Turíngia

estat d'Alemanya

L'Estat Lliure de Turíngia (en alemany: Freistaat Thüringen, pronunciat [ˈfʁaɪʃtaːt ˈtyːʁɪŋən]) és un estat federat (Bundesland) d'Alemanya, que conforma el territori de la regió històrica del mateix nom. Turíngia fou un estat durant l'edat mitjana i posteriorment un estat de la república de Weimar, essent dividit en tres bezirke o districtes a l'extinta RDA.

Plantilla:Infotaula geografia políticaTuríngia
Freistaat Thüringen (de) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Lema«Hier hat Zukunft Tradition» Modifica el valor a Wikidata
Epònimturingis Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 51° N, 11° E / 51°N,11°E / 51; 11
EstatAlemanya Modifica el valor a Wikidata
CapitalErfurt Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població2.143.145 (2018) Modifica el valor a Wikidata (132,53 hab./km²)
Llengua utilitzadaMain-Franconian (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície16.171 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud266 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altGrosser Beerberg (982,9 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Creació3 octubre 1990 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Ministre-president Modifica el valor a WikidataBodo Ramelow (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuLandtag de Turíngia , (Escó: 90) Modifica el valor a Wikidata
Màxima autoritat judicialTribunal Constitucional de Turíngia Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Pressupost13.543.780.600 € (2024) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2DE-TH Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSDEG Modifica el valor a Wikidata
Clau de regió d'Alemanya16 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webthueringen.de Modifica el valor a Wikidata
Facebook: FreistaatThueringen Twitter (X): thueringende Mastodon: thueringen@freistaat-thueringen.social Instagram: thueringen.de Modifica el valor a Wikidata

Turíngia se situa al centre del país i limita amb la Baixa Saxònia al nord, amb Saxònia-Anhalt al nord-est, amb Saxònia a l'est, amb Baviera al sud i amb Hessen a l'oest. L'estat és conegut des del segle xix com «el cor verd d'Alemanya», a causa dels frondosos boscos que hom hi troba. La capital i ciutat més poblada és Erfurt.

Història modifica

Habitada pel poble dels hermanduris i després pels alamans, el poble dels turingis s'hi va establir al segle iv. Cap a començaments del segle VI tenien un rei anomenat Hermanfrid. El país va ser sotmès pels francs cap al 532 i amb el tractat de Verdun del 843 va pertànyer a Germània.

La Marca turíngia fou constituïda el 804 i va ser integrada a Saxònia el 908. El 965 va passar a la Marca de Meissen i abans del 1064 fou donada a Lluís el Barbut. Va ser incorporada a Saxònia el 1482.

Districtes urbans i rurals modifica

Turíngia està dividida en 17 districtes rurals (entre parèntesis, algunes ciutats importants de cada districte):

 

  1. Districte d'Altenburger Land (Altenburg)
  2. Districte d'Eichsfeld
  3. Districte de Gotha (Gotha)
  4. Districte de Greiz (Greiz)
  5. Districte de Hildburghausen
  6. Ilm (Arnstadt, Ilmenau)
  1. Kyffhäuserkreis (Sondershausen)
  2. Districte de Nordhausen (Nordhausen)
  3. Saale-Holzland
  4. Saale-Orla
  5. Saalfeld-Rudolstadt (Saalfeld, Rudolstadt)
  6. Schmalkalden-Meiningen (Meiningen)
  1. Districte de Sömmerda (Sommerda)
  2. Districte de Sonneberg (Sonneberg)
  3. Unstrut-Hainich (Mühlhausen)
  4. Wartburgkreis
  5. Weimarer Land (Apolda)

A més a més, també té sis districtes urbans:

  1. Erfurt
  2. Eisenach
  3. Gera
  4. Jena
  5. Suhl
  6. Weimar

Ciutats modifica

Ciutats a Turíngia
posició ciutat habitants districte
31-desembre-1970 31-desembre-2000 30-juny-2005
1. Erfurt 192.679 200.564 202.590 districte urbà
2. Gera 106.841 112.835 104.737 districte urbà
3. Jena 85.169 99.893 102.201 districte urbà
4. Weimar 63.985 62.425 64.361 districte urbà
5. Gotha 57.256 48.376 47.045 Gotha
6. Eisenach 50.059 44.442 43.858 districte urbà
7. Nordhausen 42.018 45.633 43.781 Nordhausen
8. Suhl 28.177 48.025 43.202 districte urbà
9. Altenburg 47.497 41.290 38.203 Altenburger Land
10. Mühlhausen 46.135 38.695 37.480 Unstrut-Hainich-Kreis
11. Saalfeld 31.048 29.511 28.148 Saalfeld-Rudolstadt
12. Ilmenau 19.634 27.176 26.713 Ilm-Kreis
13. Arnstadt 27.368 27.220 25.828 Ilm-Kreis
14. Rudolstadt 30.087 27.528 25.584 Saalfeld-Rudolstadt
15. Apolda 29.754 25.899 24.684 Weimarer Land
16. Greiz 39.424 26.177 24.007 Greiz
17. Sonneberg 29.811 24.837 23.928 Sonneberg
18. Sondershausen 22.195 23.088 21.718 Kyffhäuserkreis
19. Meiningen 24.876 22.240 21.642 Schmalkalden-Meiningen
20. Sömmerda 15.959 21.977 20.885 Sömmerda
21. Leinefelde-Worbis
(formed at 16th of march 2004)
4.315 (LF)
3.401 (WO)
15.056 (LF)
5.497 (WO)
20.816 Eichsfeld
22. Bad Langensalza 16.813 19.917 18.760 Unstrut-Hainich-Kreis
23. Schmalkalden 14.527 18.551 17.893 Schmalkalden-Meiningen
24. Zeulenroda-Triebes
(formed at 1st of march 2006)
13.549 (ZR)
4.790 (TR)
14.600 (ZR)
4.230 (TR)
17.702 Greiz
25. Heiligenstadt 12.464 17.291 17.175 Eichsfeld
26. Bad Salzungen 11.466 17.086 16.551 Wartburgkreis
27. Pößneck 19.547 14.341 13.592 Saale-Orla
28. Schmölln 13.968 13.193 12.693 districte d'Altenburger
29. Zella-Mehlis
(formed at 1st of april 1919)
17.136 13.036 12.355 Schmalkalden-Meiningen
30. Hildburghausen 10.652 12.466 12.351 Hildburghausen
31. Eisenberg 13.859 11.764 11.489 Saale-Holzland-Kreis
32. Waltershausen 14.219 11.725 11.307 Gotha

Llista de ministres presidents de Turíngia modifica

Ministres-Presidents de Turíngia
Núm. Nom Naixement-Mort Partit Inici de mandat Fi de mandat
1 Hermann Brill 1895–1959 SPD 9 de juny de 1945 16 de juliol de 1945
2 Rudolf Paul 1893–1978 SED 16 de juliol de 1945 9 d'octubre de 1947
3 Werner Eggerath 1900–1977 SED 9 d'octubre de 1947 23 de juliol de 1952
Entre 1952 i 1990, l'estat de Turíngia va restar abolit.
4 Josef Duchač *1938 CDU 8 de novembre de 1990 5 de febrer de 1992
5 Bernhard Vogel *1932 CDU 5 de febrer de 1992 5 de juny de 2003
6 Dieter Althaus *1958 CDU 5 de juny de 2003 30 d'octubre de 2009
7 Christine Lieberknecht *1958 CDU 30 d'octubre de 2009 5 de desembre de 2014
8 Bodo Ramelow *1956 Die Linke 5 de desembre de 2014 actualitat

Vegeu també modifica