Obre el menú principal

Osnabrück és una ciutat alemanya de l'antic Regne de Prússia, província de Hannover, capital de la regència i cercles del seu nom, situada en una fèrtil vall a la vora del riu Hase, a 65 m sobre el nivell del mar i amb 163.285 h. el 2006.

Infotaula de geografia políticaOsnabrück
Bandera d'Osnabrück Escut d'Osnabrück
Osnabrück Schloss.JPG

Localització
Lower Saxony OS (St).svg
52° 16′ 44″ N, 8° 02′ 35″ E / 52.278888888889°N,8.0430555555556°E / 52.278888888889; 8.0430555555556
EstatAlemanya
Estat federatBaixa Saxònia
Capital de

Conté la localitat
Població
Total 164.070 (2016)
• Densitat 1.369,53 hab/km²
Geografia
Part de Q805371 Tradueix
Superfície 119,8 km²
Banyat per Hase, Düte Tradueix, Rubbenbruchsee Tradueix i Attersee (Osnabrück) Tradueix
Altitud 63 m
Punt més alt Q2094104 Tradueix  (188 m)
Limita amb
Història i celebracions
Fundador Carlemany
Creació 780
Organització política
• Cap de govern Wolfgang Griesert (2013)
Membre de
Identificador descriptiu
Codi postal 49074–49090
Fus horari
Prefix telefònic 0541, 05402, 05406 i 05407
Codi NUTS DE944
Clau de municipalitat alemanya 03404000
Altres
Agermanament amb

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

EdificisModifica

La part antiga de la ciutat està formada per estrets carrers i tortuoses i reduïdes places en les que existeixen alguns edificis notables. Els principals són: L'Ajuntament, amb un monument a Stüve; el mercat i el Palau de Justícia. La part més moderna, en canvi té, carrers amples i rectes, boniques avingudes i parcs. Entre els edificis religiosos figuren la gran catedral catòlica en la part vella de la ciutat, de la primera meitat del segle XIII, amb ric tresor i relíquies, i les esglésies gòtiques de Santa Maria i Santa Caterina, i la de Sant Joan. Un edifici curiós és el Rathaus (segle XV), on si conserven els retrats dels 44 delegats i altres records de la Pau de Westfàlia.

IndústriaModifica

Les indústries principals d'Osnabrück són, a més de la metal·lúrgica (que té una associació minera formada per les explotacions de Georg-Marienhütte, Eisen-und-Stahlwerk d'Osnabrück i les mines de Piesberg), la fàbrica de cilindres i filferros, maquinària, filatures de cànem, teixits de cotó, veles, pell adobada, paper, cel·luloide, productes químics, rellotges, orgues i pianos, etc.

ComerçModifica

Aquest ram conta com a principals articles les manufactures de ferro, roba de vestir, drogues, fusta, cereals, etc.

TransportModifica

 
La Straßenburger Platz d'Osnabrück als anys 1930, amb l'antiga Stadthalle o casal municipal

El trànsit de la ciutat està servit per tramvies i per l'exterior, Osnabrück comunica amb diverses estacions ferroviàries, sent punt d'empalme de les línies fèrries Münster-Bremen-Lögne-Rheine, Osnabrück-Piesberg, Brachwede-Osnabrück, Osnabrück-Oldenburg, etc...

Cultura i Benestar SocialModifica

Les seves institucions de cultura i benestar social són: el gimnàs catòlic i evangèlic, gimnàs i escola professional i de comerç, els seminaris catòlic i evangèlic, l'Institut per a sord-muts, dos orfenats, el Museu, el teatre i un Manicomi provincial.

És ciutat natal de Justus Möser, del ministre Stüve i de conegut escriptor Eric Maria Remarque.

Osnabrück, ciutat de la qual ja se'n parla l'any 772, entrà en la Lliga de les ciutats hanseàtiques, i a pesar de la dominació episcopal, gaudí fins al segle XVIII d'una sèrie de llibertats i franquícies. La guerra dels Trenta Anys pertorbà el seu benestar i va interrompre la fabricació de roba de vestir, que llavors era la seva principal font de riquesa, però el segle XVIII reaccionà amb força en el comerç del lli.

RegènciaModifica

La Regència d'Alemanya (antiga Prússia), província de Hannover. Té una extensió de 6.204 k². amb 359.449 h. (2006) i es divideix en 11 cercles: Aschendorf, 9.000 h. (2005), Bentheim 15.654 h. (2006), Bersenbrück 7.962 h. (2006), Hümmling, Iburg 11.652 h. (2005), Lingen 52.353 h. (2008), Melle 46.538 h. (2006), Meppen 34.580 h. (2006), Osnabrück ciutat: Osnabrück, regió i Wittlage 28.021 h. (1970). Els cercles d'Osnabrück tenen una extensió en conjunt de 674 k².

BisbatModifica

Aquest bisbat fou fundat probablement el 810 per Carlemany, i que abraçava els territoris entre l'Ems i l'Hunte i era sufragani de l'arquebisbat de Colònia. Entre els seus bisbes hi figuren Benno II (1068-1088), fidel partidari d'Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic, que amb documents falsos, en un plet sobre delmes, triomfà del convent de Corvie. En temps del comte de Waldeck (1532-1553), que simultàniament era bisbe de Minden i Münster, entrà la Reforma en el bisbat; en la Pau de Westfalia (1648) s'establí que Osnabrück tindria alternativament bisbe catòlic i evangèlic, i aquest hauria de ser de la casa Brunswich-Luneburg.

L'últim bisbe evangèlic fou el duc Friedrich de York. El 1802 el bisbat fou secularitzat, passant a Hannover. Arran de la pau de Tilsit el territori passà al Regne de Westfàlia, i el 1810 a França, formant una part del departament de l'Alt Ems, i el 1815 a Hannover. L'abril de 1857 fou declarat bisbat exento i restablert; la seva jurisdicció comprèn els districtes governamentals prussians d'Osnabrück i d'Aurich i a més, la prefectura apostòlica de Slesvig-Holstein.

Personatges il·lustresModifica

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Osnabrück