1970
any
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
| Tipus | any civil i any comú començat en dijous  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1970 (mcmlxx) |
| Islàmic | 1390 – 1391 |
| Xinès | 4666 – 4667 |
| Hebreu | 5730 – 5731 |
| Calendaris hindús | 2025 – 2026 (Vikram Samvat) 1892 – 1893 (Shaka Samvat) 5071 – 5072 (Kali Yuga) |
| Persa | 1348 – 1349 |
| Armeni | 1419 |
| Rúnic | 2220 |
| Ab urbe condita | 2723 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1940 1950 1960 - 1970 - 1980 1990 2000 | |
| Anys | |
| 1967 1968 1969 - 1970 - 1971 1972 1973 | |
EsdevenimentsModifica
- 12 de gener: La Guerra de Biafra, finalitza amb la capitulació de Biafra.[1]
- 23 de gener: Els governs del Perú i Colòmbia donen a conèixer la seva decisió de defensar els seus drets per fixar l'extensió dels seus mars territorials.
- 23 de febrer, Georgetown (Guyana): El governador general britànic proclama el naixement de la República de Guyana, amb sir Edward Luckhoo com a president.
- 5 de març: Entra en vigor el Tractat de No Proliferació Nuclear després de ser ratificat per 43 estats.
- 19 de març: Sabadell: s'estrena la versió coreogràfica del Ball de Gitanes de Rubí, d'Albert Sans, al Teatre la Faràndula.[2]
- 9 d'abril, Xile: Salvador Allende es converteix en el primer polític socialista d'Amèrica del Sud que guanya unes eleccions presidencials.
- 10 d'abril: George Harrison anuncia la dissolució del grup The Beatles.
- 11 d'abril, Cap Canaveral, Estats Units: S'enlaira l'Apollo 13. Aquest coet tindrà un accident dos dies després, tot i que la tripulació aconseguirà fer tornar la nau a la terra.
- 29 d'abril: Tropes nord-americanes i sud-vietnamites envaeixen Cambodja en recerca de guerrillers vietcongs.
- 9 de maig, Estats Units: Cent mil persones protesten contra la Guerra del Vietnam.
- 31 de maig, Ciutat de Mèxic: Inauguració del Mundial de Futbol de 1970 en la que selecció del Brasil serà el campió.
- 21 de juny: Inauguració de la Presa d'Asuan, en Egipte.
- 3 de juliol: Accident aeri del Montseny de 1970, un avió provinent de Manchester amb destí a l'aeroport del Prat de Barcelona, s'estavellà contra el cim de les Agudes del massís del Montseny, prop d'Arbúcies.
- 14 d'agost, Gironaː S'inaugura l'Estadi Municipal de Montilivi, el camp de futbol en el qual juga el Girona FC.[3]
- 20 de setembre: la sonda soviètica Lunik 16, primera nau no tripulada que alluna amb èxit damunt la superfície de la Lluna per recollir roques i dur-les a la Terra.[4]
- 10 d'octubre: Fiji s'independitza del Regne Unit.
- 15 d'octubre, Egipte: Anwar el-Sadat es converteix en el president del país com a successor del president assassinat Gamal Abdel Nasser.
- 13 de novembre, Síria: Després d'un cop d'estat, Hafez al-Àssad assumeix la presidència del país.
- 10 de desembre:
- Estocolm, els investigadors de la fusió nuclear i del ferromagnetisme Hannes Alfvén de Suècia i Louis Néel de França reben el Premi Nobel de Física.
- Noruega: L'argentí Luis Leloir és guardonat amb el Premi Nobel de Química per les investigacions realitzades sobre l'interconversió d'hidrats de carboni simples en complexos. L'investigador agrònom nord-americà Norman Borlaug rep el Premi Nobel de la Pau pel desenvolupament en variacions de blat d'alta productivitat.
- 25 de desembreː Barcelona: Primer partit de futbol femení, al Camp Nou, dins d'un festival benèfic. Arbitrat per un presentador de ràdio i televisió, enfrontà les jugadores blaugranes sota el nom de Selecció Ciutat de Barcelona contra la UE Centelles.[5]
- Es funda l'empresa Cafès Unic
- Es planteja als Països Baixos l'Educació Matemàtica Realística
- Es funda l'Esbart Sant Jordi de Barcelona[6]
Premis NobelModifica
| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau | |
| Economia |
NaixementsModifica
- Països Catalans
- 1 de gener, Canes, França: Alícia Ramírez Gomis, actriu i presentadora de televisió valenciana.
- 8 de febrer, Mataró, Maresme: Care Santos, escriptora catalana.[7]
- 26 de març, Lleida: Araceli Segarra, alpinista i model catalana. L'any 1996 fou la primera dona d'Espanya a assolir el cim de l'Everest.[8]
- 28 de març, Barcelona: Núria Ayala i Mitjavila, nedadora i entrenadora catalana, especialitzada en natació sincronitzada.[9]
- 31 de març, Celje, Eslovènia: Alenka Bratušek, llicenciada en Empresarials, ha estat primera ministra d'Eslovènia.[10]
- 11 d'abril, Barcelona: Mar Regueras, actriu de cinema, teatre i televisió catalana.
- 1 de maig, Xàtiva, Costera: Elies Barberà Bolinches, poeta i actor valencià.
- 6 de juny, Barcelona: Albert Ferrer i Llopis, entrenador i exjugador de futbol català.
- 21 de juny, Eivissa: Sofia Hernanz Costa, llicenciada en dret i política eivissenca, ha estat regidora i diputada.[11]
- 24 de juny,
- 3 de juliol, Barcelona: Lolita Bosch, escriptora catalana.[13]
- 10 de juliol, Centelles: Maria Carme Sayós i Motilla, advocada i política catalana; ha estat regidora i diputada al Congrés dels Diputats.[14]
- 4 de setembre, Vitòria, País Basc: Koldo Álvarez, futbolista andorrà.
- 5 de setembre, Barcelona: Marta Bosch Jiménez, atleta especialitzada en curses de mig fons, campiona de Catalunya i d'Espanya.[15]
- 13 de setembre, Sóller: Antònia Arbona i Santamaria, escriptora i cantant mallorquina, investigadora literària i traductora.[16]
- 24 de setembre, La Riba, Alt Camp: Patrícia Gomà i Pons, advocada i política catalana.
- 25 de setembre, Barcelona: Elisabeth Maragall i Vergé, jugadora d'hoquei sobre herba, medalla d'or dels Jocs de Barcelona 1992.[17]
- 5 d'octubre, Barcelona: Laura Borràs, política catalana.
- 12 d'octubre, la Garriga, Vallès Oriental: Toni Jiménez, porter de futbol.
- 8 de desembre, Sant Boi de Llobregat: Magda Bandera, periodista i escriptora.[18]
- 17 de desembre, Barcelona: Sílvia Vidal i Martí, muntanyenca i alpinista catalana.[19]
- Castellbisbal: Albert Gusi, fotògraf català.
- Anna Roig Llabata, una il·lustradora i pintora valenciana.[20]
- Terrassa, Vallès Occidental: Ana Isabel Conejo, escriptora i traductora.[21]
- Resta del món
- 24 de gener, Rosario, Argentina: Roberto Bonano, exfutbolista que jugava de porter.
- 11 de febrer, Rosario (Argentina): Jana Rodriguez Hertz, matemàtica, professora i investigadora argentina i uruguaiana.[22]
- 20 de febrer, Berlín Oriental: Julia Franck, escriptora.
- 27 de febrer, Montargis, Loiret: Patricia Petibon, soprano de coloratura francesa, intèrpret de música barroca francesa.[23]
- 1 de març, Ciutat de Mèxic: Marisela Morales Ibáñez, advocada, ha estat fiscal general de Mèxic, primera dona a ocupar el càrrec.[24]
- 7 de març, Londres, Anglaterra: Rachel Weisz, actriu i model britànica.[25]
- 16 de març, Jaca: María José Pueyo Bergua, esportista espanyola que ha competit en atletisme.[26]
- 29 de març, Pequín: Anna Louise Strong, escriptora, periodista i activista del segle xx (n. 1885).[27]
- 19 d'abril, Gijón, Espanya: Abelardo Fernández, jugador i entrenador de futbol.
- 25 d'abril, Rio de Janeiro: Adriana Lisboa, escriptora brasilera.>
- 26 d'abril, Belfast: Eva Maria Westbroek, soprano neerlandesa.[28]
- 28 d'abril, Buenos Aires, Argentina: Diego Simeone, jugador i entrenador de futbol argentí.
- 29 d'abril:
- Boston, Massachusetts: Uma Thurman, actriu i model estatunidenca.
- Las Vegas, Nevada: Andre Agassi, tennista estatunidenc.[29]
- 15 de maig, Hoorn, Països Baixos: Ronald de Boer i Frank de Boer, bessons, futbolistes professionals.
- 22 de maig, Londres, Anglaterra: Naomi Campbell, model britànica.[30]
- 24 de maig, Shanxi (Xina): Jia Zhangke (en xinès simplificat: 贾樟柯), productor, guionista i director de cinema xinés.[31]
- 3 de juny,
- Kuwaitː Susan Abulhawa, escriptora estatunidenca d'origen palestí.[32]
- Epe, Gelderland, Països Baixosː Esther Hart, cantant neerlandesa.[33]
- 4 de juny, Bormio, Itàliaː Deborah Compagnoni, esquiadora italiana guanyadora de quatre medalles olímpiques.[34]
- 12 de juny, Nova Yorkː Claudia Gray, escriptora estatunidenca de literatura de ficció romàntica, traduïda al català.[35]
- 23 de juny, Brest, França: Yann Tiersen, cantautor i compositor de cinema francès.[36]
- 18 de juliol, Madrid: Isabel Ambrosio, política espanyola que ha estat alcaldessa de la ciutat de Còrdova.[37]
- 19 de juliol, Irvine: Nicola Sturgeon, política escocesa, primera ministra d'Escòcia des de 2014, líder del Partit Nacional Escocès.[38]
- 1 d'agost, El Ejido: Helena Maleno Garzón, periodista, activista, investigadora, documentalista i escriptora espanyola.[39]
- 10 d'agost, Nampula: Stella Mendonça, cantant soprano d'òpera moçambiquesa especialista en el repertori bel canto.[40]
- 12 d'agost, Marbella, Màlaga, Andalusiaː Mariola Fuentes, actriu espanyola.[41]
- 16 d'agost, Katmandú, Nepalː Manisha Koirala, actriu indonepalesa que treballa en el cinema indi.[42]
- 20 d'agost, Roma: Michela Marzano, filòsofa francoitaliana contemporània.[43]
- 31 d'agost,
- Al-Kuwait, Kuwait: Rània de Jordània, reina de Jordània, esposa del rei de Jordània, Abdallah II.[44]
- Brooklyn, Nova York, EUA: Debbie Gibson, cantant Estatunidenca.
- 25 de setembre, Salamanca: Susana Marcos, física espanyola especialitzada en òptica aplicada a la visió humana.[45]
- 2 d'octubre, Madrid, Espanya: Maribel Verdú, actriu espanyola.[46]
- 8 d'octubre, Cambridge (Massachusetts), EUA: Matt Damon, actor i guionistaestatunidenc.[47]
- 22 d'octubre, Suècia: Edward Blom, arxivista, historiador i escriptor
- 4 de novembre, Uppsala, Suècia: Malena Ernman, cantant lírica sueca, mare de l'activista mediambiental Greta Thunberg.[48]
- 18 de novembre,
- Syracuse, Nova York: Megyn Kelly, periodista estatunidenca.[49]
- Sydney: Peta Gia Wilson, actriu, dissenyadora de llenceria i model australiana, coneguda pel seu paper com a Nikita.[50]
- 24 de novembre, Long Beach, Califòrnia: Julieta Venegas, cantant mexicana.
- 3 de desembre, Woodstock, Nova York: Amy Helm, cantautora nord-americana.[51]
- 6 de desembre, Beirut: Joumana Haddad, escriptora, periodista, poetessa, artista i activista libanesa.[52]
- 9 de desembre, Boulogne-Billancourt, Alts del Sena: Anna Gavalda, novel·lista francesa.[53]
- 12 de desembre:
- Catskill Mountains, Nova York: Jennifer Connelly, actriu.[54]
- Kenya: Wilson Kipketer, atleta de mitjana distància kenyà.
- 13 de desembre, Kirchdorf an der Krems, Àustria: Gerlinde Kaltenbrunner, alpinista que ha fet els 14 cims de 8.000 m. del món.[55]
- 14 de desembre, Varsòvia: Anna Maria Jopek, cantant de jazz i pop polonesa, la gran veu del jazz actual a Polònia.[56]
- 16 de desembre: Valerie Chow, actriu xinesa
- 28 de desembre, Haarlem, Països Baixos: Brenda Schultz-McCarthy, tennista professional neerlandesa.[57]
- Dublín: Jody Byrne, traductòleg i traductor.
NecrològiquesModifica
- Països Catalans
- 12 de gener, Barcelona: Josep Gaspar i Serra, operador i director cinematogràfic català.
- 19 de gener, Mèxic, a l'exiliː Llibertat Ródenas, sindicalista valenciana d'ideologia anarquista (n. 1892).[58]
- 23 de febrer, Barcelonaː Mercè Serós i Ballester, cupletista catalana (n. 1900).[59]
- 23 d'abril, Barcelonaː Ignàsia Salvans i Casas, metgessa especialitzada en ginecologia i farmacèutica (n. 1904).[60]
- 29 d'abril, Barcelona: Margarida Orfila Tudurí, compositora, pianista i professora de música menorquina (n. 1889).[61]
- 4 de juny, Brussel·les, Bèlgica): Josep Carner, escriptor en català, màxim representant de la poesia noucentista.
- 17 de juny, Barcelona: Josep de Togores i Llach, pintor (n. 1893).[62]
- 2 de setembre, Milà: Mercè Llopart, soprano i mestra de cant catalana (n. 1895).[63]
- 18 de setembre, Barcelona: Eduard Fontserè i Riba, meteoròleg i sismòleg català (100 anys).
- 29 de setembre, París: Nina Ricci, dissenyadora i modista francoitaliana.[64]
- 6 d'octubre, San Cristóbal de la Laguna, Tenerife: Anna Rebeca Mezquita Almer, poetessa valenciana (n. 1890).[65]
- 28 d'octubre, València: Eduard López-Chávarri i Marco, compositor, escriptor i teòric musical valencià (99 anys).
- Barcelona: Joan Draper i Fossas, dramaturg, poeta i periodista català, director i fundador de la revista L'Avenir i director de la revista Bella Terra (1923-27).
- Vic: Salvador Puntí i Puntí, escultor
- Resta del món
- 25 de gener, París: Jeanne-Marie Berthier, de nom artístic Jane Bathori, soprano francesa (n. 1877).[66]
- 2 de febrer, Penrhyndendraeth, País de Gal·les: Bertrand Russell, matemàtic i filòsof, Premi Nobel de Literatura de 1950 (97 anys).
- 5 de febrer, Amsterdam: Jacoba Surie, aquarel·lista, artista gràfic, dibuixant, litògrafa i pintora neerlandesa (n. 1879).[67]
- 16 de febrer, Nova York (EUA): Francis Peyton Rous, patòleg estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia del 1966 (n. 1879).
- 17 de febrer, Jerusalem: Xemuel Yossef Agnon, escriptor israelià, Premi Nobel de Literatura de l'any 1966 (n. 1888).
- 29 de març, Wimbledon (Anglaterra): Vera Brittain, escriptora, feminista i pacifista anglesa (n. 1893).[68]
- 11 d'abril: Victor Carton Vidal, polític irlandès.[69]
- 20 d'abril, París, (França): Paul Celan, poeta en alemany nascut a Romania (n. 1920).[70]
- 12 de maig, Estocolm (Suècia): Nelly Sachs, escriptora alemanya, Premi Nobel de Literatura de l'any 1966 (n. 1891).[71]
- 22 de maig, Daytona Beach, Floridaː Delia Akeley, exploradora estatunidenca (m. 1869).[72]
- 29 de maig, Nova York, EUAː Eva Hesse, pintora, escultora i artista tèxtil, pionera en l'ús d'alguns materials (n. 1936).[73]
- 11 de juny, Nova York (EUA): Aleksandr Kérenski (en rus Алекса́ндр Ке́ренский), advocat de professió, fou un líder revolucionari rus que tingué un paper primordial en el derrocament del règim tsarista de Rússia (n. 1881).[74]
- 16 de juny, Saint-Arnoult-en-Yvelines, França: Elsa Triolet, escriptora, traductora francesa d'origen rus. Premi Goncourt 1944 (n.1896).[75]
- 21 de juny - Jakarta (Indonèsia): Sukarno, president d'Indonèsia (n. 1901).[74]
- 24 de juny - Ciutat de Mèxic: Pilar de Zubiaurre, intel·lectual, escriptora, pianista i marxant d'art vasca (n. 1884).[76]
- 6 de juliol - Palm Springs, Califòrnia, Estats Units: Marjorie Rambeau, actriu estatunidenca.[77]
- 13 de juliol - Multan, Panjab, Pakistanː Klara Milch, nedadora austríaca jueva, medallista als Jocs Olímpics de 1912.[78]
- 1 d'agost, Berlín (Alemanya): Otto Heinrich Warburg, bioquímic i metge alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1931 (n. 1883).[79]
- 18 d'agost, Lisboa: Soledad Miranda, actriu andalusa que destacà durant la dècada dels seixanta (n. 1943).[80]
- 1 de setembre, París (França): François Mauriac, escriptor francès, Premi Nobel de Literatura de l'any 1952 (n. 1885).[81]
- 5 de setembre, Monza, Itàlia: Jochen Rindt, pilot de F1, Únic pilot que va guanyar el campionat a títol pòstum.
- 18 de setembre, Londres, Anglaterra): Jimi Hendrix, guitarrista nord-americà (n. 1942).[82]
- 22 de setembre, Bratislava, Txecoslovàquia: Janko Alexy, pintor i escriptor eslovac.
- 28 de setembre, Baltimore, Maryland: John Dos Passos, novel·lista i periodista nord-americà (n. 1896).
- 4 d'octubre, Los Angeles, Estats Units d'Amèrica: Janis Joplin, cantant estatunidenca de rock and roll i blues (n. 1943).[83]
- 9 d'octubre, Hollywood: Earl Baldwin, guionista i productor de cinema estatunidenc.
- 3 de novembre, Syracuse: Jeanette J. Epps, enginyera aeroespacial i astronauta de la NASA.
- 21 de novembre, Bangalore, Karnataka (Índia): Chandrasekhara Raman, físic indi, Premi Nobel de Física de 1930 (n. 1888).
- 30 de novembre, París: Nina Ricci, dissenyadora i modista francoitaliana.[64]
- 1 de desembre, San Francisco, Califòrniaː Ruth Law Oliver, pionera de l'aviació estatunidenca (n. 1887).[84]
- 7 de desembre, Sevilla, Província de Sevilla, Espanya: Norberto Almandoz Mendizabal, sacerdot, compositor, organista i musicòleg basc (77 anys).
- 30 de desembre, Rochester (Nova York), Estats Units: José Justiniani Echániz, pianista cubà instal·lat als Estats Units (65 anys).
ReferènciesModifica
- ↑ Ekwe-Ekwe, Herbert. The Biafra war: Nigeria and the aftermath (en anglès). E. Mellen Press, 1990, p.115. ISBN 0889461759.
- ↑ «El coreògraf rubinenc Albert Sans rep l’homenatge de l’Ajuntament — Ajuntament de Rubí». [Consulta: 28 abril 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ Bassas Pujol, Albert. Girona: Un equip, una afició I una ciutat de primera (en castellà). Al Poste Ediciones, 2018-05-31. ISBN 978-84-15726-76-0.
- ↑ «Notícia: Efemèrides». El Punt Avui, 09-09-2020. [Consulta: 23 desembre 2011].
- ↑ «Barcelona-CSKA, un partido de homenaje al socio, y la novedad de un encuentro entre féminas, notas culminantes de la campaña benéfica de Radio Nacional» (en castellà). La Vanguardia, 25-12-1970. [Consulta: 1r desembre 2022].
- ↑ «Esbart Sant Jordi - Història». Arxivat de l'original el 2021-05-14. [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «Care Santos». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Araceli Segarra i Roca | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 març 2020].
- ↑ «Núria Ayala Mitjavila | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 març 2020].
- ↑ «Alenka Bratusek». CIDOB. Barcelona Centre for International Affairs. [Consulta: 30 març 2020].
- ↑ «Hernanz Costa, Sofía». Congrés dels Diputats. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Sílvia Bel i Busquet | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Lolita Bosch i Sans | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ «Sayós i Motilla, Maria Carme. Diputada por Barcelona. X Legislatura (2011-2016)». Congrés dels Diputats. [Consulta: maig 2020].
- ↑ «Marta Bosch Jiménez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ «Antònia Arbona i Santamaria | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 juliol 2020].
- ↑ «Elisabeth Maragall Vergé | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 juliol 2020].
- ↑ «La mirada íntima i personal de Magda Bandera obre els actes més tradicionals de la festa». Eix diari, 05-08-2005. [Consulta: 3 novembre 2020].
- ↑ «Sílvia Vidal Martí | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ Garí, Joan «Roig». 02/06/2018 [Consulta: 17 febrer 2021].
- ↑ «Conejo Alonso, Ana Isabel - rtvcyl.es», 27-03-2019. Arxivat de l'original el 2019-03-27. [Consulta: 4 desembre 2022].
- ↑ «María Alejandra (Jana) Rodríguez Hertz». Autores.uy. La base de datos de autores de Uruguay. [Consulta: 22 febrer 2020].
- ↑ «Patricia Petibon | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 febrer 2020].
- ↑ «¿Quién es Marisela Morales?... La nueva cónsul en Milán». ADNPolítico, 17-05-2013. Arxivat de l'original el 2020-03-23. [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ «Rachel Weisz». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ «María José Pueyo Bergua». Real Federación Española de Atletismo. [Consulta: 9 març 2020].
- ↑ «Anna Louise Strong». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 19 març 2020].
- ↑ «Eva-Maria Westbroek (Performer)». Opera Online. [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Andre Agassi» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 23-03-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Naomi Campbell». Biography. Television Networks. [Consulta: 23 febrer 2020].
- ↑ Planas Penadés, Ricard,. Historia del cine chino. Primera edición: Febrero 2019. ISBN 978-84-17418-45-8.
- ↑ «Susan Abu Alhawa». All 4 Palestine. Talal Abu-Ghazaleh Global. [Consulta: 2 abril 2020].
- ↑ «Esther Hart». Discogs. [Consulta: 2 abril 2020].
- ↑ «Deborah Compagnoni». Olympic Channel. [Consulta: 2 abril 2020].
- ↑ «Claudia Gray». El rincón de la novela romántica, 07-04-2020. [Consulta: 8 abril 2020].
- ↑ «Yann Tiersen - Biographie, discographie et fiche artiste» (en francès). [Consulta: 9 gener 2017].
- ↑ «Ambrosio Palos, María Isabel». Parlamento de Andalucía. [Consulta: 20 maig 2020].
- ↑ Torrance, David. Nicola Sturgeon: A Political Life (en anglès). Birlinn, 2016-10-20. ISBN 978-0-85790-846-9.
- ↑ «Reconeixement Ànima Helena Maleno pels drets dels migrants». Centre d'Iniciatives Solidàries Àngel Olaran. [Consulta: juny 2020].
- ↑ «Valentine's Day Concert Dinner: Opera Love Duets with Stella Mendonça and Sónia Mocumbi» (en anglès). Club of Mozambique, 30-01-2019. [Consulta: 7 juliol 2020].
- ↑ «Mariola Fuentes» (en castellà). e-cartelera. [Consulta: 14 juny 2020].
- ↑ Saran, Renu. Encyclopedia of Bollywood–Film Actresses (en anglès). Diamond Pocket Books Pvt Ltd, 2014-02-25. ISBN 978-93-5083-691-0.
- ↑ «Michela Marzano. La pornografía o el agotamiento del deseo». Goodreads. [Consulta: 7 juliol 2020].
- ↑ «Rania de Jordania. Noticias, fotos y biografía de Rania de Jordania». Hola!. [Consulta: 6 juliol 2020].
- ↑ «Orden de 14 de septiembre de 2000 por la que se rectifican errores de la Orden de 17 de julio de 2000 por la que se nombran funcionarios de carrera de la Escala 5404, Científicos Titulares del Consejo Superior de Investigaciones Científicas.» pàg. 33357 i 33358. BOE núm. 234, 29-09-2000. [Consulta: 20 desembre 2021].
- ↑ «Maribel Verdú: biografía y filmografía» (en castellà). Aloha Criticón, 22-09-2018. [Consulta: 6 setembre 2020].
- ↑ «Matt Damon | Biography, Movies, & Facts» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Malena Ernman» (en anglès). Opera Arias. [Consulta: 19 setembre 2020].
- ↑ Pallardy, Richard. «Megyn Kelly» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 28 setembre 2020].
- ↑ «Peta Wilson: biografía y filmografía» (en castellà). Aloha Criticón, 23-07-2016. [Consulta: 28 setembre 2020].
- ↑ «Amy Helm's Concert & Tour History | Concert Archives». [Consulta: 14 octubre 2020].
- ↑ Guarnizo Álvarez, José. «Joumana Haddad, una guerrera furiosa» (en castellà). El colombiano, 01-02-2011. [Consulta: 16 octubre 2020].
- ↑ «Anne Gavalda | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 octubre 2020].
- ↑ «Jennifer Connelly | Biography, Movies, & Facts» (en anglès). [Consulta: 13 desembre 2020].
- ↑ Pletcher, Kenneth. «Gerlinde Kaltenbrunner» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 20 octubre 2020].
- ↑ «Anna Maria Jopek, 14.12.1970» (en anglès). Culture.pl. Institut Adam Mickiewicz. [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ «Brenda Schultz-Mccarthy Bio | Bio & Career» (en anglès). WTA Official. [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ Dalmau i Ribalta, Antoni «Retrats d’anarquistes igualadins i anoiencs (i VIII). Josep Viadiu i Valls (1890-1973), publicista i director de Solidaridad Obrera». Revista d'Igualada, NÚM. 33, desembre 2009, pàg 51-52 (i nota 60).
- ↑ «Mercè Serós Ballester». Patrimoni Musical Català. Centre Robert Gerhard. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 febrer 2020].
- ↑ «Ignàsia Salvans i Casas». Metges Catalans. [Consulta: 8 abril 2021].
- ↑ Fèlix Riera, Isabel. Extracte del treball de recerca "L'obra pianística de Margarida Orfila i Tudurí". Màster en Musicologia i Educació Musical. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2011.
- ↑ «Josep de Togores i Llach». CIVTAT. Ideari d'Art i Cultura. [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ Alier, Roger.. Diccionario de la ópera. [Barcelona]: Ma Non Troppo, D.L. 2007. ISBN 978-84-96924-15-4.
- ↑ 64,0 64,1 «Nina Ricci, Couturiere, Is Dead at 87 (Published 1970)» (en anglès). The New York Times, 30-11-1970. ISSN: 0362-4331.
- ↑
- ↑ «Bathori, Jane» (en anglès). Oxford Music Online. Oxford University Press. [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ «Coba Surie» (en neerlandès). RKD-Nederlands Instituut voor Kunstgeschiedenis. [Consulta: 27 març 2020].
- ↑ Marest. «Vera Brittain (1893 – 1970)». Mujeres literatas, 20-08-2017. [Consulta: 19 març 2020].
- ↑ «Mr. Victor Vidal Carton». Oireachtas Members Database. Arxivat de l'original el 2013-10-14.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Paul Antschel dit Paul Celan» (en francès). [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Nelly Sachs». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ «Delia Julia Denning Howe (1869-1970)» (en anglès). Find A Grave. [Consulta: 8 març 2021].
- ↑ Blumberg, Naomi. «Eva Hesse». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 1r març 2020].
- ↑ 74,0 74,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «La casa de Elsa Triolet y Louis Aragón». Cuba nuestra, 28-09-2014. [Consulta: 14 abril 2020].
- ↑ «Biografiak : Hamaika Bide Elkartea» (en basc). [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ Nissen, Axel. Mothers, Mammies and Old Maids: Twenty-Five Character Actresses of Golden Age Hollywood (en anglès). McFarland, 2014-01-10, pàg. 166-175. ISBN 978-0-7864-9045-5.
- ↑ «Klara Milch». Olympedia. [Consulta: 20 març 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1931» (en anglès americà). [Consulta: 2 agost 2020].
- ↑ «Soledad Miranda: Biografía y filmografía» (en espanyol europeu). AlohaCriticón, 26-12-2016. [Consulta: 7 juliol 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1952» (en anglès americà). [Consulta: 13 setembre 2020].
- ↑ «Jimi Hendrix | Biography, Songs, & Facts» (en anglès). [Consulta: 17 setembre 2020].
- ↑ «Janis Joplin». [Consulta: 20 octubre 2020].
- ↑ «Ruth Bancroft Law Oliver (1887-1970)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 1r abril 2022].
