23 de febrer
data
<< | Febrer 2019 | >> | ||||
dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
1r | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | |||
Tots els dies |
El 23 de febrer és el cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 311 dies per a finalitzar l'any i 312 en els anys de traspàs.
Contingut
- 1 Esdeveniments
- 2 Naixements
- 3 Necrològiques
- 4 Festes i commemoracions
- 5 Notes
EsdevenimentsModifica
- Països Catalans
- 1923 - Barcelona: Albert Einstein imparteix tres conferències sobre la seva teoria de la relativitat a la Diputació.
- 1983 - Olesa de Montserrat (el Baix Llobregat): un incendi destrueix el Gran Teatre de la Passió.
- 1984 - Barcelona: apareix el primer número de la revista El Llamp.[1]
- 1987 - Barcelona: fundació de l'organització política Iniciativa per Catalunya.
- 2004 - Gregori López Raimundo, Maria Salvo Iborra i Agustí de Semir són investits Doctors Honoris Causa per la Universitat Politècnica de Catalunya
- Resta del món
- 1959: El Regne Unit garanteix a Xipre la seua independència, que és proclamada formalment el 16 d'agost de 1960.[2]
- 1981 - Espanya: s'hi esdevé l'intent de cop d'estat conegut com el 23-F: a Madrid un grup de guàrdies civils segresten els parlamentaris al Congrés dels Diputats i a València els carros de combat de l'exèrcit surten pels carrers de la ciutat.
- 1997 - Edimburg (Escòcia): un grup de genetistes de l'Institut Roslinde, dirigits per Ian Wilmut, anuncien que el 5 de juliol de 1996 van aconseguir de fer néixer el primer mamífer clònic, una ovella anomenada Dolly.
NaixementsModifica
- Països Catalans
- 1896, la Vall d'Uixó, Plana Baixa: Honori Garcia i Garcia, notari, historiador i publicista valencià (m. 1953).
- 1926, València: Fernando Vizcaíno Casas, advocat, escriptor i periodista valencià (m. 2003).
- Resta del món
- 1685, Halle an der Saale, Turíngia, Alemanya: Georg Friedrich Händel, compositor alemany (m. 1759).
- 1831, Stettin: Felicita von Vestvali, cantant i actriu dramàtica alemanya (m. 1880).
- 1924, Johannesburg, Sud-àfrica: Allan McLeod Cormack, físic nord-americà d'origen sud-africà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1979 (m.1998).
- 1929, Tallinn, Estònia: Aleix II, setzè Patriarca de Moscou, primat de l'Església Ortodoxa Russa (m. 2008).
- 1940, Nova York, Estat de Nova York, EUA: Peter Fonda, actor estatunidenc.
- 1944, Beaumont (Texas): Johnny Winter, guitarrista americà de blues i de rock (m. 2014).
- 1994 - Conyers. Geòrgia: Dakota Fanning, actriu estatunidenca de cinema i televisió.
NecrològiquesModifica
- Països Catalans
- 1464 - Pequín (Xina): Zhu Qizhen, emperador Zhengtong, sisè emperador de la dinastia Ming (n. 1427).
- 1900 - Reus: Lluís Quer i Cugat, escriptor i economista (n. 1850).
- 1919 - Barcelona: Joaquim Folguera i Poal, poeta i crític literari català (n. 1893).
- 1926 - Barcelona: Joan Llimona i Bruguera, pintor català (n. 1860).
- 1935 - Mallorca: Llorenç Bisbal, cappare del socialisme mallorquí (n. 1876).
- 1938 - Gènova: Joan Costa i Deu, periodista i escriptor català (n. 1883).
- 2008 - Barcelona (Barcelonès): Josep Palau i Fabre, escriptor, poeta i crític d'art català (n. 1917).
- 2016 - Barcelona (Barcelonès): Salvador Reguant i Serra, geòleg, paleontòleg i membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC (n. 1928).
- 2016 - Barcelona (Barcelonès): Joaquim Veà i Baró, científic naturalista aventurer i primatòleg català (n. 1958).
- Resta del món
- 1676 - Hasselt (Principat de Lieja), Joannes Mantelius, monjo agustí, historiador i compositor (n. 1599).
- 1821 - Roma (Itàlia): John Keats, poeta anglès (n. 1795).
- 1855 - Göttingen, Regne de Hannover: Carl Friedrich Gauß, matemàtic i científic alemany (n. 1777).
- 1973 - Litchfield County, Connecticut (EUA): Dickinson W. Richards, metge estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1956 (n. 1895).
- 1976 - Glossop (Anglaterra): L.S. Lowry, pintor modernista anglès (n. 1887).
- 2018 - Bernat Lesfargues, escriptor i traductor occità (n. 1924).
Festes i commemoracionsModifica
Santoral[3]Modifica
Església Catòlica[4]Modifica
- Sants al Martirologi romà (2011): Policarp d'Esmirna, bisbe (156); Primià d'Ancona, bisbe màrtir (304); Sirè de Sirmium, màrtir (307); Milburga de Much Wenlock (ca. 722); Willigis de Magúncia, bisbe (1011); Joan Theristis el Segador, monjo (1127).
- Beats: Nicolas Tabouillot, prevere màrtir (1795); Rafaela de Ybarra, fundadora de la congregació de les Germanes dels Sants Àngels Custodis (1900); Giuseppina Vannini, fundadora de les Filles de Sant Camil (1911); Wincenty Stefan Frelichowski, prevere màrtir (1945).
- Sants: Cels de Trèveris, bisbe (151); Marta d'Astorga, verge i màrtir (252); 72 Màrtirs de Sirmium (ca. 303); Romana de Todi, eremita (335); Florenci de Sevilla, bisbe (485); Veterí de Gennes, deixeble de Sant Martí (s. V); Zebí de Syrein, eremita (s. V); Dositeu de Gaza, monjo (530); Fèlix de Brescia, bisbe (ca. 650); Boswell de Melross, prior (ca. 664); Earcongotha de Kent, princesa i monja (s. VII); Egfrid de Mèrcia, prevere (s. VII); Policarp d'Arle, bisbe (s. VII); Mildgytha de Minster, monja (ca. 676); Medrald de Vendôme, abat (ca. 850); Llàtzer el Pintor, monjo (867); Ordoni d'Astorga, bisbe (1066); Miló de Benevent, bisbe (1076).
- Beats: Jurmin de Northúmbria, príncep (s. VII); Odó de Cappenberg, comte i prior (1171); Nicolau de Prússia, prior a San Niccolo del Boschetto (1456); Ludwig Mzyk, monjo i màrtir (1942).
- Venerables: Paula Delpuig i Gelabert, religiosa vedruna.
Església CoptaModifica
- 16 Meixir: Elisabet, mare de Joan el Baptista; la Mare de Déu.
Església Apostòlica ArmèniaModifica
- 4 Mehec: Tadeu apòstol; Maria, Marta i Licarió, màrtirs.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)Modifica
- Se celebren els corresponents al 7 de març del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)Modifica
Corresponen als sants del 10 de febrer del calendari julià.
- Sants: Caralampi de Magnèsia, bisbe màrtir (203) i Porfiri i Baptos, màrtirs; Ennatha, Valentina i Paula, màrtirs de Palestina (308); Escolàstica de Núrsia, religiosa (s. V); Pròcor de Kíev, monjo (1107); Carp; Anna de Nóvgorod, esposa de Iaroslav I de Kíev (s. XI); Longí de Koriazhemsk, monjo (1540); Piotr, Valerianij, màrtirs (1930); Anatol d'Odessa, màrtir (1938); Marc i Joan; Galina; Zenó; Abats i bisbes de Nóvgorod: Joaquim (1030), Lluc (1060), Germà (1096), Arcadi (1162), Gregori (1193); Martiri (1199), Antoni (1231), Basili (1352), Moisès (1362), Simeó (1421); Gennadii (1505), Pimen (1571) i Afoni (1653).
Església Ortodoxa GregaModifica
- Sants: Anastasi II de Jerusalem, bisbe (706); Caralampi i tres màrtirs.
Església Ortodoxa de GeòrgiaModifica
- Sants: Joan de Tximtximi, filòsof (s. XIII).
Esglésies luteranesModifica
- Policarp d'Esmirna, bisbe (156).
AnglicanismeModifica
- Policarp d'Esmirna, bisbe (156).
NotesModifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 23 de febrer |
- ↑ «30 anys de la fundació d'El Llamp». Llibertat.cat. [Consulta: 23 febrer 2015].
- ↑ de Cabo Ramon, Isabel. Turquía, Grecia y Chipre: historia del Mediterráneo oriental (en castellà). Edicions Universitat Barcelona, 2005, p.195. ISBN 8447529673.
- ↑ Schäfer, Joachim. «Kalender - 23. Februar» (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon, 2014. [Consulta: 7 gener 2014]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:23 de febrer. |