Redempció (teologia)

concepte religiós referit al perdó o l'absolució dels pecats passats
(S'ha redirigit des de: Redempció en el cristianisme)

La redempció és un concepte essencial en moltes religions, com ara el judaisme, el cristianisme i l'islam. El terme implica que alguna cosa s'ha pagat o comprat, com un esclau que ha estat alliberat mitjançant el pagament d'un rescat.

Cristianisme

modifica

A la teologia cristiana, la redempció (grec: Ἀπολύτρωσις) es refereix a l'alliberament dels cristians del pecat i les seves conseqüències.[1] Els cristians creuen que totes les persones neixen en un estat de pecat i de separació de Déu, i que la redempció és una part necessària de la salvació per obtenir la vida eterna.[2] Leon Morris diu que "Pau utilitza el concepte de redempció principalment per parlar del significat salvador de la mort de Crist."[3]

Al Nou Testament, redempció i paraules relacionades s'utilitzen per referir-se tant a l'alliberament del pecat com a la llibertat de la captivitat.[4] En la teologia cristiana, la redempció és una metàfora del que s'aconsegueix mitjançant l'expiació;[4] per tant, hi ha un sentit metafòric en què la mort de Jesús paga el preu d'un rescat, alliberant els cristians de l'esclavitud del pecat i la mort.[5] La majoria de teòlegs i denominacions protestants rebutgen l'argument d'Orígenes que Déu va pagar el preu del rescat de la redempció a Satanàs.[5]

El terme salvació es refereix al procés global de ser salvat,[4] que inclou especialment la redempció però també inclou altres aspectes de la fe cristiana com la santificació i la glorificació.

Hinduisme

modifica

Un concepte similar a la redempció a les religions índies s'anomena prāyaścitta, que no està relacionat amb el sentit teològic del pecat, sinó amb l'expiació i l'alliberament personal de la culpa o el pecat. Tanmateix, l'objectiu final d'un ésser és moksha o l'alliberament del karma, donant lloc al final del cicle de naixement i mort. En assolir moksha, lAtman (jo o ànima) es torna a fusionar amb Paramatma (Déu), com una ona torna a fusionar-se amb l'oceà.[6][7]

Jainisme

modifica

Com altres religions índies, la redempció està més estretament relacionada amb l'expiació, però també espera l'absolució. El Pratikramana (lit. "introspecció"), és un ritual durant el qual els jainistes es penedeixen (prayaschit) pels seus pecats i activitats no meritòries comeses de manera conscient o inadvertida durant la seva vida diària mitjançant el pensament, la parla o l'acció. En lloc d'una Prayascitta després de perpetrar el pecat, és més una conducta regular, on es recita i es penedeix de totes les formes possibles de malversació, si es pot haver comès, conscientment o accidentalment. Això també és en forma d'ātma-ālocana ("autocrítica") que és fonamental per al jainisme. Vratis i Pratimadharis, inclosos Munis i Aryikas, realitzen Sāmāyika i Pratikramana com a rutina diària essencial.

A l'Islam, la redempció s'aconsegueix essent un musulmà i no fer cap acció que es perdi la identificació d'un amb l'Islam,[8] sent de fe sincera (iman) i fent accions virtuoses.[9] Els pecadors musulmans han de recórrer a un Déu misericordiós en penediment i dur a terme altres bones accions, com ara l'oració (salah) i caritat, per a la redempció.[10][11] En determinats casos, la redempció també està relacionada amb la recerca de perdó de la persona a qui s'ha fet mal pels musulmans, i obtenir el seu perdó a més de buscar el perdó de Déu directament. Com a resultat d'aquesta visió de la redempció, els musulmans han criticat opinions alternatives sobre la redempció, especialment la doctrina cristiana del pecat original.[8]

Judaisme

modifica

A la Torà, la redempció (hebreu ge'ulah) es referia al rescat dels esclaus (Èxode 21:8).[12]

Referències

modifica
  1. Morris, Leon. Redeemer, Redemptio, 'The New Bible Dictionary'. Grand Rapids: William B. Eerdmans Publishing Company, 1962, p. 1078–1079. 
  2. "Redemption." Christian Classics Ethereal Library at Calvin College. July 2, 2009. http://www.ccel.org/s/schaff/encyc/ Arxivat 2004-10-25 a Wayback Machine.encyc09/htm/iv.vii.lxxxv.htm
  3. Morris, Leon. 'Redemption' Dictionary of Paul and his Letters. Downers Grove: InterVarsity Press, 1993, p. 784. 
  4. 4,0 4,1 4,2 Demarest, The Cross and Salvation, 177.
  5. 5,0 5,1 Grudem, Wayne. Systematic Theology: An Introduction to Biblical Doctrine. Nottingham: InterVarsity Press, 1994, p. 580. 
  6. Robert Lingat. The Classical Law of India. University of California Press, 1973, p. 98–99. ISBN 978-0-520-01898-3. 
  7. Bhikkhu Nyanatusita. Analysis of the Bhikkhu Patimokkha. Buddhist Publication Society, 2014, p. 86. ISBN 978-955-24-0405-4. 
  8. 8,0 8,1 Hava Lazarus-Yafeh Some Religious Aspects of Islam: A Collection of Articles. Brill Archive, 1981, p. 48. ISBN 9789004063297. 
  9. Yahiya Emerick The Complete Idiot's Guide to Islam, 3rd Edition. Penguin, 1 Nov 2011. ISBN 9781101558812. «Salvació i redempció: l'Islam diu que la nostra fe sincera i les nostres accions virtuoses ens porten al cel, no només un moment de conversió.» 
  10. «The Idea of Redemption in Christianity and Islam». Arxivat de l'original el 13 de juliol 2015. [Consulta: 18 febrer 2015].
  11. Chawkat Georges Moucarry Faith to Faith: Christianity & Islam in Dialogue. Inter-Varsity Press, 2001, p. 110. ISBN 9780851118994. 
  12. Demarest, Bruce. The Cross and Salvation: The Doctrine of Salvation. Wheaton: Crossway Books, 1997, p. 176.