Temple Expiatori de la Sagrada Família

monumental basílica catòlica romana en construcció a Barcelona, Catalunya, Espanya
(S'ha redirigit des de: Sagrada Família)
«Sagrada Família» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Sagrada Família (desambiguació)».

El Temple Expiatori de la Sagrada Família, conegut habitualment com la Sagrada Família, és una basílica catòlica situada a la ciutat de Barcelona. És un dels exemples més coneguts del modernisme català i un edifici únic al món, que ha esdevingut tot un símbol de la ciutat. Obra inacabada de l'arquitecte català Antoni Gaudí, és al barri de la Sagrada Família, al districte de l'Eixample de la ciutat.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Temple Expiatori de la Sagrada Família
Imatge
Vista des de la plaça Gaudí
Nom en la llengua original(ca) La Sagrada Família Modifica el valor a Wikidata
EpònimSagrada Família Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusBasílica menor i temple expiatori Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteAntoni Gaudí i Cornet Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1882 – 18 març 1883construcció, Arquitecte: Francesc de Paula del Villar i Lozano
1883 – 1926construcció, Arquitecte: Antoni Gaudí i Cornet
1926 – 1936construcció, Arquitecte: Domènec Sugrañes i Gras
1940 construcció, Arquitecte: Isidre Puig i Boada
7 novembre 2010 consagració
2033 data d'acabament Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aSagrada Família Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsedifici en construcció Modifica el valor a Wikidata
Estil arquitectònicmodernisme català
neogòtic Modifica el valor a Wikidata
Materialpedra i formigó Modifica el valor a Wikidata
Mesura138 (alçària) × 172,5 (alçària) × 60 (amplada) × 90 (longitud) m
Altitud46 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSagrada Família (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCiutat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 24′ 13″ N, 2° 10′ 28″ E / 41.40369°N,2.17433°E / 41.40369; 2.17433
Format perCripta i façana del Naixement de la Sagrada Família
Obres de Gaudí per a la Congregació de Jesús-Maria Modifica el valor a Wikidata
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Codi BCIN53-MH Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0003813 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC57 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona1549 Modifica el valor a Wikidata
Patrimoni de la Humanitat  
Tipus  → Europa-Amèrica del Nord
Data?
Patrimoni de la Humanitat  
Cripta i façana de la Nativitat de la Sagrada Família
Tipus  → Europa-Amèrica del Nord
Data2005 (29a Sessió)
Identificador320-005
Plànol

Activitat
Diòcesiarquebisbat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Capacitat màxima9.000 éssers humans Modifica el valor a Wikidata
Visitants anuals4.527.427 (2017) Modifica el valor a Wikidata
Lloc websagradafamilia.org Modifica el valor a Wikidata
Facebook: BasilicadelaSagradaFamilia Modifica el valor a Wikidata
Vista en planta de la Sagrada Família
  absis
  ambulatori
  Cor
  Transsepte
  Façanes
  Nau principal
  Passadissos
  Claustre
  Reconstrucció de les escoles
NA= Façana del Naixement
PA= Façana de la Passió
GL= Façana de la Glòria
B= Baptisteri
CH= Capella de l'Assumpció
P= Capella del Sagrament
S1= Sagristia Oest
S2= Sagristia Est
1= Torre de Maties, 98 m
2= Torre de Judes Tadeu, 107 m
3= Torre de Simó, 107 m
4= Torre de Bernabeu, 98 m
5= Torre de Jaume el menor, 107 m
6= Torre de Bartomeu, 112 m
7= Torre de Tomàs, 112 m
8= Torre de Felip, 107 m
9= Torre de Andreu, 112 m
10= Torre de Pere, 117 m
11= Torre de Pau, 117 m
12= Torre de Jaume el Major,112 m
E1= Torre de Lluc, 135 m
E2= Torre de Joan, 135 m
E3= Torre de Marc, 135 m
E4= Torre de Mateu, 135 m
M= Torre de la Mare de Déu,138 m
J= Torre de Jesús, 172 m

Arquitectura modifica

La Sagrada Família és una mostra de la plenitud artística de Gaudí:[1] hi va treballar durant la major part de la seva carrera professional; però, especialment, en els darrers anys, quan va arribar a la culminació del seu estil naturalista, amb una síntesi de totes les solucions i estils provats fins aleshores. Gaudí va aconseguir una perfecta harmonia en la interrelació entre els elements estructurals i els ornamentals, de tal manera que totes les arts s'integraven en un conjunt estructurat i lògic.[2]

Des del 1915, Gaudí va dedicar-se d'una manera gairebé exclusiva a la Sagrada Família, obra que significa la síntesi de tota la seva evolució arquitectònica, ja que hi va aplicar totes les seves troballes experimentades anteriorment a la cripta de la Colònia Güell. Després de la realització de la cripta i l'absis, encara en estil neogòtic, Gaudí va concebre la resta del temple en un estil orgànic, amb imitació de les formes de la natura, on abunden les formes geomètriques reglades. L'interior sembla un bosc, amb un conjunt de columnes arborescents inclinades, de forma helicoïdal, amb la qual cosa es crea una estructura alhora simple i resistent. En vida d'Antoni Gaudí (1852-1926) només se’n van completar la cripta, l'absis i, parcialment, la façana del Naixement, de la qual només va veure'n conclosa la torre de Sant Bernabé.

En aquest temple, l'arquitecte va concebre una minuciosa simbologia dintre d'un poema místic amb grans audàcies constructives formals, com en la seva forma de concebre l'estructura amb l'arc parabòlic —també anomenat funicular de forces—, combinant el tractament escultòric naturalista amb l'abstracció de les torres.[3]

És el monument més visitat d'Espanya, per davant de l'Alhambra o el Museu del Prado, amb 3,7 milions de visitants l'any 2015.[4] L'obra realitzada per Gaudí —és a dir, la cripta, l'absis i la façana del Naixement— va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, el 2005.

El concepte de temple expiatori fa que la seva construcció es dugui a terme a partir de donatius, fet que ha provocat que de vegades se n'hagin hagut de paralitzar les obres. Tanmateix, des de la dècada de 1990, l'afluència de visitants i el gran renom mundial n'han fet canviar la situació econòmica i les obres han pres una forta embranzida, fins a la pandèmia de Covid-19.

La Sagrada Família va ser declarada basílica menor, pel papa Benet XVI, el 7 de novembre de 2010.[5] Malgrat que no és una catedral,[6] diverses fonts l'han denominat la Catedral d'Europa, pel caràcter universal que Gaudí volia donar-li.[7][8]

Història modifica

La idea de construir un temple expiatori dedicat a la Sagrada Família va partir del llibreter Josep Maria Bocabella, inspirat pel sacerdot Josep Manyanetcanonitzat el 2004—, fundador de la Congregació de Fills de la Sagrada Família i de la Congregació de Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret, encarregades de promoure el culte a la Sagrada Família i de fomentar l'educació cristiana de nens i joves.[9]

Per executar el seu projecte Bocabella va fundar el 1866 l'Associació de Devots de Sant Josep, entitat dedicada entre altres qüestions a recaptar fons per a la construcció d'un temple. El 31 de desembre de 1881 va comprar per 172.000 pessetes uns terrenys situats a la zona del Poblet, aleshores una barriada de Sant Martí de Provençals.[10] Aquests terrenys, avui dia situats dins del districte de l'Eixample i delimitats pels carrers de Mallorca, Provença, Marina i Sardenya, corresponen a una de les illes del Pla Cerdà, la qual, però, era més gran que les altres perquè, en principi, estava previst construir-hi un hipòdrom.[10]

Per a la difusió de la seva tasca l'Associació de Devots de Sant Josep va editar a partir del 1867 una revista titulada inicialment El Propagador de la Devoción a San José, inspirada en la revista francesa Le propagateur de la dévotion à Saint Joseph, publicada a Dijon pel pare Joseph Huguet.[11] El primer director de la revista fou el sacerdot mercedari Josep Maria Rodríguez Bori.[11] El 1948 aquesta publicació va passar a anomenar-se Templo i, actualment, Temple. Des del 1895 la gestió del projecte va a càrrec de la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família, una fundació canònica per promoure la construcció del temple mitjançant donatius i iniciatives privades; l'arquebisbe de Barcelona és, per definició, president nat d'aquesta entitat, distingida el 2001 amb el premi Creu de Sant Jordi que atorga la Generalitat de Catalunya.

 
Maqueta de la Sagrada Família

El primer arquitecte contractat va ser el murcià Francisco de Paula del Villar, qui va traçar un projecte neogòtic amb una església de tres naus amb creuer i un absis amb deambulatori; el dia de Sant Josep de 1882 posava la primera pedra el bisbe Urquinaona,[12] coincidint amb la proclamació al Concili Vaticà I de sant Josep com a patró de l'Església Universal. Del Villar va idear un conjunt neogòtic, rebutjant la idea de Bocabella de fer una rèplica del santuari de Loreto, que se suposa va ser la casa de Josep i Maria a Natzaret.[13] Els desacords de Villar amb Bocabella van fer que aquest demanés assessorament a l'arquitecte Joan Martorell i Montells i van provocar la dimissió de Villar. Es va oferir la direcció de les obres a Martorell, però aquest ho va rebutjar i va recomanar a Gaudí, que havia treballat per a ell com a ajudant. El 1883 Gaudí va passar a encarregar-se de les obres.[14]

El projecte presentat per un Gaudí de trenta-un anys, que canviava tot l'antic projecte de Villar, era construir una església que anés més enllà del gòtic, evitant els arcbotants i contraforts exteriors, amb una gran torre central de 172,5 metres dedicada a Jesucrist i augmentant les dimensions del temple. Les referències místico-religioses tenen gran importància en l'obra de Gaudí, per la qual cosa va desenvolupar un complex programa iconogràfic.[15]

Acceptat pel promotor amb gran entusiasme, el nou arquitecte es va dedicar la resta de la seva vida a aquesta obra i exclusivament durant els quinze últims anys abans de la seva mort.

 
En aquest model el que ja està construït és de color blanc (2023).

El desembre de 1884 Gaudí signà el projecte de la capella de Sant Josep a l'absis de la cripta, que fou inaugurat el 19 de març de 1885, en el qual ja intervingueren els escultors col·laboradors de Gaudí, Llorenç Matamala i Piñol i Carles Mani.[16] Se sap que en aquest any hi treballaven un equip de vuit paletes, deu picapedrers, dotze escultors i un nombre indeterminat de fusters i serrallers.[17]

El 1891 van començar les obres de la façana del Naixement. Gaudí va comprendre que mai veuria acabada la seva obra i que existia la possibilitat que, a la seva mort, el projecte es retallés per manca de finançament o interès. Pensava que si construïa la nau central —dins la qual consagrar l'església— per després ampliar progressivament el seu voltant amb les torres, l'absis i les façanes, el projecte es podria alterar o aturar un cop obtinguda la seva funció de culte. Per aquest motiu va decidir aixecar fins a la seva màxima altura una part prou significativa de les parts més exteriors i menys funcionals del temple. D'aquesta forma evitava un escapçament de l'altura prevista; les parts construïdes eren inútils sense acabar totalment el temple i, el més important, deixava una mostra prou significativa del seu personal estil constructiu que servís de guia quan ell faltés. Del temple, Gaudí va poder veure'n construïda una part del costat de l'Epístola amb la façana del Naixement, de la qual només la torre de sant Bernabé estava acabada totalment i una part del mur exterior de l'absis.

A partir de l'encàrrec de la casa Milà de l'any 1906 Gaudí pràcticament es concentraria només en l'obra de la Sagrada Família que, de fet, ocuparia tota la seva carrera, ja que feia un quart de segle que en dissenyava i dirigia la construcció i moriria fent-ho; així i tot, el temple només quedava embastat.[18]

 
Volta central vista des del creuer al nivell de la base del cimbori

Antoni Gaudí va ser sepultat a la cripta, a la capella de la Mare de Déu del Carme, el 12 de juny de 1926.

A la mort de Gaudí es va fer càrrec de les obres el seu ajudant Domènec Sugrañes i Gras durant els anys 1926-1936, qui va acabar les tres torres que faltaven a la façana del Naixement. El 20 de juliol de 1936, l'endemà passat de l'alçament militar que va originar la Guerra Civil espanyola, grups d'exaltats van incendiar el temple i van destruir bona part del taller en el qual Gaudí havia treballat i on hi havia els seus esbossos, maquetes i models. Tot i que es va perdre molt material van quedar restes de les maquetes, que es van restaurar, i la documentació que s'havia publicat en El Propagador, en l'Àlbum i que havia estat recollida pels seus deixebles, com Isidre Puig i Boada. Per això, quan el 1944 es va reprendre la construcció de la Sagrada Família, va haver de definir-se, en primer lloc, com havia de procedir-se per edificar el temple de la forma més fidel a les idees de Gaudí.

L'any 1954 es van reprendre les obres, en què van participar, entre altres arquitectes, Francesc de Paula Quintana i Vidal, Isidre Puig i Boada i Lluís Bonet i Garí, els quals, a la mort de Quintana l'any 1966, continuaren en la direcció de l'obra fins a l'any 1981, en què prengué el relleu Francesc Cardoner i Blanch. L'arquitecte Jordi Bonet i Armengol va dirigir les obres des del 1985 fins al 2012, data en què va ser substituït per Jordi Faulí i Oller.

Les obres que actualment es fan per acabar la Sagrada Família respecten el projecte original de Gaudí en conjunt, però no en els detalls: tot i que sempre se segueix l'estètica de Gaudí en l'arquitectura, algunes escultures —com per exemple els sants fundadors— responen a un estil contemporani.

L'obra està encara en procés de construcció i empra les noves tecnologies com ara el disseny assistit per ordinador. La data de finalització de les obres, seguint el ritme actual, seria el 2026,[19] segons la previsió aproximada feta l'any 2011 per Joan Rigol, president del Patronat de la Sagrada Família.

El temple va ser dedicat basílica menor el 7 de novembre de 2010 pel papa Benet XVI.

Plaça estelada modifica

 
Projecte de plaça estelada per la Sagrada Família (1916)

A La Veu de Catalunya va sortir publicat el 1902 un dibuix del temple realitzat per Joan Rubió i Bellver, col·laborador de Gaudí, amb el nom El somni realitzat, que es va completar amb la presentació a l'Exposició de París el 1910 —del 15 d'abril fins al 30 de juny a la planta baixa del Grand Palais— d'una maqueta a escala 1:25 de la façana del Naixement, policromada per Josep Maria Jujol i uns dibuixos d'una plaça estelada que Gaudí havia proposat a l'Ajuntament de Barcelona.[20] En el seu projecte demostrava les distàncies necessàries des d'un angle de 30 graus horitzontal i vertical per a la perfecta visió del temple, car així sempre permetia veure dues façanes. La seva proposta no va ser acceptada.

A l'arxiu municipal de Barcelona es conserven uns plànols de l'any 1916 presentats per Gaudí, davant la vista de l'aprovació municipal d'un nou pla per al voltant del temple, el Pla Jaussely. Finalment, aquesta aprovació no va recollir cap de les proposicions fetes per l'arquitecte. Aquests plànols van ser publicats l'any 1928 a Gaudí, de Josep Francesc Ràfols i Fontanals.[21]

Arquitectura modifica

 
Columna de la nau central amb el nus de forma el·líptica

La planta de l'edifici sobre la cripta és basilical de creu llatina amb cinc naus, el transsepte de tres naus, i un absis amb deambulatori molt ampli que té set capelles poligonals i dues escales de caragol que pugen a les cantories que circumden l'absis.[22] Gaudí tenia sòlids coneixements litúrgics, que van ser una base essencial per a les seves reflexions de definir un tipus determinat d'arquitectura religiosa: les capelles serien consagrades als goigs de sant Josep; als peus de l'església hi anirien les grans capelles circulars del Baptisme i la Penitència.

Gaudí va concebre una complexa iconografia que va basar exclusivament en la seva condició de temple catòlic i en el culte religiós, adaptant tots els elements als ritus litúrgics. Per fer-ho es va inspirar principalment en L'any litúrgic de Prosper Guéranger,[23] recopilació de tots els cultes i festivitats religioses produïts al cap de l'any, així com en el Missal Romà i el Cerimonial de Bisbes. Per a Gaudí, la Sagrada Família era un himne de lloança a Déu, en el qual cada pedra era una estrofa. L'exterior del temple representa l'Església a través dels apòstols, els evangelistes, la Mare de Déu i Jesús; la torre principal simbolitza el triomf de l'Església, l'interior al·ludeix a l'Església universal i el creuer a la Jerusalem celestial, símbol místic de la pau.[24]

Columnes modifica

 
El bosc de columnes de la nau central

La nau central té l'estructura arborescent en la qual els pilars són inclinats i es descomponen en forma de branques i fulles. El tronc de la columna interior és geomètric i s'aconsegueix mitjançant la columna de doble gir.[25] El capitell té la forma d'un gran nus ligni, d'on surten les columnes més primes que formen les branques. Les columnes que corresponen al transsepte i a l'absis són fetes de basalt i les quatre del creuer —dedicades als Evangelistes— de pòrfir, un material procedent de l'Iran, considerat més resistent.

El precedent de la construcció de les columnes de suport de la plaça del parc Güell, fetes a base d'elements prefabricats d'un metre d'altura, amb trencadís per decoració, és el mateix sistema amb què s'han construït les columnes de suport de les naus de la Sagrada Família amb l'armadura corresponent i la pedra, que segons cada columna es fa amb pedra sorrenca, granit, basalt i pòrfir. Gaudí havia fet ús del formigó armat al parc Güell i en els terminals dels campanars de la façana del Naixement, en els quals s'ha confirmat l'ús del ciment portland.[26]

Les columnes de l'interior tenen variada simbologia: les quatre del creuer són dedicades als evangelistes, les dotze que envolten el creuer als apòstols (sant Pere i sant Pau al costat de l'altar) i la resta als bisbats continuadors de l'obra apostòlica: els de Catalunya (Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Vic, Urgell, Solsona, Tortosa i Perpinyà) en el transsepte, de la resta d'Espanya (Mallorca, València, Saragossa, Granada, Burgos, Sevilla, Valladolid, Toledo i Santiago) a la nau central i a les laterals els cinc continents; cada columna portarà els escuts de les diòcesis i el vitralls adjacents a les columnes els sants i santuaris de cada diòcesi.[27]

Les voltes modifica

 
Sostre de la nau central en construcció
 
Nau lateral esquerra

Les voltes són hiperboloides que permeten l'entrada de llum a l'interior de la basílica. En el mateix lloc on està el forat central de l'hiperboloide hi ha una làmpada amb simbologia, que permet la il·luminació a les nits. Per a Gaudí, un element clau en la seva forma de concebre l'estructura és l'arc parabòlic o catenària,[28] també anomenat funicular de forces, que va utilitzar com a element més adequat per suportar les pressions. Mitjançant la simulació de distints polifuniculars experimentals va determinar la forma òptima de l'estructura per suportar les pressions dels arcs i les voltes, primer a la cripta de la Colònia Güell i després a la Sagrada Família. Així, va desenvolupar un model a escala de cordills entreteixits dels quals se suspenien petits sacs de perdigons que simulaven els pesos; així determinava el funicular de forces i la forma de l'estructura. Per tant, a partir de l'estat de càrregues, simulats amb els petits sacs de perdigons, va determinar experimentalment la forma idònia de l'estructura, que ell va anomenar «estereostàtica», que reproduïa l'estructura òptima per treballar a tracció i amb la qual, un cop posada cap avall, s'aconseguia l'estructura idònia per treballar a compressió.[29](Vegeu maqueta funicular de Rainer Gräfe).

Segons Gaudí:

« L'estructura que tindrà la Sagrada Família la vaig provar primer a la Colònia Güell. Sense aquest assaig previ no m'hauria atrevit a adoptar-la per al temple.[30] »

Les naus laterals del temple, amb les cobertes de volta, foren enllestides el 1993 per l'arquitecte Jordi Bonet i Armengol. Per al cobriment de la nau central s'utilitzen hiperboloides construïts utilitzant la tècnica de la volta catalana de maó de pla, a una altura de 45 metres, ocupant els espais intermedis unes peces triangulars de vidre venecià verd i daurat, a manera de trencadís, que representen fulles de palmera.

Gaudí va anar modificant la seva concepció del temple al llarg dels anys, ja que les interrupcions de les obres per falta de recursos econòmics li van donar temps per cercar noves solucions estructurals. Així mateix, va aprofitar la seva experimentació en altres projectes per incorporar a la Sagrada Família les seves innovacions més reeixides: la cripta de la Colònia Güell, així com les galeries i viaductes del parc Güell, li van servir per adoptar noves solucions arquitectòniques basades en hiperboloides i paraboloides, així com en columnes helicoïdals. Igualment, les torres de la Sagrada Família estaven inspirades en un projecte no realitzat per unes Missions Catòliques Franciscanes de Tànger (1892), encarregat pel marquès de Comillas.[31]

De la mateixa manera que l'exterior, l'interior té un gran significat religiós: la cúpula de l'absis està coberta amb un mosaic representant les vestidures de Déu cobrint la volta del cel, i del trifori més alt de l'absis penjarà un llum de set braços que simbolitzarà l'Esperit Sant. L'altar quedarà emmarcat per un arc triomfal i un baldaquí amb el Calvari de Jesús, completant així la Santíssima Trinitat. Aquest baldaquí porta el cant de Glòria de l'Ordinari de la Missa, així com una creu, de la qual sortirà un raïm que teixeix amb els seus pàmpols tot el baldaquí, i un lampadari de 50 llums d'oli, com a Sant Joan del Laterà.[32]

L'any 2010 es va acabar de cobrir l'interior del temple, fet que va permetre la seva dedicació pel papa Benet XVI el dia 7 de novembre. Per a aquest esdeveniment es van inaugurar diverses obres creades recentment seguint les instruccions de Gaudí: a la part interior del portal de la Passió es va col·locar a les lloses del terra un baix relleu sobre l'Entrada de Jesús a Jerusalem, obra de Domènec Fita; es va col·locar l'altar, constituït per un bloc de pòrfir iranià de 3 metres de longitud i 7.500 quilos de pes; al costat de l'altar es va situar un cadirat episcopal, que té gravats els noms dels tres sants bisbes de l'arxidiòcesi de Barcelona: sant Sever, sant Pacià i sant Oleguer; sobre l'altar es va instal·lar un baldaquí penjat, en forma d'heptàgon, realitzat en metall d'uns cinc metres de diàmetre, del que pengen carrassos de raïm en vidre, pàmpols en coure i espigues en fusta blanca, amb laterals de pergamí i coberta de tapís, tot cobert de pa d'or de 22 quirats; del baldaquí penja una figura de Crist crucificat en terracota, obra de Francesc Fajula.[33]

Finalment, el mes d'octubre del mateix any es va instal·lar el primer dels 4 orgues que ha de tenir la basílica un cop acabada. Construït a Collbató pel mestre orguener Albert Blancafort i Engelfried, consta de 1.492 tubs —dels prop de 8.000 repartits entre tots els orgues que seran necessaris per assegurar la sonoritat en tot el temple— i està format per dos cossos, dos teclats i pedaler, amb 26 registres. La consola està muntada sobre una plataforma amb rodes per a poder desplaçar-la fàcilment i quedi integrada en l'entorn.[34][35]

Torres i cimboris modifica

 
Dalt de la torre de la Mare de Déu, finalitzat el desembre de 2021

El temple tindrà 18 torres. N'hi haurà dotze amb perfil parabòlic, amb unes escales helicoidals. Una, sobre l'absis, inaugurada el 8 de desembre de 2021,[36] simbolitza la Mare de Déu i la corona un estel de dotze puntes; n'hi haurà també una per cada apòstol (quatre a cada portal) i una per cada evangelista, al voltant del cimbori central, que tindran 135 metres d'altura; coronarà els pinacles el tetramorf: l'home per sant Mateu, el lleó per sant Marc, el brau per sant Lluc i l'àliga per sant Joan. Les torres de sant Lluc i sant Marc foren inaugurades el 16 de desembre de 2022.[37] La torre central estarà dedicada a Crist i se situarà sobre el creuer, un gran cimbori de 172,5 metres; serà coronat per la creu gaudiniana tridimensional. Definit per Gaudí com a:

« El cimbori és l'exaltament del temple. Té vida exterior i interior, ha de donar llum a l'altar. Ja que el creuer és el lloc més fosc del temple, damunt d'ell ha d'haver-hi el coronament de l'edifici per accentuar la forma piramidal.[38] »

Les torres tenen diferents solucions segons la seva tipologia: les dels apòstols estan rematades per pinacles de mosaic venecià policromat amb els atributs del bisbe: tiara, bàcul, anell i creu; també figuren les inscripcions Hosanna, Excelsis i Sanctus, Sanctus, Sanctus, repetit tres vegades per la Santíssima Trinitat (la del Pare en color groc, per la llum; la del Fill de color vermell, símbol de martiri; i la de l'Esperit Sant de color taronja, síntesi dels altres dos).[39] Així mateix, cada torre porta inscrit el nom en llatí i la paraula Apostolus junt amb una escultura de l'apòstol que representa. També es poden apreciar als murs altres inscripcions com: Jesus, Maria, Joseph; Sursum corda; Gratia plena; Ora pro nobis; i les sèries aurum, thus, myrrham (en llatí, or, encens i mirra) i oració, sacrifici, almoina en català.[40]

Està previst situar a l'interior d'aquestes torres unes campanes tubulars, accionades per la força del vent.[41] Gaudí va realitzar profunds estudis acústics i lluminosos per aconseguir una perfecta sonoritat i il·luminació a l'interior del temple.

Així mateix, va dissenyar els llums, mobiliari i objectes litúrgics del temple: armaris de sagristia, bancs dels oficiants, faldistoris, trones, confessionaris, tenebraris, faristols, suports per a ciris pasquals, etc.[42]

Tot aquest conjunt s'encercla amb tres façanes dedicades al Naixement, la Passió i la Glòria, totes les quals tenen una àmplia iconografia.

 
Pinacles acabats amb trencadís en forma de fruits

A l'exterior, darrere els murs del claustre s'observen altres murs pertanyents a les naus laterals del temple, amb un basament de quatre metres començant sobre uns finestrals de vint metres d'altura i, sobre aquests, una sèrie nova de vitralls de deu metres d'altura. Al mainell sobre cada finestral hi ha escultures de Sants Fundadors: a la banda Naixement i començant en el transsepte sant Francesc d'Assís, sant Jeroni, sant Ignasi de Loiola, sant Josep de Calassanç, sant Vicenç de Paül, sant Felip Neri i santa Joana de Lestonnac; a la banda de Passió santa Teresa de Jesús, sant Pere Nolasc, sant Antoni Maria Claret, santa Joaquima de Vedruna, sant Joan Bosco, sant Josep Oriol i sant Josep Manyanet; també trobem sants fundadors als contraforts de l'absis, de Naixement a Passió: santa Clara, sant Bru, sant Bernat, sant Benet, santa Escolàstica i sant Antoni Abat. Els frontons exteriors estan coronats amb pinacles de cistells de fruits de l'Esperit Sant, de ceràmica de colors: banda Naixement de primavera i estiu, banda Passió de tardor i hivern.

Finestrals modifica

 
Vitrall de l'artista Joan Vila-Grau

Els grans finestrals que contenen els murs del temple van ser dissenyats per Gaudí de forma progressivament diferent per aconseguir una harmonia entre el neogòtic original del primer espai i l'últim pas cap a la seva plena concepció de l'arquitectura del seu projecte final.

Es pot apreciar que al nivell de sota la cantoria són de tipus neogòtic amb les motllures clàssiques ja substituïdes per paraboloides. D'aquesta part van ser els mateixos arquitectes ajudants de Gaudí els qui van realitzar els dibuixos. En els que són sobre les cantories i fins als trenta metres de les naus laterals, l'element principal és un hiperboloide el·líptic envoltat de quatre circulars sobre un fris d'obertures rectangulars. Aquest segon tipus va ser estudiat per l'arquitecte neozelandès Mark Burry, que havia estat becari de la Càtedra Gaudí durant els anys 1979-1980 i en va fer un estudi a través de la informàtica. Aquests finestrals s'allarguen amb un frontó terminal en forma de fruits de mosaic. El tercer tipus en correspondència amb la nau central és semblant a l'anterior, amb l'hiperboloide el·líptic, però només amb dos hiperboloides sobre les quatre obertures rectangulars. Uns elements estrellats i arrodonits a la part superior completen aquests finestrals que al centre porten unes lletres formant la paraula Gloriam.[43]

El temple disposa de nombrosos vitralls en els seus finestrals, obra de Joan Vila-Grau, qui va rebre l'encàrrec de fer el primer gran vitrall de la façana dedicada a la Passió de Crist l'any 1999 i el seguiren la totalitat dels vitralls d'aquest temple. Atès que Gaudí no havia deixat cap pauta ni directriu de com havia pensat el tancament vítric de la Sagrada Família, Joan Vila-Grau es basà en les marcacions fetes pels diferents seguidors de Gaudí per poder absorbir, traduir i traslladar tots els conceptes que eren importants per a l'arquitecte a l'hora de concebre els murs de vidre de colors, com era el paper de la llum solar a l'hora de dotar de bellesa els elements arquitectònics així com crear un àmbit d'harmonia i recolliment del fidel.

El conjunt dels vitralls de la Sagrada Família estan concebuts com un sol vitrall, on cada un manté una estreta relació cromàtica amb els del seu voltant. D'aquesta manera s'ha volgut crear una simfonia de llum i de color, tal com entenia Gaudí que es viuria l'experiència a l'interior del Temple gràcies als vitralls dels grans finestrals que projectà.

Trobem vitralls a les dues ales del transsepte, a les set capelles de l'absis, a les dues bandes de la nau, a la Torre de la Mare de Déu, a les escales de les cantories i a la façana de la Glòria (actualment en creació). A la banda de ponent, trobem el vitrall dedicat a la Resurrecció flanquejat pel vitrall dedicat a la Llum i pel dedicat a l'Aigua, segons indiquen les paràboles «Jo soc la llum» i «Jo soc la font d'Aigua viva» escrites amb plom de manera integrada a la composició no figurativa. A la banda de llevant del transsepte trobem el finestral dedicat al Naixement, el dedicat a la Pobresa amb la paràbola «Jo soc pobre i humil» i el dedicat a la Vida amb la paràbola «Jo soc la Vida».

A l'absis es troben els set conjunts de vitralls amb les set antífones de la darrera setmana d'Advent, anomenades de la O.

Pel que fa als 10 finestrals de la nau i també els que es troben a les escales de les cantories, es va dotar d'una gamma preponderant de colors càlids al cantó de ponent i de colors freds al cantó de llevant. Tots ells amb les seves respectives paràboles.

A més a més, cada vitrall conté un extens programa de sants i santuaris de Catalunya i de la resta del món perfectament integrats en les nervadures de plom.

Si bé l'any 1999 Joan Vila-Grau inicià aquest gran encàrrec i va concebre aquest gran conjunt, és a partir de l'any 2004 quan s'incorporà el seu fill i artista-vitraller Antoni Vila Delclòs, treballant conjuntament en la creació i realització dels vitralls fins a l'actualitat.[44]

Mides interiors modifica

 
Detall de la volta

Les mides són, a l'interior, 90 metres de llargada de la façana de la Glòria a l'absis, 60 metres el transsepte entre les façanes de la Passió i del Naixement i 45 metres la nau principal, que és la suma dels 15 metres de la nau central més els 7,5 de cada nau lateral.[45]

Les dimensions principals del temple són múltiples de la mesura d'intereix de les columnes, és a dir, múltiples de 7,5 metres:

  • 7,5 metres és l'ample de les naus laterals.
  • 15 metres: l'ample de la nau central i l'altura de la cantoria.
  • 30 metres: l'amplada del transsepte i de l'absis i l'altura de les naus laterals.
  • 45 metres: l'ample de la nau principal i l'altura de la nau central.
  • 60 metres: la longitud del creuer i dels transseptes i l'altura de les voltes del creuer.
  • 75 metres: altura de la volta de l'absis i altura màxima de l'espai interior.
  • 90 metres: la longitud de l'interior del Temple.

El temple té planta de creu llatina, amb cinc naus principals de 90 metres de longitud i transsepte de tres naus de 60 metres de longitud; la nau central té una amplada de 15 metres i 7,5 les laterals, que fan un total de 45 metres; amplada del transsepte, 30 metres. L'altura és de 45 metres a les voltes de la nau central i 30 a les laterals, mentre que les voltes del creuer arriben als 60 metres.[46] Gaudí va estructurar tota la planta sobre la base d'un mòdul fonamental de 7,5 metres, que per a ell era la mesura de l'«arbre-home» ideal, la proporció perfecta donada per la natura. Els grecs ja establien una mesura estàndard del cos humà en què el cap seria 1/7 o 1/8 del total; així, 7,5 és la mitjana entre tots dos. Veiem, doncs, que la longitud del temple és de 90 metres (7,5 x 12); la del creuer, 60 (7,5 x 8); l'amplada del temple, 45 (7,5 x 6); la del transsepte, 30 (7,5 x 4); i l'altura total de l'edifici —a la torre de Jesús— és de 172,50 metres (7,5 x 23).[nota 1][47]

La cripta modifica

 
Obres de la cripta (1885)

S'hi accedeix des del carrer i per dues escales situades cadascuna en una banda de l'absis. Consta de planta circular d'estil neogòtic, de 40 x 30 metres, amb volta nervada, amb la clau de volta principal que representa l'Anunciació —obra de l'escultor Joan Flotats i Llucià— i un deambulatori; les set capelles estan dedicades a la Immaculada, el Sagrat Cor de Jesús i a familiars de Jesús, amb la de sant Josep al centre. La talla en fusta original de la imatge de sant Josep era de Maximí Sala i Sánchez, i va ser policromada pel pintor Guixà.

Enfrontades hi ha cinc capelles més: la central és l'altar major, amb un relleu de la Sagrada Família, de l'escultor Josep Llimona; als seus costats hi ha la de la Mare de Déu de Montserrat, la de Sant Crist —que conté la sepultura de Josep Maria Bocabella—, la de Jesucrist i la de la Mare de Déu del Carme, amb la sepultura d'Antoni Gaudí. La cripta està circumdada per un mosaic romà, on estan representats la vinya i el blat, símbols de l'eucaristia, obra del mosaïcista Mario Maragliano.[48]

A causa de l'incendi provocat en el transcurs la Guerra Civil espanyola de 1936, l'any 1940 se'n va fer una restauració, a càrrec de l'arquitecte Francesc de Paula Quintana.

L'any 1958 es va terminar la capella baptismal de la cripta. Està funcionant normalment com a església parroquial.

Absis i sagristies modifica

 
L'absis en construcció

L'absis ocupa la capçalera del temple, entre les façanes del Naixement i la Passió. Estarà circumdat pel claustre, al centre del qual se situarà la capella de l'Assumpció i tindrà dues sagristies als laterals. Gaudí va dedicar el conjunt de l'absis a la Mare de Déu, de la qual era un gran devot.

L'absis és una de les parts de la Sagrada Família que manté un cert estil neogòtic, ja que al costat de la cripta —sobre la qual està construït— va ser realitzat en les primeres fases de construcció, entre 1890 i 1893. A l'exterior es poden veure els vitralls, corresponent tres a cada una de les set capelles que consta l'absis.[49] Hi ha als pinacles dels pilars, a mitjana altura, les figures d'unes gàrgoles amb figures d'animals, principalment rèptils. A les terminacions de les llanternes de les capelles hi seran simbolitzades les invocacions al Messies. A la part interior hi ha, rodejant el presbiteri, una tribuna de graderia al llarg i al voltant de l'absis, per allotjar el cor infantil; estarà cobert per la torre dedicada a la Mare de Déu, de 120 metres d'alçada.

Conté una profusa decoració escultòrica on destaquen les estàtues dedicades a sants fundadors d'ordes religiosos (santa Clara, sant Bru, sant Bernat, sant Benet de Núrsia, santa Escolàstica i sant Antoni Abat), així com els anagrames de Jesús (la inicial del seu nom envoltada per una corona d'espines), de la Mare de Déu (la seva inicial amb la corona de «Reina dels Cels i la Terra») i sant Josep (la seva inicial acompanyada de narcisos, flors que evoquen la puresa i la castedat). Així mateix, s'hi representen nombrosos elements de la natura com a herbes (principalment el blat, com a símbol de l'eucaristia) i animals (serp, camaleó, caragol, sargantana, granota, salamandra).

Les baranes altes de les capelles porten decoració floral de l'antífona del Petit Ofici de la Benaurada Verge Maria: cedre, palma, xiprer, cínamom, rosa, olivera i bàlsam. Les llanternes de les capelles tindran els símbols de les antífones de l'última setmana d'Advent, conegudes com a «antífones de l'O»:[50]

  • O Sapientia: saviesa, amb un lleó i un anyell com a unió de la força i la mansuetud.
  • O Adonai: invocació hebraica de Déu (corona ducal i ceptre).
  • O Radix Jesse: vara de Jessè.
  • O Clavis David: clau com a signe de domini.
  • O Oriens: sol com a símbol de justícia.
  • O Rex Gentium: pedra angular (pedra amb l'anagrama de Jesús i corona reial).
  • O Emmanuel rex: rei i legislador (mantell reial, espasa i taules de la Llei).

A ambdós costats de l'absis se situaran les dues sagristies, d'una alçada de 46 metres, amb una cúpula de dotze cares, ambdues amb dotze rosasses triangulars per on entrarà la llum exterior. Ja s'ha construït la de la banda Passió.[51]

Claustre modifica

 
Detall del claustre

El claustre, iniciat l'any 1895, està dissenyat per fer el recorregut al voltant del temple com una espècie de deambulatori; en ser Gaudí un fervent devot del rosari, ho va disposar així per resar-lo en processó. Un altre objectiu del claustre és aïllar el temple de l'exterior. Les voltes són d'aresta i entre les quals hi ha una rosassa de tres ogives.

A les interseccions amb cada façana hi haurà una porta dedicada a la Mare de Déu en diverses advocacions: la de Montserrat i la del Roser, a la del Naixement; i la de la Mercè i la dels Dolors, a la façana de la Passió. La del Roser la va dissenyar Gaudí i la va fer l'escultor Llorenç Matamala i Piñol, amb la imatge central de la Mare de Déu amb el Nen Jesús, flanquejada per sant Domènec i santa Caterina; al costat esquerre de la porta, es representen els reis David i Salomó; i, al costat dret, els profetes Isaac i Jacob. Aquest portal es va terminar l'any 1899.

A cada cantonada del claustre, a la part exterior, hi haurà quatre obeliscs, en què el més gran serà el central; i cada grup tindrà un punt cardinal amb les seves representacions i símbols:[52]

Punt cardinal Estació Dejuni Orde sacerdotal Virtut Símbol de Jesús
Nord Hivern Témpora d'Advent ordes menors Prudència
(guardiola i serp)
Emmanuel
Est Primavera Témpora de Quaresma sotsdiaconat Temprança
(porró i ganivet que talla pa)
creu i INRI
Sud Estiu Témpora de Pentecosta diaconat Justícia
(espasa i balança)
sol i creu
Oest Tardor Témpora de Setembre presbiterat Fortitud
(cuirassa i escut)
el seu anagrama

Són construïdes les parts de la façana del Naixement, de la Passió i una part de la façana de la Glòria, amb una gran profusió de decoracions escultòriques.[53]

Capella de l'Assumpció modifica

Situada al centre del claustre de l'ala nord, es preveu construir-hi la capella de l'Assumpció, de planta quadrada. Tindrà dues entrades directes des del carrer, estarà coberta amb una volta hiperboloide i amb un cimbori de 30 metres d'altura; la cúpula representarà la misericòrdia i serà com un mantell sostingut pels àngels dels pinacles; i la inscripció Salve, Regina, Mater misericordiae, al frontó principal. La cúpula serà com un mantell aixecat pels extrems pels àngels, que se situaran en els pinacles dels frontons, evocant la llitera amb la qual es treia en processó l'anomenada Mare de Déu d'Agost de la catedral de Girona. Gaudí es va inspirar en l'obra de Lluís Bonifaç de la seu gironina, reproduint-ne a la capella detalls com els cortinatges, la corona, els pilars i els àngels.[54]

A la galeria hi haurà 12 àngels —un per a cadascuna de les 12 estrelles de la corona de la Mare de Déu— amb els fruits de l'Esperit Sant; sota la galeria hi haurà la dormició de la Mare de Déu, la mort de sant Josep, la presentació de Maria al temple per sant Joaquim i santa Anna, i les noces de Canà. Als portals hi haurà els sants d'advocacions barcelonines, sant Roc i sant Josep Oriol. Aquesta capella actuarà com a unió amb el claustre en ambdós costats.

Façana del Naixement modifica

 
Façana del Naixement
 
Imatge de Sant Bernabé a l'única torre que va poder veure acabada Antoni Gaudí

La façana del Naixement, també dita de Llevant, és l'única construïda en vida de Gaudí i el procés de construcció va continuar per aquesta porta, perquè, tal com ell mateix va dir:

« ... si en lloc de fer aquesta façana decorada, ornamentada, turgent, hagués començat per La Passió, dura, pelada, com feta d'ossos, la gent s'hauria retret.[55] »

És situada al carrer de la Marina i té tres grans portals, que són, d'esquerra a dreta, els dedicats a l'esperança, la caritat i la fe.[56] Justament al centre, sobre la porta principal i entre les quatre torres, hi ha un xiprer que representa l'arbre de la vida, coronat amb una creu en forma de T (la lletra grega tau), de Theos, Déu en grec), amb unes diagonals a sobre seu en forma de X (khi, de Khristos) i, finalment, un colom amb les ales obertes en al·lusió a l'Esperit Sant.[57]

Porta de l'Esperança modifica

S'hi representen escultòricament: les Noces de la Mare de Déu i sant Josep, la Família de Jesús (amb sant Joaquim i santa Anna), El savi i el Nen Jesús, la Mort dels Sants Innocents, La fugida a Egipte i La barca de sant Josep, en què Josep és el timoner que condueix a l'Església Catòlica.[58] També podem observar la col·locació de diverses eines: una serra, una maça, un cisell, una esquadra, un tornavís, un martell i una destral. En al·lusió a la fugida a Egipte —i simbolitzant l'esperança de la vida— es troben animals domèstics com oques o ànecs en representació de la fauna del Nil, així com flora d'Egipte (papirs, lotus, nenúfars, raïm, etc.).

El pòrtic està rematat per un gran pinacle semblant als penyals de Montserrat, amb la inscripció llatina Salva nos.

Porta de la Caritat modifica

És la porta central, amb columnes flanquejant-la amb la inscripció de la Mare de Déu i sant Josep, tal com podem veure a les inscripcions a mitjana altura. A la base hi ha dues tortugues, una de mar (a la banda litoral) i una terrestre (a la banda de muntanya): a l'edat mitjana solia haver-hi una torre damunt de la tortuga representant la ciutat de Jerusalem; al renaixement fou substituïda la torre per una Fama trompetera, com es pot veure al parc Orsini de Bomarzo (Itàlia).[59] Els grups escultòrics Adoració dels pastors (1981) i Adoració dels Reis d'Orient (1982) són obra de Joaquim Ros i Bofarull.[60]

Al mainell hi ha una cinta amb la genealogia de Jesús des d'Adam (partint de la serp) i es corona pel Naixement de Jesús (grup escultòric de la Nativitat), obra de Jaume Busquets de l'any 1959. Busquets va fer també el grup de l'Anunciació, de l'any 1966. El Cor d'àngels nens és obra d'Etsuro Sotoo. Els àngels sostenen una inscripció que diu: Jesus est natus. Venite, adoremus, davant el missatge els ocells van al peu del bressol, segons la nadala popular catalana El cant dels ocells.[61]

S'hi representa també el símbol eucarístic del pelicà —als peus del xiprer—, l'estel de Betlem, la coronació i l'anunciació de la Mare de Déu i, com a pinacle, el xiprer amb coloms de pedra (d'alabastre els originals, de marbre els restaurats) dissenyat per Gaudí i realitzat per Domènec Sugrañes.

Porta de la Fe modifica

Representa la Visitació de la Verge, Jesús entre els doctors del Temple, la presentació de Jesús al Temple (emmarcada per un relleu en forma de gruta), la Immaculada Concepció, la Providència, la flora i fauna de Palestina i Jesús fuster.

Els àngels trompeters anuncien el naixement de Jesús.[62] Foren realitzats per l'escultor Llorenç Matamala i Piñol. També hi ha les figures de sant Joan Baptista i sant Zacaries, el Cor de Jesús cobert d'espines i d'abelles místiques que liben la seva sang, la Providència, en forma de mà amb l'ull que tot ho veu, raïms i espigues com a símbol de l'Eucaristia.

Les escultures van ser executades, entre d'altres, per Carles Mani i Joan Matamala i Flotats, seguint els emmotllaments del natural que es realitzaven a l'estudi de Gaudí; moltes de les peces es van fer sobre el buidatge dels models veritables, tant humans com animals. L'escultor japonès Etsuro Sotoo ha fet el cor d'àngels cantors i músics i les portes dels tres portals.

Les quatre torres campanars iniciades el 1903 són dedicades a sant Bernabé, sant Simó, sant Judes Tadeu i sant Maties i als terminals hi ha els atributs dels bisbes: el bàcul, la mitra, l'anell i la creu, realitzats amb trencadís de colors. L'acabament de la torre de sant Bernabé és de l'any 1925 i de la resta dels campanars el 1930 així com del xiprer central.[63]

Façana de la Passió modifica

 
Façana de la Passió

La façana consta de tres portals d'entrada, també dedicats a les virtuts teologals, com a la façana del Naixement. El porxo té sis columnes inclinades semblants a ossos, de fora a dintre, amb una cornisa que sustenta un cimaci cobert per divuit columnetes.

Per la façana de la Passió o de Ponent, separada de la plaça que duu el nom del temple pel carrer de Sardenya, Gaudí va projectar el 1917 un dibuix on es veu també un esbós per un monument en memòria de Josep Torras i Bages, bisbe de Vic. El mateix Gaudí descrivia la seva concepció de la façana de la Passió de la següent manera:

« Algú trobarà aquesta porta massa extravagant; però jo voldria que faci por, i per aconseguir-lo no estalviaré el clarobscur, els motius entrants i sortints, tot el que resulti de més tètric efecte. És més, estic disposat a sacrificar la mateixa construcció, a trencar arcs i a tallar columnes per donar una idea del cruent del Sacrifici.[64] »

Les obres dels fonaments es van iniciar l'any 1954. Ha estat construïda de manera molt semblant al disseny de Gaudí, amb alguns canvis sobretot en el treball escultòric, que ha contribuït a una gran polèmica sobre la continuació de les obres.[65] El 1976 es van acabar els campanars d'aquesta façana, torres que són dedicades a sant Jaume el Menor, sant Bartomeu, sant Tomàs i sant Felip, amb escultures que els representen col·locats a un terç de l'altura de les torres corresponents, amb unes mides les centrals de 112 metres i les dues restants de 107 metres.

Les escultures de la façana van ser realitzades per Josep Maria Subirachs, qui va signar el contracte amb la junta d'obres del temple el 10 de juny de 1986. D'esquerra a dreta, les escultures de Subirachs són les següents:

Primer pis
  • El Sant Sopar
  • L'hort de Getsemaní
  • La traïció de Judes
  • La flagel·lació
  • La negació de sant Pere
  • Ecce Homo
  • Jesús davant Pilat
Segon pis
  • El centurió Longí
  • La Verònica
  • Simó Cireneu
Tercer pis
  • Els soldats es juguen les vestidures
  • La crucifixió
  • L'enterrament

L'any 2005 es va col·locar l'escultura de l'Ascensió del Senyor, en bronze, a una alçada de seixanta metres.[66]

La Flagel·lació modifica

La primera escultura col·locada a la façana de la Passió va ser La Flagel·lació, que substitueix el mainell central, que en aquest cas està desplaçat cap endavant sense fer funció estructural. Realitzada en pedra calcària travertínica procedent del municipi de Vélez de Benaudalla (província de Granada), té cinc metres d'altura i la imatge 2,60 metres, i fou enllestida l'any 1987. Segons Subirachs, la simbologia d'aquesta obra és:

« ... els tres graons representen els tres dies del pas cap a la resurrecció a través de la passió i la mort. Dos elements molt destacats són la canya i el nus que ens recorda l'encarni i la tortura que sofrí. La columna està formada de quatre tambors (que simbolitzen els quatre braços de la creu) i a la vegada representa el món antic que Crist ve a trencar.

Ell canvia el signe de la història i per això, si bé la columna és l'instrument del seu martiri, Ell (com un nou Samsó) desencaixa i trenca la columna.[67]

»

On correspondria el capitell del mainell del portal a la seva trobada amb la llinda hi ha una peça representant l'alfa com a símbol del principi, que junt amb l'omega, que és símbol de la fi, representa en el cristianisme —molt habitual en el romànic— que Déu no té fi.[68]

La Crucifixió modifica

La representació de la Crucifixió de Jesús és a la part més alta de l'atri; a la part central hi ha la figura de Crist amb els peus desclavats, i es pot observar a la creu formada per unes jàsseres de ferro al traç del perfil el dibuix de la I, la primera lletra del rètol INRI (Iesvs Nazarenvs rex Ivdaeorvm). Als seus peus, en un costat està el grup de sant Joan, la seva mare la Verge Maria i, finalment, Maria Magdalena i, a l'altre costat, com a únic element, un crani o calavera en representació de la mort i del Gòlgota, lloc on fou crucificat i on tradicionalment es diu que fou enterrat Adam. Com un baldaquí que cobreix el conjunt hi ha el vel esquinçat del Temple de Jerusalem, que significa la història de la humanitat dividida entre l'era anterior i la posterior a Jesucrist.[69]

 
La Flagel·lació amb la peça l'alfa i omega a la llinda de la porta
 
La Crucifixió amb el símbol de la calavera als peus

Al cimaci hi ha la inscripció Jesus Nazarenus, rex Judaeorum i, al mur d'aquest nàrtex, hi ha inscrits els noms i els símbols dels profetes (Isaïes, Jeremies, Zacaries, Ezequiel, Daniel, Jonàs i Joan Baptista) i els patriarques (Adam, Noè, Abraham, Isaac, Jacob, Josep, Moisès, Samuel, David i sant Josep). Als acroteris del frontó dues prefiguracions bíbliques de Jesús: el lleó de Judà i l'anyell del sacrifici d'Isaac. Darrere del cimaci, la resurrecció de Jesús amb l'àngel de la guarda, Maria Magdalena i Maria Salomé. Finalitzen el cicle de la Passió Crist ressuscitat, al finestral del creuer, i l'Ascensió de Jesús, entre els campanars.

Portes modifica

 
Porta Central amb lletres esculpides que destaquen la pregunta I què és la veritat?

També l'escultor Subirachs s'ha encarregat de la realització de les portes en bronze de la façana de la Passió.

La porta central la constitueixen dues grans portes, cadascuna de les quals tenen dos batents coberts de dalt a baix per deu mil lletres esculpides en relleu, reproduint fragments de l'evangeli de Mateu la part esquerra i de l'evangeli de Joan la part dreta. Els relleus de les lletres destaquen paraules o frases daurades com la pregunta formulada per Ponç Pilat: I què és la veritat?.

La porta nord representa l'hort de Getsemaní amb Jesús pregant i els apòstols Joan, Jaume el Major i Pere dormint. Hi ha el text de l'evangeli relatiu a aquest passatge, a la part superior la Lluna i a la inferior un poliedre extret del gravat La Malenconia d'Albrecht Dürer.

La porta sud està dedicada a la Coronació d'espines. Es representa Jesús coronat i bufetejat, a la part central la mateixa escena invertida com un joc de miralls, que fan veure Jesús davant d'Herodes a l'esquerra i la dreta davant de Pilat. Els texts són del passatge de l'evangeli que descriuen la coronació, a més d'un fragment de La Divina Comèdia de Dante i un altre fragment del poema de La pell de brau de Salvador Espriu.[70]

Façana de la Glòria modifica

La façana de la Glòria, que simbolitza la salvació de Crist, s'està construint al carrer de Mallorca. En aquesta façana Gaudí va preveure la construcció d'una gran escalinata que crearia un pas subterrani al carrer Mallorca, que representaria l'infern i estaria decorat amb dimonis, ídols i falsos déus, cismes, heretgies, etc. Al replà davant del baptisteri hi hauria un brollador d'aigua que representaria el riu d'aigua viva, de vint metres d'altura i, a l'altre costat —davant la capella de la Penitència— una teiera on cremi el foc de l'eucaristia. Gaudí va deixar l'estudi simbòlic i un model a escala 1:25, conegut per fragments i fotografies del model. Aquestes capelles tindran una porta directament al pòrtic, una a l'interior i una als claustres. La iconografia representarà el lema «A través de la Redempció fins a la Glòria».

Les torres campanars estaran dedicades a sant Andreu, sant Pere, sant Pau i sant Jaume el Major.

El pòrtic tindrà set grans columnes dedicades als set dons de l'Esperit Sant; a les seves bases apareixeran els set pecats capitals i als capitells, les set virtuts:

Aquesta façana té cinc portes corresponents a les cinc naus del temple, amb la central, triple, que donarà entrada a la nau principal del temple; en total, per tant, set portes que representen els sagraments:

 
Porta de la façana de la Glòria, de Subirachs.

El setembre del 2008, es van instal·lar les portes de la façana de la Glòria, obra de Subirachs, amb l'ajut de l'escultor Bruno Gallart, amb les inscripcions del parenostre. Les portes centrals tenen la petició Dona'ns avui el nostre pa de cada dia, en cinquanta llengües diferents.[71] Els poms estan formats per les lletres A i G, que formen les inicials d'Antoni Gaudí dins de la frase «que cAiGuem en la temptació» del parenostre.[72]

Figuraran, també, les Benaurances i les Obres de Misericòrdia corporals i espirituals.

A la façana hi haurà representades: virtuts, obres de misericòrdia i dons de l'Esperit Sant; i els oficis manuals. Al centre i a les voltes apareixeran: Adam i Eva, la casa de Natzaret, la Mare de Déu i els Sants, Jesucrist en el Judici Final, el Pare Etern envoltat d'àngels, i l'Esperit Sant. Hi haurà un nàrtex de 16 llanternes; en el seu interior, els dies de la Creació i les jerarquies angèliques. La façana es completarà amb uns grans núvols il·luminats, que contindran en grans lletres l'inici del credo de Nicea (Credo in unum Deum Patrem Omnipotentem, creatorem coeli et terrae) i el Gènesi, sobre setze grans llanternons disposats en ordre ascendent.

El 22 d'abril de 2007 es va instal·lar una escultura de sant Jordi, en bronze, de tres metres d'altura, obra de Subirachs,[73] a la barana del jubé, al costat interior de la façana de la Passió, a 8,5 metres d'altura, coincidint amb la proclamació del 550è aniversari del sant com a patró de Catalunya, i dins dels actes de celebració del 125è aniversari de la col·locació de la primera pedra del temple.[74]

L'orgue modifica

Es tracta del primer d'un conjunt de diversos instruments que han de sonoritzar aquest gran espai. Està ubicat al presbiteri, i actua provisionalment com a únic orgue del temple. Té doble façana, una cap a l'altar i una altra que dona al transsepte, creant un màgic efecte de reflexió dels colors dels vitralls en els seus brillants tubs. Consta de dos cossos —que sumen 1492 tubs— distribuïts en dos teclats manuals i un de pedal. Té 26 registres, és a dir, 26 tipus de sons diferents. Es toca des d'una consola mòbil ubicada al presbiteri, la transmissió de notes de la qual és elèctrica sensitiva, i és un dels pocs instruments en el món que té aquest dispositiu. També té un dispositiu gràcies al qual l'organista grava peces que l'orgue reprodueix sense la necessitat d'un intèrpret, així que aquest orgue sona només cada mitja hora durant les hores de visita. L'orgue va ser dissenyat pel mestre orguener Albert Blancafort, i es va construir al taller Blancafort OM, de la localitat de Collbató (Barcelona). Es va inaugurar amb motiu de la consagració d'aquest temple, el novembre de 2010. L'organista titular n'és el mestre Juan de la Rubia, qui acompanya les celebracions i actes culturals.

Col·laboradors principals modifica

 
Reproducció del taller de Gaudí a la Sagrada Família. Destruït el 1936, es va fer aquesta recreació a partir de fotografies.

A l'època de Gaudí van col·laborar amb l'arquitecte molts dels seus deixebles i ajudants, com Francesc Berenguer, Josep Maria Jujol, Josep Francesc Ràfols, Cèsar Martinell, Joan Bergós, Francesc Folguera, Josep Canaleta i Joan Rubió. A la seva mort, es va fer càrrec de les obres un altre dels seus deixebles, Domènec Sugrañes, que va finalitzar la construcció de les tres torres de la façana del Naixement que quedaven pendents.

Després d'un període en què les obres van estar aturades, el 1944 van ser represes per un equip dirigit per Francesc Quintana, Isidre Puig i Boada, Lluís Bonet i Garí i Francesc Cardoner, que va assumir-ne la direcció el 1983. Aquest equip es va encarregar principalment de la construcció de la façana de la Passió, seguint els plànols i les maquetes deixats per Gaudí, procurant de continuar de la manera més fidel possible l'estil personal i únic de Gaudí.

El 1985 va ser nomenat director Jordi Bonet i Armengol, amb un equip on figuraven Carles Buxadé, Joan Margarit i Jordi Faulí i Oller. Aquest equip es va encarregar principalment de la part interior del temple, i aconseguí cobrir les voltes de les naus centrals i laterals. Novament, es van seguir els criteris marcats per Gaudí, encara que amb petites innovacions, sobretot en l'ús de nous materials com el formigó i en l'aplicació de noves tecnologies com el disseny en CAD i les projeccions en 3D.

El 2012 Jordi Bonet va ser substituït per Jordi Faulí i Oller, per encàrrec del Patronat de la Junta Constructora.[75]

Museu modifica

 
Projecte de les Missions Catòliques Franciscanes de Tànger, que va servir de model a Gaudí per a les torres de la Sagrada Família, dibuix original de Gaudí exposat al Museu de la Sagrada Família.

La Sagrada Família té, al soterrani del temple, un espai habilitat com a museu, a l'espai inferior corresponent al transsepte, on antigament hi havia els tallers de l'obra. Es va inaugurar el 1961, i recentment es va ampliar amb l'espai ofert per les Escoles de la Sagrada Família, després de la seva col·locació —l'any 2002— al xamfrà —cantonada típica de les illes de cases de l'Eixample de Barcelona— dels carrers Sardenya-Mallorca, al costat de la façana de la Passió.

Al museu es poden veure maquetes, plànols, dibuixos antics originals i fotografies sobre l'evolució de les obres i el disseny utilitzat per Gaudí per a l'estructura de la Sagrada Família, compost per saquets penjats d'uns cordills i pesos realitzats per la cripta de la Colònia Güell, així com les maquetes de les escultures de la façana de la Passió de Josep Maria Subirachs i Sitjar.

També s'ofereix un audiovisual sobre el temple, i s'organitzen diferents exposicions temporals sobre diversos aspectes relacionats amb el temple.

Parròquia modifica

El temple de la Sagrada Família, en la cripta del qual es va començar a celebrar la missa el 1890, va ser inicialment una tinença parroquial de l'església de Sant Martí del Clot —amb Gil Parés, amic de Gaudí, com a capellà custodi—, fins que va ser erigit en parròquia el 1930. El seu primer rector en fou Marià Bertran, succeït per Lluís Puig (1948), Joan Clerch (1955), Joan Pellisa (1975) i Lluís Bonet i Armengol (1993).[80] El 2010, la parròquia de la Sagrada Família era la seu d'un arxiprestat que inclou els temples barcelonins de l'Esperit Sant, l'Immaculat Cor de Maria, la Mare de Déu del Roser, Sant Oleguer i Sant Tomàs d'Aquino.[81]

Amb la dedicació com a basílica, feta pel papa Benet XVI el 7 de novembre de 2010, està previst que la nova basílica, amb capacitat per a 9000 fidels, aculli només les misses de gran format; i que les misses habituals continuïn a la cripta.[82]

Observacions modifica

 
Quadrat màgic de la façana de la Passió
  • A la façana de la Passió, al costat de la representació de la traïció de Judes, s'ha col·locat al mur, realitzat per l'escultor Subirachs, un quadrat màgic d'ordre quatre. Es tracta d'una reestructuració del quadrat màgic d'Albrecht Dürer, en què, sumant quatre xifres en qualsevol sentit, donen com a resultat l'edat que tenia Jesucrist a la seva mort: 33. S'hi aconsegueixen fins a 310 combinacions.[83]
  • El 1981 es va obrir la plaça Gaudí davant de la Sagrada Família, amb un projecte de jardins de Nicolau Maria Rubió i Tudurí,[84] on destaca l'estany, a les aigües del qual queda reflectit el temple.
  • Unes certes estimacions d'acord amb els avenços tècnics moderns i el creixent nombre de donacions, preveuen que la seva construcció podria finalitzar el 2025[85] o el 2026, coincidint amb la data del centenari de la defunció de Gaudí.[86]
  • El 2005 la part construïda per Gaudí a la Sagrada Família (cripta i façana del Naixement) va ser declarada Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO.[87]
  • El 18 de març de 2007 es va commemorar el 125è aniversari de la col·locació de la primera pedra del temple amb una festa, concerts i ballant una sardana (La Santa Espina) encerclant tot el temple.[88]
  • Nou seran els ascensors de la Sagrada Família, i en serà el de més alçada el del cimbori central del creuer dedicat a Crist.[89]

Crítiques modifica

Al llarg de la seva història el temple ha estat objecte de diverses crítiques i polèmiques, tant de tipus artístic i urbanístic com a polític, econòmic, religiós i social. Una de les més recurrents ha estat la seva vinculació amb el catalanisme, ja que ha estat freqüent lloc de reunió i reivindicació d'actes reivindicatius.[90] En l'àmbit artístic, el projecte gaudinià va tenir des del seu inici defensors i detractors: entre els primers es trobaven associacions com la Lliga Regionalista, la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat i el Cercle Artístic de Sant Lluc, al costat de personalitats com Josep Torras i Bages, Joan Maragall, Josep Carner, Joan Llimona, Josep Pijoan o Joaquim Folch i Torres, així com el diari La Veu de Catalunya ; entre els segons es trobava el grup d'arquitectes noucentistes, l'estil que va succeir i va desplaçar al modernisme, encapçalat pel seu teòric, Eugeni d'Ors, així com el crític d'art Feliu Elias i la revista satírica l'Esquella de la Torratxa .[91]

« El temple de la Sagrada Família és una gran obra d'art; d'això estem plenament convençuts aquí i fora d'aquí, la seva fama ha traspassat la nostra frontera. »
Joan Llimona, La Veu de Catalunya , 20 gener 1906.[92]
« No puc pensar sense terror en el destí del nostre poble, obligat a sostenir, sobre la seva pròpia normalitat, tan precària, el pes, la grandesa, la glòria d'aquestes sublims anormalitats: la Sagrada Família, la poesia de Maragall. .. »
Eugeni d'Ors, Glosari , 1906.[92]

D'altra banda, des de la reactivació de les obres en els anys 1940, es va suscitar un intens debat sobre si era adequat continuar les obres o no, al·legant els seus detractors que Gaudí no havia deixat suficients indicacions i la seva continuació desvirtuaria el seu projecte; en canvi, els defensors de continuar els treballs es basaven en les múltiples indicacions deixades per l'arquitecte als seus ajudants i deixebles, així com els dibuixos, maquetes i fotografies que deixaven constància del projecte esbossat per Gaudí, per no parlar de les seves múltiples manifestacions reconeixent que el projecte seria obra de diverses generacions.[93] El 9 de gener de 1965, un grup d'arquitectes, intel·lectuals, crítics i professionals de diversos àmbits publicar una carta-manifest a La Vanguardia tot qüestionant la continuïtat de les obres. Entre els signants es trobaven: Le Corbusier, Bruno Zevi, Giulio Carlo Argan, Oriol Bohigas, José Antonio Coderch, Ricardo Bofill, Antoni Tàpies, Salvador Espriu, Joan Brossa i Josep Maria Subirachs —qui paradoxalment seria després escultor del temple—, a més del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, l'associació Foment de les Arts Decoratives i l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. No obstant això, hi va haver una àmplia resposta popular en defensa de la continuïtat del projecte, que es va traduir en una recaptació rècord per a l'impuls de les obres.[94]

Un altre debat es va suscitar el 1987 amb l'elecció de Subirachs per a la realització del conjunt escultòric de la façana de la Passió, en ser un escultor d'estil avantguardista i abstracte, allunyat de l'estil inicial del temple, de tall més realista. El 10 de juliol de 1990 es va produir una manifestació davant del temple en contra del treball de Subirachs, organitzada per la revista Àrtics, que no va trobar gran suport popular.[95]

Una nova polèmica es va produir per les obres del Túnel de Provença. El 2011, Ministeri de Foment d'Espanya va acabar de construir un túnel pel carrer de Mallorca, a sota d'on hi ha d'haver la façana principal de l'edifici, per tal de fer-hi passar el tren d'alta velocitat. Tot i que el ministeri de foment espanyol assegurà que el projecte no presenta cap risc a l'estructura del temple, experts d'universitats de tot el món,[96] el Patronat de la Sagrada Família,[97] el Col·lectiu per un bon traçat del TGV[98] i la plataforma veïnal AVE pel litoral[99] es van oposar al projecte. La desconfiança envers el projecte es va agreujar després de l'esfondrament del Carmel.[100] Tanmateix, un estudi del Col·legi de Geòlegs de Catalunya va arribar a la conclusió que les obres no presenten risc per al temple, encara que descarten el risc nul.[101] Una sentència dictada el 29 de juny del 2011 per l'Audiència Nacional va desestimar el recurs del Patronat de la Sagrada Família contra el túnel de Provença. Els magistrats van considerar que el Ministeri de Foment va fer les anàlisis necessàries a la zona abans d'iniciar les obres, i aquella mateixa tarda el Patronat de la Sagrada Família va anunciar que abandonava la batalla legal.[102] La finalització de les obres en 2011 sense incidents va posar fi a la polèmica.[103][104]

Amb el temps la majoria de l'opinió pública s'ha anat mostrant a favor del temple, avui dia un dels emblemes indiscutibles de Barcelona. Prova d'això és el canvi d'opinió de l'arquitecte Òscar Tusquets, un dels signants del manifest de 1965, qui en 2011 va publicar un article a El País titulat Com vam poder equivocar-nos tant?, en què reconeixia l'encert en la continuïtat de les obres. O, d'altra banda, el canvi d'actitud de l'Ajuntament, originalment indiferent si no reticent a la construcció del temple, i que va canviar de parer amb la concessió a la Sagrada Família del premi Ciutat de Barcelona d'Arquitectura el 2010.[105][106]

El 2016 es va revifar la polèmica quan l'Ajuntament de Barcelona es va plantejar cobrar la llicència d'obres al Temple.[107]

Notes modifica

  1. En principi, havien de ser 180 metres (7,5 x 24), però Gaudí rebaixà un mòdul per no arribar a l'altura de la muntanya de Montjuïc perquè deia que «la construcció de l'home no podia superar la de Déu». Coll i Grifoll, Jordi (revista) Temple. Junta Constructora de la Sagrada Família, pàg. 9.

Referències modifica

  1. «Historia del temple». Basílica de la Sagrada Família, 2019. [Consulta: 7 maig 2019].
  2. Bergós i Massó, 1999, p. 68.
  3. Volum 9. Historia Universal del Arte, Siglo XX. Barcelona: Editorial Planeta, 1989, pàg. 105-106. ISBN 84-320-8909-5. 
  4. «Ranking de visitantes a lugares de interes. 2011-2015». [Consulta: 29 gener 2017].
  5. «El papa Benet XVI consagra el temple de la Sagrada Família de Barcelona». 3cat24.cat, 07-11-2010. [Consulta: 7 novembre 2010].
  6. La catedral de Barcelona és la catedral de Santa Eulàlia, un edifici gòtic de l'edat mitjana.
  7. Revista Temes d'Avui, La Sagrada Família, un monument a la fe La Sagrada Família, un monument a la fe Arxivat 2010-11-11 a Wayback Machine.
  8. Regio7, La visita del Papa es converteix en un motiu editorial
  9. Giralt-Miracle, 2012, p. 178.
  10. 10,0 10,1 Giralt-Miracle, 2012, p. 179.
  11. 11,0 11,1 Matamala, 1999, p. 58.
  12. Ramos, M. Lluïsa. Catedrals,monestirs i grans edificis religiosos. Barcelona: Geostel, 2005, p.20. ISBN 84-96295-15-X. 
  13. Bassegoda Nonell, Joan (2002), Gaudí o espacio, luz y equilibrio, Criterio, Madrid.p. 112, ISBN 84-95437-10-4
  14. Bassegoda, Joan. Cronologia de la vida i obres de Gaudí. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions, 1984, pàg.235. ISBN 84-505-0683-2. 
  15. Joan Bassegoda i Nonell: Antoni Gaudí (1852-1926), pàg. 177.
  16. M. Lluïsa Ramos,Catedrals,monestirs i grans edificis religiosos, 2005, Barcelona, Geostel,pàg.21, ISBN 84-96295-15-X
  17. Barral i Altet, Xavier, 1999, Art de Catalunya,arquitectura religiosa moderna i contemporània, Edicions L'isard, pàg. 218 ISBN 84-89931-14-3
  18. Fontbona, Francesc. El Modernisme a l'entorn de l'arquitectura. II. Barcelona: Edicions L'isard, 2002, pàg.p.48-50. ISBN 84-89931-23-2. 
  19. «La Sagrada Familia». Arxivat de l'original el 2008-12-29. [Consulta: 7 setembre 2011].
  20. Bassegoda i Nonell, Joan. Cronologia de la Vida i Obres de Gaudí. Fundació Caixa de Pensions, 1984, p.242. ISBN 84-505-0683-2. 
  21. Bonet Armengol, Jordi. L'últim Gaudí. Barcelona: Pòrtic, 2001, p.25-27. ISBN 84-7306-727-4. 
  22. Marta Miralpeix i Gomà. «Cantories de la Sagrada Família». [Consulta: 8 juny 2008].
  23. Crippa, op. cit., pàg.84
  24. Gómez Gimeno, María José (2006), La Sagrada Familia, pàg.21, Mundo Flip Ediciones, ISBN 84-933983-4-9
  25. Jordi Bonet. «Explicació de les columnes helicoïdals». Arxivat de l'original el 2007-02-24. [Consulta: 8 juny 2008].
  26. Bonet i Armengol, Jordi. Lúltim Gaudí. Barcelona: Pòrtic, 2001, pàg.140-143. ISBN 84-7306-727-4. 
  27. Puig i Boada, Isidre. El temple de la Sagrada Família. Barcelona: Ed. Nou Art Thor, 1986. ISBN 84-7327-135-1. 
  28. Angel Franco Garcia. «Corba catenària». [Consulta: 8 juny 2008].
  29. Giralt-Miracle, Daniel (2002), Gaudí, la búsqueda de la forma, Lunwerg. ISBN 84-7782-724-9
  30. Martinell, C. Gaudí i la Sagrada Família comentada per ell mateix. Barcelona: Cossetania Edicions, 1999, pàg.102. ISBN 978-84-89890-30-5. 
  31. Crippa, Maria Antonietta,(2007) Gaudí, Taschen, Köln.p.84, ISBN 978-3-8228-2519-8
  32. Puig Boada, op. cit., pàg.100
  33. María Paz López. «Últimos retoques en la Sagrada Família por la visita papal». Arxivat de l'original el 2010-09-22. [Consulta: 8 octubre 2010].
  34. «Ja està a punt l'orgue que sonarà a la Sagrada Família durant la visita del Papa». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, = 9 octubre 2010 [Consulta: 9 desembre 2016].
  35. «Blancafort i Engelfried, Albert». Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Arxivat de l'original el 18 de maig 2015. [Consulta: 9 setembre 2016].
  36. 324cat. «S'encén l'estel de la torre de la Mare de Déu de la Sagrada Família», 08-12-2021. [Consulta: 16 desembre 2022].
  37. «Les noves torres de la Sagrada Família, il·luminades a partir d’aquest divendres». El Nacional, 16-12-2022. [Consulta: 16 desembre 2022].
  38. Bonet, J. El Temple de la Sagrada Família. Barcelona: Escudo de Oro, 1992. 
  39. Puig Boada, op. cit., pàg.146
  40. Gómez Gimeno, op. cit., pàg.112
  41. Álvaro Muñoz, Mari Carmen; Llop i Bayo, Francesc. «Campana tubular». [Consulta: 9 juny 2008].
  42. Puig Boada, op. cit., pàg.66-68
  43. Bonet i Armengol, Jordi. L'últim Gaudí. Barcelona: Pòrtic, 2001, p.p.102-105. ISBN 84-7306-727-4. 
  44. VILA ROVIRA, ANNA Els vitralls de la Sagrada Família de Joan Vila-Grau. Editorial Mediterrània., 2017.
  45. Bonet i Armengol, Jordi. L'últim Gaudí. Barcelona: Pòrtic, 2001, p.p.124-126. ISBN 84-7306-727-4. 
  46. Gómez Gimeno, 2006, p. 26.
  47. Puig i Tàrrech, 2010, p. 73-76.
  48. Temple Sagrada Família. «Cripta». [Consulta: 9 juny 2008].
  49. Jordi Faulí. «Voltes de les capelles absidals». [Consulta: 8 juny 2008].
  50. Puig Boada, op. cit., pàg.82
  51. Buxadé, Carles i Margarit, Joan. «Visió de les sagristies segons el programa ANYS». Luwerg Editores. Arxivat de l'original el 2007-10-27. [Consulta: 9 juny 2008].
  52. Web oficial de la Sagrada Família. «Simbologia». [Consulta: 8 juny 2008].
  53. Jordi Faulí. «Claustres de la façana de la Passió». [Consulta: 8 juny 2008].
  54. Puig Boada, op. cit., pàg.52
  55. Barral Altet, Xavier, obra citada pàg.218.
  56. Cirici i Pellier, Alexandre. Barcelona pam a pam. Barcelona: Teide, 1971 (7a ed., 1985). ISBN 84-307-8187-0. 
  57. Carandell, Josep Maria. El Temple de la Sagrada Família. Sant Lluís (Menorca): triangle Postals, 1997. ISBN 84-89815-07-0. 
  58. Gómez Gimeno, 2006, p. 70.
  59. Joan Bassegoda, La mitologia en l'obra de Gaudí, Caixa de Pensions,1984, pàg.206-207,ISBN 84-505-0683-2
  60. gaudiallgaudi.com, Fachada de la Natividad
  61. Puig Boada, op. cit., pàg.80
  62. María José Gómez Gimeno, La Sagrada Familia, pàg. 64.
  63. Bassegoda,J. Antoni Gaudí (1852-1926) pàg.243.
  64. Puig Boada, op. cit., pàg.44
  65. Ramos, M. Lluïsa, obra citada pàg. 23
  66. El mundo.es Nota de prensa.
  67. Subirachs, Jose Maria. Quadern de la façana de Ponent. Vic: EUMO, 1990, pàg.13. ISBN 84-760-2151-8. 
  68. Subirachs, J.M., Quadern de la façana de Ponent pàg.71.
  69. Subirachs Burgaya, Judit,(2006), Subirachs a Catalunya, Barcelona, Editorial Mediterrània, ISBN 84-88591-70-5
  70. Subirachs Burgaya, Judit, pàg.30-32
  71. Las puertas de la fachada de la Gloria, Ana Mª Férrin.
  72. catalunyareligio.cat, Benet XVI podrà cantar el Virolai. El ritual de la dedicació
  73. «Sant Jordi de Subirachs.». Arxivat de l'original el 2007-10-07. [Consulta: 28 juliol 2008].
  74. Nota de premsa sobre la instal·lació a la Sagrada Familia del «Sant Jordi» de Subirachs
  75. Luis Gueilburt. «El patronato de la Sagrada Familia nombra a Jordi Faulí arquitecto director», 09-10-2012.
  76. La Vanguardia, 7 novembre 2010, Una familia consagrada a Gaudí
  77. Sotoo, Etsuro; Almuzara, José Manuel. De la piedra al Maestro (en castellà). Ediciones Palabra, p.35. ISBN 8498404959. 
  78. "Gaudí com a Renaixença catalana de les formes". Joaquim Noguero Arxivat 2010-11-22 a Wayback Machine., entrevista a Jordi Bonet publicada el gener de 2002 a Escola Catalana, revista educativa d'Òmnium Cultural.
  79. Luis Gueilburt. «El patronato de la Sagrada Familia nombra a Jordi Faulí arquitecto director», 09-10-2012. [Consulta: 15 desembre 2012].
  80. «Sagrada Família». [Consulta: 26 febrer 2015].
  81. «Arxiprestat de la Sagrada Família». Temple i Parròquia de la Sagrada Família, 15-11-2010. Arxivat de l'original el 2010-11-15. [Consulta: 12 desembre 2021].
  82. La Vanguardia, 9 novembre 2010, Pocas misas y de gran formato
  83. Gaudiclub. «Curiositats de la Sagrada Família». [Consulta: 8 juny 2008].
  84. «Temple Expiatori de la Sagrada Família». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  85. Els dos berguedans que dirigeixen les obres del temple gaudinià diuen que s'acabaran el 2025 Regio 7, 6 de novembre del 2010.
  86. barcelona.vivelaciudad.es Arxivat 2008-12-29 a Wayback Machine. Data d'accés: 8-06-2008.
  87. whc.unesco.org
  88. El Patronat de la Sagrada Família presenta el programa pels 125 anys de l'inici del temple Notícia 3cat24. Data d'accés: 8/06/2008.
  89. Jordi Bonet i Armengol. «Els ascensors del Temple». Revista Sagrada Família. [Consulta: 9 juny 2008].
  90. Giralt-Miracle, 2012, p. 225.
  91. Giralt-Miracle, 2012, p. 226.
  92. 92,0 92,1 Giralt-Miracle, 2012, p. 227.
  93. Giralt-Miracle, 2012, p. 229-230.
  94. Giralt-Miracle, 2012, p. 230-231.
  95. Giralt-Miracle, 2012, p. 231-232.
  96. "Es un acto de vandalismo irreflexivo" hacer pasar el AVE junto a la Sagrada Familia Arxivat 2011-09-30 a Wayback Machine. - ForumLibertas. 25/05/2007 Data d'accés:8-06-2008.
  97. El Patronat de la Sagrada Família està posicionat en contra Notícia del 3cat24 del 23/01/2008, Data d'accés: 8/06/2008.
  98. «Col·lectiu per un bon traçat del TGV». Arxivat de l'original el 2009-02-05. [Consulta: 8 juny 2008].
  99. Posicionat en contra de la plataforma "AVE pel Litoral" Arxivat 2012-06-04 at Archive.is Notícia vilaweb del 16/05/2008; Data d'accés: 8/06/2008
  100. Precedents d'esfondrament d'un túnel: el Carmel Arxivat 2010-05-09 a Wayback Machine. - Sossagradafamilia.org Data d'accés: 8-06-2008
  101. Col·legi de Geòlegs de Catalunya. «Nota de prensa». adn. Arxivat de l'original el 2011-08-19. [Consulta: 8 juny 2008].
  102. BTVnotícies.cat
  103. Giralt-Miracle, 2012, p. 232-233.
  104. «Expertos de todo el mundo contra el túnel del AVE». Arxivat de l'original el 2011-09-30. [Consulta: 9 gener 2013].
  105. Giralt-Miracle, 2012, p. 233.
  106. Joan Foguet «La Sagrada Familia recibe el premio Ciudad de Barcelona 2010 de Arquitectura». , 04-02-2011 [Consulta: 22 agost 2016].
  107. «Colau reclamarà la llicència d'obres a la Sagrada Família». El Punt Avui, 08-10-2016 [Consulta: 19 octubre 2016].

Bibliografia citada modifica

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica