Honolulu

capital de l'estat de Hawaii (Estats Units)

Honolulu és la capital i la localitat més gran de l'estat de Hawaii, als Estats Units. En hawaià, "honolulu" significa "badia protegida" o "lloc de resguard".[1] Es localitza a la costa sud-est de l'illa d'Oahu. El mateix nom també es pot referir al districte de Honolulu. Fins a l'1 de juliol de 2004, la població de Honolulu era de 377.260 habitants i per al districte complet, de 900.000; que correspon més o menys a la seva àrea metropolitana, la qual l'any 1980 era en el número 36 del rànquing de les àrees més grans dels Estats Units, però el 2000 va arribar a caure fins al número 55 de les 363 que hi ha en aquest país. A Hawaii, els governs municipals solament operen en l'àmbit de districtes i la ciutat i el districte de Honolulu ocupen tota l'illa d'Oahu (aproximadament 600 km² de superfície).

Plantilla:Infotaula geografia políticaHonolulu
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 21° 18′ 17″ N, 157° 51′ 26″ O / 21.30469°N,157.85719°O / 21.30469; -157.85719
EstatEstats Units d'Amèrica
Estat federatHawaii
Ciutat-comtat consolidadacomtat de Honolulu Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població350.964 (2020) Modifica el valor a Wikidata (1.980,61 hab./km²)
Geografia
Entitat estadísticaHonolulu metropolitan area (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata (Població:1.016.508) Modifica el valor a Wikidata
Superfície177,2 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud6 m Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Batle Modifica el valor a WikidataRick Blangiardi (2021–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal96801–96850, 96801, 96805, 96808, 96809, 96811, 96813, 96815, 96819, 96822, 96825, 96828, 96830, 96832, 96834, 96836, 96838, 96840, 96843, 96845, 96833 i 96849 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic808 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Puerto Princesa
Hiroshima (1959–)
Naha (1960–) Modifica el valor a Wikidata../... 40+

Lloc webhonolulu.gov Modifica el valor a Wikidata

Pel que fa als grups racials/ètnics els asiàtics (xinesos, filipins, japonesos, coreans, etc.) són el més nombrós (aproximadament el 55,85%). Seguit dels blancs (19,67%), nadius hawaians i altres illes del Pacífic (6,85%), negres o afroamericans (1,62%), els nadius americans i d'Alaska són molt menys de l'1 per cent. La població hispànica o llatina de qualsevol raça és del 4,37% del total.[2]

Història modifica

No se sap amb certesa quan fa que es van establir a Honolulu els primers nadius polinesis. Algunes descripcions orals indiquen que en el segle xii ja hi havia una comunitat establerta en el lloc on avui es troba Honolulu. No obstant això, quan el primer rei de Hawaii Kamehameha I va conquistar Oahu després de la Batalla de Nuuanu Pali[3] va traslladar la seva cort a la localitat de Waikiki el 1804.[4] La seva cort va tornar a mudar-se, el 1809, cap on avui es troba el centre de Honolulu.[5]

El capità anglès William Brown va ser el primer estranger a arribar,[6][7] el 1794, al que avui és el port de Honolulu. Des de llavors una gran quantitat de vaixells estrangers començarien a visitar el port, convertint Honolulu en un punt freqüentat per les naus mercants provinents d'Amèrica del Nord i Àsia.

El 1845, Kamehameha III va canviar la capital del regne de Hawaii de Lahaina, a l'illa de Maui, a Honolulu.[8] Durant el seu regnat i el dels seus successors Honolulu es va transformar en una moderna capital amb la construcció d'edificis com la catedral de Sant Andreu,[9] el Palau 'Iolani[10][11] i Alliiolani Hale.[12][13][14] Al mateix temps, Honolulu es va convertir en el centre del comerç de les illes, amb l'establiment de grans empreses al centre de Honolulu pels descendents dels missioners nord-americans.

 
Honolulu vista des de l'Estació Espacial Internacional.

Malgrat la història turbulenta de finals de segle xix i principis del segle xx, que inclou la caiguda de la monarquia hawaiana, l'annexió pels Estats Units i l'atac dels japonesos a la Segona Guerra Mundial, Honolulu mai no va deixar de ser la capital, ciutat més gran i principal port marítim de les illes hawaianes.

Després de la inclusió de Hawaii com a estat dels Estats Units, va venir una explosió econòmica i un accelerat creixement per a Honolulu i tot Hawaii en general. El modern transport aeri hi portaria milers, i més endavant milions, de visitants per any a les illes. Actualment, Honolulu és una ciutat moderna amb nombrosos gratacels, i Waikiki és el centre de la indústria turística de Hawaii amb milers d'habitacions d'hotel.

Gastronomia modifica

La cuina de Hawaii és una fusió de molts aliments que porten els immigrants a les illes Hawaii, inclosos els primers polinesis i la cuina hawaiana autòctona i els orígens americà, xinès, filipí, japonès, coreà, polinesi, porto-riqueny i portuguès.

Les fonts d’aliments vegetals i animals s’importen de tot el món per a ús agrícola a Hawaii. El Poi, un midó que es fa picant el taro, és un dels aliments tradicionals de les illes. Molts restaurants locals serveixen l'omnipresent dinar de plat, que inclou dues culleres d'arròs, una versió simplificada d'amanida de macarrons americans i una gran varietat de cobertures, incloses les hamburgueses, un ou fregit i la salsa d'un loco moco, tonkatsu d'estil japonès o el tradicional lūʻau favorits, inclosos el porc kālua i laulau. Spam musubi és un exemple de fusió de cuina ètnica que es va desenvolupar a les illes entre la barreja de grups d’immigrants i personal militar. Als anys noranta, un grup de xefs van desenvolupar la cuina regional de Hawaii com una cuina de fusió contemporània.

Personalitats il·lustres modifica

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. Ruby, L.; Stephenson, R.W.. Honolulu Town (en romanès). Arcadia Publishing, 2012, p. 7. ISBN 978-0-7385-9300-5 [Consulta: 25 agost 2021]. 
  2. Fojas, C.; Guevarra, R.P.; Sharma, N.T.. Beyond Ethnicity: New Politics of Race in Hawai‘i. University of Hawaii Press, 2018. ISBN 978-0-8248-7352-3 [Consulta: 25 agost 2021]. 
  3. Ward, G. The Rough Guide to Honolulu. Rough Guides, 2002, p. 85. ISBN 978-1-85828-851-2 [Consulta: 25 agost 2021]. 
  4. Chan, G.; Feeser, A. Waikiki: A History of Forgetting and Remembering. University of Hawaii Press, 2006, p. 15. ISBN 978-0-8248-6552-8 [Consulta: 25 agost 2021]. 
  5. Quanchi, M.; Adams, R. Culture Contact in the Pacific: Essays on Contact, Encounter and Response. Cambridge University Press, 1993, p. 176. ISBN 978-0-521-42284-0 [Consulta: 25 agost 2021]. 
  6. Judd, B. Voyages to Hawaiʻi Before 1860: A Record, Based on Historical Narratives in the Libraries of the Hawaiian Mission Children's Society and The Hawaiian Historical Society, Extended to March 1860. University Press of Hawaii for Hawaiian Mission Children's Society, 2019, p. 7. ISBN 978-0-8248-8392-8 [Consulta: 25 agost 2021]. 
  7. Guides, F.T.. Fodor's Oahu: with Honolulu, Waikiki & the North Shore. Fodor's Travel, 2018, p. 41. ISBN 978-1-64097-067-0 [Consulta: 25 agost 2021]. 
  8. Foerster, B. The Real History Of Hawaii: From Origins To The End Of The Monarchy. Lulu.com, p. 98. ISBN 978-1-300-46126-5 [Consulta: 25 agost 2021]. 
  9. Pope, S. Explorer's Guide Honolulu & Oahu: A Great Destination (Second Edition). Countryman Press, 2011, p. 161. ISBN 978-1-58157-934-5 [Consulta: 25 agost 2021]. 
  10. Aikau, H.K.; Gonzalez, V.V.. Detours: A Decolonial Guide to Hawai'i. Duke University Press, 2019, p. 160. ISBN 978-1-4780-0720-3 [Consulta: 25 agost 2021]. 
  11. Hackler, R.E.A.; Iolani Palace. Friends. ʻIolani Palace, Hawaiʻi's Royal Palace, Official Residence of King Kalākaua and Queen Liliuʻokalani, the Last Monarchs of Hawaiʻi, 1882-1893. Friends of ʻIolani Palace, 2013 [Consulta: 25 agost 2021]. 
  12. Kneubuhl, V.N.. Aliiolani Hale a Sentinel in Time: A Sentinel in Time : A History of the Events in the Life of Hawai'I's Historic Judiciary Building. Judiciary History Center, 2000. ISBN 978-0-9619234-1-9 [Consulta: 25 agost 2021]. 
  13. Demello, J. Fun with the Family Hawaii: Hundreds Of Ideas For Day Trips With The Kids. Globe Pequot, 2009, p. 18. ISBN 978-1-4617-4740-6 [Consulta: 25 agost 2021]. 
  14. Hawaii. Territorial Planning Board. Publication, 1939, p. 13 [Consulta: 25 agost 2021]. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Honolulu