21 de juny
data
| << | Juny 2020 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | |||||
| Tots els dies | ||||||
El 21 de juny és el cent setanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-tresè en els anys de traspàs. Queden 193 dies per a finalitzar l'any.
EsdevenimentsModifica
- Països Catalans
- 1461 - Vilafranca del Penedès: la reina Joana Enríquez, en nom del rei Joan el Sense Fe i la Generalitat de Catalunya signen la capitulació de Vilafranca, reconeixent Carles de Viana com a primogènit i lloctinent perpetu de Catalunya.
- 1884 - Barcelona: S'inaugura a la Plaça de Catalunya el Teatre Eldorado, amb el nom inicial de Teatre Ribas.[1]
- 1959 - Barcelona: Luis Martínez de Galinsoga, ofenent grollerament els catalans, desencadena l'«afer Galinsoga».[2]
- 1997 - Barcelona: es juga el darrer partit a l'Estadi de Sarrià, que guanya l'Espanyol al València per 3 a 2.
- 2006 - Barcelona: Pasqual Maragall anuncia que no es presentarà a la reelecció com a president de la Generalitat.
- Resta del món
- 1703 - Haarlem (Holanda): l'impressor Izaak Enschedé obre el seu taller, encara en funcionament com a Koninklijke Joh. Enschedé.
- 1791 - Palau de les Teuleries, París: Lluís XVI i la família reial intenten fugir cap a Montmédy disfressats d'aristòcrates russos, però són reconeguts a Varennes i els obliguen a tornar.
- 1868 - Munic, Baviera: s'estrena Els mestres cantaires de Nuremberg, òpera de Richard Wagner.
- 1919 - Scapa Flow, Escòcia: els oficials de la Kaiserliche Marine enfonsen els seus propis vaixells a conseqüència del tractat de Versalles.[3]
- 1945 - illa d'Okinawa, Japó: fi de la batalla d'Okinawa, que esdevindrà (juntament amb la batalla d'Iwo Jima) una de les dues úniques batalles terrestres sobre territori japonès de la Segona Guerra Mundial.[4]
- 1963 - Ciutat del Vaticà: en el conclave de 1963 el cardenal Giovanni Battista Montini és escollit papa i pren el nom de Pau VI.
NaixementsModifica
- Països Catalans
- 1847 - Vic (Osona): Martí Genís i Aguilar, escriptor català (m. 1932).[5]
- 1879 - Manlleu: Josep Guardiet i Pujol, sacerdot català assassinat el 1936.
- 1882 - el Tarròs, Tornabous, Urgell: Lluís Companys i Jover, polític català, 123è president de la Generalitat de Catalunya, assassinat pel Règim franquista al Castell de Montjuïc el 1940.
- 1890 - Barcelona, Barcelonès: Lluís Mas i Gomis, teòric tèxtil i historiador català.
- 1904 - Palafrugell, Baix Empordà: Josep Alsina i Bofill fou un metge català.
- 1906 - Barcelona: Lluís Maria Millet i Millet, músic català, director de l'Orfeó Català (m. 1990).[6]
- 1908 - Algemesí, Ribera Alta: Martí Domínguez Barberà, periodista i escriptor valencià.
- 1930 - Barcelona: Josep Maria Gavín i Barceló, fotògraf i col·leccionista català, creador de l'Arxiu Gavín.
- 1931 - Badalona, Barcelonès: Joan Argenté i Artigal, poeta i advocat català (m. 2015).[7]
- 1933 - Barcelona, Barcelonès: Joaquim Blume i Carreras, gimnasta català.
- 1943 - Barcelona, Barcelonès: Salomé, cantant catalana.[8]
- 1948 - Aldershot (Anglaterra): Ian McEwan, novel·lista i guionista anglès.[9]
- 1955 - Torroella de Montgrí, Baix Empordà: Joan Massotkleiner, actor català de cinema, teatre i televisió.[10]
- 1966 - Barcelona, Barcelonès: Leticia Sabater, presentadora de televisió, cantant i actriu catalana.
- 1970 - Eivissa: Sofia Hernanz Costa, llicenciada en dret i política eivissenca, ha estat regidora i diputada.[11]
- 1983 - Sabadell: Carlota Olcina i Luarna, actriu catalana que combina teatre, cinema i televisió.[12]
- 1995 - Rubí: Beatriz Ortiz Muñoz, jugadora catalana de waterpolo, membre de la selecció femenina espanyola.[13]
- Resta del món
- 1002 - Eguisheim, Alsàcia (França): Lleó IX, papa (m. 1054).[14]
- 1226 - Polònia: Boleslau V el Cast, rei de Polònia.
- 1781 - Pithiviers (França): Siméon Denis Poisson ,matemàtic i físic francès (m. 1840).[15]
- 1855 - Dalton, Massachusetts (EUA): Mary Cutler Fairchild, bibliotecària estatunidenca, pionera del paper educatiu de la biblioteca (m. 1921).
- 1858 - Gross-Seelowitz, Moràvia, Imperi d'Àustria: Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, Reina consort d'Espanya i regent durant la minoria d'edat d'Alfons XIII (m. 1929).
- 1863 - Heidelberg, Alemanya: Max Wolf, astrònom alemany (m. 1932).[16]
- 1870 - Polkendorff (Alemanya): Clara Immerwahr, química alemanya i sufragista, primera dona a aconseguir un doctorat en Química a una universitat alemanya (m. 1915).
- 1890 - Bolonya (Itàlia): Giorgio Morandi , pintor italià (m. 1964).[17]
- 1899 - Brno, Moràvia: Pavel Haas, un compositor txec, mort durant l'Holocaust (m. 1944).[18]
- 1905 - París (França): Jean-Paul Sartre, filòsof francès, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura (rebutjat) el 1964 (m. 1980).[19]
- 1912 - Seattle: Mary McCarthy, novel·lista, crítica i activista política estatunidenca (m. 1989).[20]
- 1914 - Victòria (Canadà): William Vickrey, economista canadenc, Premi Nobel d'Economia de l'any 1996 (m. 1996).[21]
- 1919 - Torí, Itàlia : Paolo Soleri ,arquitecte estatunidencd'origen italià (m. 2013).[17]
- 1921 –
- Bemidji, Minnesota, EUA: Jane Russell, actriu estatunidenca.
- Nova York, EUA: Judy Holliday, actriu nord-americana (m. 1965).[22]
- 1925 - Troy, Nova Yorkː Maureen Stapleton, actriu, directora i compositora de músiques de pel·lícules estatunidenca (m. 2006).[23]
- 1932 - Buenos Aires (Argentina): Lalo Schifrin, compositor de cinema.
- 1935 - Cajarc, França: Françoise Sagan, escriptora francesa de novel·la i teatre (m. 2004).[24]
- 1944 - Londres (Regne Unit): Ray Davies, músic anglès, conegut com a líder de The Kinks.[25]
- 1947 - Hamadan (Iran): Shirin Ebadi, advocada, defensora dels drets humans, guardonada el 2003 amb el Premi Nobel de la Pau.[26]
- 1953 - Karachi (Pakistan): Benazir Bhutto, política pakistanesa que fou primera ministra del seu país (m. 2007).[27]
- 1955 - Joeuf (França): Michel Platini, futbolista i dirigent esportiu francès.
- 1958 - Atlanta, Geòrgia: Jennifer Larmore, mezzosoprano estatunidenca.[28]
- 1973 - Los Angeles, Califòrnia (EUA): Juliette Lewis, actriu i cantant estatunidenca.[29]
- 1961 - París (França): Manu Chao, cantant i músic francès.
- 1974 - Màlaga (Espanya): Sebastián Fernández Reyes, davanter andalús.
- 1981 - Henderson, Nevada (EUA): Brandon Flowers, vocalista i sintetitzador del grup estatunidenc The Killers.
- 1987 - Graz (Àustria): Sebastian Prödl, futbolista austríac.
- 1983 - Wilmington, Carolina del Nord (Estats Units): Edward Snowden, revelador de l'existència del programa d'espionatge PRISM.
- 1985
- Gap, Occitània (França): Laetitia Roux, esquiadora de muntanya occitana.
- París (França): Amel Bent, cantant francesa.[30]
- Nova York, EUA: Lana Del Rey, cantant, compositora i model estatunidenca.[31]
- 1987 - Batum, Geòrgia: Khatia Buniatishvili, pianista de concert georgiana i francesa.[32]
NecrològiquesModifica
- Països Catalans
- 1773 - Madrid: Jordi Joan i Santacília, científic i marí valencià.
- 1992 - Sueca (la Ribera Baixa): Joan Fuster, escriptor valencià.[33]
- 2005 - Barcelona: Felip Solé i Sabarís, polític català, membre de la Comissió dels Vint que va redactar l'avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.
- Resta del món
- 1305 - Praga: Boleslau II de Bohèmia, rei de Bohèmia i Polònia.
- 1377 - Londres: Eduard III d'Anglaterra, rei d'Anglaterra.
- 1527 - Florència: Nicolau Maquiavel, escriptor florentí (n. 1469).[34]
- 1741 - Brussel·les (Bèlgica): Joseph-Hector Fiocco ,compositor (principalment, de música religiosa) i violinista flamenc del Barroc tardà, belga (n. 1703).[18]
- 1828 - París: Leandro Fernández de Moratín, poeta i dramaturg espanyol (n. 1760).
- 1874 - Uppsala, Suècia: Anders Ångström, físic i astrònom suec, considerat un dels fundadors de la ciència de l'espectroscòpia.
- 1876 - Ciutat de Mèxic: Antonio López de Santa Anna y Pérez de Lebrón , conegut simplement com a Santa Anna, fou un líder polític mexicà que influencià el governs i les polítiques mexicana i espanyola durant la seva turbulenta carrera de quaranta anys. Fou president de Mèxic en onze ocasions no consecutives (n. 1794).[35]
- 1908 - Liubensk: Nikolai Rimski-Kórsakov, compositor rus.[36]
- 1914 - Viena: Bertha von Suttner, escriptora i pacifista austríaca, guardonada amb el Premi Nobel de la Pau el 1905 (n. 1843).[37]
- 1943 - camp de concentració de Theresienstadtː Elise Richter, romanista austríaca i professora de la Universitat de Viena (n. 1865).[38]
- 1957 - Traunstein (Alemanya Occidental): Johannes Stark, físic alemany, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1919 (n. 1874).[39]
- 1970 - Jakarta (Indonèsia): Sukarno, president d'Indonèsia (n. 1901).[27]
- 1989 - París (França): Henri Sauguet ,compositor francès (n. 1901).[18]
- 2001 - Los Altos, Califòrnia (EUA): John Lee Hooker, cantant i guitarrista nord-americà.[40]
Festes i commemoracionsModifica
- És el dia dedicat a la Festa de la Música des de 1982.
Santoral[41]Modifica
Església Catòlica[42]Modifica
- Sants al Martirologi romà (2011): Lluís Gonzaga, religiós: patró de la joventut i dels malalts de sida (1591); Albà de Magúncia, bisbe (406); Mewan de Saint-Méen, abat (617); Leufred d'Évreux o Agofred, abat (738); Radulf de Bourges, bisbe (866); Ramon de Roda, bisbe de Roda d'Isàvena (1126); John Rigby, màrtir (1600); José Isabel Flores, prevere màrtir (1927).
- Beats: Tommaso Corsini, servita (1343); Jacques Morelle Dupas, sacerdot màrtir (1794).
- Sants: Terenci d'Icònium, bisbe (s. I); Ciríac i Apol·linar, màrtirs en Àfrica (s.IV); Rufí i Màrcia de Siracusa, màrtirs; Martí de Tongeren, bisbe (350); Demètria i Dafrosa de Roma, màrtirs (363); Ursicí de Pavia, bisbe (433); Aaró de Cesambre, abat (s. V); Pal·ladi d'Ambrun, bisbe (541); Cormac de Durrow, abat (590); Innocenci de Mèrida, bisbe (s. VII); Colàgia de Barcelona, mercedària (1299).
- Venerable Engelmund de Velsen, abat (680); Domenico da Comacchio, monjo (820); Wolfrid de Hohentwiel, abat (990); Constantí de Claravall, monjo (s. XII). Joan de Stams, místic (1350); Lliberada Ferrarons; Alois Ehrlich, prevere (1945).
- Venerats a l'Orde de la Mercè: santa Colàgia de Barcelona; beats Juan de Jesús el Limosnero i Melchor de la Paz, màrtir.
Església CoptaModifica
- 14 Baoni: Abakir, Joan, Aptolemeu, i Felip de Damanhour, màrtirs (s. IV); Joan XIX d'Alexandria, patriarca (1942).
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)Modifica
- Se celebren els corresponents al 4 de juliol del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)Modifica
Corresponen al 8 de juny del calendari julià litúrgic:
- Sants Cal·líope, martir (ca. 250); Nicandre i Marcià de Dorostorum, màrtirs (303); Anastasi de Constantinoble, màrtir; Melània de Roma (409); Naucraci de Nítria, abat; Naucraci, germà de Basili el Gran (s. IV); Atre de Nítria (s. V); Medard de Noyon, bisbe; Trojècia de Rodés, verge; Efraïm d'Antioquia, patriarca (545); Zòsim de Fenícia, monjo (s. VI); Pau de Caium, màrtir (766); Naucraci de Studion, abat (848); Teodor de Rostov, bisbe (991); Basili de Iaroslavl i Constantí de Iaroslavl, prínceps de Iaroslavl (1249-1257); Teòfil de Luga (1412); Teòfanes de Constantinoble (1559); Barlaam i Herman Riaixentsov, màrtirs (1942, 1937); Teodor Sokolov, laic (1973); translació de les relíquies de Teodor Stratelates (319).
- Església de Geòrgia
- Teodor Mġwdeli o de Kweleti, prevere màrtir (1609).
Esglésies luteranesModifica
- Eva von Tiele-Winkler, fundadora (1930) (Església Evangèlica d'Alemanya).
- Onesimos Nesib, evangèlic (1931) (Esg. Luterana Evangèlica d'Amèrica).
SolsticisModifica
- 2006 a les 15h 7m 13s.
NotesModifica
- ↑ Tierz, Carme; Muniesa, Xavier. Barcelona ciutat de teatres. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2013, p. 151 i següents. ISBN 978-84-8330-750-2.
- ↑ Pons, Marc. «Muere Galinsoga: “Todos los catalanes son una mierda”». El Nacional.cat, 20-02-2019. [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ van der Vat. The Grand Scuttle, p. 164–5.
- ↑ Akamatsu, Paul,. Histoire du Japon. ISBN 978-2-85229-932-0.
- ↑ «Martí Genís i Aguilar 1847-1932. Biografia». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Fons Lluís Millet i Pagès i Lluís M. Millet i Millet. Fitxa de descripció». Palau de la Música. Orfeó Català. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Joan Argenté i Artigal | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Salomé | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «Ian McEwan | Biography, Books, & Facts» (en anglès). [Consulta: 29 juny 2020].
- ↑ «Joan Massotkleiner». LinkFang.org. [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ «Hernanz Costa, Sofía». Congrés dels Diputats. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Prat Fernàndez, Cesc. «Carlota Olcina - L'actriu sabadellenca amb dues grans passions: actuar i viatjar». Vallesos. [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ «Beatriu Ortiz Muñoz | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - saint Léon IX Bruno d'Eguisheim-Dagsburg» (en francès). [Consulta: 20 juny 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Siméon Denis Poisson» (en francès). [Consulta: 9 juny 2020].
- ↑ «Max Wolf | German astronomer» (en anglès). [Consulta: 29 juny 2020].
- ↑ 17,0 17,1 Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ 18,0 18,1 18,2 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1964» (en anglès). [Consulta: 21 juny 2020].
- ↑ «Mary McCarthy | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1996» (en anglès). [Consulta: 21 juny 2020].
- ↑ «Judy Holliday». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ «Maureen Stapleton». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 11 març 2020].
- ↑ «Françoise Sagan | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ Méndez, Antonio. Guía del pop i el rock 70. Aloha Poprock (en castellà). 2a edició. Visión Libros, 2007-09-01, p. 172.
- ↑ «The Nobel Peace Prize 2003» (en anglès). [Consulta: 21 juny 2020].
- ↑ 27,0 27,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Jennifer Larmore (Mezzo-soprano)». Bach Cantatas Website. [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Juliette Lewis» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Biographie de Amel Bent» (en francès). Universal Music France. [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Lana Del Rey cumple 30 años: 30 curiosidades de la cantante que nos conquistó con 'Born to die'» (en castellà). Bekia. [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Kathia Buniatishvili interpreta al piano a Stravinsky, Ravel y Mussorgsky en "Kaleidoscope"» (en castellà). Sony Music, 28-01-2016. [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Joan Fuster i Ortells | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «MACHIAVELLI, Niccolò in "Dizionario Biografico"» (en it-it). [Consulta: 6 juny 2020].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ «Bertha von Suttner. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Freidenreich, Harriet. «Elise Richter». Jewish Women's Archive. [Consulta: 22 març 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1919» (en anglès). [Consulta: 21 juny 2020].
- ↑ Russell, Tony «Obituary: John Lee Hooker» (en anglès). The Guardian, 23-06-2001. ISSN: 0261-3077.
- ↑ Schäfer, Joachim. «Kalender - 21. Juni» (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon, 2014. [Consulta: 7 gener 2014].
- ↑ Santi, beati e testimoni.
| Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:21 de juny. |
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 21 de juny |