1970

1970
Tipus	any
Altres calendaris
Gregorià	1970 (MCMLXX)
Islàmic	1390 – 1391
Xinès	4666 – 4667
Hebreu	5730 – 5731
Calendaris hindús	2025 – 2026 (Vikram Samvat); 1892 – 1893 (Shaka Samvat); 5071 – 5072 (Kali Yuga)
Persa	1348 – 1349
Armeni	1419
Rúnic	2220
Ab urbe condita	2723
Efemèrides
	Naixements - Defuncions
Categories
	Esdeveniments (Eleccions - Esports) ; Obres (Pel·lícules - Discs)
Anys
	1967 1968 1969 - 1970 - 1971 1972 1973
Dècades
	1940 1950 1960 - 1970 - 1980 1990 2000
Segles
	segle xix - segle xx - segle xxi

1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.

EsdevenimentsModifica

12 de gener: La Guerra de Biafra, finalitza amb la capitulació de Biafra.^[1]
23 de gener: Els governs del Perú i Colòmbia donen a conèixer la seva decisió de defensar els seus drets per fixar l'extensió dels seus mars territorials.
23 de febrer, Georgetown (Guyana): El governador general britànic proclama el naixement de la República de Guyana, amb sir Edward Luckhoo com a president.
5 de març: Entra en vigor el Tractat de No Proliferació Nuclear després de ser ratificat per 43 estats.
9 d'abril, Xile: Salvador Allende es converteix en el primer polític socialista d'Amèrica del Sud que guanya unes eleccions presidencials.
10 d'abril: George Harrison anuncia la dissolució del grup The Beatles.
11 d'abril, Cap Canaveral, Estats Units: S'enlaira l’Apollo 13. Aquest coet tindrà un accident dos dies després, tot i que la tripulació aconseguirà fer tornar la nau a la terra.
29 d'abril: Tropes nord-americanes i sud-vietnamites envaeixen Cambodja en recerca de guerrillers vietcongs.
9 de maig, Estats Units: Cent mil persones protesten contra la Guerra del Vietnam.
31 de maig, Ciutat de Mèxic: Inauguració del Mundial de Futbol de 1970 en la que selecció del Brasil serà el campió.
21 de juny: Inauguració de la Presa d'Asuan, en Egipte.
3 de juliol: Accident aeri del Montseny de 1970, un avió provinent de Manchester amb destí a l'aeroport del Prat de Barcelona, s'estavellà contra el cim de les Agudes del massís del Montseny, prop d'Arbúcies.
20 de setembre: la sonda soviètica Lunik 16, primera nau no tripulada que alluna amb èxit damunt la superfície de la Lluna per recollir roques i dur-les a la Terra.^[2]
10 d'octubre: Fiji s'independitza del Regne Unit.
15 d'octubre, Egipte: Anwar el-Sadat es converteix en el president del país com a successor del president assassinat Gamal Abdel Nasser.
13 de novembre, Síria: Després d'un cop d'estat, Hafez al-Àssad assumeix la presidència del país.
10 de desembre:
- Estocolm, els investigadors de la fusió nuclear i del ferromagnetisme Hannes Alfvén de Suècia i Louis Néel de França reben el Premi Nobel de Física.
- Noruega: L'argentí Luis Leloir és guardonat amb el Premi Nobel de Química per les investigacions realitzades sobre l'interconversió d'hidrats de carboni simples en complexos. L'investigador agrònom nord-americà Norman Borlaug rep el Premi Nobel de la Pau pel desenvolupament en variacions de blat d'alta productivitat.
Es funda l'empresa Cafès Unic
Es planteja a Holanda l'Educació Matemàtica Realística

Premis NobelModifica


Camp	Guardonats
Física	Hannes Alfvén Louis Néel
Química	Luis Federico Leloir
Medicina o Fisiologia	Julius Axelrod Ulf von Euler Bernard Katz
Literatura	Aleksandr Soljenitsin
Pau	Norman Borlaug
Economia	Paul Samuelson

NaixementsModifica

Països Catalans

1 de gener, Canes, França: Alícia Ramírez Gomis, actriu i presentadora de televisió valenciana.
1 de maig, Xàtiva, Costera: Elies Barberà Bolinches, poeta i actor valencià.
4 de setembre, Vitòria, País Basc: Koldo Álvarez, futbolista andorrà.
12 d'octubre, la Garriga, Vallès Oriental: Toni Jiménez, porter de futbol.
Castellbisbal: Albert Gusi, fotògraf català.

Resta del món

11 de febrer, Rosario (Argentina): Jana Rodriguez Hertz, matemàtica, professora i investigadora argentina i uruguaiana.
20 de febrer, Berlín Oriental: Julia Franck, escriptora
28 d'abril, Buenos Aires, Argentina: Diego Simeone, jugador i entrenador de futbol argentí.
26 d'abril, Belfast: Eva Maria Westbroek, soprano neerlandesa.
29 d'abril:
- Boston, Massachusetts: Uma Thurman, actriu i model estatunidenca.
- Las Vegas, Nevada: Andre Agassi, tennista estatunidenc.
15 de maig, Hoorn, Països Baixos: Ronald de Boer i Frank de Boer, bessons, futbolistes professionals.
22 de maig, Londres, Anglaterra: Naomi Campbell, model britànica.
2 d'octubre, Madrid, Espanya: Maribel Verdú, actriu espanyola.
22 d'octubre, Suècia: Edward Blom, arxivista, historiador i escriptor
24 de novembre, Long Beach, Califòrnia: Julieta Venegas, cantant mexicana.
12 de desembre:
- Catskill Mountains, Nova York: Jennifer Connelly, actriu.
- Kenya: Wilson Kipketer, atleta de mitjana distància kenyà.
16 de desembre: Valerie Chow, actriu xinesa
Dublín: Jody Byrne, traductòleg i traductor.

NecrològiquesModifica

Països Catalans

12 de gener, Barcelona: Josep Gaspar i Serra, operador i director cinematogràfic català.
4 de juny, Brussel·les, Bèlgica): Josep Carner, escriptor en català, màxim representant de la poesia noucentista.
18 de setembre, Barcelona: Eduard Fontserè i Riba, meteoròleg i sismòleg català (100 anys).
28 d'octubre, València: Eduard López-Chávarri i Marco, compositor, escriptor i teòric musical valencià (99 anys).
Barcelona: Joan Draper i Fossas, dramaturg, poeta i periodista català, director i fundador de la revista L'Avenir i director de la revista Bella Terra (1923-27).
Vic: Salvador Puntí i Puntí, escultor

Resta del món

5 de setembre, Monza, Itàlia: Jochen Rindt, pilot de F1, Únic pilot que va guanyar el campionat a títol pòstum.

2 de febrer, Penrhyndendraeth, País de Gal·les: Bertrand Russell, matemàtic i filòsof, Premi Nobel de Literatura de 1950 (97 anys).
16 de febrer, Nova York (EUA): Francis Peyton Rous, patòleg estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1966 (n. 1879).
17 de febrer, Jerusalem: Xemuel Yossef Agnon, escriptor israelià, Premi Nobel de Literatura de l'any 1966 (n. 1888).
11 d'abril: Victor Carton Vidal, polític irlandès.^[3]
1 d'agost, Berlín (Alemanya): Otto Heinrich Warburg, bioquímic i metge alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1931 (n. 1883).
1 de setembre, París (França): François Mauriac, escriptor francès, Premi Nobel de Literatura de l'any 1952 (n. 1885).
18 de setembre, Londres, Anglaterra): Jimi Hendrix, guitarrista nord-americà (27 anys).
22 de setembre, Bratislava, Txecoslovàquia: Janko Alexy, pintor i escriptor eslovac.
28 de setembre, Baltimore, Maryland: John Dos Passos, novel·lista i periodista nord-americà (n. 1896).
9 d'octubre, Hollywood: Earl Baldwin, guionista i productor de cinema estatunidenc.
21 de novembre, Bangalore, Karnataka (Índia): Chandrasekhara Raman, físic indi, Premi Nobel de Física de 1930 (n. 1888).
7 de desembre, Sevilla, Província de Sevilla, Espanya: Norberto Almandoz Mendizabal, sacerdot, compositor, organista i musicòleg basc (77 anys).
30 de desembre, Rochester (Nova York), Estats Units: José Justiniani Echániz, pianista cubà instal·lat als Estats Units (65 anys).

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)

ReferènciesModifica

↑ Ekwe-Ekwe, Herbert. The Biafra war: Nigeria and the aftermath (en anglès). E. Mellen Press, 1990, p.115. ISBN 0889461759.
↑ «Notícia: Efemèrides». El Punt Avui, 09-09-2020. [Consulta: 23 desembre 2011].
↑ «Mr. Victor Vidal Carton». Oireachtas Members Database.

[1] Ekwe-Ekwe, Herbert. The Biafra war: Nigeria and the aftermath (en anglès). E. Mellen Press, 1990, p.115. ISBN 0889461759.

[2] «Notícia: Efemèrides». El Punt Avui, 09-09-2020. [Consulta: 23 desembre 2011].

[oireachtas_db-3] «Mr. Victor Vidal Carton». Oireachtas Members Database.

[1]

[2]

[3]