Deià
Deià és una vila i municipi de la Serra de Tramuntana de Mallorca. Limita amb els municipis de Valldemossa, Sóller i Bunyola. El seu nom prové de l'època de dominació musulmana, del mot àrab "addaya" (ضَيْعَة), que significa "llogaret".
 Deià | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
 | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Autonomia | Illes Balears | ||||
| Província | província de les Illes Balears | ||||
| Illa | Mallorca  | ||||
| Capital | Deià | ||||
| Població | |||||
| Total | 674 (2022) | ||||
| • Densitat | 44,58 hab./km² | ||||
| Gentilici | Deianenc, deianenca[1][2] | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | Mancomunitat de Tramuntana | ||||
| Superfície | 15,12 km² | ||||
| Banyat per | mar Mediterrània | ||||
| Altitud | 300 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Patrocini | Sant Joan; Sant Sebastià (patró d'hivern) | ||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Lluís Enric Apesteguia Ripoll | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 07179 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 07018 | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | ajdeia.net | ||||
.svg)
Pertany a la Mancomunitat de Tramuntana juntament amb Banyalbufar, Bunyola, Escorca, Esporles, Estellencs, Fornalutx, Puigpunyent, Sóller i Valldemossa.
El seu punt més alt és el Puig del Teix, de 1.064 metres d'altura.
S'hi arriba per la carretera Ma-10 des de Valldemossa o Sóller; a peu s'hi pot arribar per la Ruta de la pedra en sec.
PoblacióModifica
Nuclis de poblacióModifica
| Entitat de població | Habitants (2020) |
|---|---|
| Deià | 583 |
| Llucalcari | 11 |
| Cala Deià | 5 |
| Ses Coves | 9 |
| S'Empeltada | 13 |
| Son Coll | 11 |
| Font: IBESTAT | |
Evolució demogràficaModifica
| 1787 | 1860 | 1900 | 1930 | 1960 | 1981 | 1989 | 1991 | 1996 | 2001 | 2002 | 2003 | 2004 | 2005 | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 828 | 897 | 842 | 602 | 442 | 510 | 542 | 552 | 583 | 677 | 731 | 749 | 689 | 708 |
ClimaModifica
La temperatura presenta una mitjana anual de 17 °C, 14,5-15 °C d'oscil·lació tèrmica a la costa i 15-15,5 °C a l'interior. Les precipitacions són abundants (1.016 mm), donada la seva situació a sobrevent de borrasques. Els vents predominants són els de mestral, tramuntana i gregal.
HistòriaModifica
PrehistòriaModifica
Resten traces dels primers pobladors a la cova des Morts a Son Gallard i uns suposats gravats rupestres a la cova de Betlem.
Època musulmanaModifica
Durant l'època musulmana les terres que avui formen part de Deià varen pertànyer al juz' de Musu. De llavors en resta una petita fortificació anomenada Castell del Moro i els topònims Deià (d'ad-daia, llogaret) i Llucalcari, d'etimologia discutida. Hi havia tres molins en el moment de la conquesta catalana i es pot suposar que anirien acompanyats d'importants aprofitaments d'horta situats sobre marges.
Conquesta cristianaModifica
El 31 de desembre de 1229 En Jaume I, rei de la Corona d'Aragó, entra a Madina Mayurqa acabant així amb la dominació musulmana de Mallorca; en el Repartiment de l'illa Deià fou adjudicada al comte del Rosselló i Cerdanya, Nunó Sanç. D'altra banda Gilabert de Cruïlles, senyor de l'Empordà, va prendre possessió de la zona de Llucalcari.
El 1239 Nunó Sanç fundà el monestir de Sant Bernat de la Real i entre les donacions que feu als monjos del Cister hi figura Deià. Aquests monjos, foren els senyors feudals d'una gran part de l'actual Deià i vertaders fundadors de la vila, atraient a la gent. A Ca l'Abat, creat a partir de la compra de Son Muntaner per l'abat Pere Maians el 1619, encara hi podem trobar la simbologia que va donar origen a l'actual anagrama municipal.
El rei canvià na Matona per la granja de Deià amb els monjos de la Real i hi fundà a petició de Ramon Llull una escola de llengües orientals que s'anomenà Miramar. Aquest projecte durà pocs anys i, amb la divisió dels termes de Deià i Valldemossa, Miramar, que era considerat deianenc, quedà inclosa en el municipi valldemossí exceptuant el que avui és la possessió de Son Gallard. En aquesta darrera propietat hi habità durant la seva joventut Catalina Thomas, "la beateta", l'única santa mallorquina.
Independència de ValldemossaModifica
Com diu Ramon Rosselló i Vaquer en les seves Notes per a la història de Deià (IV): «Deià era un cas especial dins l'administració mallorquina: per una banda depenia de Valldemossa i tenia els seus representants al consell d'aquesta vila, i per l'altre tenia batle propi amb els corresponents prohoms que l'aconsellaven- pel fet de ser de la jurisdicció i dominis de la Real; coses aquestes que sovint foren causa de conflictes i interferències de jurisdiccions entre el batle reial de Valldemossa i el batle abadal de Deià.»
A poc a poc en aquests conflictes i interferències es va anar covant el desig de separar-se Valldemossa, cosa que es va produir el 7 de novembre de 1583, com recorda una placa situada al portal petit de l'Església. El rei Felip II va ser qui va concedir la independència a «tot lo que posseeix i pretén posseir el Rvd. Abat de La Real, lo gual fa partió, divisió i separació dels termes de Valldemossa, de Deyà i Lluch-Alcari.»
Cal destacar que un any abans, el 13 maig de 1582 més de dos-cents corsaris sarraïns havien desembarcat a Sa Foradada; allà foren derrotats per una petita força d'una cinquantena d'homes comandats pel capità Mateu Çanglada.
Precisament per mor de la por als corsaris es va construir la torre de sa Pedrissa, que formava part de la xarxa de torres i Talaies que donaven la volta a la costa mallorquina. Aquesta por també va condicionar l'arquitectura deianenca, amb presència de nombroses torres de defensa a les cases de possessió o a l'església i també l'urbanisme, amb les cases del poble de Deià situades al vessant de la muntanya des Puig que queda amagada a la mar i les cases de les possessions de Llucalcari agrupades a l'entorn d'un petit nucli per afavorir la seva defensa.
Fins avuiModifica
El conreu de l'olivera tingué gran importància en el municipi. Els marges típics del seu paisatge es van poblar d'aquest apreciat arbre fins cotes de sis-cents metres sobre el nivell del mar. Per altra part, amb alts i baixos, la vinya fou abundant, especialment a la zona costanera i al voltant del poble es desenvolupa una extensa zona d'horta on hi abundaven els cítrics. També la pesca, en menor mesura, va contribuir al benestar dels seus habitants i en els seus frondosos boscs d'alzines es produïa calç i carbó vegetal, mentre que en els cims de la serra es plantava el forment.
A finals del segle xix l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria-Toscana, membre de la casa reial Àustro-hongaresa adquirí un gran nombre de propietats d'aquest municipis, sa Pedrissa, Son Gallard, Son Marroig, sa Marina de Can Malrich, es Rafal, etc., creant un gran latifundi i exercint una forta influència sobre la vida social i política de la contrada.
També al voltant de la mateixa època Deià va patir un fort retrocés demogràfic, per mor de l'emigració cap a França provocada per la crisi agrària, en la que tengué una gran influència la plaga que afecta els tarongers. Gran part d'aquesta població va retornar a començaments del segle xx, però les dificultats econòmiques, que la població alleugerava amb la pràctica del contraban, no havien acabat: l'emigració (cap a França, però també cap a Sud-amèrica) i el Carib, es varen mantenir fins a mitjans del segle xx, sobretot durant i després de la Guerra Civil espanyola.
La bellesa del seu paisatge i la vida afable i senzilla dels seus habitants ja havien captivat d'ençà de finals del segle xix l'interès d'artistes i bohemis, principalment catalans, però també europeus i sud-americans, que partiren amb l'esclat de la Guerra Civil. Poc a poc els artistes retornaren i a partir de la dècada dels seixanta arribaren el hippies i es produí una eclosió de l'ambient creatiu. Posteriorment el turisme de luxe va passar a liderar els indicadors econòmics, impulsant l'abandonament de l'agricultura, la divisió de les grans propietats i la construcció de segones residències, donant peu a una bonança econòmica i a uns canvis socials sense precedents.
Actualment Deià posseeix una població de 630 habitants; d'aquests gran part són d'origen estranger. L'antropòloga americana Jacqueline Waldren, que viu al poble des de fa molts d'anys, va analitzar aquest fet en els seus llibres Insiders and outsiders. Paradise and reality in Mallorca i Mallorquins, estrangers i forasters.
Política Modifica
D'ençà de la recuperació de la democràcia partits de caràcter conservador han guanyat totes les eleccions d'aquest poble. Així, han estat batles de Deià n'Epifanio Apezteguia Díaz (per UCD primer i per UM més tard), en Josep Salas Santos (per UM), en Francesc Xavier Salas Santos (primer per UM i després pel PP) i en Jaume Crespí Deyà (PP); actualment governa na Magdalena López Vallespir (per JxD) que el 2011 va anar al quart lloc de la llista del PP encapçalada per Crespí però va acabar ocupant la batllia arran de la dimissió d'aquell (vegeu també la llista de batles de Deià).
A les eleccions de 2003 el seu partit va obtenir 189 vots i 4 regidors, que li varen permetre governar en solitari. A l'oposició hi trobàvem UM (dirigida per en Lluc Oliver, i que va obtenir 119 vots i 2 regidors) i Agrupació DEIA (a la qual, amb 63 vots, li correspongué un regidor, lloc que han ocupat primer na Francesca Deyà Ferriol i després na Maria Ignàsia Pérez Pastor). El PSOE, que també va concórrer a les eleccions, va quedar, amb 19 vots, sense representació.
El mateix dia se celebraven eleccions autonòmiques, i els vots obtenguts per cada partit foren els següents: PP 171; UM 76; PSOE 52; -EN 27; EU-eV 18; altres 2.
Les següents eleccions municipals (27 de maig de 2007) el PP va revalidar, amb 207 vots i 4 regidors, la seva majoria absoluta. A l'oposició Agrupació DEIA (que es va presentar en coalició amb el PSM-EN i el PSIB-PSOE) va augmentar els seus vots a 99 i va obtenir 2 regidors (amb la cap de llista Maria Ignàsia Pérez Pastor), mentre que UM va ser recolzada per 92 votants i va baixar a un sol regidor (en Javi Deyà Caamaño).
El mateix dia se celebraven eleccions autonòmiques i insulars. A les autonòmiques els vots obtenguts per cada partit foren els següents: PP 172; UM 41; PSOE 73; Bloc per Mallorca 43; altres 3. Si comparam aquests resultats amb els d'àmbit insular no hi trobam grans canvis, però sí alguns rellevants: PP 168; UM 58; PSOE 58; Bloc per Mallorca 45; altres 1.
Les següents eleccions locals (22 de maig de 2011) el PP, encapçalat per Jaume Crespí Deyà, va revalidar la majoria absoluta amb 183 vots i 4 regidors. L'Agrupació DEIA (coaligada amb PSM-EN, PSIB-PSOE i IniciativaVerds) va obtenir 164 vots i 3 regidors amb el cap de llista Lluís Enric Apesteguia Ripoll.
El mateix dia se celebraven eleccions autonòmiques i insulars. A les autonòmiques els vots obtenguts per cada partit foren els següents: PP 135; PSOE 69; PSM-IniciativaVerds-Entesa 67; altres 24. Al Consell el resultat va ser: PP 140; PSM-IniciativaVerds-Entesa 70; PSOE 63; altres 20.
Per saber dades més específiques sobre cadascuna de les eleccions a Deià vegeu els resultats electorals a Deià.
EconomiaModifica
L'economia deianenca està quasi totalment encarada al sector serveis, tenguent-hi el turisme un pes molt important. Una altra de les característiques que marquen l'economia local és l'estacionalització turística, i que té el doble de places turístiques que població.[3]
Vistes des de l'església de Sant Joan Baptista i des del Cementiri municipalModifica
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Deianencs i visitants il·lustres Modifica
EscriptorsModifica
El gran escriptor i filòsof mallorquí Ramon Llull va fundar una escola de llengües orientals a la possessió de Miramar.
En Joan Alcover va escriure un poema inspirat en la vila, Notes de Deià Arxivat 2009-02-11 a Wayback Machine..
N'Anaïs Nin visità el poble el 1920 i escrigué una breu història situada a Cala Deià; l'escriptora Carmen Naranjo la va emprar com a inspiració per a un altre conte. I és que tot intel·lectual que recalava a Mallorca acabava passant per la vila, com n'Unamuno, en Borges o en Rubén Darío.
Després de la I Guerra Mundial va servir de refugi per a anglesos i americans. L'escriptor anglès Robert Graves fou un dels primers estrangers que s'establiren a la vila, juntament amb na Laura Riding, i li donà per sempre fama mundial. Havent hagut de partir per mor de la Guerra Civil, en Robert Graves tornà a Deià en acabar la guerra i s'hi establí definitivament. La seva casa Ca n'Alluny esdevingué un lloc visitat per gent tan diversa com Len Lye, Ava Gardner, William Gaddis i Robert Wyatt. Després de morir fou enterrat en el cementiri municipal, convertit en lloc de pelegrinatge per als seus seguidors i altres curiosos. Molts dels seus fills encara viuen al poble, entre ells la traductora i escriptora Lucia Graves.
Deià fou el lloc on va morir l'escriptor francoamericà Chris Perret.
El dramaturg i novel·lista deianenc Joan Mas i Bauzà fou un dels escriptors que, amb el seu teatre costumista, mantingué el català com a llengua de cultura a Mallorca durant la dictadura franquista. Moltes de les seves obres se situen més o manco explícitament a Deià.
Sense moure'ns dels defensors de la llengua catalana, també va viure a la vila l'escriptor i activista Josep Maria Llompart de la Peña.
Na Vida Gabriella hi va arribar durant la dècada dels 50 amb el seu espòs, el també escriptor Bert Morton.
Durant els anys seixanta hi va exercir de mestra na Francisca Sunyer Mas; va escriure Viure a Cabrera: una illa feta a mida. Va viure a Deià fins a la seva mort amb el seu marit, el pintor Marc Heine.
L'escriptor Gaspar Sabater fou un dels altres residents il·lustres de la vila.
La poeta i novel·lista nicaragüenca Claribel Alegría o l'escriptor austrobritànic Jakov Lind també eren uns de les residents habituals del poble.
La novel·lista Carme Riera ha escrit gran part dels seus llibres entre Barcelona i la seva casa deianenca, entre elles Te deix, amor, la mar com a penyora o Dins el darrer blau.
Un altre resident il·lustre, a la seva casa de Llucalcari, és l'arquitecte català Jordi Bonet i Armengol, director de les obres de la Sagrada Família, fill del també arquitecte Lluís Bonet i Garí (1893-1993) i germà del compositor Narcís Bonet i del rector de la Sagrada Família Lluís Bonet.
Deià, tot i no fer-ho explícit, és el lloc on es desenvolupa la novel·la La nave de los locos de la novel·lista uruguaiana Cristina Peri Rossi.
EsportsModifica
En el món de l'esport Deià ha donat figures com en Joan Horrach Ripoll, en Vicenç Reynés o la jove promesa Marc Reynés, ciclista, germà de Vicenç.
MúsicsModifica
El compositor Manuel de Falla també visità la vila, com més tard ho va fer el britànic Andrew Lloyd Webber.
El 1979 en Patrick Meadows i na Stephanie Shepard organitzaren el primer Festival Internacional de Música Clàssica de Deià, que s'ha anat repetint any rere any des de llavors fins i tot després de la mort de na Stephanie. Ha tocat sovint en el Festival la pianista deianenca Suzanne Bradbury, de renom internacional, així com en Carl Mansker, que amb la seva dona (la pintora suïssa Antoinette Mansker) viu entre Munic i Deià.
Darrerament les estrelles de la literatura i de la pintura han estat eclipsades per les del rock and roll. El magnat Richard Branson, propietari de Virgin, fou el propietari de l'hotel de luxe La Residencia i les estrelles de la seva firma han visitat sovint el poble i a vegades han tocat al local 'Sa Fonda'. Kevin Ayers, Robert Wyatt i Daevid Allen s'hi estaren una llarga etapa, i el primer fins i tot li dedicà el seu dotzè disc, Deià...Vu. Mick Jagger, el guitarrista Mark Knopfler i la icona de música europea Mike Oldfield hi sonaven sovint durant els últims anys 80. Actualment és la residència habitual de na Caroline Corr i de l'actor Pierce Brosnan.
PintorsModifica
En el cementiri municipal hi descansen els pintors Antoni Gelabert Massot i Antoni Ribas Prats, reconeguts com a dos dels més importants paisatgistes mallorquins, que en vida ja trobaren en el poble la inspiració per les seves obres.
Entre els pintors cal destacar en Santiago Rusiñol, en Tito Cittadini, n'Ulrich Leman, en Joan Junyer, en George Sheridan, en Mati Klarwein o en Marc Heine. En William Waldren hi compaginà la seva doble vessant de pintor i arqueòleg des del 1953 i des d'aquí articulà el 1962 el grup Els deu d'Es Teix, en què també hi trobam el pintor Norman Yanikun, que va viure a Deià fins al 1988, any de la seva mort. Com va escriure en Rusiñol parlant de la llum deianenca "la claror d'aquesta Mallorca deu ser com la de certs llums, que sols atreu certes papallones". També cal destacar la figura d'en Joan Miralles Lladó, casat amb una deianenca i instal·lat a la possessió de Ca'n Fussimany, o la del pintor nadiu Miquel Oliver.
AltresModifica
L'única santa catòlica mallorquina, Santa Catalina Thomàs, passà part de sa jovenesa a la possessió de Son Gallard.
A finals del S. XIX Lluís Salvador d'Àustria-Toscana, Arxiduc d'Àustria, comprà nombroses possessions a Deià i Valldemossa (entre elles les de Miramar i Son Marroig) i hi passà grans temporades de la seva vida. A veure'l vengué la popularíssima emperadriu Sissí.
El polític Narcís Serra estiueja a la zona propera a Cala Deià d'ençà dels anys 80.
CulturaModifica
S'Encruia és la revista local de Deià. Si bé es començà a publicar en els anys 70 en un moment donat es perdé; fou recuperada fa uns anys per l'Associació de Veïns de Deià. Té caràcter bimestral. Hi podem trobar seccions en català, castellà i anglès.[4]
Es Saragall és el grup de teatre amateur de Deià.[5] Representen obres en català a les festes locals; han fet des d'Erma d'en Federico García Lorca fins a pintorescos i costumistes vodevils escrits expressament (Titanix...); les seves representacions més famoses, tanmateix, són les d'obres de l'autor deianenc Joan Mas i Bauçà (menció especial mereix la de Sa Padrina).
Deià a les artsModifica
CinemaModifica
- El secreto de la Pedriza (1926).
- Evil under the Sun (1982): la cala on s'embarquen per anar a l'illa és Cala Deià, i els extres són deianencs.
- Four last songs (2007).
LiteraturaModifica
- Notes de Deià Arxivat 2009-02-11 a Wayback Machine. d'en Joan Alcover
MúsicaModifica
- Disc Deià...Vu d'en Kevin Ayers.
- Cançó Puja al tren del grup infantil Cucorba: "No hi fa res que jo parli català/ tu xinès o castellà/ o dialectes africans;/ que tu mengis magranes de Bagdad/ canya de mel de Sudan/ i jo caquis de Deià."
- Cançó De Dénia cap a Deià de Pepe Cantó al disc De aquí para allá (2014).
PinturaModifica
-
Alexandre de Riquer i Ynglada (1856-1920)
-
Antoni Ribas Prats (1883-1931)
Llocs d'interèsModifica
Edificis o construccions humanesModifica
- Ajuntament (també anomenat "Es Porxo")
- Amfiteatre Joan Mas
- Castell del Moro
- Cementiri municipal
- Centre Polivalent "Sa Tanca"
- Col·legi Públic Robert Graves
- Església de Sant Joan Baptista
- Font de Sant Joan, vora l'Ajuntament
- Museu Arqueològic
- Museu de l'Arxiduc Lluís Salvador (a Son Marroig)
- Museu Parroquial (devora l'Església)
- Museu Yanikun
- Oratori de la Mare de Déu d'Agost (Llucalcari)
- Refugi de Ca'n Boi
- 3 Rentadors públics
- Torre de Sa Pedrissa, a la punta de Deià.
Paratges naturalsModifica
- Cala Deià
- Es Canyeret
- Puig d'Es Teix
- Sa Foradada
Possessions de DeiàModifica
ReferènciesModifica
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Deianenc». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ Societat d'Onomàstica. «Gentilicis dels municipis de les Illes Balears». Arxivat de l'original el 11 de setembre 2016. [Consulta: 15 gener 2020].
- ↑ Jaume Martorell, Toni. «Deià té el doble de places turístiques que població». Ara Balears, 17-07-2021. [Consulta: 13 gener 2022].
- ↑ «S'Encruia». Associació de Premsa Forana de Mallorca. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 28 desembre 2011].
- ↑ Diccionari del teatre a les Illes Balears, uid. article "Joan Mas, Amfiteatre"
BibliografiaModifica
| Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- DOLÇ DOLÇ, M. (director general), Gran Enciclopèdia de Mallorca (22 volums). Mallorca: Pronomallorca (patrocina Consell Insular de Mallorca), 1989-1993.
- PONS, J., Notas para la historia de Deyá. Ajuntament de Deià, 1976.
- SEGURA I SALADO, J., Deià en el segle XVI. Banca Catalana, 1977.
- SEGURA I SALADO, J., Notes per a la història de Deià (volums II i III). Banca Catalana-Ajuntament de Deià, 1978 i 1979.
- ROSSELLÓ VAQUER, R., Notes per a la història de Deià (volums IV i V). Ajuntament de Deià, 1980 i 1985.
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Deià |