Bunyola

municipi de l'illa de Mallorca

Bunyola és una vila i municipi mallorquí que es troba a la serra de Tramuntana cap el Raiguer. Confronta amb Valldemossa, Deià, Sóller, Escorca, Alaró, Santa Maria del Camí, Marratxí i Palma. El patró de la vila és sant Mateu i la festa major se celebra la setmana del 21 de setembre. Els nuclis de població són Bunyola, Orient, Baix del Puig, la Coma, la Font Seca i l'entitat local menor de Palmanyola.

Infotaula de geografia políticaBunyola
Escudo de Buñola (Islas Baleares).svg
Bunyola.jpg
modifica

Localització
Localització de Bunyola respecte de Mallorca.svg modifica
 39° 41′ 48″ N, 2° 41′ 59″ E / 39.696666666667°N,2.6997222222222°E / 39.696666666667; 2.6997222222222
EstatEspanya
AutonomiaIlles Balears
IllaMallorca modifica

CapitalBunyola modifica
Població
Total6.809 (2019) modifica
• Densitat80,39 hab/km²
GentiliciBunyolí, bunyolina[1][2]
Geografia
Superfície84,7 km² modifica
Altitud240 m modifica
Limita amb
Història i celebracions
PatrociniSant Mateu
Organització política
• Alcalde modificaJaime Isern Llado modifica
Identificador descriptiu
Codi postal07110, 07193 i 07349 modifica
Fus horari
Codi de municipi INE07010 modifica
Altres

Lloc webajbunyola.net modifica

HistòriaModifica

 
Soldats bunyolins

La Guerra Civil a Bunyola, per molt que la vila no tenia cap pes ni interès estratègic, finalment la proximitat a altres viles va produir una sèrie d'accions violentes i sangonoses. A partir del cop d'estat de 1936 començaren les detencions, primerament del batle Joan Nadal i dels seus regidors. Varen demostrar poc afecte pel nou règim, cosa que els va suposar càstigs com ara beure oli de ricí, ser esclavitzats, jurar la bandera bicolor i desfilar amb l'exèrcit. Emili Darder, Llorenç Roses i Bernat Marquès, importants propietaris de grans possessions coneguts pel seu republicanisme progressista, varen ser detinguts i afusellats. Els dirigents del cop d'Estat es varen apropiar dels seus materials, atemoriren el municipi molts d'anys i encara aquesta por segueix vagant per Bunyola. El municipi de Sóller va participar amb els enfrontaments per assegurar-se de tenir tranquil·litat i pau a les viles. Molts de bunyolins i sollerics varen lluitar amb molta força per obtenir una serenitat a tots els habitants del seu entorn.

El llibre "Amb la por al cos" de Xavier Margais Basi [3] reflecteix les conseqüències d'aquesta guerra. Un llibre ple de lluites, emocions i també de satisfacció i alegria. Durant la guerra civil varen lluitar molts de bunyolins que finalment varen acabar amb la guerra però va dur greus conseqüències, com ara molts de morts i ferits, entre els quals s'incloïen dones i infants, i també una pèrdua de béns materials molt important que va afectar als habitants més poderosos.[4]

PoblacióModifica

Entitat de població Habitants (2006)
Baix del Puig 8
Bunyola 2.384
La Coma 392
La Font Seca 71
Orient 29
Palmanyola 1.691
Font: IBESTAT

EtimologiaModifica

Hi ha diverses teories sobre l'etimologia del topònim. El nom de Bunyola s'ha dit que podria haver derivat de les paraules següents:

  • Vineola: d'origen llatí, significa 'vinya petita'. Segons aquesta teoria, els islàmics l'haurien anomenat Buniola o Bujola.
  • Balneola: d'origen llatí, significa 'petits banys'.
  • Bunos-bunia: d'origen grec, significa 'muntanya'.
  • Bunia, bunyân o banya: d'origen àrab. Aquests termes signifiquen 'construcció de pedra seca' o 'construcció de pedra i calç'.
  • Però més que aquestes hipòtesis, de poca o nul·la coherència etimològica i semàntica, és molt més probable que sigui el diminutiu de bony, bonya, 'cim ample de muntanya', explicació ajustada a la realitat fonètica i topogràfica del topònim, que també explicaria el nom del poble de Brunyola (Girona) i els de les possessions de Bunyola de Banyalbufar i de Bunyolí (ciutat de Mallorca).
  • Altres grafies documentades són: Bunnola, jazu de Buniola, Bainola, Boinola, Boynola, Buynola, Buyola i Buyolla.

TransportsModifica

 
Granja Blanca, obra de Santiago Rusiñol, conservada al MNAC

El tren de Sóller: aquest tren des del 1912 ha comunicat Palma amb Sóller, passant també per Bunyola. Recorre 27 quilòmetres fins a arribar a la seva destinació, travessant la serra de Tramuntana; així es pot gaudir d'un paisatge meravellós. El tren tarda aproximadament una hora a completar el seu recorregut; actualment és una atracció turística important.

Autobús (TIB): la línia IB-30 dels autobusos del TIB (Transport de les Illes Balears) comunica Palma amb Bunyola, passant per Palmanyola i l'Hospital Joan March (si s'avisa amb antelació, pot arribar fins a Orient). El bus tarda un poc més de mitja hora a fer el seu recorregut.

 
El tren de Sóller a Bunyola

ReferènciesModifica

  1. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Bunyolí». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. 
  2. Societat d'Onomàstica. «Gentilicis dels municipis de les Illes Balears». [Consulta: 15 gener 2020].
  3. «La guerra civil de Bunyola(Xavier Margais) Dades del llibre». [Consulta: 12 febrer 2016].
  4. «La guerra civil a Bunyola (Xavier Margais) Dades del llibre». [Consulta: 12 febrer 2016].

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bunyola