Felix Nussbaum

pintor alemany (1904–1944)

Felix Nussbaum (1904 – 1944) fou un pintor jueu alemany adscrit a la Nova Objectivitat.

Infotaula de personaFelix Nussbaum
Autoportrait en habit de peintre - Felix Nussbaum - Musée juif de Berlin.jpg
Autoretrat vestit de pintor (1935) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 desembre 1904 Modifica el valor a Wikidata
Alemanya Modifica el valor a Wikidata
Mort9 agost 1944 Modifica el valor a Wikidata (39 anys)
Auschwitz II-Birkenau (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Berlín
Hamburg
Brussel·les
Roma Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPintor Modifica el valor a Wikidata
GènereRealisme social Modifica el valor a Wikidata
MovimentNova Objectivitat Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeFelka Platek Modifica el valor a Wikidata
ParesPhilipp Nussbaum (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i Rahel Nussbaum (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
Persecution of Jews (en) Tradueix
1941- 1945Holocaust Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Va néixer a Osnabrück, Alemanya l'11 de desembre del 1904, fill de Philipp Nussbaum i la seva muller Rahel (de soltera, van Dyk). Philipp Nussbaum, de professió ferreter,[1] era veterà de la Primera Guerra Mundial.[2]

Felix Nussbaum va marxar de la seva ciutat natal el 1922 per anar a estudiar art a Hamburg. El 1925 es va traslladar a Berlín i va continuar estudiant, alhora que muntava un estudi i compartia pis amb l'artista polonesa Felka Platek. La parella es va traslladar a Roma l'octubre del 1932 perquè Nussbaum va guanyar una beca per estudiar-hi. El desembre d'aquell mateix any un incendi en el seu estudi a Berlín va cremar 150 dels seus quadres (segons alguns informes, el foc va ser provocat per jovent nazi). El 1933, amb Hitler amb el poder assegurat, Nussbaum va deixar Alemanya i va moure's per Itàlia, Suïssa i França, fins a arribar a Oostende, Bèlgica, el gener de 1935.[3]

En el període 1935-1940 Nussbaum visqué a Bèlgica i va treballar com a artista freelance, artesà, pintor sobre vidre i il·lustrador.[1] El 1937 es casà amb Felka Platek.[1] En aquest període va fer amistat amb el pintor James Ensor.[3]

El maig del 1940, com a conseqüència de la invasió de Bèlgica per les tropes de l'Alemanaya nazi, Nussbaum va ser arrestat i internat al al camp de concentració francès de Saint Cyprien (Sant Cebrià) al Rosselló. Va aconseguir escapar-se (durant un transport a Burdeus) i tornar a Bèlgica (el 24 de desembre de 1940 es va registrar al cens de jueus de Brussel·les).[1]

El juny del 1944, de resultes d'una delació, Felix Nussbaum i Felka Platek, van ser arrestats i deportats (en l'últim dels trens de l'Holocaust que va sortir de Brussel·les) al camp de concentració d'Auschwitz, on tots dos van ser assassinats.[4] Només uns mesos més tard (setembre de 1944) els Aliats van entrar a Brussel·les.

Tota la familia immediata de Felix Nussbaum va ser morir a l'Holocaust. Els seus pares, la seva cunyada Herta i la seva neboda Marianne van ser deportats a Auschwiz el 1944. El seu germà gran Justus va morir al camp de concentració de Stutthof el mateix any.[2]

ObraModifica

L'exili va conduir Nussbaum a pintar nombrosos autorretrats. Son imatges melancòliques en les quals explorà la seva pròpia identitat com a artista, fill, germà, marit i refugiat. Les seves pintures de ports i vistes de les teulades des de les seves habitacions són motius que representen l'espera sense fi i el sentiment d'estar atrapat.[5]

Obres seleccionadesModifica

 
Al camp (camp de presoners) (1941)

Im Lager (Gefangenenlager) (1941) - Al camp (camp de presoners)Modifica

Felix Nussbaum pintà aquest quadre després del seu internament a Saint Cyprien (Sant Cebrià). En aquest i altres quadres exposa la misèria de la vida dels presoners del camp. Confirmar tècnica, dimensions (47 x 42 cm) y lloc (Deutsches Historisches Museum???)[cal citació]

 
Autoretrat amb Felka Platek (1942)

Soir (1942) - Autorretrat amb Felka PlatekModifica

És un retrat de Nussbaum i la seva muller drets, agafats de la mà, pintat en el periode en que estaven amagats a Brussel·les. Segons Michalski[4] aquest quadre, que presenta elements de la Nova Objectivitat i de la Pittura Metafisica, també mostra influències del Matrimoni Arnolfini de Jan van Eyck i de l'obra de Christian Schad en la seva composició. Aquest quadre es coneix també com a Soir (Vespre): al terra hi ha un exemplar del diari col·laboracionista Le Soir, com a metàfora del perill constant i les males noticies diàries.[4] Detalls: oli de tela, 87 x 72 cm, Felix-Nussbaum-Haus Osnabrück. falta confirmar tècnica, dimensions i lloc on està exposat aquest quadre[cal citació]

 
Autoretrat amb document d'identitat jueu (1943)

Selbstbildnis mit Judenpass (1943) - Autoretrat amb document d'identitat jueuModifica

Segurament aquest és l'autoretrat més conegut de Felix Nusbbaum; ha estat reproduït a algunes antologies d'autorretrats.[6] Nussbaum s'hi representa mirant a l'espectador, arraconat contra una tàpia, amb una gavardina amb el coll amunt que deixa veure l'insígnia groga i amb un document que també l'identifica com a jueu a la mà. De fet, sembla que Nussbaum mai no va dur la insignia.[3][7] S'hi observa un abre sense fulles i amb les branques podades. Segons Michalski[4] aquest és un motiu que Nussbaum feia servir per representar el sensació de sentir-se atrapat. Detalls: oli sobre tela, 56 x 49 cm, Felix-Nussbaum-Haus Osnabrück.[7]

Selbstbildnis an der Staffelei (1943) - Autorretrat al cavalletModifica

Nussbaum s'hi representa mirant l'espectador, amb una pipa fumejant als llavis, tot pintant i amb la paleta i uns pinzells a la mà esquerra. Va despullat de cintura per amunt i el drap de pintor li cobreix l'espatlla esquerra. En aquest autorretrat Nussbaum confirma la seva visió de si mateix com a pintor[7] A la paret hi ha una màscara. Detalls: oli sobre tela, 75 x 55 cm, Felix-Nussbaum-Haus Osnabrück.[7]

 
Els damnats (1944)

Die Verdammten (1944) - Els damnatsModifica

En aquest quadre, es fan paleses les fosques premonicions del pintor sobre el seu futur, qualsevol traça d'esperança ha estat esborrada.[4] L'home en primer pla que du una gorra és el propi pintor. Aquest quadre es troba a Osnabrück.[4]

 
El triomf de la mort (1944)

Triumph des Todes (1944) - El triomf de la mortModifica

Aquest és el darrer quadre que Nussbaum va pintar poc abans de la seva detenció i deportació.[7] Un grup de calaveres fa música sobre un desgavell d'objectes al·lusius a la civilització trencats. Al cel hi ha tot d'estels (milotxes) amb cares humanes. Detalls: oli sobre tela, 100 x 150 cm, Felix-Nussbaum-Haus Osnabrück.[7]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Eckelmann, Susanne. «Felix Nussbaum 1904-1944» (en alemany). © Deutsches Historisches Museum, Berlin. Arxivat de l'original el 2018-06-23. [Consulta: 29 gener 2021].
  2. 2,0 2,1 Shendar, Yehudit. «FELIX NUSSBAUM 1904-1944 The Fate of a Jewish Artist» (en anglès). Arxivat de l'original el 2021-01-24. [Consulta: 29 /gener/2021].
  3. 3,0 3,1 3,2 Riding, Alan. «Reviled in Life, Embraced in Death; A German Museum Honors an Artist Lost to the Holocaust» (en anglès). The New York Times, 12-08-1998. Arxivat de l'original el 1 febrer 2014 11:38:03. [Consulta: 26 gener 2021].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Michalski, Sergiusz.. New objectivity : painting, graphic art and photography in Weimar Germany 1919-1933. Köln: Taschen, 2003. ISBN 3-8228-2372-4. 
  5. Elsby, Liz. «Felix Nussbaum: Self Portraits of a Jew in Turmoil» (en anglès). Yad Vashem. Arxivat de l'original el 2019-01-29. [Consulta: 29 gener 2021].
  6. 500 autorretratos. Londres: Phaidon, 2004. ISBN 978-0-7148-9809-4. 
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 «The Felix Nussbaum Collection» (en anglès, alemany). Felix-Nussbaum-Haus Osnabrück. Arxivat de l'original el 2020-10-26. [Consulta: 2 febrer 2021].

Enllaços externsModifica