Tver
Tver - Тверь (rus) - és una ciutat de Rússia, centre administratiu de la província de Tver. És un important centre industrial i de transport situat a la confluència dels rius Volga i Tvertsà. Té indústria de teixits, maquinària, material d'impressió i equip ferroviari.
 Tver | |||||
|---|---|---|---|---|---|
Тверь (ru)  | |||||
|
|||||
 | |||||
| Epònim | Tvertsà | ||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Rússia | ||||
| Província | província de Tver | ||||
| Capital de | |||||
| Població | |||||
| Total | 419.363 (2017) | ||||
| • Densitat | 2.754,98 hab/km² | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 152,22 km² | ||||
| Banyat per | Volga | ||||
| Altitud | 135 m | ||||
| Dades històriques | |||||
| Creació | 1135 (Gregorià) | ||||
| Organització política | |||||
| • Cap de govern | Alexey Ogonkov (en)  (4 desembre 2017) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 170000–179999 | ||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | 4822 | ||||
| Identificador OKTMO | 28701000001 | ||||
| Identificador OKATO | 28401000000 | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | tver.ru | ||||
.png)
.svg)
HistòriaModifica
Apareix mencionada l'any 1135.[1] Al principi pertanyia a la República de Novgorod, el 1246, Alexandre Nevski la va concedir al seu germà menor d'on sorgí una dinastia de prínceps quatre d'ell assassinats per l'Horda d'or i beatificats per l'església ortodoxa russa. Un incendi destruí gran part de la ciutat el 1763, després va ser reconstruïda en estil neoclàssic sota el regnat de Caterina la Gran. De 1931 a 1990 la ciutat es va anomenar Kalinin en honor del dirigent soviètic Mikhail Kalinin. La Wehrmacht ocupà la ciutat durant dos mesos el 1941, anorrenant-la, però també hi moriren 30.000 soldats i oficials alemanys.
Nascut a TverModifica
- Ievgueni Grigórievitx Bobrov (1902- 1983), botànic i pteridòleg
- Pàvel Krilov (1885-1935), compositor
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tver |
- ↑ Милонов, Н. П. «Археологические раскопки в тверском кремле». Проблемы истории докапиталистического общества, 5, 9-10, 1935, pàg. 145—155.