Bunyola

municipi de l'illa de Mallorca

Bunyola és una vila i municipi de Mallorca que es troba a la serra de Tramuntana cap el Raiguer. Confronta amb Valldemossa, Deià, Sóller, Escorca, Alaró, Santa Maria del Camí, Marratxí i Palma. El patró de la vila és sant Mateu i la festa major se celebra la setmana del 21 de setembre. Els nuclis de població són Bunyola, Orient, Baix del Puig, la Coma, la Font Seca i l'entitat local menor de Palmanyola.

Infotaula de geografia políticaBunyola
Escudo de Buñola (Islas Baleares).svg
Bunyola.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Bunyola respecte de Mallorca.svg Modifica el valor a Wikidata
 39° 41′ 48″ N, 2° 41′ 59″ E / 39.696666666667°N,2.6997222222222°E / 39.696666666667; 2.6997222222222Coord.: 39° 41′ 48″ N, 2° 41′ 59″ E / 39.696666666667°N,2.6997222222222°E / 39.696666666667; 2.6997222222222
EstatEspanya
AutonomiaIlles Balears
Provínciaprovíncia de les Illes Balears
IllaMallorca Modifica el valor a Wikidata

CapitalBunyola Modifica el valor a Wikidata
Població
Total6.895 (2020) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat81,4 hab/km²
GentiliciBunyolí, bunyolina[1][2]
Geografia
Part deMancomunitat de Tramuntana Modifica el valor a Wikidata
Superfície84,7 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud240 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
PatrociniSant Mateu
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataAndreu Bujosa Bestard Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal07110, 07193 i 07349 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE07010 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webajbunyola.net Modifica el valor a Wikidata

HistòriaModifica

 
Soldats bunyolins

La Guerra Civil a Bunyola, per molt que la vila no tenia cap pes ni interès estratègic, finalment la proximitat a altres viles va produir una sèrie d'accions violentes i sangonoses. A partir del cop d'estat de 1936 començaren les detencions, primerament del batle Joan Nadal i dels seus regidors. Varen demostrar poc afecte pel nou règim, cosa que els va suposar càstigs com ara beure oli de ricí, ser esclavitzats, jurar la bandera bicolor i desfilar amb l'exèrcit. Emili Darder, Llorenç Roses i Bernat Marquès, importants propietaris de grans possessions coneguts pel seu republicanisme progressista, varen ser detinguts i afusellats. Els dirigents del cop d'Estat es varen apropiar dels seus materials, atemoriren el municipi molts d'anys i encara aquesta por segueix vagant per Bunyola. El municipi de Sóller va participar amb els enfrontaments per assegurar-se de tenir tranquil·litat i pau a les viles. Molts de bunyolins i sollerics varen lluitar amb molta força per obtenir una serenitat a tots els habitants del seu entorn.

El llibre "Amb la por al cos" de Xavier Margais Basi [3] reflecteix les conseqüències d'aquesta guerra. Un llibre ple de lluites, emocions i també de satisfacció i alegria. Durant la guerra civil varen lluitar molts de bunyolins que finalment varen acabar amb la guerra però va dur greus conseqüències, com ara molts de morts i ferits, entre els quals s'incloïen dones i infants, i també una pèrdua de béns materials molt important que va afectar als habitants més poderosos.[4]

PoblacióModifica

A la següent taula podem observar la distribució demogràfica actual a través de les diferents entitats singulars de població:

Entitat de població Habitants (2020)
Baix del Puig 1
Bunyola 2.440
La Coma 619
La Font Seca 170
Orient 14
Disseminat 1514
Palmanyola 2137
Font: IBESTAT

Tot i així, és més interessant observar-ne la seva variació històrica, en que s'observa la creixent població que no viu dins cap nucli poblacional a més de la que viu en urbanitzacions com Sa Coma o Sa Font Seca, mentre que la població del nucli de Bunyola es manté relativament constant:

Població al llarg del segle XXI
Entitat Singular de Població 2000 2005 2010 2015 2020
Total Municipi 4745 5475 6172 6706 6895
Baix des Puig 12 11 20 1 1
Bunyola 2352 2406 2304 2348 2440
Sa Coma 154 353 560 611 619
Sa Font Seca 52 67 90 165 170
Disseminat 572 933 1256 1492 1514
Orient 36 27 11 11 14
Palmanyola 1567 1678 1941 2078 2137
Font: IBESTAT

EtimologiaModifica

Hi ha diverses teories sobre l'etimologia del topònim. El nom de Bunyola s'ha dit que podria haver derivat de les paraules següents:

  • Vineola: d'origen llatí, significa 'vinya petita'. Segons aquesta teoria, els islàmics l'haurien anomenat Buniola o Bujola.
  • Balneola: d'origen llatí, significa 'petits banys'.
  • Bunos-bunia: d'origen grec, significa 'muntanya'.
  • Bunia, bunyân o banya: d'origen àrab. Aquests termes signifiquen 'construcció de pedra seca' o 'construcció de pedra i calç'.
  • Però més que aquestes hipòtesis, de poca o nul·la coherència etimològica i semàntica, és molt més probable que sigui el diminutiu de bony, bonya, 'cim ample de muntanya', explicació ajustada a la realitat fonètica i topogràfica del topònim, que també explicaria el nom del poble de Brunyola (Girona) i els de les possessions de Bunyola de Banyalbufar i de Bunyolí (ciutat de Mallorca).
  • Altres grafies documentades són: Bunnola, jazu de Buniola, Bainola, Boinola, Boynola, Buynola, Buyola i Buyolla.

TransportsModifica

 
Granja Blanca, obra de Santiago Rusiñol, conservada al MNAC

El tren de Sóller: aquest tren des del 1912 ha comunicat Palma amb Sóller, passant també per Bunyola. Recorre 27 quilòmetres fins a arribar a la seva destinació, travessant la serra de Tramuntana; així es pot gaudir d'un paisatge meravellós. El tren tarda aproximadament una hora a completar el seu recorregut; actualment és una atracció turística important.

Autobús (TIB): la línia IB-30 dels autobusos del TIB (Transport de les Illes Balears) comunica Palma amb Bunyola, passant per Palmanyola i l'Hospital Joan March (si s'avisa amb antelació, pot arribar fins a Orient). El bus tarda un poc més de mitja hora a fer el seu recorregut.

 
El tren de Sóller a Bunyola

ReferènciesModifica

  1. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Bunyolí». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  2. Societat d'Onomàstica. «Gentilicis dels municipis de les Illes Balears». Arxivat de l'original el 11 de setembre 2016. [Consulta: 15 gener 2020].
  3. «La guerra civil de Bunyola(Xavier Margais) Dades del llibre». [Consulta: 12 febrer 2016].
  4. «La guerra civil a Bunyola (Xavier Margais) Dades del llibre». [Consulta: 12 febrer 2016].

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bunyola