Tardor

Una de les quatre estacions, ocorreguda entre l'estiu i l'hivern
Per a altres significats, vegeu «Tardor (grup musical)».

La tardor,[1] primavera d'hivern,[2][3] autumne,[4] o rerevera[5] és una de les quatre estacions de l'any, de les zones temperades. Astronòmicament, comença amb l'equinocci de tardor (entre el 22 i el 23 de setembre en l'hemisferi nord i el 20 i el 21 de març en l'hemisferi sud), i acaba amb el solstici d'hivern (al voltant del 21 de desembre en l'hemisferi nord i el 21 de juny en l'hemisferi sud).[6] No obstant això, a vegades és considerat com els mesos sencers de setembre, octubre i novembre en l'hemisferi nord i març, abril i maig en l'hemisferi sud.

Imatge d'un bosc a la tardor.

És una època de precipitacions, en algunes parts del món, i de descens progressiu de la temperatura. Els dies s'escurcen progressivament i les nits s'allarguen. Les plantes caducifòlies perden la clorofil·la i les fulles esdevenen groguenques o vermelloses com a pas previ a la seva caiguda. Molts fruits estan en el seu punt òptim.

Pels colors de la natura, és un període molt evocador en l'art. Està associat a l'edat madura. És el començament de la rutina en la majoria de països, fins al punt que en psicologia es parla de "síndrome post-vacacional". Per això antigament s'anomenava l'estació de la malenconia i en la teoria dels quatre humors, li correspon la bilis negra.

EtiologiaModifica

El mot tardor prové del llatí tardatio (acció de tardar) que va donar tardaó i va esdevenir tardor per influx del sufix -or.[7] Quan es va publicar el Diccionari català-valencià-balear (1930-1962) els seus autors, Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll, van constatar que la utilització del mot es restringia a unes poques localitats a banda i banda dels Pirineus mentre que la utilització literària era generalitzada en el domini lingüístic. La utilització del mot tardor s'ha generalitzat a la parla comuna força recentment, abans la denominació habitual era primavera d'hivern o primavera de s’hivern.[3]

El mot autumne prové del llatí autumnus, tardor,[8] i rerevera és un mot empordanès de formació paral·lela a primavera.[9]

ReferènciesModifica

  1. «tardor». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. «primavera d'hivern». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. 3,0 3,1 Badia i Pujol, Jordi «‘Tardor’ o ‘primavera de l’hivern’?». Vilaweb [Barcelona], 17-09-2021.
  4. «autumne». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  5. «rerevera». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  6. Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 22. Reimpressió d'octubre de 1992. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 134 367. ISBN 84-7739-064-9. 
  7. «tardor». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 17 octubre 2021].
  8. «autumne». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 17 octubre 2021].
  9. «rerevera». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 17 octubre 2021].

Les estacions de l'any
Primavera Estiu Tardor Hivern