irodalmi Jelen, 10-06-2011. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Sir George Everest | British geodesist» (en anglès). [Consulta: 3 desembre 2020].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Vijaya Lakshmi Pandit» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 7 juliol 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Stéphane Grappelli» (en francès). [Consulta: 6 desembre 2020].
- ↑ «Islamic Writer Abdul-Rahman Dies». [Consulta: 22 març 2021].
- ↑ Terblanche, Erika. «Elisabeth Eybers (1915–2007)». LitNet, 24-02-2015. [Consulta: 15 desembre 2020].
- ↑ «Christa Wolf | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 novembre 2020].
