22 de juny
data
| << | Juny 2022 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | |||
| Tots els dies | ||||||
El 22 de juny és el cent setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-quatrè en els anys de traspàs. Queden 192 dies per a finalitzar l'any.
EsdevenimentsModifica
- Països Catalans
- 1343 - Palma (Mallorca): a la seu, Pere III el Cerimoniós és proclamat rei de Mallorca, amb la qual cosa els territoris del Regne de Mallorca resten reincorporats a la Corona d'Aragó.
- 1713 - l'Hospitalet de Llobregat: es signa secretament el Conveni de l'Hospitalet en el que l'Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic es compromet davant Felip V d'Espanya a retirar les topes aliades de Catalunya, Mallorca i Eivissa i a lliura Barcelona o Tarragona en el context de la Guerra de Successió Espanyola.
- 1976 - Barcelona: Míting de la Llibertat sota el lema "Guanyem la Llibertat" al Palau Blaugrana. Inici del procés constituent del PSC-C. Primer míting democràtic autoritzat des del final de la Guerra Civil espanyola.
- 2018 - Tarragonaː S'inauguren els XVIII Jocs Mediterranis, celebrats a la ciutat de Tarragona del 22 de juny a l’1 de juliol de 2018.[1]
- Resta del món
- 1817 - Cuba: S'origina la seva indústria de tabac quan Ferran VII d'Espanya signa un decret que en legalitza la seva producció i comercialització.[2]
- 1826 - Lisboa: S'estrena al Teatro Nacional de São Carlos l'òpera Adina, de Gioachino Rossini.[3]
- 1838 - Urizaharra (Àlaba): els liberals acaben vencent a la llarga batalla d'Urizaharra durant la Primera Guerra Carlina.
- 1940 - Compiègne (França): L'armistici i acord de cessament d'hostilitats entre les autoritats del Tercer Reich alemany i els representants de França. Va ser signat a Rethondes, al bosc de Compiègne.[4]
- 1941 - Europa: Alemanya envaeix la Unió Soviètica (Segona Guerra Mundial).[4]
- 1986 - Espanya: El PSOE guanya les eleccions generals per majoria absoluta, el seu líder Felipe González, President del govern espanyol, revalidarà el seu càrrec.
- 2007 - Santiago de Xile, Xile: Debuta oficialment la selecció catalana de patinatge de velocitat participant en la "Copa Cono Sur".
NaixementsModifica
- Països Catalans
- 1884 - Barcelonaː Emília Baró, actriu teatral catalana de llarga trajectòria professional (m. 1964).[5]
- 1904 - Manresaː Ignàsia Salvans i Casas, metgessa especialitzada en ginecologia i farmacèutica (m. 1970).[6]
- 1913 - Girona: Antònia Adroher i Pascual, mestra i activista política catalana fundadora del POUM (m. 2007).[7]
- 1914 - Barcelona: Alexandre Cirici i Pellicer, crític d'art, escriptor, polític i pedagog català (m. 1983).
- 1916 - Barcelona: Joan Baptista Cendrós i Carbonell, empresari, mecenes i promotor cultural català (m. 1986).
- 1925 - Benassal, Alt Maestrat: Sofia Salvador i Monferrer, escriptora i mestra (m. 1995).[8]
- 1926 - Barcelona: Marta Mata, pedagoga i diputada socialista al Parlament, les Corts Espanyoles i el Senat (m. 2006).
- 1936 -
- Barcelona: Gemma Cuervo Igartua, actriu espanyola de teatre, cinema i televisió.[9]
- Barcelonaː Elena Jaumandreu, muntadora cinematogràfica catalana.[10]
- 1945 - Barcelona: Pere Gimferrer, poeta, traductor i crític literari.
- 1951 - Banyolesː Irene Rigau i Oliver, psicòloga i política catalana; ha estat consellera de la Generalitat de Catalunya.[11]
- 1971 - Sant Feliu de Buixalleu, la Selva: Quim Masferrer, actor i director de teatre, guionista, presentador de televisió i monologuista català.
- Resta del món
- 662 - Chang'an (Xina): Emperador Ruizong de Tang (xinès:唐 睿宗) (662- 716) va regnar com a emperador de la Dinastia Tang en dues etapes, com a cinquè emperador (684 a 690) i com a novè (710 a 712) (m. 716).[12]
- 1425 - Florènciaː Lucrècia Tornabuoni, poeta i noble italiana i influent assessora política durant el segle XV (m.1482).[13]
- 1478 - Bruges, Flandes: Felip I de Castella, rei de Castella. (m. 1506).
- 1767 - Potsdam (Alemanya): Wilhelm von Humboldt, lingüista i polític alemany (m. 1835).[14]
- 1793 - Japó: Tokugawa Ieyoshi, 43è shogun (m. 1853).
- 1805 - Gènova, Itàlia: Giuseppe Mazzini, patriota, polític i filòsof italià (m. 1872).[15]
- 1809 - Londresː Mary Cowden Clarke, escriptora anglesa, autora de la Concordance to Shakespeare (m. 1898).[16]
- 1856 - Norfolk, Anglaterra: Henry Rider Haggard, escriptor britànic (m. 1925).[17]
- 1876 - Chilleurs-aux-Bois, Loiret, Centre, Françaː Madeleine Vionnet, influent dissenyadora d'alta costura francesa (m. 1975).[18]
- 1906 -
- Galítsia, Àustria-Hongria: Billy Wilder, director de cine (m. 2002).
- Englewood, Nova Jersey: Anne Morrow Lindbergh, escriptora i aviadora nord-americana (m. 2001).[19]
- 1909 - Viena, Àustria: Christoph von Fürer-Haimendorf, etnòleg d'origen austríac (m. 1995).
- 1911 - Rotterdamː Marie Braun, nedadora neerlandesa, medallista olímpica (m. 1982).[20]
- 1917 - París (França): Jean Hubeau, pianista, compositor i pedagog francès (m. 1992).[21]
- 1931 - Caucas, URSS: Oleg Kotzarev, violoncel·lista, compositor i administrador cultural rus, instal·lat a l'Argentina.
- 1939 - Jerusalem (Israel): Ada Yonath, cristal·lògrafa israeliana, Premi Nobel de Química de l'any 2009.[22]
- 1942 - Aberdeen (Escòcia): J. Michael Kosterlitz, físic nord-americà d'origen escocès, Premi Nobel de Física de 2016.[23]
- 1947 - Octavia Butler, destacada escriptora afroamericana de ciència-ficció feminista (m. 2006).[24]
- 1949 - Basking Ridge, Summit, EUA: Meryl Streep, actriu nord-americana.
- 1951 - Managuaː Rosario Murillo Zambrana, professora, escriptora, activista i política nicaragüenca vicepresidenta de Nicaragua.[25]
- 1953 - Nova York: Cyndi Lauper, cantant i actriu estatunidenca.[26]
- 1960 - Lawrence, Kansas (EUA): Erin Brockovich, activista per al medi ambient nord-americana.[27]
- 1961 - Glasgow (Escòcia): Jimmy Somerville, cantant i compositor escocès.[28]
NecrològiquesModifica
- Països Catalans
- 1923 - Barcelona: Cèsar August Torras i Ferreri, muntanyenc i primer promotor de l'excursionisme català. (n. 1852).[29]
- 1954 - València: Estanislao Marco, compositor i guitarrista valencià (n. 1873).
- Resta del món
- 910: Gerard I de Metz, comte de Metz. (n. 875).
- 1429 - Samarcanda (Uzbekistan): Ghiyath-ad-Din Jamxid ibn Massud ibn Mahmud al-Kaixí o al-Kaixaní, més conegut simplement com al-Kaixí ,—en àrab غياث الدين بن مسعود بن محمود الكاشي/الكاشاني, Ḡiyāṯ ad-Dīn Jamxīd b. Masʿūd b. Maḥmūd al-Kāxī/al-Kāxānī) matemàtic i astrònom persa (n. 1380).[30]
- 1885 - Feldkirch: Emil Riebeck, explorador, mineralogista, etnòleg i naturalista alemany. (n. 1853).
- 1931 - Mézin (França): Armand Fallières, advocat, President de la República Francesa (n. 1841).[31]
- 1936 - Viena, Àustria: Moritz Schlick filòsof. (n. 1882).
- 1969 - Londres, Regne Unit: Judy Garland, actriu. (n. 1922).[32]
- 1974 - Ginebra, Suïssa: Darius Milhaud, compositor francès (n. 1892).[33]
- 1990 - Moscou (Rússia): Ilià Frank, físic sovietic, Premi Nobel de Física de l'any 1958 (n. 1908).[34]
- 2006 - Madrid: Asun Balzola, il·lustradora, escriptora i traductora espanyola de formació autodidacta (n. 1942).[35]
- 2013 - Barcelona: Javier Tomeo, escriptor aragonès (n. 1932).[36]
- 2015 - Parc Nacional de los Padres, Califòrnia (EUA): James Horner, compositor de cinema estatunidenc (n. 1953).
Festes i commemoracionsModifica
Santoral[37]Modifica
Església Catòlica[38]Modifica
- Sants al Martirologi romà (2011): Tit Flavi Climent (cònsol), màrtir (96); Julià i Aaró de Caerleon (303); Eusebi de Samòsata, bisbe (379); Paulí de Nola, bisbe (431); Nicetas de Remesiana, bisbe (414); Albà de Verulamium, màrtir; Thomas More i John Fisher, màrtirs (1535).
- Beats: Altruda de Roma, verge i terciària franciscana; Innocenci V, papa.
- Sants: Acaci i 10.000 màrtirs de l'Ararat (120); Albí de Roma, màrtir (s. IV); Consòrcia de Cluny (570); Siguilda d'Auchy, monja (750); Rotruda de Thérouanne (segle ix); Lambert de Saint-Bertin (1125).
- Beats: Joan I de Nàpols, bisbe (s. V); Joan IV de Nàpols, bisbe (835).
- Venerables: Eberard de Salzburg, bisbe (1164); Cristina de Hamm, mística (s. XV).
Església CoptaModifica
- 15 Baoni: devolució de les relíquies de Sant Marc evangelista per Pau VI de Roma a Ciril VI d'Alexandria (1968); consagració de l'església de Mareotis i troballa de les restes de Menna d'Egipte.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)Modifica
- Se celebren els corresponents al 5 de juliol del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)Modifica
Corresponen als sants del 9 de juny del calendari julià litúrgic:
- Sants Tecla, Mariamne, Marta, Maria i Enmatha d'Arbela (346), Màrtirs de Quios; Orestes, Diomedes i Rodó, màrtirs; Ciril d'Alexandria, arquebisbe (444); Columba de Iona, il·luminador d'Escòcia; Ciril del Llac Blanc, abat de Belozersk (1427); Alexandre de Kuixta, abat (1439); Ciril de Velsk (s. XV), Alexandre de Prusa; Ananies, màrtir; Ciril, monjo; Vidal de Valaam, monjo (1856); Alexij Metxev de Moscou, prevere (1923).
Església de GeòrgiaModifica
- Joan de Xavtel-Gaenati (s. XIII).
Església anglicanaModifica
- Sant Albà de Verulam, abat.
Església Evangèlica d'AlemanyaModifica
- Sant Paulí de Nola, bisbe.
NotesModifica
- ↑ «Jocs Mediterranis de Tarragona 2018 | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 abril 2021].
- ↑ Cuba (International Bureau of the American Republics, 1905) p82
- ↑ Luque, Antonio Domnguez. Gioachino Rossini MS All de Il Barbiere (en castellà). Lulu.com, 2007-10, p. 119. ISBN 978-1-84799-952-8.
- ↑ 4,0 4,1 Kinder, Hermann, 1920-1968.. Atlas histórico mundial. II, De la Revolución Francesa a nuestros días. 19a. ed. corregida y ampliada. Madrid: Akal, 1996. ISBN 84-460-2459-4.
- ↑ Vila Fernández, Anna Maria. «Emília Baró Sanz». Institut del Teatre. [Consulta: 26 abril 2021].
- ↑ «Ignàsia Salvans i Casas». Metges Catalans. [Consulta: 8 abril 2021].
- ↑ Rovira, M. «Mor Antònia Adroher, la primera regidora de la història a l'Ajuntament de Girona». Diari de Girona, 16-09-2007.
- ↑ «Sofia Salvador i Monferrer (Benassal, 22 de juny de 1925 – 18 de gener de 1995)». Pere-Enric Barreda, 21-10-2013. [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Cine Archivo // Ficha Personalidad». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Elena Jaumandreu». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 1r desembre 2019].
- ↑ «Irene Rigau i Oliver | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 abril 2021].
- ↑ Lewis, Mark Edward, 1954-. China's cosmopolitan empire : the Tang dynasty. Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press, 2009. ISBN 978-0-674-03306-1.
- ↑ Jansen, Sharon L. «Lucrezia Tornabuoni: Business Woman, Political Adviser, Poet». The Monstrous Regiment of Women. [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «MAZZINI, Giuseppe in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 2 juny 2020].
- ↑ «Clarke, Mary Cowden (1809–1898) | Encyclopedia.com». [Consulta: 26 abril 2021].
- ↑ «Sir H. Rider Haggard | British author» (en anglès). [Consulta: 22 juny 2020].
- ↑ «Madeleine Vionnet» (en castellà). Marie Claire, 21-08-2015. [Consulta: 6 maig 2021].
- ↑ González, Enric «Anne Morrow Lindbergh, escritora y piloto» (en castellà). El País [Madrid], 08-02-2001. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Zus Philipsen-Braun Olympic Results». sports-reference.com. Arxivat de l'original el 22 d'agost 2011. [Consulta: 27 novembre 2018].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 2009» (en anglès americà). [Consulta: 22 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 2016» (en anglès americà). [Consulta: 22 juny 2020].
- ↑ «Alba». Editorial Mai Més. [Consulta: 25 desembre 2020].
- ↑ «Rosario Murillo, inspiración de la mujer luchadora» (en castellà). Barricada, 22-06-2019. [Consulta: 28 abril 2021].
- ↑ «Cyndi Lauper» (en anglès). Biography.com Editors. [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Erin Brockovich». [Consulta: 3 juny 2020].
- ↑ «Jimmy Somerville». IMDb. [Consulta: 3 juny 2020].
- ↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.
- ↑ «al-Kashi | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 10 juny 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Armand Fallières» (en francès). [Consulta: 10 juny 2020].
- ↑ Schechter, Scott. «Judy Garland». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 7 abril 2020].
- ↑ «Darius Milhaud». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1958» (en anglès americà). [Consulta: 22 juny 2020].
- ↑ «Asunción Balzola Elorza | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].
- ↑ «Mor a Barcelona l'escriptor i dramaturg aragonès Javier Tomeo». CCMA. 324cat, 23-06-2013. [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ «Kalender - 22. Juni - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 23 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
| Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:22 de juny. |
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 22 de juny |