Obre el menú principal

Odiló de Cluny o de Mercoeur (Mercoeur, Alt Loira, 961 - Souvigny, 1049) va ser un monjo benedictí francès, cinquè abat de Cluny entre 994 i 1048. És venerat com a sant per l'Església catòlica.

Infotaula de personasant Odiló de Cluny
Tombeau Mayeul Odilon.jpg
Sepulcre d'Odiló i Maiol de Cluny, a Souvigny
Nom original (fr) Odilon de Cluny
Biografia
Naixement Odilo
961
Mercoeur (Comtat d'Alvèrnia, dels comtes de Tolosa, actual França)
Mort 1 de desembre de 1049
Souvigny (Alvèrnia)
Lloc d'enterrament Souvigny (restes desaparegudes en 1793) 
  Abat 

Dades personals
Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació Religiós
Orde religiós Cluniacencs
abat
Celebració Església Catòlica Romana
Canonització Venerat des de 1049
Festivitat 1 de gener[1]
Esdeveniment significatiu Abat de Cluny
Iconografia Hàbit benedictí, amb bàcul i una mitra als peus (va refusar l'arquebisbat de Lió), amb ànimes en flames al darrere
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

 
Restes de l'Abadia de Cluny.

Odiló descendia d'una família noble i molt nombrosa, originària de l'Alvèrnia. Als trenta anys, el 991, ingressà a l'Abadia de Cluny, on va ser ajudant de l'abat sant Maiol des del maig de 993. El va succeir com a abat l'11 de maig de 994. Durant el seu abadiat, va relacionar-se amb importants personalitats com els emperadors Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic i Enric III, els reis de França, Hongria, Navarra i Lleó. Mentre visitava el palau imperial de Saxònia va conèixer l'emperadriu Adelaida i Otó III.

ActivitatModifica

 
Església de Souvigny.

Odiló va impulsar la reforma cluniacenca, que va fer que Cluny es posés al capdavant de l'orde benedictí: en morir, seixanta-vuit monestirs formaven part de la congregació de Cluny. Per això, Otó III va convidar Odiló a Roma, perquè reformés l'abadia de Sant Pau Extramurs i hi fes restaurar la severitat i la litúrgia degudes.

La base de la reforma d'Odiló era una simple frase: «Tenir fe en Déu». Deixava una gran autonomia a cada comunitat, però sempre subjectant-la a l'autoritat papal. Va saber crear una xarxa de relacions entre les diferents abadies de la congregació, mantenint-ne però la independència.

El 998 va establir a tots els monestirs cluniacencs que el 2 de novembre, després de Tots Sants, se celebrés la memòria dels difunts i es pregués per ells. Aquesta pràctica va estendre's a tota l'església occidental, originant la commemoració dels difunts.

La seva vida va ser ascètica i dedicava molt de temps a la pregària. Va morir, havent deixat el càrrec d'abat, el cap d'any de 1049. El seu deixeble Iotsaldus i sant Pere Damià van escriure'n biografies.

VeneracióModifica

Per la seva tasca, la seva influència i la seva fama de taumaturg, va ésser venerat des de la seva mort, com ja havia passat amb el seu predecessor Maiol. El culte era local, als monestirs cluniacencs i a les diòcesis amb les quals hi va tenir més relació, com Chartres o Le Puy. La seva tomba, a Souvigny, va ésser destruïda en 1793.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Odiló de Cluny