Palma

capital de Mallorca
Aquest article tracta sobre la Ciutat de Mallorca. Vegeu-ne altres significats a «Palma (desambiguació)».

Palma, antigament Mallorca i també dita col·loquialment Ciutat,[1] és un municipi i una ciutat de l'illa de Mallorca, capital de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

Infotaula de geografia políticaPalma
Palma (ca) modifica
Flag of Mallorca.svg Escut de Palma
Escut de Palma modifica
Kathedrale von Palma mit Parque del mar.jpg
modifica

Localització
Localització de Palma respecte de Mallorca.svg modifica
 39° 34′ 00″ N, 2° 38′ 59″ E / 39.5667°N,2.6497°E / 39.5667; 2.6497
EstatEspanya
AutonomiaIlles Balears
IllaMallorca modifica
Capital de
Població
Total416.065 (2019) modifica
• Densitat1.994,27 hab/km²
GentiliciPalmesà, palmesana
Ciutadà, ciutadana, Llonguet, Llongueta (malnom)
Geografia
Superfície208.630.000 m² modifica
Banyat perMar Mediterrània modifica
Altitud13 m modifica
Limita amb
Dades històriques
PatrociniSant Sebastià màrtir modifica
Organització política
• Batle modificaJosé Hila Vargas modifica
Identificador descriptiu
Codi postal07000–07099 modifica
Fus horari
Prefix telefònic971 modifica
Codi de municipi INE07040 modifica
Altres

Lloc webpalma.cat modifica

El seu terme ocupa una extensió de 208,63 km² que s'estenen entre la Serra de na Burguesa, el Prat de Sant Jordi i els peus de la Serra de Tramuntana. La ciutat està situada al centre de la badia de Palma, a uns 13 metres d'altura sobre el nivell del mar. Diversos torrents la travessen, com el de la Riera o el Torrent Gros, tot desembocant a la Mediterrània.

Amb 409.578 habitants segons les xifres oficials de l'INE amb data 1 de gener de 2018, Palma és la vuitena major ciutat de l'Estat Espanyol per població, la tercera dels territoris de parla catalana i la primera de Mallorca.

Va ser fundada amb el nom de Palma pel cònsol romà Quint Cecili Metel Baleàric poc més tard de l'any 123 aC. Més de cinc segles més tard, el 455 fou conquerida pels vàndals i pels romans d'Orient el 534, que degueren abandonar l'illa abans que la conquerissin els àrabs el 903, els quals l'anomenaren Mayurqa. Finalment va ser conquerida pel rei Jaume I el 31 de desembre de 1229, esdevenint la pròspera ciutat de Mallorca, ciutat mestra del seu propi regne, que va decaure després de la seva incorporació a la Corona d'Aragó en 1279. Arran de l'entrada en vigor dels Decrets de Nova Planta en 1715, tot el conjunt de l'ordenança municipal va deixar de ser escrit en català i la ciutat va recobrar el seu topònim romà, Palma.

En el segle xx va ser protagonista de l'explosió d'un intens auge turístic que la va usar com a destinació de vacances durant les dècades de 1960 i 1970. En l'actualitat constitueix un notable centre econòmic i cultural a nivell insular i autonòmic.

DenominacióModifica

Quan Quint Cecili Metel va fundar la ciutat l'anomenà Palma, que vol dir 'fulla de palmera', o bé traslladat de l'ager Palmensis de la regió del Picè. Durant el període islàmic, la ciutat perdé el nom romà i fou anomenada Mayurqa, com l'illa, pel fet que era el sol nucli de població. Després de la Conquista es traduí el sistema de denominació àrab, i tant la ciutat com l'illa foren anomenades Mallorca (de vegades usat en plural, Mallorques); per diferenciar-les, en els casos que era necessari, hom les solia precedir amb els mots ciutat, illa o regne, d'acord amb cada intenció. En qualsevol cas, el dit substantiu ciutat no formava part del topònim, ans era un simple especificador.[1]

Amb el Decret de Nova Planta (1715) es recuperà oficialment el nom romà de Palma, baldament ja havia estat ressuscitat per erudits i historiadors del segle xvi; el nou topònim es mantingué al segle xix, i la nova província espanyola prengué aquest mateix nom.[2] Amb el temps, l'administració estatal hi començà a afegir la determinació de Mallorca per evitar confusions amb les illes canàries de la Palma i las Palmas, i esdevengué Palma de Mallorca, tot i que no arribà a assolir la oficialitat.

Aquest afegitó generà rebuig a la societat mallorquina, per tal com pensaven que era un ús forà i ilegítim. Així, després d'un seguit de lleis i decrets que feien i desfeien, finalment el nom ha romàs en Palma, el sol nom oficial.[3] No obstant això, també destaca un ús popular mai no reflectit en àmbits formals d'anomenar-la simplement Ciutat, pel fet que, en l'imaginari dels mallorquins, és la sola ciutat de l'illa. No obstant això, no es tracta pròpiament d'un topònim, ans d'una simple extensió del nom comú ciutat, de la mateixa manera que els eivissencs parlen de Vila referint-se a la seva capital, o igual com qualsevol persona diu anar a ciutat quan el context permet desambiguar de quina es tracta.[4]

GeografiaModifica

 
Port de Palma

El terme municipal de Palma té una superfície de 21.355,844 hectàrees i limita amb els termes de Calvià, Puigpunyent, Esporles, Valldemossa, Bunyola, Marratxí, Santa Eugènia, Santa Maria del Camí, Algaida, Llucmajor i la mar Mediterrània.

Correspon al terme municipal de Palma l'arxipèlag de Cabrera, format per les illes de Cabrera, Conillera, els Estells, l'Imperial, Rodona, Foradada, Plana, Pobra i altres illots menors.

 
Panoràmica de Palma del castell de Bellver estant

Nuclis de poblacióModifica

Aquests són els nuclis de població presents a Palma:

Entitat de població Habitants (2014)
Aranjassa, l' 1.032
Can Pastilla 5.103
Casa Blanca, la 1.355
Coll d'en Rabassa, el 10.652
Creu Vermella, la 9.397
Establiments 2.799
Gènova 3.990
Indioteria, la 4.974
Palma 297.547
Pil·larí, el 1.897
Sant Agustí 14.536
Sant Jordi 2.730
Secar de la Real, el 5.394
Son Sant Joan 120
Son Sardina 2.818
Vileta, la 23.206
Platja de Palma 11.543
Font: Idescat

El juliol de 2008, Palma tenia una població empadronada de 413.781 habitants. L'àrea metropolitana (Palma i voltants) tenia, un any abans, 517.285 habitants (2007).

DistrictesModifica

A causa de l'aplicació de la "Llei de grans ciutats", a partir de març de 2005 Palma està dividida en cinc districtes, regits per un regidor responsable, popularment anomenat batle de barri. A cada un d'aquests districtes s'ha instal·lat una oficina de districte d'on els ciutadans poden fer qualsevol tipus de gestió amb el govern municipal. D'aquesta manera hom ha aconseguit descentralitzar el govern municipal. Els districtes són els següents:

BarrisModifica

Vegeu la llista de barris de Palma

ClimaModifica

Palma gaudeix de clima mediterrani amb una temperatura mitjana anual de 17 °C i amb una mitjana anual de precipitacions de 460 l/m².

Paràmetres I II III IV V VI VII VIII IX X XI XII Anual
Temperatures mitjanes, °С 10,3 10,8 12,3 14,5 17,8 21,6 24,7 25,0 22,9 18,7 14,4 11,3 17,0
Pluja, mm 39,4 34,6 37,3 34,7 34,4 19,9 8,2 17,7 51,8 76,5 53,5 54,4 461,6
  • Font: Worldclimate.com, estació meteorològica de l'aeroport de Son Sant Joan a 4 m d'altitud.

Política i governModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de la Batlia està format per 29 regidors. A les eleccions municipals de 2019, el Partit Socialista de les Illes Balears (PSIB-PSOE) obtengué 9 regidors, el Partit Popular (PP) n'obtengué 6, Vox Baleares (Vox-Actúa Baleares) 4, Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) 4, Unides Podem (Podemos-EUIB) 3 i Més per Palma-Estimam Palma (Més-Apib) 3.

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Palma

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista de les Illes Balears   José Francisco Hila Vargas 38.564 26,46% 9 ( +3)
Partit Popular   Mateu Isern Estela 27.084 18,58% 6 ( -3)
Vox   Fulgencio Coll Bucher 19.111 13,11% 4 ( +4)
Ciutadans - Partit de la Ciutadania   Eva Maria Pomar Juan 18.003 12,35% 4 ( )
Unides Podem   Alberto Jarabo Vicente 15.623 10,72% 3 ( -2)
Més per Palma-Estimam Palma   Antoni Noguera Ortega 15.287 10,49% 3 ( -2)
Altres candidatures[5]   11.048 7,58% 0
Vots en blanc   1.037 0,71%
Total vots vàlids i regidors 145.757 100 % 29
Vots nuls 926 0,63%
Participació (vots vàlids més nuls) 146.683 50,26%**
Abstenció 145.183* 49,74%**
Total cens electoral 292.899* 100 %**
Batle: José Francisco Hila Vargas (PSIB) (13/06/2015)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (15 vots: 9 de PSIB, 3 d'Unides Podem i 3 de Més-Apib[6])
Fonts: Ministeri de l'Interior.[7] Junta Electoral de la Zona de Palma.[8] Periòdic Ara.[9]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

BatlesModifica

Vegeu també: Llista de batles de Palma.

De 2019 ençà el batle de Palma torna a ser José Francisco Hila Vargas, qui ja va ser-lo el 2015.

Llista de batles des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Batle o batlessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Ramon Aguiló Munar PSIB-PSOE 19/04/1979 --
1983 - 1987 Ramon Aguiló Munar PSIB-PSOE 28/05/1983 --
1987 - 1991 Ramon Aguiló Munar PSIB-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Joan Fageda Aubert PP 15/06/1991 --
1995 - 1999 Joan Fageda Aubert PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 Joan Fageda Aubert PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 Catalina Cirer Adrover PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 Aina Calvo Sastre PSIB-PSOE 16/06/2007 --
2011 - 2015 Mateu Isern Estela PP 11/06/2011 --
2015 - 2019 José Francisco Hila Vargas
Antoni Noguera Ortega
PSIB-PSOE
MÉS
13/06/2015
30/06/2017[10]
Pacte de govern
Pacte de govern
Des de 2019 José Francisco Hila Vargas PSIB-PSOE 15/06/2019 --

HistòriaModifica

 
La Rambla de Palma és un dels llocs més transitats tant pels turistes com pels propis ciutadans.
 
El Grand Hotel de Palma, edifici d'estil modernista, és ara seu de la Fundació La Caixa.
 
Façana del Forn d'Es Teatre, la pastisseria més antiga de Palma.

La Palma romana i tardoantigaModifica

Tot i que les fonts apunten que Palma va ser fundada immediatament després de la conquesta, el 123 aC, l'arqueologia ha demostrat que les primeres estructures de la ciutat daten de la primera meitat del segle i aC, de manera que hom hipotesitza que en un primer moment es tractaria d'un simple campament i anys més tard es refundaria la ciutat.[11] Extrapolant les dades que hom té de la germana Pol·lèntia, hom pensa que al lloc on es fundà la ciutat hi podia haver un assentament indígena, però es tracta d'una hipòtesi sense proves que la recolzin.[12]

Ben igual que Pol·lèntia, hom pensa que Palma hauria estat fundada en un primer moment el segle ii aC, probablement com a colònia de dret llatí, entre els quals hi podia haver ciutadans romans. Una hipòtesi versemblant seria que els colons provendrien del Picè i que prengué el nom de Palma per l'ager Palmensis, del qual la localitat picena de Torre di Palme pot ser un vestigi. Després de la Guerra Social o de les Guerres Sertorianes, Palma hauria passat a ser municipi de dret romà, tal com indiquen les fonts escrites, ja d'època imperial.[13][11] De fet, una primera fundació el segle ii aC amb poca incidència sobre el territori i una refundació com a municipi de dret romà a mitjan segle i aC encaixa amb l'evidència arqueològica, que documenta la primera activitat entorn d'aquesta segona etapa.[13] Les fonts epigràfiques indiquen que la major part dels colons pertanyien a la tribu Velina, a la qual pertanyien la major part de poblacions del Picè.[14]

Pel que fa a la trama urbana, amb tota seguretat la Palma romana se situava a l'actual barri de l'Almudaina.[15][16] El recinte murari anava del Palau de l'Almudaina al Palau del Bisbe i de Cort al Mirador, mentre que el fòrum se situaria als quatre cantons que formen els carrers de Sant Roc i de l'Estudi General, el cardo i el decumanus respectivament.[15][17] Els camins que sortien de la ciutat eren els següents: cap a ponent, el que s'alineava amb l'actual carrer dels Apuntadors i carrer de Sant Magí; cap al nord, el que s'alineava amb el carrer dels Bastaixos i es bifurca en els carrers de Sant Miquel i del Sindicat, que condueixen a les carreteres de Sóller i Inca, la qual portava a Pol·lèntia; i cap a llevant, un que s'alineava amb el carrer del Sol i un altre que s'alineava amb el carrer de Sant Alonso.[18]

L'existència d'un teatre romà ha estat debatuda pels historiadors;[19] actualment, hom pensa que es trobaria a l'illa de cases que es troba a llevant de la plaça de les Tortugues.[16][20] En aquest cas, es tractaria d'un teatre adjacent al port de Palma, el qual es trobava a la cala que formava antigament el torrent de la Riera i que arribava fins a l'actual Teatre Principal. No obstant això, sembla que Portopí també feia la funció de port auxiliar.[21]

Tot i la pobresa de les troballes i la decadència dels centres urbans després de la crisi del segle III, es documenta activitat en el sòl durant les èpoques baiximperial, vàndala i romana d'Orient, per bé que sembla que en el moment de la conquesta islàmica la ciutat estava molt poc poblada. En qualsevol cas, entre el període tardoantic i el període islàmic hi hagué una continuïtat poblacional.[22]

Durant l'Antiguitat Tardana, la rival Pol·lèntia caigué en decadència i Palma romangué la sola ciutat i nucli urbà de l'illa. Com a resultat d'això i del fet de ser la sola població de Mallorca, la ciutat i l'illa s'identificaren com a una mateixa cosa i la ciutat prengué el mateix nom que l'illa, de manera que el topònim Palma s'oblidà.[15] No obstant això, sembla que es conservava parcialment, si més no si el documentat topònim Palma Alta del Repartiment, referit a unes terres al nord de Son Sardina, efectivament està relacionat amb el nom de la Palma romana.[23]

La Mayurqa islàmicaModifica

Article principal: Madina Mayurqa

Mallorca caigué a mans islàmiques el 903, que anomenaren la ciutat Mayûrqa (com l'illa) i li donaren l'estatus de madîna.

El 1115 fou saquejada i després abandonada per l'expedició comandada per Ramon Berenguer III el Gran, comte de Barcelona i de Provença, que aplegà sobretot expedicionaris de Catalunya, Pisa i altres ciutats italianes, Provença, Còrsega i Sardenya contra la pirateria almoràvit. D'aquesta expedició s'han trobat restes també a l'avinguda Antoni Maura.

La capital del RegneModifica

El 1229 fou conquerida pel rei en Jaume, que l'anomenà Mallorca, la mantingué com a capital del nou Regne de Mallorca i li atorgà una municipalitat que abraçava tota l'illa (per això el seu òrgan de govern s'anomenà Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca).

Arran d'aquesta conquesta, la població musulmana va ser foragitada, amb la qual cosa la ciutat fou repoblada principalment per catalans i, en petites quantitats, per colons provinents de diversos punts de la Mediterrània. La drassana musulmana fou assignada a l'Orde del Temple.[24]

A partir de la mort de Jaume I, Palma compartí la capitalitat del Regne de Mallorca amb Perpinyà. Aleshores, el primer rei de la Corona de Mallorca, Jaume II de Mallorca, promogué alguns dels principals monuments, com el castell de Bellver, les esglésies conventuals de Santa Clara, Sant Francesc i Sant Domingo (aquesta desapareguda), reformà el palau de l'Almudaina i començà la seu de Mallorca.

L'especial distribució de la ciutat, travessada per una riera, i creuada per diversos ponts, i navegable fins ben endins durant gran part de la història, donà lloc, ja a l'època musulmana, a la Vila de Dalt i la Vila d'Avall (precedents de Canamunt i Canavall) com a nuclis de població urbana situats a cadascuna de les voreres de la riera. Aquesta riera sortí de mare diverses vegades durant la història, amb la qual cosa provocà milers de morts. Els sediments del darrer tram navegable de la riera haurien aportat molta d'informació, però s'han perdut a l'avinguda Antoni Maura.

La seva privilegiada situació geogràfica va permetre a Palma un intens comerç sobretot amb Catalunya i el País Valencià, però també amb Provença, els pobles del Magrib, els ducats i ciutats-estat italians i els dominis del Gran Turc, que van propiciar una edat d'or de la ciutat. A la Llonja, un dels principals monuments de la ciutat, l'actual obra de Guillem Sagrera, s'hi feia un actiu mercat de contractació i el Consolat de Mar vetllava pel respecte de la legalitat en el comerç marítim.

El 2 d'agost de 1391 la població cristiana en saqueja el call l'endemà de l'atac al d'Inca.[25]

A principi del segle xvi, la revolta de les Germanies i els freqüents atacs dels pirates turcs i magrebins van provocar una reducció de les activitats comercials i importants despeses de fortificació. A conseqüència d'això, la ciutat entrà en una època de decadència que s'allargà fins a les acaballes del segle xvii. Mentrestant, la riera fou treta de la ciutat al vall de ponent, es construí el bastió poligonal del Moll i la murada renaixentista substituí la medieval al costat de terra. També es construí un col·lector per l'antic llit de la riera, anterior al de moltes ciutats continentals, destruït al jaciment d'Antoni Maura, com les restes del bastió del Moll.

El segle xvii es caracteritzà a Mallorca per les banderies i els bandolers i la ciutat romangué dividida en els bàndols anomenats Canamunt i Canavall, amb greus repercussions socials i econòmiques. El port de la ciutat tingué una revifalla a la segona meitat del segle amb l'expansió del corsarisme balear. El darrer quart del segle es produí a la ciutat un agreujament de la persecució per la Inquisició dels descendents dels jueus conversos, anomenats xuetes.

Al segle xviii, la derrota de la Corona d'Aragó en la Guerra de Successió, o d'Ocupació, es plasmà en l'ocupació militar per unitats i autoritats militars castellanes i en el Decret de Nova Planta de Felip V (1715). Aquest decret modificà el règim de govern de l'illa i el separà del govern municipal de Palma. Aleshores la ciutat es tornà a denominar oficialment Palma i, al darrer quart del segle XIX, es generalitzà, només per escrit, el nom de Palma de Mallorca (en castellà). En el segle xviii Carles III liberalitzà el comerç amb Amèrica i cresqué l'activitat comercial i portuària de la ciutat.

Al començament del segle xix, Palma esdevingué refugi d'un gran nombre d'exiliats de l'ocupació napoleònica de Catalunya i el País Valencià; en aquest període hi florí la llibertat d'expressió fins a la restauració absolutista. Amb la creació de l'estat-nació espanyol, Palma es convertí (1833) en la capital de la nova província de les Balears. L'ocupació francesa d'Algèria al segle xix va posar fi al perill dels atacs magribins a Mallorca, la qual cosa afavorí l'expansió de les línies marítimes i navilieres i, per tant, el creixement econòmic de la ciutat, que es va veure demogràficament ampliada amb el naixement de nous nuclis de població. En aquest context, durant el segle xix i xx fou objecte, com la major part de ciutats del moment, d'un lent procés d'esponjament i destrucció del traçat medieval, a les zones de la Barreteria, Jaume III, la plaça Major, la zona de l'Olivar i, més recentment, al barri de la Gerreria.[26] Malgrat una minoria liberal, la ciutat quedava marcada per un conservadorisme catòlic, fre a qualsevol obertura a la modernització. Iniciatives avantguardistes com ara l'Institut d'Estudis Superiors per a la Dona (1915-1917) no van poder resistir a l'antimodernisme promogut pel bisbe Pere Joan Campins (1859-1915) amb un ampli support del govern i dels cacics.[27]

A començament de la segona meitat del segle xx l'aparició del turisme de masses canvià radicalment la fesomia de la ciutat i de tota l'illa, la transformà en centre d'atracció de visitants i atragué una important immigració d'altres zones de l'estat cap al sector de serveis i de la construcció, i tot plegat produí una gran transformació en els costums, en el mapa sociolingüístic, en l'urbanisme i en el nivell de vida.

A partir de l'esclat del turisme de masses, el seu creixement a les Balears fou absolutament espectacular i també les seves repercussions en la immigració: dels 500.000 visitants que rebé Mallorca l'any 1960 passà a més de 6.739.700 l'any 1997, amb un moviment de viatgers a l'aeroport de Son Sant Joan de Palma el 2001 de 19.207.045 persones i d'1.410.709 per vies marítimes.

En el canvi de segle, les reformes urbanístiques, en l'anomenat Pla Mirall, i la inversió pública en obres públiques, atragueren una important immigració de fora de la Unió Europea, africana i, sobretot, centre- i sud-americana, aquesta afavorida per les autoritats. Aquests canvis demogràfics feren palesa la insuficiència del finançament per a mantenir les despeses socials i provocaren una davallada de la renda per capita a la ciutat.

TransportsModifica

AireModifica

La ciutat compta amb un aeroport destinat a l'ús civil de passatgers situat a uns 5 km a l'est del centre de la ciutat, l'Aeroport de Son Sant Joan, i també amb una base militar. Es tracta del primer aeroport de les Illes en nombre de passatgers i el segon dels Països Catalans, només per darrere del de Barcelona. Aquest aeroport té connexions regulars amb altres aeroports insulars (Eivissa i Maó) així com amb ciutats continentals com ara Barcelona, Madrid i diverses d'Alemanya. Igualment un bon nombre de vols xàrter cap a ciutats europees operen a Palma, especialment amb destí al Regne Unit i Alemanya.

Per a vols privats amb avioneta resta operatiu l'antic aeroport de passatgers, l'Aeroport de Son Bonet al municipi de Marratxí.

MarModifica

El Port de Palma és el port més gran i important de les Illes Balears. Actualment cobreix una extensa línia de costa compresa entre el Moll vell (enfront del Parc de la Mar) i el Dic de l'oest (vora el barri de Portopí). Fan ús del port tant embarcacions de mercaderies, com de pescadors, com d'esbarjo, com de transport de passatgers, com militars. En concret, existeixen dues estacions marítimes en servei al Moll de Peraires. D'allà operen els vaixells regulars de passatgers en destí a Barcelona, València, Eivissa i Maó.

La demanda del Port de Palma com a lloc d'atracament de creuers de plaer ha augmentat els darrers anys. Aquesta classe de vaixells solen utilitzar el Dic de l'oest, on hi ha una tercera Estació Marítima.

CarreteraModifica

Els grans eixos viaris de Mallorca conflueixen a la ciutat. Aquests darrers anys s'ha fet un gran esforç per millorar els accessos a la ciutat per carretera, tradicionalment col·lapsats a les hores punta. A més, el 1990 es creà la Via de Cintura, autopista de circumval·lació que desvia el trànsit fora del nucli urbà. Actualment, s'està considerant l'opció de construir el segon cinturó que voltegi la ciutat de Palma, encara que hi ha una forta oposició social que hi veu interessos especulatius immobiliaris.

Les línies regulars d'autobusos amb destinació a tots els pobles de Mallorca són operades per companyies privades d'adjudicació pública a través del TIB (Transports de les Illes Balears). Totes operen de l'Estació Intermodal Plaça d'Espanya.

 
Els darrers anys Palma s'ha anat dotant d'una important estructura ferroviària: estació intermodal, tren soterrat, metro...

FerrocarrilModifica

Palma disposa de dues estacions terminals de ferrocarril operades per dues companyies diferents i ambdues situades a la plaça d'Espanya.

SFMModifica

Els trens amb destinació a Inca, Sa Pobla i Manacor operen de l'Estació Intermodal. Les línies són operades per la companyia pública SFM (Serveis Ferroviaris de Mallorca). L'estació, inaugurada al dia 1 de març del 2007, coincidint amb el dia de les Illes Balears, és el punt de sortida de les línies de tren de SFM, dels autobusos interurbans i del Metro de Palma.

Ferrocarril de SóllerModifica

Article principal: Ferrocarril de Sóller

L'Estació del ferrocarril de Sóller és operada per la companyia privada Ferrocarril de Sóller SA. La utilitza el ferrocarril de la línia Palma-Bunyola-Sóller. El tren de Sóller està en funcionament de l'any 1912 ençà. És utilitzat sobretot pels turistes.

Transports urbansModifica

Autobusos urbansModifica

Les línies d'autobusos urbans són operades per l'empresa de titularitat municipal EMT (Empresa Municipal de Transports de Palma de Mallorca). Aquests autobusos són identificables pel seu color blau i realitzen rutes que uneixen el centre de la ciutat amb les barriades i els suburbis.

TaxisModifica

Existeix una flota de 1246 taxis. Tots dotats d'aire condicionat i dels quals més de la meitat posseeixen radiotelèfon, essent quatre les companyies existents en l'actualitat: Taxis Palma Radio, Ràdio-Taxi Ciutat, Taxi Teléfono i Taxis adaptats per a usuaris amb mobilitat reduïda. Fins al canvi de color que es va produir pel Decret Municipal núm. 19985 de 15 d'octubre de 1999, els taxis de Palma feia 50 anys que havien estat del característic color vori i negre. Actualment són de color blanc.

MetroModifica

El 25 d'abril de 2007 entrà en servei la primera línia del Metro de Palma, que uneix l'Estació Intermodal-Plaça d'Espanya amb la Universitat de les Illes Balears, passant pel barri de Son Oliva, el Polígon de Son Castelló i el nucli perifèric de Son Sardina. L'any 2013 es posà en marxa la segona línia de metro, aprofitant una part del recorregut de la línia de tren de rodalia de Palma-Manacor, en concret les estacions entre l'Estació Intermodal-Plaça d'Espanya i el nucli de Marratxí.

Monuments i llocs d'interèsModifica

Vegeu també: Llista de monuments de Palma

Monuments religiososModifica

 
Claustre de Sant Francesc.

Monuments civilsModifica

 
Voltes gòtiques de la Llotja
  • Fortalesa de Sant Carles: és un petit castell d'artilleria situat a l'entrada del port de Palma de Mallorca construït per a la defensa d'aquest. En l'actualitat està dins de la base naval de Portopí i alberga el Museu Històric Militar de la ciutat.[32]
  • Banys àrabs: són un dels pocs vestigis de l'arquitectura musulmana conservades a l'illa. Es tracta d'una sala de superfície quadrada amb 12 columnes que suporten una cúpula amb diverses obertures rodones. Aquesta sala estava destinada als banys calents i per a això disposava d'un doble sòl amb buits per on circulava l'aigua calenta i el vapor.[33]
  • Plaça Major: és una de les principals places de Palma de Mallorca. Va ser edificada durant el segle xix en el solar fins aleshores ocupat pel Convent de Sant Felip Neri i alguns edificis limítrofs. Hi neixen importants vies del centre de Palma com Sant Miquel o Colom.[36]
  • Consell Insular de Mallorca: l'edifici del Consell Insular de Mallorca va ser construït per allotjar l'antiga Diputació Provincial. Aquesta construcció, que va ser encarregada a l'arquitecte Joaquín Pavía, va suposar la remodelació total de l'edifici de l'antiga presó de la ciutat.[43]
  • Ajuntament: l'Ajuntament o Casa consistorial de Palma és l'edifici on se situa la màxima institució del municipi, està situat a la Plaça de Cort.[36]

MuseusModifica

  • Fundació Pilar i Joan Miró: fundació cultural dedicada a l'art modern, instal·lada al costat de Son Abrines, la residència del pintor Joan Miró, i inclou dos tallers de treball, jardins amb murals i escultures, i un llegat de 6.000 obres de l'artista, i exposicions temporals. El complex integra tres edificis: Son Boter, una casa mallorquina de la segona meitat del segle XVIII,[44]el Taller Sert de Josep Lluís Sert del 1956 i l'Edifici Moneo de Rafael Moneo del 1992.[45]

Palmesans il·lustresModifica

 
Escultura de Ramon Llull al portal de l'església de Sant Miquel.
 
Maria del Mar Bonet
Categoria principal: Palmesans

Han nascut a la ciutat els següents personatges:

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Bibiloni, Gabriel «La ciutat de Mallorca: consideracions sobre un topònim». Randa (revista), 9, 1979, pàg. 25-30 [Consulta: 7 febrer 2020].
  2. «Real Decreto de 30 de noviembre de 1833 sobre la división civil de territorio español en la Península e islas adyacentes en 49 provincias» a Wikisource (castellà)
  3. Bibiloni, Gabriel «Palma "ja" és Palma». Diari de Balears (l'Espira), 11-10-2008 [Consulta: 17 març 2020].
  4. Bibiloni, Gabriel «Palma de Mallorca?». Diari Avui, 11-06-1998 [Consulta: 21 juliol 2015].
  5. També hi participaren El Pi-Proposta per les Illes Balears (El Pi) (5.422 vots, 3.72%), Partit Animalista Contra el Maltractament Animal (PACMA) (2.023 vots, 1.39%), Coordinadora Rupturista Independent d'Autogestió per Palma (Crida per Palma) (1.439 vots, 0.99%), Sumam (1.149 vots, 0.79%), Actúa (PACT) (321 vots, 0.22%), Tercera Edad en Acción(3e en acción) (252 vots, 0.17%), Partido Liberal Español (PLIE) (199 vots, 0.14%), Contigo Somos Democracia (Contigo) (172 vots, 0.12%) i Vamos Ya!!! (VY) (71 vots, 0.05%)
  6. dBaleats/E.P. «El PSIB assumeix la batlia de Palma després de l'acord amb MÉS i Podemos». dBalears [Palma], 15-06-2019 [Consulta: 20 juny 2019].
  7. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». [Consulta: 19 juny 2019].
  8. Junta Electoral de la Zona de Palma «Candidatures proclamades per a les eleccions municipals de 26 de maig de 2019» (html) (en castellà). Butlletí oficial de les Illes Balears. Govern Balear [Palma], 88, 30-04-2019, pàg. 17507-17536 [Consulta: 20 juny 2019].
  9. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Palma», 26-05-2019. [Consulta: 20 juny 2019].
  10. Martí Gelabert «Palma recupera una batlia republicana». dBalears [Palma], 01-07-2017 [Consulta: 20 juny 2019].
  11. 11,0 11,1 Cau i Chávez, 2003, p. 32.
  12. Cau i Chávez, 2003, p. 30.
  13. 13,0 13,1 Pena, 2004, p. 76.
  14. Pena, 2004, p. 77-81.
  15. 15,0 15,1 15,2 Bibiloni, 2012, p. 19.
  16. 16,0 16,1 Cau i Chávez, 2003, p. 42.
  17. Cau i Chávez, 2003, p. 41.
  18. Bibiloni, 2012, p. 18.
  19. Infotelecom. Hipótesis de la existencia de un teatro romano en Palma Moranta Jaume, Luis
  20. Escanelles, Miquel Àngel. «Mareta, Mar Petita». [Consulta: 8 febrer 2020].
  21. Cau i Chávez, 2003, p. 43.
  22. Cau i Chávez, 2003, p. 45.
  23. Barceló, Miquel «Nou nòtules sobre toponímia de Mayürqa i de Mallorca». Els Marges, 18/19, 1980 [Consulta: 19 març 2020].
  24. Terradas Muntañola, Robert. Las Atarazanas de Barcelona: Trazado, construcción, y restauración (en castellà). Editorial Enginyeria i Arquitectura La Salle, 2009, p. 20. ISBN 978-84-937011-9-2. 
  25. Ferrer i Mallol, Maria Teresa «Conflictes populars a Mallorca a la fi del segle XIV». Estudis Baleàrics, n.84/85, febrer/setembre 2006, p.93 [Consulta: 17 maig 2012].
  26. Mallorcaweb Àngel Gené. «La Gerreria: protegir no és destruir».
  27. Roig Rodríguez, Maria Antònia «Anàlisi d’un fracàs: l’Institut d’Estudis Superiors per a la Dona (Palma de Mallorca, 1915)». Educació i Història: revista d'història de l'educació, 2004, pàg. 175-196.
  28. «Catedral de Mallorca». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  29. «Sant Francesc de Mallorca». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  30. «Santa Eulària de Mallorca». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  31. de Jovellanos, Gaspar Melchor. Descripción historico-artistica del Castillo de Bellver. Segona. Palma de Mallorca: Mallorquina de Francisco Pons, 1967. 
  32. «Fort de Sant Carles». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  33. Mallorcaweb. «Banys àrabs de Palma», 2009. [Consulta: 14 desembre 2009].
  34. Patrimonio Nacional de España. «La Almudaina en la web de Patrimonio Nacional», 2009. [Consulta: 26 febrer 2010].
  35. «Castell de s'Almudaina». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  36. 36,0 36,1 36,2 MCA Hotels. «Centre històric de Palma de Mallorca», 2009. [Consulta: 26 febrer 2010].
  37. «El Consolat de Mar». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  38. «Es Poble Espanyol». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  39. «Llotja de Mallorca». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  40. Ajuntament de Palma de Mallorca. «Palau March», 2009. [Consulta: 24 desembre 2009].
  41. «CaixaForum Palma | Els nostres centres | Obra Social "la Caixa"».
  42. fabian, cuadernos de bitácora. «La sede del Parlament Balear», 2004. [Consulta: 24 desembre 2009].
  43. Consell de Mallorca. «L'edifici del Consell de Mallorca», 2007. [Consulta: 24 desembre 2009].
  44. «Son Boter». Miró Mallorca Fundació.
  45. «Arquitectures de la fundació». Mallorca: Miró Mallorca Fundació. [Consulta: 1r setembre 2018].

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica