1970
any
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
| Tipus | any |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1970 (MCMLXX) |
| Islàmic | 1390 – 1391 |
| Xinès | 4666 – 4667 |
| Hebreu | 5730 – 5731 |
| Calendaris hindús | 2025 – 2026 (Vikram Samvat) 1892 – 1893 (Shaka Samvat) 5071 – 5072 (Kali Yuga) |
| Persa | 1348 – 1349 |
| Armeni | 1419 |
| Rúnic | 2220 |
| Ab urbe condita | 2723 |
| Efemèrides | |
| Naixements - Defuncions | |
| Categories | |
| Esdeveniments (Eleccions - Esports) Obres (Pel·lícules - Discs) | |
| Anys | |
| 1967 1968 1969 - 1970 - 1971 1972 1973 | |
| Dècades | |
| 1940 1950 1960 - 1970 - 1980 1990 2000 | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
 | |
EsdevenimentsModifica
- 12 de gener: La Guerra de Biafra, finalitza amb la capitulació de Biafra.[1]
- 23 de gener: Els governs del Perú i Colòmbia donen a conèixer la seva decisió de defensar els seus drets per fixar l'extensió dels seus mars territorials.
- 23 de febrer, Georgetown (Guyana): El governador general britànic proclama el naixement de la República de Guyana, amb sir Edward Luckhoo com a president.
- 5 de març: Entra en vigor el Tractat de No Proliferació Nuclear després de ser ratificat per 43 estats.
- 9 d'abril, Xile: Salvador Allende es converteix en el primer polític socialista d'Amèrica del Sud que guanya unes eleccions presidencials.
- 10 d'abril: George Harrison anuncia la dissolució del grup The Beatles.
- 11 d'abril, Cap Canaveral, Estats Units: S'enlaira l’Apollo 13. Aquest coet tindrà un accident dos dies després, tot i que la tripulació aconseguirà fer tornar la nau a la terra.
- 29 d'abril: Tropes nord-americanes i sud-vietnamites envaeixen Cambodja en recerca de guerrillers vietcongs.
- 9 de maig, Estats Units: Cent mil persones protesten contra la Guerra del Vietnam.
- 31 de maig, Ciutat de Mèxic: Inauguració del Mundial de Futbol de 1970 en la que selecció del Brasil serà el campió.
- 21 de juny: Inauguració de la Presa d'Asuan, en Egipte.
- 3 de juliol: Accident aeri del Montseny de 1970, un avió provinent de Manchester amb destí a l'aeroport del Prat de Barcelona, s'estavellà contra el cim de les Agudes del massís del Montseny, prop d'Arbúcies.
- 20 de setembre: la sonda soviètica Lunik 16, primera nau no tripulada que alluna amb èxit damunt la superfície de la Lluna per recollir roques i dur-les a la Terra.[2]
- 10 d'octubre: Fiji s'independitza del Regne Unit.
- 15 d'octubre, Egipte: Anwar el-Sadat es converteix en el president del país com a successor del president assassinat Gamal Abdel Nasser.
- 13 de novembre, Síria: Després d'un cop d'estat, Hafez al-Àssad assumeix la presidència del país.
- 10 de desembre:
- Estocolm, els investigadors de la fusió nuclear i del ferromagnetisme Hannes Alfvén de Suècia i Louis Néel de França reben el Premi Nobel de Física.
- Noruega: L'argentí Luis Leloir és guardonat amb el Premi Nobel de Química per les investigacions realitzades sobre l'interconversió d'hidrats de carboni simples en complexos. L'investigador agrònom nord-americà Norman Borlaug rep el Premi Nobel de la Pau pel desenvolupament en variacions de blat d'alta productivitat.
- Es funda l'empresa Cafès Unic
- Es planteja a Holanda l'Educació Matemàtica Realística
Premis NobelModifica
| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau | |
| Economia |
NaixementsModifica
- Països Catalans
- 1 de gener, Canes, França: Alícia Ramírez Gomis, actriu i presentadora de televisió valenciana.
- 1 de maig, Xàtiva, Costera: Elies Barberà Bolinches, poeta i actor valencià.
- 6 de juny, Barcelona: Albert Ferrer i Llopis, entrenador i exjugador de futbol català.
- 24 de juny, Igualada, Anoia: David Fernández Ortiz, actor i humorista català.
- 4 de setembre, Vitòria, País Basc: Koldo Álvarez, futbolista andorrà.
- 12 d'octubre, la Garriga, Vallès Oriental: Toni Jiménez, porter de futbol.
- Castellbisbal: Albert Gusi, fotògraf català.
- Resta del món
- 24 de gener, Rosario, Argentina: Roberto Bonano, exfutbolista que jugava de porter.
- 11 de febrer, Rosario (Argentina): Jana Rodriguez Hertz, matemàtica, professora i investigadora argentina i uruguaiana.
- 20 de febrer, Berlín Oriental: Julia Franck, escriptora.
- 27 de març, Huntington, Nova York, Estats Units: Mariah Carey, cantant de pop i R&B, compositora, productora musical i actriu estatunidenca.
- 19 d'abril, Gijón, Espanya: Abelardo Fernández, jugador i entrenador de futbol.
- 28 d'abril, Buenos Aires, Argentina: Diego Simeone, jugador i entrenador de futbol argentí.
- 26 d'abril, Belfast: Eva Maria Westbroek, soprano neerlandesa.
- 29 d'abril:
- Boston, Massachusetts: Uma Thurman, actriu i model estatunidenca.
- Las Vegas, Nevada: Andre Agassi, tennista estatunidenc.
- 15 de maig, Hoorn, Països Baixos: Ronald de Boer i Frank de Boer, bessons, futbolistes professionals.
- 22 de maig, Londres, Anglaterra: Naomi Campbell, model britànica.
- 31 d'agost, Brooklyn, Nova York, EUA: Debbie Gibson, cantant Estatunidenca.
- 2 d'octubre, Madrid, Espanya: Maribel Verdú, actriu espanyola.
- 22 d'octubre, Suècia: Edward Blom, arxivista, historiador i escriptor
- 24 de novembre, Long Beach, Califòrnia: Julieta Venegas, cantant mexicana.
- 12 de desembre:
- Catskill Mountains, Nova York: Jennifer Connelly, actriu.
- Kenya: Wilson Kipketer, atleta de mitjana distància kenyà.
- 16 de desembre: Valerie Chow, actriu xinesa
- Dublín: Jody Byrne, traductòleg i traductor.
NecrològiquesModifica
- Països Catalans
- 12 de gener, Barcelona: Josep Gaspar i Serra, operador i director cinematogràfic català.
- 4 de juny, Brussel·les, Bèlgica): Josep Carner, escriptor en català, màxim representant de la poesia noucentista.
- 18 de setembre, Barcelona: Eduard Fontserè i Riba, meteoròleg i sismòleg català (100 anys).
- 28 d'octubre, València: Eduard López-Chávarri i Marco, compositor, escriptor i teòric musical valencià (99 anys).
- Barcelona: Joan Draper i Fossas, dramaturg, poeta i periodista català, director i fundador de la revista L'Avenir i director de la revista Bella Terra (1923-27).
- Vic: Salvador Puntí i Puntí, escultor
- Resta del món
- 5 de setembre, Monza, Itàlia: Jochen Rindt, pilot de F1, Únic pilot que va guanyar el campionat a títol pòstum.
- 2 de febrer, Penrhyndendraeth, País de Gal·les: Bertrand Russell, matemàtic i filòsof, Premi Nobel de Literatura de 1950 (97 anys).
- 16 de febrer, Nova York (EUA): Francis Peyton Rous, patòleg estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1966 (n. 1879).
- 17 de febrer, Jerusalem: Xemuel Yossef Agnon, escriptor israelià, Premi Nobel de Literatura de l'any 1966 (n. 1888).
- 11 d'abril: Victor Carton Vidal, polític irlandès.[3]
- 1 d'agost, Berlín (Alemanya): Otto Heinrich Warburg, bioquímic i metge alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1931 (n. 1883).
- 1 de setembre, París (França): François Mauriac, escriptor francès, Premi Nobel de Literatura de l'any 1952 (n. 1885).
- 18 de setembre, Londres, Anglaterra): Jimi Hendrix, guitarrista nord-americà (n. 1942).
- 22 de setembre, Bratislava, Txecoslovàquia: Janko Alexy, pintor i escriptor eslovac.
- 28 de setembre, Baltimore, Maryland: John Dos Passos, novel·lista i periodista nord-americà (n. 1896).
- 9 d'octubre, Hollywood: Earl Baldwin, guionista i productor de cinema estatunidenc.
- 21 de novembre, Bangalore, Karnataka (Índia): Chandrasekhara Raman, físic indi, Premi Nobel de Física de 1930 (n. 1888).
- 7 de desembre, Sevilla, Província de Sevilla, Espanya: Norberto Almandoz Mendizabal, sacerdot, compositor, organista i musicòleg basc (77 anys).
- 30 de desembre, Rochester (Nova York), Estats Units: José Justiniani Echániz, pianista cubà instal·lat als Estats Units (65 anys).
ReferènciesModifica
- ↑ Ekwe-Ekwe, Herbert. The Biafra war: Nigeria and the aftermath (en anglès). E. Mellen Press, 1990, p.115. ISBN 0889461759.
- ↑ «Notícia: Efemèrides». El Punt Avui, 09-09-2020. [Consulta: 23 desembre 2011].
- ↑ «Mr. Victor Vidal Carton». Oireachtas Members Database.