Regne de Mallorca

regne que formà part de la Corona d'Aragó la major part del temps. Monarquia constitucional

El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor. El Regne fou alguns anys independent, després infeudat al rei d'Aragó per integrar-se definitivament a la Corona d'Aragó fins a la seva liquidació a 1715 pels Decrets de Nova Planta.

Plantilla:Infotaula geografia políticaRegne de Mallorca

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata
CapitalPalma
Perpinyà Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície49.922 km² Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Anterior
Creació1229 Modifica el valor a Wikidata
Dissolució11 juliol 1715 Modifica el valor a Wikidata
SegüentCapitania General de Mallorca Modifica el valor a Wikidata
Esdeveniment clau
Organització política
Forma de governmonarquia
monarquia constitucional Modifica el valor a Wikidata

Àmbit modifica

El Regne de Mallorca en el moment de la seva constitució (març 1230) només comptava amb l'illa de Mallorca però amb la intenció d'incorporar-hi la resta en un futur. El 1231 pel Tractat de Capdepera la taifa independent de Menorca s'incorporava al regne mantenint la seva situació de territori musulmà. A més el 1235 una campanya patrocinada per nobles i amb el vistiplau del rei s'apodera de l'illa d'Eivissa i de retruc de Formentera. Alfons el Franc incorpora definitivament Menorca expulsant la població andalusina a 1287.

Durant la història del regne la centralització entre les illes va ser molt dèbil. Només el governador (abans lloctinent reial i després virrei) tenia el seu lloc tinet a Menorca i Eivissa. Cada illa disposava de la seva universitat i institucions pròpies. Així, per exemple, els Jurats de la Ciutat i Regne de Mallorca només tenien jurisdicció sobre l'illa de Mallorca. Aquesta separació també es manifestava en la participació de Menorca en les corts catalanes mentre que Mallorca només acceptava fer-ho a les corts generals de la Corona d'Aragó.

Nom modifica

Encara que el nom en singular, Mallorca, referit a la capital, consti poc després de la Conquesta, posteriorment fou més freqüent en plural, durant tota l'Edat Mitjana, aplicat tant a la ciutat com al regne: "jurats de la Ciutat i Regne de Mallorques".

Conquesta i formació modifica

La tradició afirma que la idea de conquerir el "regne dins la mar" aparegué a un banquet a Tarragona entre nobles i el rei Jaume I a la casa del comerciant Pere Martell a la darreria de 1228. Al novembre d'aquest any se celebraren corts a Barcelona, sense participació aragonesa, on després de tres dies de deliberacions els tres braços acorden el projecte de l'expedició. Per això es comprometen a aportar homes, armes, embarcacions, cavalls, diners i altres ajudes. A més s'establí una constitució de Pau i Treva i la cessió de l'impost del bovatge per la realització de la conquesta

Un cop finalitzades les corts es pactaren les condicions del projecte:

  • L'objectiu era l'annexió de totes les illes.
  • Les terres i riqueses obtinguides es repartirien entre els magnats segons la seva aportació a l'expedició en cavalls i homes armats.
  • Les porcions de terra se cedirien, segons els costums de Barcelona, sota la sobirania del rei. Els que obtinguessin una porció podrien disposar-la segons el seu arbitri.
  • En principi el projecte era obert a tots els súbdits de la Corona d'Aragó però posteriorment es modificà per fer-lo obert a la Cristiandat.

Regne Independent i Regne Privatiu modifica

 
Jurament dels Privilegis de Jaume II de Mallorca davant de Jaume I el Conqueridor

El primer senyor de Mallorca fou Pere de Portugal qui el 1231 bescanvià el comtat d'Urgell amb el rei Jaume I a canvi de la tinença feudal de la porció reial del Regne de Mallorca i les Illes d'Eivissa i Formentera, exclòs el domini dels castells de Pollença i Alaró i el Palau de l'Almudaina. Pere de Portugal fou dominus Maioricarum fins a 1244. El 1244 el rei assolí de bell nou el control de Mallorca amb un nou concanvi. El 30 de juny de 1254 Pere de Portugal recuperà el senyoriu de Mallorca amb un altre concanvi, segons el qual rebia el dominium et jurisdictionem Maioricarum la competència d'establir béns i una assignació de 39.000 sous a l'any. El 2 d'agost de l'any 1256, mort Pere de Portugal, Jaume I escrivia una carta als prohòmens e a tota la universitat de la ciutat e de tot lo regne de Maiorques, on els comunicava la tramesa del seu fill l'infant Jaume perquè el jurassin com a hereu del regne.

La mort del Conqueridor (1276) i l'aplicació del seu testament (1262) deixaven a l'infant Jaume com a rei de Mallorca juntament amb altres possessions que formaven la Corona de Mallorca: amb les Illes Balears, els comtats del Rosselló i la Cerdanya, el vescomtat de Carladès i la Senyoria de Montpeller va formar el regne de Mallorca (1262), que va deixar al seu fill Jaume II de Mallorca (1276). La darrera voluntat de Jaume I també establia que si una de les dues línies del Casal de Barcelona no tenia heureus mascles els seus estats passaven a l'altra branca.

El monarca delegava el govern de la part insular d'aquest regne a un lloctinent. A les ordres del lloctinent hi havia un batlle general i els oficials de jurisdicció reial inferior: els veguers i els batlles. El quadre institucional es completava amb un consell de sis jurats (creat l'any 1249), que representaven la universitat de l'illa, els quals podien elegir un cert nombre de consellers (el Gran Consell i General Consell) i eren designats cada any pels jurats sortints i els consellers. El sistema electoral consagrava l'hegemonia política de la ciutat (de ciutadans i mercaders) sobre les viles foranes.

Jaume II modifica

Així Mallorca esdevé un estat independent fins al Tractat de Perpinyà (1279) en què pels conflictes entre els germans Jaume i Pere, el primer es declara vassall del segon. Des de llavors el regne passa a ser privatiu del rei que al mateix temps tenia com a senyor el seu germà.

Aquesta relació feudal del rei de Mallorca era doble per la diversitat de territoris de la corona mallorquina. Per una part era vassall del rei d'Aragó pel comtat del Rosselló i el regne de Mallorca, i per l'altra el senyoriu de Montpeller havia retut homenatge a Carles V de França.

La situació de Jaume II fou trobar-se entre dos fronts en el conflicte de les Vespres Sicilianes (1282) i al considerar trencats els vincles amb el comte de Barcelona per l'excomunicació papal. El posicionament fou respost per l'expedició de conquesta per part de l'infant Alfons, futur Alfons el Franc, que ocupà Mallorca el 1285. Alguns nuclis com el castell d'Alaró, el castell del Rei o Santueri presentaren batalla algun temps, fins a l'Assalt al castell d'Alaró, que va posar punt final a la invasió.

Llistat de sobirans privatius modifica

El regne de Mallorca creat per Jaume I va tenir vida política independent des de l'any 1276 fins al 1285 i des del 1289 fins al 1343. Els seus sobirans privatius, que generalment residien a Perpinyà, van ser Jaume II (1276-1285 i 1298-1311), Sanç I (1311-1324) i Jaume III (1324-1343) Llista dels reis privatius de Mallorca:

La relació d'aquests sobirans amb els seus germans i cosins de la branca principal, els reis d'Aragó i comtes de Barcelona, va estar esquitxada de dificultats des de bon començament quan Pere el Gran va interpretar la creació del regne mallorquí com un acte polític que lesionava els seus drets. Després, l'orientació francòfila del seu germà, Jaume II de Mallorca, en la guerra per Sicília va motivar la confiscació de les Balears, portada a terme per Alfons el Liberal (Alfons el Franc a Aragó) (1285). Jaume II de Mallorca no recupera les Balears fins a l'any 1298, després que el tractat d'Anagni (1295) posés fi a la guerra per Sicília.

Pel tractat d'Argelers de 1298, s'acordà que Felip IV de França cediria provisionalment l'administració de la Vall d'Aran a Jaume II de Mallorca, conquerida durant la Croada contra la Corona d'Aragó,[1] i 500 homes.[2] mentre es resolia el conflicte. El 26 d'abril de 1313 d'acord amb el Tractat de Poissy, Sanç I de Mallorca restitueix la Vall d'Aran al rei d'Aragó Jaume el Just.[3]

Reincorporació a la Corona d'Aragó modifica

El 1343 el rei Pere el Cerimoniós envaeix el regne i el reincorpora a la Corona d'Aragó.

El 1450-53 es produeix la Revolta Forana

El regne sota els Àustria modifica

El matrimoni dels Reis Catòlics i sobretot la coronació de Carles I de Castella com a emperador del SIRG varen convertir el regne de Mallorca en una peça més dins la partida geopolítica de la Monarquia Hispànica. Així i tot es tornen a manifestar els problemes endèmics en aixecaments com les Germanies.

Extinció modifica

El Regne de Mallorca conservà les seves institucions i dret públic fins a la promulgació del Decret de Nova Planta (28 de novembre de 1715) i la seva denominació, fins a la divisió dels territoris de la monarquia espanyola en províncies (provincia de Palma de Mallorca, primer, i provincia de Baleares, després) en 1833.

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Regne de Mallorca