9 de juny
data
| << | Juny 2021 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | ||||
| Tots els dies | ||||||
El 9 de juny és el cent seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-unè en els anys de traspàs. Queden 205 dies per a finalitzar l'any.
EsdevenimentsModifica
- Països Catalans
- 1359 - Barcelona: Batalla naval de Barcelona el 1359, en la que per primer cop una bombarda fou usada per la marina catalana.[1]
- 1462 - Catalunya: hi comença la guerra civil entre Joan II i la Diputació del General de Catalunya.
- 1904 - Barcelona: Inauguració de la Presó Model de Barcelona o Presó Cel·lular Nova.[2]
- 2017 - Catalunya: Carles Puigdemont anuncia la data i pregunta del Referèndum sobre la independència de Catalunya de 2017.
- Resta del món
- 411 aC- Atenes (Antiga Grècia): durant la Guerra del Peloponès entre Atenes i Esparta- un cop d'Estat volteja el Govern democràtic atenès. Puja al poder l'oligarquia de Els Quatre-cents, que serà reemplaçada uns mesos després.
- 53- Roma: l'emperador romà Neró es casa amb Clàudia Octàvia.
- 1817 - Santiago (Xile): s'hi encunya de la primera moneda xilena.
- 1959 - Estats Units: hi varen el George Washington, el primer submarí amb míssils balístics.
- 1973 - Espanya: Luis Carrero Blanco és nomenat President del Govern d'Espanya.
- 2006 - Munic (Alemanya): s'inaugura la Copa del Món de Futbol de 2006.
NaixementsModifica
- Països Catalans
- 1673 - València: Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu, aristòcrata i erudit valencià, virrei de Mallorca.
- 1876 - Barcelonaː Àngela Graupera i Gil, escriptora de novel·les rosa, infermera, conferenciant, activista social i la primera corresponsal de guerra femenina d'Espanya (m. 1940).[3]
- 1930 - Barcelona: Jordi Pujol i Soley, polític català, president de la Generalitat de Catalunya entre 1980 i 2003.[4]
- 1933 - Barcelona: Montserrat Gudiol i Corominas, pintora catalana (m. 2015).[5]
- 1938 - Manacor: Jaume Santandreu Sureda, capellà, escriptor i polític mallorquí.
- 1965 - Barcelonaː Sílvia Comes, cantant relacionada amb el món de la cançó d'autor i la poesia.[6]
- 1966 - Folgueroles, Osonaː Cristina Nogué Bori, atleta especialitzada en camp a través i curses de mig fons i fons.[7]
- Resta del món
- 1588, Nuremberg: Johann Andreas Herbst, compositor i teòric musical del Barroc.
- 1672, Moscou, Tsarat Rus: Pere el Gran, Tsar de Rússia.
- 1781, Wylam, Northumberland, Anglaterra: George Stephenson, enginyer, inventor de la locomotora (m. 1848).[8]
- 1810, Königsberg, Prússia: Carl Otto Nicolai, compositor prussià (m. 1849).[9]
- 1843, Praga: Bertha von Suttner, novel·lista austríaca, pacifista radical, que obtingué el Premi Nobel de la Pau l'any 1905 (m. 1914).[10]
- 1865, Sortelung, a l'Illa de Fiònia, Dinamarca: Carl Nielsen, compositor danès (m. 1931).[11]
- 1867, Langton Green, Kentː Emma Turner, ornitòloga i fotògrafa d'ocells anglesa (m. 1940).
- 1875, Calhoun, Michiganː Lena Sadler, metgessa, cirurgiana i obstetra, líder en temes sobre la salut de la dona (m. 1939).[12]
- 1891, Peru, Indiana, Estats Units: Cole Porter, compositor.[13]
- 1909, Àvila, Espanya: José Luis López Aranguren, filòsof, assagista i professor espanyol (m. 1996).[14]
- 1915, Waukesha, Wisconsin, Estats Units: Les Paul, guitarrista de jazz nord-americà (m. 2009).[15]
- 1916, San Francisco, Califòrnia, Estats Units: Robert McNamara, Secretari de Defensa dels Estats Units durant el període 1961-68. (m. 2009).[16]
- 1927, Verona (Itàlia): Franco Donatoni ,compositor italià (m. 2000).[17]
- 1930,
- 1933, Madridː Marisa de Leza, actriu espanyola de cinema, teatre i televisió.[20]
- 1939, Galati, Romania: Ileana Cotrubas, soprano romanesa.[21]
- 1941, Leicester, Anglaterra: Jon Lord, compositor, pianista i organista anglès conegut per la seva tasca pionera en la fusió del rock amb la música clàssica o la barroca, en especial amb Deep Purple i Whitesnake (m. 2012).[22]
- 1945,
- Priego, Castella: Luis Ocaña, ciclista espanyol guanyador del Tour de França (m. 1994).
- Alma, Michiganː Betty Mahmoody, escriptora estatunidenca i conferenciant, coneguda pel seu llibre No sense la meva filla.[23]
- 1951
- Maastricht, Països Baixos: Benny Neyman, cantautor.
- Los Angeles, Califòrnia (EUA): James Newton Howard, compositor de cinema estatunidenc, vuit vegades nominat per a l'Oscar.[24]
- 1954, Bronx, Nova York, EUA: George Pérez, autor de còmics estatunidenc.
- 1956, Miamiː Patricia Cornwell, escriptora estatunidenca, especialitzada en gènere policíac.[25]
- 1963, Owensboro, Kentucky, Estats Units: Johnny Depp, actor nord-americà.
- 1964, Dakar, Senegal: Fatou Guewel, cantant senegalesa.
- 1978, Cambridge, Anglaterra: Matt Bellamy, cantant i guitarrista del grup anglès Muse.
- 1981, Jerusalem, Israel: Natalie Portman, actriu isrealiano-estatunidenca.
- 1982, Fukuoka, Japó: Yoshito Okubo, futbolista.
- 1985, Malabo, Guinea Equatorialː Eva Ngui, atleta paralímpica espanyola.[26]
NecrològiquesModifica
- Països Catalans
- 1937 - Barcelona: Antoni Rubió i Lluch fou un historiador i intel·lectual català.[27]
- 2016 - Badalona: Joan-Anton Oriol Dauder, escriptor català.
- 2020 - Barcelona: Pau Donés i Cirera, músic català.[28]
- Resta del món
- 68 - Roma: Neró, emperador romà, se suïcida (n. 37).[29]
- 1717 - Blois: Madame Guyon, escriptora francesa.[30]
- 1817 - París (França): Anne-Josèphe Théroigne de Méricourt, política i feminista francesa que va tenir un paper important a la revolució francesa (n. 1762).[31]
- 1825 - Florènciaː Paulina Bonaparte, política francesa, germana de Napoleó (n. 1780).[32]
- 1863 - Herat (Afganistan): Dost Mohammad Khan, sobirà afganès, que va governar Afganistan del 1826 al 1863 i va fundar la dinastia Barakzay (n. 1793).[33]
- 1870 - Gads Hill Place, Anglaterra: Charles Dickens, escriptor anglès (n. 1812).[34]
- 1884 - Valparaíso, Xile: Aníbal Pinto, advocat i polític xilè, president del país entre 1876 i 1881.[35]
- 1892 - Edo, Imperi Japonès: Tukioka Yoshitoshi, artista gravador japonès.
- 1935 - Atenesː Euphrosine Paspati, tennista grega que va competir a començaments del segle xx (n. 1880).[36]
- 1958 - Londres, Anglaterra, Regne Unit: Robert Donat, actor de teatre i cinema anglès.
- 1959 - Göttingen, Baixa Saxònia, República Federal Alemanya: Adolf Otto Reinhold Windaus, metge i químic alemany, Premi Nobel de Química de 1928 (n. 1876).[37]
- 1963 - Getxo (Biscaia): José Félix de Lequerica Erquiza ,polític i diplomàtic espanyol, ministre d'Afers exteriors durant el primer franquisme (n. 1891).[38]
- 1974 - Madrid (Espanya): Migel Angel Ásturias Rosales, escriptor i diplomàtic guatemaltenc, Premi Nobel de Literatura de l'any 1967 (n. 1899).[39]
- 1975 - Varsòvia (Polònia): Janina Konarska-Slomimska, pintora, escultora, artista gràfica i il·lustradora polonesa (n.1900).[40]
- 1987 - Parísː Monique Haas, pianista francesa (n. 1909).[41]
- 1989 - Chicago, Illinois (EUA): George Wells Beadle, genetista estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1958 (n. 1903).[42]
- 1991 - Mürzzuschlag, Àustria: Claudio Arrau, pianista xilè d'ascendència catalana (n. 1903).[43]
- 1994 - La Haia (Països Baixos): Jan Tinbergen, economista neerlandès, Premi Nobel d'Economia de l'any 1969 (n. 1903).[44]
- 2002 - l'Havana: Elena Burke, important cantant cubana de boleros i balades (n. 1928).[45]
- 2010 - Moscouː Marina Semjonova, ballarina soviètica, la primera prima ballerina formada en aquest país (n. 1908).[46]
- 2011 - Winterthur: Aida Stucki, violinista i professora suïssa de gran renom internacional (n. 1921).[47]
- 2013 - Madrid (Espanya): Elías Querejeta Gárate , productor, guionista i director de cinema basc (n. 1934).[48]
- 2014 - Barnes (Londres): Rik Mayall, actor i escriptor anglès, conegut pel seu paper de Rick a la sèrie Els joves (n. 1958).
- 2019 - Montevideo, Uruguaiː Adela Neffa, escultora argentina nacionalitzada uruguaiana (n. 1922).[49]
Festes i commemoracionsModifica
- Països Catalans
- Resta del món
- Dia de La Rioja.
- Dia de la Regió de Múrcia.
SantoralModifica
Església CatòlicaModifica
- Sants al Martirologi romà (2011):[50] Prim i Felicià de Roma, màrtirs; Efraïm de Síria, monjo; Columba de Iona, abat; José de Anchieta, jesuïta; Diomedes de Nicea, màrtir (s. I); Vicenç d'Agen, màrtir (ca. 300); Maximià de Siracusa, bisbe (594); Ricard d'Andria, bisbe (s. XII); Madrun, vídua.
- Beats Robert Salt, cartoixà màrtir (1537); Joseph Imbert, jesuïta màrtir (1794); Anna Maria Taigi, mare (1837); Luigi Boccardo, canonge i fundador (1936).
- Sants: Julià de Síria, monjo (ca. 370); Baithen de Iona, abat (599); Cumià de Bobbio, monjo (s. VIII); translació de les relíquies d'Edmund Rich d'Abingdon.
- Beats: Tagí de Magdeburg, bisbe (1012); Ermengarda de Dijon, monja (1147); Silvestre Ventura, monjo de Florència (1348); Heinrich Michael Buch, laic (1666).
- Venerable Marina de Escobar; servent de Déu Àngel Cantons i Fornells, sacerdot claretià.
Església CoptaModifica
- 2 Paoni: partença del papa Joan XVIII d'Alexandria (1796); aparició dels cossos de Sant Joan Baptista i Elies profeta.
Església Apostòlica ArmèniaModifica
- Sant Gregori l'Il·luminador.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)Modifica
- Se celebren els corresponents al 22 de juny del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)Modifica
Corresponen al 27 de maig del calendari julià litúrgic:
- Sants Terapont de Sardes, bisbe i màrtir; Teodora d'Alexandria, verge i màrtir; Dídim el Soldat màrtir; Alipi de Tagaste, màrtir; Terapont de Bielozersk, abat; Terapont de Monza, abat; Joan el Rus; Eusebiot, màrtir; Hel·ladi, màrtir. Troballa de les relíquies de Nil de Stolbensk (1667); translació de les relíquies de Cebrià de Kíev, Foci de Kíev i Jonàs de Kíev (1472).
Església d'AnglaterraModifica
- Sants Columba de Iona, abat; Efraïm de Síria, diaca, himnògraf, Mestre de la Fe.
Església Episcopal dels Estats UnitsModifica
- Sants Columba de Iona, abat.
Esglésies luteranesModifica
- Columba de Iona, Aidan de Lindisfarne i Beda el Venerable, mestres, renovadors de l'Església; Església Evangèlica d'Alemanya: Efraïm de Síria.
ReferènciesModifica
- ↑ Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona: ...e la nostra nau desparà una bombarda e ferí en lo castell de la nau de Castella...
- ↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.
- ↑ Calbet i Camarasa, Josep Mª; Vigier i Rovira, Mercè «La infermera Angela Graupera i Gil (1876-1940)». Revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, XXXIII, 3, 2018, pàg. 158-159.
- ↑ «Jordi Pujol i Soley | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 juny 2020].
- ↑ «Montserrat Gudiol i Corominas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «Silvia Comes». SGAE. Sociedad General de Autores y Editores. Canción con todos. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «Cristina Nogué Bori». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 15 abril 2019].
- ↑ «George Stephenson | Biography, Locomotives, & Facts» (en anglès). [Consulta: 10 juny 2020].
- ↑ «Otto Nicolai | German composer» (en anglès). [Consulta: 10 juny 2020].
- ↑ «Bertha von Suttner. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Carl Nielsen». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Dr Lena Celestia Kellogg Sadler (1875-1939)». Find a Grave Memorial. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «Cole Porter | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «José Luis Aranguren | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 juny 2020].
- ↑ «Les Paul Standard guitar | musical instrument» (en anglès). [Consulta: 10 juny 2020].
- ↑ «Robert S. McNamara | Biography, Facts, & Role in Vietnam War» (en anglès). [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «DONATONI, Franco in "Dizionario Biografico"» (en it-it). [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ «Barbara | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «Alda Lara» (en portuguès). Lusofonia Poética. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ Alesves. «Enciclopedia del Cine Español: Marisa de Leza», 03-05-2016. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «Ileana Cotrubas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «Jon Lord | British musician» (en anglès). [Consulta: 10 juny 2020].
- ↑ «Not Without My Daughter. About Betty Mahmoody». Goodreads. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «James Newton Howard Facts» (en anglès). [Consulta: 10 juny 2020].
- ↑ «Patricia Cornwell | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «Biografías, Eva Ngui». Página Oficial del Comité Paralímpico Español, 10-08-2016. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ Albert Balcells, "Antoni Rubió i Lluch, historiador i primer president de l'Institut d'Estudis Catalans.", sèrie Semblances biogràfiques, n°48, Barcelona, IEC, 2008, 52 pàgines, ISBN 978-84-7283-986-1
- ↑ 324cat. «Mor el líder de Jarabe de Palo, Pau Donés, als 53 anys», 09-06-2020. [Consulta: 9 juny 2020].
- ↑ «Neróne imperatore nell'Enciclopedia Treccani» (en it-it). [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ Guyon, Jeanne. Letters of Jeanne Guyon. The Life of Jeanne Guyon (en anglès). Whitaker House, 2013-06-19. ISBN 978-1-60374-846-9.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Anne Josèphe Terwagne dite Théroigne de Méricourt» (en francès). [Consulta: 9 juny 2020].
- ↑ «La “Venus Victrix”… de Cánova». Ana María Brandolini, 08-03-2019. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ Collins, Philip. «Charles Dickens». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ Barros Van Buren, Mario. historia diplomatica de chile 1541-1938 (en castellà). Andres Bello, 1970, p.886. ISBN 9561307765.
- ↑ «Fronietta Paspati Olympic Results». sports-reference.com. [Consulta: 12 juny 2016].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1928» (en anglès). [Consulta: 12 juny 2020].
- ↑ «Lequerica Erquiza, José Félix - Auñamendi Eusko Entziklopedia» (en castellà). [Consulta: 3 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1967» (en anglès). [Consulta: 12 juny 2020].
- ↑ «Janina Konarska-Słonimska» (en anglès). le site Sports Reference. [Consulta: 30 desembre 2016].
- ↑ «Monique Haas» (en castellà). Discogs. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1958» (en anglès). [Consulta: 12 juny 2020].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1969» (en anglès). [Consulta: 12 juny 2020].
- ↑ «Fallece una de las voces cubanas más emblemáticas, Elena Burke». La Vanguardia, 09-06-2002.
- ↑ «Marina Timofejevna Semjonova | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «Mor la llegenda del violí Aida Stucki» (en alemany). Klassic.com. [Consulta: gener 2021].
- ↑ «Querejeta Garate, Elías - Auñamendi Eusko Entziklopedia» (en castellà). [Consulta: 3 juny 2020].
- ↑ «Adela Neffa». Museo Nacional de Artes Visuales. Montevideo. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ Santi, beati e testimoni.
| Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:9 de juny. |
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 9 de juny |