Rosa Torras i Buxeda
Rosa Torras i Buxeda (Barcelona, 23 de febrer de 1895[1] − 26 d'agost de 1986) fou una tennista catalana nou vegades campiona d’Espanya, i la primera jugadora espanyola, juntament amb Lilí Álvarez, a participar en uns Jocs Olímpics.[2][3][4]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 23 febrer 1895 Barcelona |
Mort | 26 agost 1986 (91 anys) Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | tennista, jugadora de bridge |
Nacionalitat esportiva | Espanya |
Esport | tennis |
Participà en | |
1924 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1924 |
Nascuda en el nucli de l'ambient burgés barceloní de principis del segle xx, els seus pares, Cèsar August Torras i Ferreri, i Francesca de Sales Buxeda i Pujol, la van educar al marge del que la societat d'aquella època exigia a les dones. Així des de ben petita vas poder vestir pantalons, pentinar-se a l'estil garçonne, fumar cigarretes a l'extrem de llarguíssims broquets i fer esport.[5] Com a tennista va guanyar gran èxits en moltes competicions internacionals defensant els colors del Real Barcelona Lawn Tennis Club,[6] un dels clubs més antics de l'estat espanyol i del qual ella tenia el carnet de sòcia número u.
Durant la seva carrera com a tennista va ser nou vegades campiona d'Espanya: individual, el 1927; dobles, 1929 i 1930, amb M.C. López de Lerena, i 1931, amb B. Dutton de Pons; i mixtos, el 1929 i 1931, amb E. Maier, i 1932, amb A. Durall.[6] També fou campiona de Catalunya individual en dues ocasions (1919, 1920), de dobles en vuit (1924, amb M. Luria; 1925, amb M.L. Marnet; 1926, 1930 i 1931, amb B. Dutton de Pons; 1927, amb C. Fabra, i 1932 i 1933, amb M.C. López de Lerena) i de dobles mixtos en sis (1924, amb A. Juanico; 1926, amb F. Sindreu, i 1928-31 amb E. Maier).[6] Però on realment va posar a prova una fortalesa de ferro va ser en la seva actuació als Jocs Olímpics de París. On va participar tot i patir bronquitis i, en comptes de retirar-se quan ja no podia més, va continuar jugant i, cada dos jocs, s'asseia i es cobria el cap amb una tovallola per fer inhalacions de vapor d'aigua amb eucaliptus que algú anava escalfant amb un fogonet, a peu de pista. Junt amb el seu nom a la premsa de l'època també apareixien altres dones que com ella practicaren el tennis de competició, com és el cas de les germanes Dolors i Lluïsa Marnet Sacco.[5]
La participació de Rosa Torras, juntament amb la també tennista Lilí Álvarez, als Jocs Olímpics de París, de 1924, va suposar l'inici de la presència femenina en esdeveniments olímpics en representació de la delegació espanyola. Concretament la seva participació en aquells Jocs s'inicià el dia 13 de juliol de 1924 en enfrontaments individuals.[7]
Va ser la primera tennista en guanyar el Torneig Internacional de S'agaró l'any 1932.[8]
Rosa Torras va ser també la introductora del bridge a Barcelona, hi va obtenir molts títols i trofeus i molts jugadors es formaren amb ella.[3][9]
Referències
modifica- ↑ «Index Naixements.1895-1898. Núm 1227 any 1895. Jutjat Universitat». Arxiu Municipal de Barcelona, 23-02-1895. [Consulta: 15 abril 2019].
- ↑ «Rosa Torras Buxeda». Diccionari biogràfic de dones. Xarxa Vives d'Universitats. [Consulta: 26 desembre 2020].
- ↑ 3,0 3,1 García García, Jorge. «Rosa Torras i el record dels Jocs Olímpics de París 1924». Deporteymujer.com, 2020. [Consulta: 26 desembre 2020].
- ↑ «Rosa Torras Buxeda | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 desembre 2020].
- ↑ 5,0 5,1 «Rosa Torras Buxeda». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «Rosa Torras Buxeda». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 17 gener 2016].
- ↑ Surroca i Carmona, Joan Manuel. Diari Olímpic d'un blocaire. Primera. Barcelona: Fundació Barcelona Olímpica, 2012, p. 39.
- ↑ «Edición del miércoles, 15 julio 1953, página 20 - Hemeroteca - Lavanguardia.es». [Consulta: 3 setembre 2022].
- ↑ Sinca, Genís; Spanò, Cristina. «Rosa Torras, el nostre primer mite femení de tennis». Ara.cat. Elles. 18 dones invisibles de la nostra història. [Consulta: 26 desembre 2020].